Espeleologia i barrancs

Avenc Emili Sabaté

Ens desplacem prop del mar, a les costes del Garraf, per visitar una de les cavitats verticals més conegudes i alhora boniques d'aquest important sector càrstic. Amb una aproximació molt curta de 10 minuts arribem a la boca i instal·lem la via. El primer pou té uns 20 metres, i descendim cap a una sala immensa i molt concrecionada. Al fons de la gran sala una gatera permet continuar per un conducte semivertical amb alguns passos força estrets, com el conegut Tap de Xampany. Després de contorsionar-nos pels passos estrets equipats amb cordes fixes arribem a una sala final, bellament decorada, a -39 metres. Tornem a remuntar la gatera i un cop a la sala gran remuntem per la corda fins a la sortida.

Avenc Font i Sagué

Visitem aquest característic avenc explorat per primera vegada fa més de 100 anys per Faura i Sans, i batejat amb el nom del pare de l'espeleologia catalana. Creuem la urbanització de l'Ordal i baixem pel torrent del Lledoner fins a trobar un caminet que ressegueix el barranc de l'Arcada. En 10 minuts arribem a l'entrada de l'avenc. Preparem la instal·lació i entrem per una boca estreta que s'eixampla al cap d'uns metres. Descendim pràcticament en vertical mitjançant diversos fraccionaments fins al nivell -40, on hi ha un petit replà i l'avenc es bifurca. Seguim baixant el pou principal amb una línia recta i vertical fins al fons, a -102 m. Comencem a remuntar el pou vertical amb esforç, i a la bifurcació tornem a instal·lar la baixada per la via Ramonage. El segon pou baixa fins als -75 m, i al fons hi trobem boniques formacions litogèniques. Tornem a pujar i arribem a dalt ben esgotats després d'un ascens vertical força dur.

Cova del Massana

Ben discreta a la part més inhòspita de les canals de Sant Miquel, en un racó feréstec enmig de les Canals Males, trobem un petit aixopluc que havia estat utilitzat pel guerriller antifranquista i llibertari Marcel·lí Massana. Estimat i temut segons els barris, el maqui berguedà coneixia perfectament la complexitat d'un terreny qui li proporcionava bons amagatalls. Sortim del pont de Pedret i marxem cap a l'est seguint el rec de Bosoms. Passem les masies ensorrades de Mascaró i Corrubies. Un camí surt des d'aquesta última, però aviat el deixem en una clotada per enfilar torrent amunt per dins d'una canal dreta i plena de vegetació. A mitja alçada trobem una cavitat ampla, inclinada i de sostre molt baix que havia servit d'alberg precari. Seguim pujant cap al cingle de la Por i tornem per la carena del Picancel, passant pel bonic paratge de Sant Miquel de les Canals, sota l'amenaça de la pluja imminent.

Cova de la Taverna

Tram inicial de la cova, amb petits tolls

Des del pantà de Margalef fem una curta aproximació fins a la desembocadura del barranc de la Taverna, on trobem a pocs metres la boca inferior de la cavitat. Es tracta en realitat d'un tram subterrani del torrent en la seva part més baixa. Té tres boques principals d'accés, i permet un recorregut linial de gairebé 500 metres. La zona superior es caracteritza pels grans blocs, on cal anar grimpant per progressar. Fins i tot en alguns punts trobem cordes i alguns trams equipats amb esglaons. La part inferior manté un curs permanent d'aigua, i trobem bonics racons amb tolls i parets modelades pel pas de l'aigua. Tanquem la jornada visitant la curiosa ermita troglodítica de Sant Salvador.

Forat del Sant Ou

La Maria sortint del pou inicial del Forat del Sant Ou

Descendim a les entranyes de la serra de Montgrony enfonsant-nos en un espectacular avenc format per dos pous enllaçats. Explorat per primera vegada el 1901 per Font i Sagué amb gran expectació, aquest avenc té un primer pou vertical, cilíndric, d'amples dimensions i 31 metres de profunditat. Tot seguit s'obre una immensa sala amb fort pendent, una gran arcada i una notable cúpula. Al fons davalla el segon pou, més estret, també vertical i més concrecionat que baixa fins als 67 metres de profunditat total.

