Activitats

Figuerassa - Estela - Terçà

Interessant itinerari circular en bicicleta recorrent el vessant sud dels Rasos de Peguera. Avui surto sol, i des de Berga enfilo cap a la part alta i la carretera dels Rasos. Deixo l'asfalt a la pista de la Figuerassa que comença suau, però quan gira al vessant nord incrementa el pendent. Llarga pujada zig-zaguejant fins al fantàstic mirador de la Catalunya central. Baixada curta per corriol pedregós fins a Corbera, i tot seguit toca una pujada curta però molt dura fins a la masia ensorrada de Can Deu. Tot planejant segueixo cap a la també ensorrada casa de les Planes, i vaig a buscar la pista que puja cap al coll d'Estela. Pendent notable i constant fins al coll, al punt equidistant entre el cim d'Estela i el roc d'Uró. Baixo cap als plans de Puigventós, primer per un breu tram poc ciclable, i tot seguit per una pista que va fent zetes. Breu tram d'asfalt fins al pla de Campllong i el Pi de les Tres Branques, on giro a l'esquerra per recórrer la fantàstica pista dels plans de Terçà. La pista arriba a la carretera de Sant Llorenç, prop de la Mina. Creuo el túnel i segueixo per la pista asfaltada de Coforb. La deixo als plans de Gragés, i poc més endavant baixo cap a Marmons, i tot seguit una pista en fort descens al peu de la riera de Clarà que em deixarà prop d'Avià.

Senyoriu de Bertiz

Tot i que la normativa no permet arribar fins al punt més elevat, fem una sortida curta i ràpida des de l'aparcament del Parc Natural fins al punt més alt permès, i tot seguit baixem per una pista entre pastures d'alçada ben inclinades. Prenem la pista que surt de la base del parc i comença a pujar suau al peu del rierol Aiantsoro entremig d'un bosc atlàntic espès, humit i magnífic. Al cap de 6 quilòmetres la pista comença a pujar més fort i se separa del torrent. Al punt de Plazazelai sortim del parc i entrem al Baztan, primer en suau pujada i després per una forta baixada per pista asfaltada entre masies, prats verdíssims i ovelles latxes que pasturen dins dels característics tancats.

Zugarramurdi - Sara - Urdazubi

Sortim del bucòlic i enigmàtic poble de Zugarramurdi, al nord de Navarra, i planegem fins a les grutes de Sara, ja en territori francès. Després d'un tram d'asfalt prenem un caminet entremig d'un bosc espès que faldeja la base de l'Alkurruntz. Al coll de Lizuniaga pugem suau i progressiu entre pastures i ovelles latxes, i anem guanyant vistes sobre la contrada. Anem girant cap a l'oest i transitem per unes pistes d'alçada al costat de les típiques "palomeras". Fem una pausa sota el petit cim de la Peña Plata, i prenem un caminet ciclable que ens porta fins al coll d'Ibaineta, on hi ha un conjunt megalític. Per un corriol panoràmic que abasta fins al mar Cantàbric, baixem al coll d'Urbia, i seguim baixant fort fins a l'encisador poble d'Urdazubi, on fem una pausa abans d'acabar planejant fins al punt d'inici.

Via verda del Bidasoa i Larrun (900 m.)

La ruta d'avui té dues parts ben diferenciades: la via verda que avança al peu del riu Bidasoa és plana i agradable, però en canvi, a partir de Bera comencem a pujar molt fort fins al cim del Larrun. Sortim de Doneztebe i prenem la via verda que avança al costat del riu i passa per diferents poblets. Creuem alguns túnels i avancem a bona velocitat fins a Bera, on el riu fa un gran meandre. Deixem la via verda i ens enfilem cap a una zona de masies aïllades amb una pujada duríssima sobre pista encimentada. Arribem a una fageda i el pendent es suavitza, just per agafar aire per l'extraordinàriament dur ascens per pista al Larrun, 4 quilòmetres amb un pendent mitjà del 15% i algun tram impossible gairebé del 35%. Un cop a dalt descansem i tornem a baixar cap a una carena plena de palomeras, i seguim baixant fins al coll de Lizuniaga. Entremig de pastures i masies anem tornant cap a la vall i de nou per la via verda fins al punt d'inici, en total 75 km.

Baztan nord i Alkurruntz (934 m.)

Al poble d'Elizondo iniciem una ruta en bicicleta que ens conduirà per alguns dels racons més bonics del nord del Baztan. Comencem al peu del riu que dóna nom a la vall, i aviat comencem a pujar entremig de prats molt verds, fortament inclinats i plens de les característiques ovelles latxes. De tant en tant anem trobant les típiques masies de la zona, que amb la seva teulada vermella contrasten amb el verd de la contrada. Pugem per les costes del turó Autrin, i anem baixant fins al poble d'Arizkun, petit i tranquil, amb cases molt boniques. Mica en mica anem pujant cap als turons de Gorramendi, i un cop a dalt planegem per una pista panoràmica. Baixem al port d'Otsondo i tot seguit comencem la dura pujada fins al cim de l'Alkurruntz que ens obre gran vistes sobre la comarca i fins al mar. Visitem també antics búnkers de l'època de postguerra. Anem baixant progressivament entre prats d'altura i assolim de nou la vall a Lekaroz, ja prop del punt d'inici.

