Berguedà

Pedraforca (2.506 m.), tres cims

El Pedraforca

Coronarem els tres pics principals del majestuós massís bicèfal seguint una ruta aventurera i divertida. Sortim del vessant sud, prop de l'antiga explotació de carbó, i pel clot de Prat de Reu remuntem fins a albirar els forats de la Feixa Alta. Deixem el camí i ens dirigim cap als forats, més coneguts com a Coves dels Talibans. Assegurats amb la corda fixa grimpem i creuem les espectaculars cavitats. Tot seguit creuem la Feixa Alta i anem a buscar l'espectacular Gran Diagonal. Amb algunes grimpades acabem d'arribar al Pollegó Inferior, i baixem encadenant dos ràpels fins al Fals Pollegó. Creuem l'Enforcadura i pugem al cim principal. Seguim la carena i grimpem per les canaletes força verticals equipades amb cadenes fins al Calderer. Baixem directes per un caminet intricat fins a la Tartera i acabem de desfer el camí.

Canal Foradada

Túnel natural que creua la cinglera de conglomerat

Fem una breu sortida de poc interès excursionista però que ens planteja el repte de trobar un túnel natural que creua la cinglera de la Canal Foradada al vessant nord del Picancel. El nom de la canal és ben explícit, i sabíem per referències d'alguns veïns de Vilada l'existència del forat. Amb aquests pocs indicis, un mapa, un polsim d'intuïció i un grapat de sort aconseguim trobar una cavitat natural d'uns 25 metres de llarg i 7 o 8 d'ample que travessa la cinglera de conglomerat.

Salga Aguda (1.172 m.)

Espectre de Brocken a la carena de Picancel

Al Pont del Climent, prop de Vilada, comencem a caminar per encarar les feréstegues canals de Sant Miquel, al vessant més obac de la serra de Picancel. Comencem planejant direcció Borredà seguint el riu Mergançol, i aviat el deixem per enfilar el caminet humit, costerut i emboscat del rec de la Portelleta. Pugem fort fins a la carena, on es s'obren les boires i contemplem el cim, l'ampli paisatge i el curiós espectre de Brocken. Una petita grimpada ens deixa a dalt del cim, i després de reposar baixem per l'aresta oest de conglomerat. Tornem a pujar fins al pic dels Gira-sols, baixem en fort pendent amb dos trams equipats amb cables, i desfem el torrent de Perris per un antic camí pràcticament perdut.

Castellot de Puigarbessós (891 m.) per l'aresta oest

Pantà de la Baells

Tornem a enfilar-nos dalt de la petita muntanyeta que s'aixeca just a sobre del pantà de la Baells, i ho fem per una ruta més aventurera fora de camí, resseguint l'aresta que neix a la presa de l'embassament i ens porta directament al cim. Sortirem des del magnífic pont gòtic de Pedret, i seguint vells camins mig perduts arribem a dalt de la presa. Sense camí, entre vegetació i petites grimpades assolim al cim on hi havia hagut un antic castell. Bones vistes de la vall del Llobregat, amunt i avall, ara coberta per les aigües. Tornem pel camí carener poc definit de la Roca Roja.

Tramvia de Sang

Pont semicircular de la plataforma de l'antic ferrocarril

A finals del segle XIX un tramvia de tracció animal portava el carbó des de les mines de Fígols fins a Berga. Recentment s'ha recuperat el tram de l'antiga ruta entre Cercs i Berga pensant en un ús turístic. Sortim de Berga i pugem primer al castell de Sant Ferran, on fem una ràpida visita. Al coll de Santa Magdalena prenem el camí de les Fonts, i passat l'Estany Clar trobem ja el camí arranjat. Planegem per la plataforma de l'antic carrilet durant quilòmetres, amb algunes pujades i baixades quan el traçat original no és viable. Hi ha trams arranjats amb baranes i escales. Arribem a Sant Jordi i tornem pel mateix camí, fixant-nos en les restes arquitectòniques de l'antic ferrocarril.

Tossal d'Orriols (1.913 m.)

Tossal d'Orriols, entre pastures

Entre Castellar de n'Hug i el coll de la Creueta s'aixeca un petit cim suau i arrodonit que si l'enfilem pel vessant nord requereix una petita grimpada. Pel camí tenim diversos punts d'interès, ja al començament amb les espectaculars fonts del Llobregat, on l'aigua brolla generosa directament de la roca. Més endavant ens aturarem a la cova de la Tuta, de 83 metres, utilitzada tradicionalment per guardar ramats. Des dels prats de la Creueta planejarem per les pastures fins enfilar pel dret el Tossal, on ens aturarem per contemplar l'ampli paisatge.

Comabona (2.548 m.) i pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

Cavalls pasturant davant les parets del Cadí

Ens enfilem a la carena i recorrem el tram que connecta dos dels cims més emblemàtics del Cadí. Remuntem el vessant sud fins a coronar la serra Pedregosa, i per grans pastures d'alçada arribem fins al vèrtex del Comabona per terreny suau i obert. Comencem a recórrer la carena cap a l'oest al fil del precipici, sobre les grans parets que es desplomen cap a la Cerdanya. Trepitgem alguns cims secundaris i finalment grimpant pel bonic esperó de la roca Punxenta coronem al sostre del Berguedà. Tornada per la coma i el refugi de Cortils.

Les mines del Catllaràs

Mina de l'Artiga de Capdevila

L'empremta humana al Catllaràs és ben present des de molt antic, i augmenta finals del segle XIX amb una intensa activitat minera. Avui recorrem alguns racons on encara resten vestigis industrials. Sortim de Falgars, pugem cap a Vallfogona i prenem el camí per una fageda ombrívola que ens porta a la mina del Moreno. Seguim pujant cap al bonic prat Gespador, on trobem un pou de mina i una antiga xemeneia, i acabem d'arribar al Joc de la Pilota i la Roca del Joc, on ens hi enfilem grimpant. Passem per la mina d'Arderiu abans de baixar cap al Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. Baixem fort cap a la zona del Cable, amb restes de construccions mineres, passem la mina de l'Artiga de Capdevila i seguim fins al torrent per agafar el camí dels Graus que ens tornarà al punt d'origen. Una mirada enrere per adonar-nos que la natura reabsorbeix allò que l'hi havia estat manllevat.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Bòfia de les Llosanques

Boniques columnes a la sala principal de la cavitat

Coneguda des de temps immemorial, aquesta cavitat es troba situada al sud dels Rasos de Peguera, un zona càrstica plena de cavitats. Hi accedim caminant escassa mitja hora, i trobem la boca vora el camí. Una escletxa llarga i estreta, amb una vertical de 7 metres que descendim amb una corda ens dóna accés a una sala ampla que es bifurca a banda i banda del pou d'entrada. La zona principal és molt bonica, amb grans columnes i elegants concrecions que decoren un espai còmode i ampli.

Pàgines

Subscriure a Berguedà