Santa Magdalena (1.132 m.) i Torrent Fondo

4t ràpel del Torrent Fondo

Des de Collbató comencem a remuntar el vessant sud de Montserrat per la drecera de Fra Garí, un camí molt dret que ens obliga fins i tot a mig grimpar en algun punt. Arribem a l'ermita de Sant Joan, pugem a Sant Onofre i per unes escales costerudes ens enfilem a la Miranda de Santa Magdalena, punt més alt de la ruta. Tornem a baixar pel mateix camí fins trobar-ne un que flanqueja per la base, i seguim fins al coll de les Garrigoses, on ens fiquem dins del barranc. Caminem una estona fins a trobar els trams equipats, on encadenem 8 ràpels, alguns de ben bonics per unes cubetes molt engorjades. Tornem pel camí de les Feixades fent una petita parada a la cova Freda.

Salt de la Perdiu

Quart ràpel del Salt de la Perdiu

A llevant del poble de Canalda l'aigua i els anys han escolpit un magnífic engorjat que avui descendirem amb l'ajuda de cordes. Sortim prop de Cal Pubilló i en 10 minuts arribem al llit del torrent, avui sec. Caminem per la llera evitant petites badines fins a trobar el primer dels cinc ràpels pràcticament encadenats. Els tres darrers són seguits, verticals i molt estètics. Des del fons del torrent sortim per una via ferrada curta però vertical i atlètica que ens retorna pràcticament al punt de partida.

Canal Foradada

Túnel natural que creua la cinglera de conglomerat

Fem una breu sortida de poc interès excursionista però que ens planteja el repte de trobar un túnel natural que creua la cinglera de la Canal Foradada al vessant nord del Picancel. El nom de la canal és ben explícit, i sabíem per referències d'alguns veïns de Vilada l'existència del forat. Amb aquests pocs indicis, un mapa, un polsim d'intuïció i un grapat de sort aconseguim trobar una cavitat natural d'uns 25 metres de llarg i 7 o 8 d'ample que travessa la cinglera de conglomerat.

Cova de les Encantades

Explorant un tram molt concrecionat

A la falda sud del Puigmal trobem aquesta cavitat que drena l'excés d'aigua dels amples i arrodonits vessants. Des de la font de l'Home Mort enfilem una costa molt dreta fins trobar la petita boca que de seguida s'eixampla formant una gran sala alta i ampla. Al final de la zona inicial ens enfilem per una colada relliscosa que després d'un pas estret ens porta a una sala concrecionada de sostre baix. Per un pas vertical i molt estret entrem a una galeria més ampla amb diverses bifurcacions. Amb nombroses grimpades i desgrimpades, alguna delicada, accedim a la sala Bernades que permet connectar de nou amb el sector inicial. Una cova gran, de topografia complexa degut als pisos sobreposats, moderadament concrecionada i amb interessants galeries per recórrer.

Fou de Bor. Galeria Badalona

Sifò de la Fou de Bor, al final de la galeria Badalona

Accedim a la cavitat més profunda de la Cerdanya per ajudar un company a realitzar una immersió al sifò final de la galeria Badalona. Entrem a la cova i comencem el porteig del material. Prenem la galeria de l'esquerra que comença a baixar i s'entafora en una gatera estreta on hem de fer mans i mànigues per transportar el material. Més endavant la cova s'eixampla i avancem més ràpid fins una gran sala amb un pou semivertical al fons del qual hi ha l'estany. Preparem els estris i el Ramon fa la immersió, mentre l'equip de suport contemplem la bellesa de la cova. De tornada ens entretenim més en observar les formacions i la bonica galeria tubular.

Pàgines