L'Ebre, de Miravet a Benifallet

Tracem una ruta al peu de l'Ebre des de la bucòlica població de Miravet fins a Benifallet, baixant per la riba esquerra i pujant després per la dreta. Sortim de Miravet i ens dirigim cap al Pas de la Barca, que ens permetrà creuar a l'altre cantó. Pedalem entre oliveres i fruiters tot pujant suaument fins a Rasquera. Seguim enfilant-nos fins un magnífic mirador natural de l'Ebre al coll de Miravet, i baixem per un pas entre les cingleres de la Roca dels Penjats de nou al peu del riu. Resseguim la ribera fins a Benifallet, on fem una pausa. Tornem uns metres enrere i creuem el pont del Llaguter. Ja per la riba dreta anem remuntant prop de les aigües, amb alguns puja-baixa. Més endavant haurem d'empènyer la bicicleta al tram del Pas del Barrufemes, i tot seguit acabarem planejant alçats sobre el riu fins al punt d'inici.

Serres de Cavalls i Pàndols

Vigilada per l'imponent castell templer i banyada literalment pel riu Ebre, s'alça la pintoresca vila de Miravet on comencem a pedalar. A prop de Benissanet tombem a ponent per iniciar la llarga aproximació entre camps de fruiters. Als Quatre Camins comencem a pujar per unes pistes cada cop més dretes i ens enfilem al llom de la serra de Cavalls que creuem transversalment. Baixem a la vall de Carruves i tornem a enfilar, ara cap a la serra de Pàndols, amb una duríssima pujada fins a la Punta Alta (705 m.) on hi ha el Monument a la Pau, en commemoració als difunts de la Lleva del Biberó de la Guerra Civil, que aquí va viure moments dramàtics. Baixada vertigionsa cap a Fontcalda, on fem parada per dinar, i tot seguit prenem la Via Verda direcció sud. La deixem a l'estació del Pinell de Brai i per carretera arribem al poble, on hi ha un bonic celler modernista. Seguim per pistes pujant fort fins al pic de l'Àliga, i ja suaument baixem fins a la riba de l'Ebre i Miravet, on encara fem l'última pujada del dia per contemplar el castell amb els últims rajos de sol.

Riera de Merlès, tram inferior

Amb inici i final a Puig-reig, fem avui una ruta circular amb bicicleta que ens portarà a pedalar al peu mateix de la riera de Merlès, en el seu tram més baix fins prop de la desembocadura. Tornarem remuntant el riu Llobregat fins al punt d'inici. Primer ens aproximarem a la riera passant per Periques, les Comes, i el caminet que travessa el serrat de la Cua de la Guilla. Passem per dins de la cova Guillotera, un antic habitatge troglodític, i assolim la riera de Merlès a la Molina. Creuem el pont, i baixem per una pista fins a Cal Porter, on comença un camí deliciós gairebé a peu d'aigua. Baixem cap a les Canals, el Molí del Vilaró i creuem més avall per unes passarel·les de fusta. Des dels camps de la Lladernosa baixem fins prop de la resclosa de Cal Vidal, i seguint la ruta de les Colònies remuntem a peu del Llobregat passant per Cal Marçal i Cal Pons.

La Carbassa (2.736 m.)

Arribem per la carretera de Meranges a Malniu fins al Pla de Campllong, ben nevat per la neu del dia anterior. Calcem esquís i comencem a foquejar per un caminet que després enllaça amb una pista fent una diagonal. Trams amb sol, trams amb boira, anem pujant i entrem en un bosc espès, que sortegem buscant el pas més lògic. S'acaba la vegetació i arribem als plans de Matons, uns pendents suaus que es van enfilant fins a la carena de la serra de Comaermada. Tracem una diagonal oberta per sota la carena, evitant el vent que comença a bufar fort. Per terreny obert i poc pendent anem remuntant fins al cim, on només ens estem uns minuts ja que el vent és fred i empipador. Iniciem el descens pels pendents suaus i progressius, gaudint d'una neu recent, amb algun tram ventat. Un esquí fàcil i plaent amb vistes a la Cerdanya que ens porta fins a la zona de bosc. La salvem baixant per una llarga pista que fa una forta marrada i ens obliga a un últim tram llarg i feixuc.

Avenc Emili Sabaté

Ens desplacem prop del mar, a les costes del Garraf, per visitar una de les cavitats verticals més conegudes i alhora boniques d'aquest important sector càrstic. Amb una aproximació molt curta de 10 minuts arribem a la boca i instal·lem la via. El primer pou té uns 20 metres, i descendim cap a una sala immensa i molt concrecionada. Al fons de la gran sala una gatera permet continuar per un conducte semivertical amb alguns passos força estrets, com el conegut Tap de Xampany. Després de contorsionar-nos pels passos estrets equipats amb cordes fixes arribem a una sala final, bellament decorada, a -39 metres. Tornem a remuntar la gatera i un cop a la sala gran remuntem per la corda fins a la sortida.

Pàgines