Bicicleta de muntanya

Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Des del pla de la Cerdanya ens enfilem pedalant fins als peus d'un dels cims més elevats, el Puigmal, a través d'una pista precària que remunta la carena occidental. Planegem fins als afores d'Oceja on comencem a pujar per una pista forestal que guanya alçada progressivament fins al coll de Pradelles. Amb un últim tram mig asfaltat arribem fins al mirador de la Coma Morera, a 2.200 metres. Prenem aquí la pista que remunta la carena, primer suaument pel pla de les Salines, i després per una pujada forta i pedregosa fins al cim del Pas dels Lladres. De tornada desfem l'ampla carena, i a partir de la Coma Morera seguim prats a través cap a ponent envoltats de ramats de cavalls en les immenses pastures d'alçada. Amb bones vistes cap a la plana ceretana, la Tosa i el Puigllançada, anem baixant pels extensos prats a més de 2.000 m. fins al Pla de les Forques, on prenem la pista que baixa ràpidament cap a Queixans.

Puig de les Forques (1.706 m.)

Sortim de la Guingueta d'Ix i entremig de camps de cereals a les envistes de Puicerdà avancem cap a Age i Vilallobent. En aquesta última població prenem una pista i més amunt una altra de secundària que van enfilant progressivament fins al Roc del Quer, un altiplà amb bones vistes. Passem pel refugi de Vilallobent i planegem per pastures d'alçada sota l'amenaça d'uns núvols molt negres. El dia següent, amb millor temps, repetim ruta i enfilem fins al vèrtex situat enmig d'un prat d'alçada amb panoràmiques cap al sector de la Tosa. Planegem cap al refugi del Pla de les Forques i passat el coll de la Bassa comencem un fortíssim descens fins a Urtx, ja a la plana ceretana, on acabem d'arribar planejant fins al punt d'inici.

Gavarres orientals

Després de creuar l'ample pla de Calonge sortint arran de mar, comença una pujada notable i constant que remunta el sector marítim de les Gavarres fins al Puig Cargol. Poc després un divertit corriol talla la pista i permet arribar fins a l'emblemàtic paratge de Fitor. Tot seguit comença una baixada fàcil al principi per pista, i més endavant encadenant diversos corriols també fàcils i més divertits fins arribar als afores de la Bisbal d'Empordà. Continuem cap a Fonteta, i tornem a pujar tot seguit cap a les Gavarres per pistes de pendent moderat. De nou prop de Fitor, sense acabar d'arribar-hi, creuem una zona alta i planera i tot seguit comencem a baixar per una pista en fort pendent cap a Vall-llobrega, i planejant cap al punt d'inici.

Puig d'Arques (533 m.)

Sortim arran de mar des de Sant Antoni, i creuem tot el pla de Calonge fins a les primeres estribacions de les Gavarres. Prenem una pista que s'enfila primer al Puig Cabrer, amb algun pujador força dur. Anem enllaçant pistes secundàries fins arribar a la principal, que puja fort cap al Puig Cargol, on hi ha un vèrtex geodèsic. Planegem fins a Fitor, punt emblemàtic de les Gavarres amb el seu gran pla i la bonica església de Santa Coloma. Enllacem trams de camí fàcil i pista fins al coll de la Ganga, el creuem i tornem a pujar per bones pistes fins a Sant Cebrià dels Alls, i seguidament el punt més alt de la serra després d'una forta pujada. Dalt del Puig d'Arques hi ha el radar meteorològic, un enterrament prehistòric i un mirador sobre la plana empordanesa. Baixem per pistes cap a la vall de Molins i Calonge, i acabem d'arribar per carretera per fer via.

Miradors d'Ordesa

Als afores de Torla una pista puja fort pels vessants boscosos de la serra del Balcón traçant llargues esses. S'enfila fins al llavi de la cresta de Diazas i tot seguit la serra de les Cutas, el límit inferior de la cinglera d'Ordesa. Un cop a dalt, la pista planeja molt a prop del cingle, i en diferents punts trobem alguns miradors que ofereixen una visió fabulosa de la vall d'Ordesa sota els nostres peus. També contemplem el massís de les Tres Serols amb el Mont Perdut enmig. Pedalem fins al mirador de Ciarracils, el més alt i espectacular, i tot seguit tornem planejant fins al coll de Diazas on iniciem un descens plàcid per una carena herbosa que baixa progressivament cap al fons de la vall. És un dels indrets accessibles amb bicicleta on podem contemplar més d'aprop un dels paisatges d'alta muntanya més espectaculars, sota els grans gegants dels Pirineus.

Sierra Casa (1.944 m.) i barranc Cebollar

A sobre mateix de la plàcida localitat de Torla hi trobem un mirador natural a la punta d'un esperó que ens ofereix una extensa panoràmica de la vall d'Ordesa. Hi pugem per una pista en bones condicions que traça una llarga diagonal pel vessant oest de la vall del riu Ara. Prenem la pista al peu de l'ermita de San Miguel, i pugem per uns vessants de bosc i pastures fins al coll de Plana Cuasta, ja prop del cim. Arribem fins a la mateixa punta en bicicleta, i al peu d'unes antenes de comunicació contemplem l'extens panorama de la vall del riu Ara, i sobretot la imponent vall d'Ordesa amb les parets verticals a banda i banda. Iniciem el descens per un camí molt agradable suspès a gran alçada sobre el barranc Cebollar. Tot seguit comença a baixar fort per terreny molt dret, pedregós i poc ciclable.

