Activitats

Parcs del Foix i d'Olèrdola

Al peu del pantà de Foix iniciem una ruta pedalant que connectarà les dues zones naturals a cavall entre el Penedès i el Garraf. Sortim del bonic poble de Castellet i baixem cap al pantà, on vorejarem la riba dreta fins a la presa. Comencem a pujar per una pista bona però amb algun tram dur que ens enfilarà dalt d'una llarga carena que culmina al Puig de l'Àliga. Seguim carenejant, ara de baixada fins al castell d'Olèrdola, on fem una pausa per visitar el conjunt monumental. Baixem cap a la plana, uns metres per asfalt, però aviat prenem un corriol que enllaça amb altres en un tram molt divertit. Tornem a pujar uns metres fins a santa Llúcia i llavors ja planegem cap a Penyafel, Santa Margarida i la Ràpita. Trobem el riu Foix i l'acompanyem uns quants quilòmetres fins que aboca les seves aigües al pantà, on tanquem una ruta entretinguda de 40 quilòmetres.

Rasos de Peguera

Aprofitem l'abundosa nevada recent per gaudir d'una passejada amb els esquís pels lloms arrodonits dels Rasos de Peguera. Comencem planejant per la pista que surt gairebé a la base de l'antiga estació d'esquí i que marxa cap a l'est tot planejant. Avancem suaument gaudint del paisatge nevat fins al pla dels Rasets, on anem girant al mateix temps que pugem més fort fins als Rasos de Baix, on gaudim d'una bonica vista cap a les muntanyes pirinenques. Baixem pel tallafoc fins a l'esplanada dels Rasos del Mig, i pugem pel camí del bosc, envoltats d'arbres, fins als Rasos de Dalt, sostre del sector. Baixem amb penes i treballs esquivant els arbres, i tornem a pujar pel tallafoc per dirigir-nos a la part alta de l'estació i fer una última baixada per l'antiga pista de les Soques.

Tossa de Tivissa (718 m.)

Tot i la seva modesta alçada, des del cim podem gaudir d'una gran vista de les muntanyes de Tivissa, la conca final de l'Ebre, els Ports i fins i tot el Mediterrani. Però el més divertit és la forma d'enfilar-nos a la muntanya, ja que ho farem mitjançant la via ferrada del Barranc de la Foix. Sortim del mateix poble i anem a buscar l'entrada del barranc. De seguida trobem un primer tram vertical equipat. La ferrada discorre per dins del barranc, amb diversos murs preparats amb cable de vida i alguns esglaons. És una ferrada fàcil, encaixonada i divertida, on cal utilitzar les preses naturals de la roca. Un cop sortim del barranc prenem el caminet que ens acaba de pujar al cim panoràmic, on hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem pel camí normal gaudint de les vistes.

Mont-redon (864m.) i Cavall Bernat (840 m.)

Amb un vent empipador que ens acompanya tothora, sortim caminant des del nucli de Pratdip en direcció a la serra de Llaberia. Ens enfilarem cap al nord per un recorregut carener amb alguns passos intrèpids a les crestes de la Seda, equipats amb cordes o cadenes. Un cop a la part superior carenegem fins a coronar el panoràmic cim del Mont-redon, que ens ofereix una bona panoràmica de la capçalera de la serra de Llaberia cap al nord i la costa mediterrània del Baix Camp cap al sud. Continuem cap al peu del Cavall Bernat, un gran monòlit de roca que superem tot grimpant. Seguim per la part alta de la serra contornejant la capçalera del barranc de la Dòvia, al qual acabarem baixant per un únic pas possible entre la cinglera. Desfem la vall arrecerats del vent fins a Pratdip, on pugem al castell i passegem pel seu nucli.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

L'últim dia de l'any el dedicarem a enfilar-nos fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, una punta panoràmica abocada a una impressionant cinglera amb vistes sobre tota la Terra Alta. Iniciem la ruta per sobre de la conca del riu Canaletes i ens enfilem cap a les curioses roques Cambretes. Al cap de poc trobem el Pas de la Mala Dona, un grau que permet enfilar-nos dalt de la carena. Carenegem una bona estona per terreny obert fins al coll de la Gilaberta, amb vistes cap al sector de Paüls. Pugem més fort cap al coll d'Antans i ja busquem la carena definitiva fins al cim, on contemplem extenses panoràmiques cap a totes bandes amb un gran precipici sota els nostres peus. Per baixar resseguim la carena fins a l'intrèpid pujador de Valero, que creua la cinglera per l'únic pas factible. Planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

Cingles de Sant Salvador (1.157 m.)