Torreta de Cadí (2.562 m.)

Ens enfilem al cap d'amunt del cim més occidental del Cadí per una pista llarga, pedregosa i de pendent constant que surt des d'Adraén i ens deixa als peus del cim, on acabem d'arribar caminant. Des del poblet baixem per la carretera fins a crear el riu de Bona i tot seguit prenem la pista pedregosa que comença a pujar per l'obaga dibuixant fortes llaçades. La pujada és dura i constant, sense treva, però el paisatge d'alta muntanya i l'ombra dels arbres fa més fàcil el pedaleig. A partir dels 2.000 metres desapareix la vegetació i avancem per terreny obert. Passem al costat del Prat Major, una pastura d'alçada, i la pista segueix sobrevolant la vall de la Vansa, amb vistes cap al Pedraforca. Un últim tram encara més dret ens porta fins al final de la pista, ja a la carena del Cadí, a 2.355 m. Aquí ja cal deixar la bicicleta i caminar poc més de mitja hora fins a coronar el cim, on podem gaudir de les espectacular parets retallades de la cara nord del Cadí. Descens pel mateix camí fins a la collada del Pelat, on prenem una pista que baixa molt dreta fins a trobar la solitària vall de Sant Salvador que desfem fins al punt d'inici.

Estanys de la Pera

Sortim de Lles per una pista que flanqueja per alt el riu d'Arànser. Passat Sant Cosme la pista baixa fins al poble i trobem la carretera asfaltada que puja fins a l'estació d'esquí nòrdic. Deixem l'asfalt i seguim per la pista principal que puja progressivament fins a la part baixa del Prat Miró, on l'abandonem i en seguim una de secundària a l'esquerra. Canviem de direcció i seguim pujant fins al Pla de la Llet, extraordinari mirador del Cadí i la Cerdanya. Tornem enrere seguint ara la pista principal que porta fins al mirador i tornem al Prat Miró, arribant ara a la part alta, al costat del refugi, per una pista en forta baixada. Tornem a pujar, ara més decidits fins a l'àrea recreativa de les Pollineres. Creuem la tanca que barra el pas als vehicles i pugem per la pista fins a l'estany inferior de la Pera, i tot seguit fins al refugi, punt més alt de la ruta, a més de 2.300 metres. Iniciem la baixada tornant pel mateix camí fins a Pollineres, i allà seguim a l'esquerra per una pista que planeja primer i després baixa fort fins al refugi del Cap del Rec. Desfem els últims 7 kms. baixant ràpid per la carretera fins a Lles.

Serra de les Mandres i vall de Bescaran

Encimbellats dalt del bonic poblet d'Estamariu comencem a pedalar costa amunt sobre asfalt. Al segon revolt prenem una pista de terra que s'enfila fort per la serra de les Mandres, creuant diferents torrents. Passat els Cortals Nous baixem uns metres fins la collada de Boloriu, on comença la segona i més llarga pujada del dia. Passem el bonic indret de les bordes d'Escàs, i per vessant nord, ombrívol i fresc, anem pujant fins a tocar la frontera amb Andorra. Uns últims pujadors molt durs ens deixen a més de 2.100 metres, a la collada de Pimés, on fem una pausa. Planegem uns metres pels panoràmics plans de Pimés fins a la collada del Sarset, on tenim una privilegiada vista del Cadí i la vall del Bescaran. Comencem a baixar fent esses cap a les bordes de Cintó i fins a creuar el riu Bescaran, el qual anirem acompanyant en una forta baixada fins al preciós poblet del mateix nom, on contemplem el magnífic campanar sense església de 6 pisos.

El Pla d'Alp

Fem una ruta fàcil, rodadora i sense pràcticament desnivell per la zona més plana de la Cerdanya, des de Puigcerdà vins a Sanavastre. Sortim de la Guingueta d'Ix i després de creuar les vies pel pont de Puigcerdà marxem per pista asfaltada cap a Ventajola i Talltorta, on fem una breu aturada. Avancem al peu del riu Aravó fins que desemboca al Segre i l'acompanyem cap a Soriguerola i finalment Sanavastre, pedalant entre plantacions de cereals i camps de golf. Voregem l'aeròdrom de la Cerdanya i arribem al petit nucli de Mosoll, on ens aturem al peu de la bonica ermita de Santa Maria, una de les més boniques de la Cerdanya. Marxem per terreny pla combinant asfalt i pistes de terra cap a Estoll i Escadarcs, on prenem una pista paral·lela a la carretera. Als afores de Queixans marxem per una pista ombrívola al peu del Segre que ens porta a Age i tot seguit cap al punt d'inici.

Pàgines