Sortim de Berga, passem per Avià, i continuem pedalant per terreny agrícola força pla seguint més o menys el GR-1, principalment per pista, però amb alguns trams de camí fins a Cal Pius, l'Espunyola. Pugem cap als Sants Metges i prenem un caminet que enllaça amb la pista del pantà de l'Espunyola, on iniciem una pujada duríssima. Passat el pantà seguim una pista secundària que més endavant esdevé camí tot resseguint la cinglera. Avancem pel fil amb precioses vistes de la plana central de Catalunya i arribem fins al cim de Sant Salvador. Emprenem la tornada creuant el pla de Torneula i baixem per pistes fins a trobar la capçalera de la riera de Clarà. Aquí s'inicia una trial·lera molt divertida, força ciclable, amb alguns trams on posem els peus a terra, que baixa per les costes de Serrapinyana fins als Arbres Blancs, prop d'Avià.

Coscollet (1.610 m.)

Ens enfilem al punt més alt de la serra d'Aubenç des del seu vessant sud, remuntant la cinglera per un camí intrèpid a la canal de la Jaça. Sortim des del mas Torrent, més amunt de Peramola, i al cap de poc de començar a caminar ens desviem fins a la curiosa masia troglodítica de la Roca del Corb. Tornem al camí i avancem fins al coll de Mu, just a les portes de les roques de Sant Honorat. Baixem fins al torrent de les Caubes i anem pujant progressivament fins a la base de la gran cinglera d'Aubenç. Un camí marcat ressegueix el peu del cingle i ens porta a la canal de la Jaça, molt pendent i amb un tram aeri equipat amb cordes. Un cop a dalt planegem per terreny obert i acabem de pujar al cim, des d'on cau un espectacular precipici cap al sector del pantà d'Oliana. Baixem cap a la casa abandonada d'Aubenç, on dinarem, i anem desfent la carena fins al Tossal de Coll de Prat. Baixem tot seguit als prats de Cortiuda i tanquem una llarga ruta circular.

Gavarres, Sant Sebastià i Montgrí

Aprofitem uns dies de vacances al Baix Empordà per fer diverses rutes curtes en bicicleta i el clàssic itinerari a peu fins al castell del Montgrí. Activitats curtes i fàcils poc rellevants indivitualment, però un bon conjunt per uns dies d'hivern. El primer dia enfilem el vessant sud de les Gavarres fins a Fitor, amb tornada per Mont-ras. El segon dia també sortim amb bicicleta des d'arran de mar i pugem al far de Sant Sebastià, sobre Llafranc, amb tornada pel cap Roig. Fem una pausa en la bicicleta i el quart dia pugem a peu fins al castell de Montgrí, amb tornada més llarga pel Montplà. El quart i cinquè dia tornem a la bicicleta, primer tornant a Fitor amb baixada per Vall-llobrega, i finalment la ruta més llarga i ressenyada, pujant fins al sostre de la serra, el Puig de les Gavarres amb tornada per Romanyà de la Selva i la riera de Molins.

Avenc de l'Espluga

A ponent del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobem un avenc de considerables dimensions que ens permet observar l'erosió de les aigües subterrànies en un massís de conglomerat. Sortim de l'aparcament de l'Alzina el Salari i caminem una hora fins a trobar la boca, on preparem els estris per la cavitat vertical. D'entrada cal superar dos pous curts, i tot seguit avançar per una galeria horitzonal fins a l'inici del segon tram, que comença amb un pou vertical de 17 metres i un segon més espectacular de 28. Després d'un breu tram pla trobem l'últim gran pou, una vertical de 23 metres. Gairebé al cap d'avall es pot pujar per una corda fixa, i baixar fins al punt més enfonsat seguint un meandre més estret i incòmode.

Pàgines