Pic de la Costa Cabirolera (2.605 m.)

Des del coll de les Bassotes, darrere el Pedraforca i davant del Cadí, comencem a remuntar la serra Pedregosa per suaus lloms herbats. Passat el prat Llong trobem el pas dels Cortils que ens permet saltar a l'altra banda de la serra la qual mostra aquí el caràcter salvatge que fins ara ens havia amagat. Baixem cap als suaus prats dels Cortils, on pasturen els cavalls. Hi ha una bona font i un petit refugi lliure. Comencem un llarg flanqueig ascendent cap a la base del nostre cim, que contemplem transversalment. No pugem pel camí normal, sinó que avancem fins a sota l'esperó summital i ens enfilem grimpant, amb uns passos més fàcils del que podrien semblar de lluny. Extraordinària perspectiva des del cim de les parets verticals i les profundes canals del Cadí.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Coll de les Bassotes Saldes (Berguedà)
  • Distància: 12,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.000 metres
  • Temps: 5:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Petita grimpada arribant al cim
  • Cartografia: Serra del Cadí Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Coll de les Bassotes 00:00 00:00 0
Els Cortils 01:30 01:30 3,4
Pic de Costa Cabirolera 01:10 02:40 5,4
Pausa 00:35 03:15
Inici 02:35 05:50 12,0

Crònica

Hem pujat diverses vegades al pic de la Costa Cabirolera, conegut també com a Roca Punxenta en alguns llocs, sobretot de la Cerdanya, ja que des del nord s'endevina un cim punxegut. Tot i haver-hi estat en diverses ocasions, no fa mandra tornar-hi, ja que és un lloc extraordinari, i com ja he dit altres vegades em confesso cadinaire empedreït. Més enllà de ser el cim més elevat del Berguedà i de la província de Barcelona, el més interessant és el contrast de paisatges que anirem trobant. Primer sortirem per una gran zona de pastures, i pujarem per prats suaus de poca inclinació. De sobre una zona de roca per baixar als Cortils, on hi ha un oasi verd, un immens altiplà envoltat de parets rocalloses. I finalment la zona del cim és espectacular, on el Cadí trenca bruscament i forma unes parets boniques i verticals, segades horitzontalment per les característiques feixes.

Amb la Montse, l'Àngel i la Sílvia pugem fins al coll de les Bassotes, al qual s'arriba per una pista transitable però no gaire bona que surt des del mirador de Gresolet i faldeja la paret nord del Pedraforca. Estem en una gran esplanada sota la falda del Cadí. Cap a l'oest continua la coma de Cerneres, amb el característic Cadinell al fons. Cap a l'est la pista segueix pujant entre prats cap als colls de Torn i de la Jaça. Marxem cap a l'esquerra en direcció nord i creuem el prat Toixonès. Hi ha senyals de la travessa Cavalls del Vent, però en alguns punts es pot adreçar fàcilment pels prats inclinats. També hi ha senyals, menys evidents però, del PR C-124. Pugem seguint una antiga pista de ramaders que s'enfila fins al prat Llong.

Al Prat Llong el camí indicat gira lleugerament a la dreta i s'enfila en diagonal al cap de la Serra Pedregosa per travessar-la en direcció al Pas dels Gosolans. Aquí cal fixar-se en unes fites a l'esquerra que s'enfilen directes, seguint la mateixa trajectòria que portàvem, fins al límit de la serra. Trobarem el pas dels Cortils, una petita debilitat de la serra Pedregosa que ens permetrà creuar a l'altre cantó. És important fixar-se en les fites, ja que el camí no és evident, i la tendència és seguir endavant. La serrra Pedregosa és una petita cadena secundària del Cadí, i que com aquest, és arrodonida pel sud i abrupta pel nord. És com un petit Cadí dins del Cadí. Entre la serra Pedregosa i la cinglera principal del Cadí es forma un gran altiplà inclinat cobert d'herba que és molt bonic, la zona dels Cortils.

Des del pas un camí baixa molt fort al principi creuant una mena de grau. Després el pendent es suavitza i continua baixant fent una diagonal cap al pla dels Cortils. Arribem al peu de la font, on hi ha uns cóms pel bestiar. Estem en una gran esplanada enfonsada entre la serra dels Cortils al nord, que és com s'anomena aquest tram de la cinglera del Cadí, i la serra Pedregosa al sud. És doncs un gran altilplà protegit per grans muralles per totes bandes. És un lloc extraordinàriament bonic, i alhora força solitari. Al costat de la font hi ha un ramat de cavalls pasturant que aprofiten els últims dies de l'estiu, abans no canviï el temps i siguin traslladats cap a pastures més baixes. Poc més amunt del prat, amagat entre dues línies rocoses, hi ha la cabana del Cortal dels Cortils, condicionada com a refugi lliure, i utilitzada a vegades per excursionistes i a vegades per pastors.

Des dels Cortils anem girant cap a l'esquerra i tracem una llarga diagonal cap al cim que ja veiem al final dels prats inclinats. Seguim el GR-150.1, que és la variant del GR-150 que creua per dalt el Moixeró i el Cadí. Pugem una bona estona per pendents moderats sempre conemplant a la nostra esquerra la llarga carena de la Costa Cabirolera, que igual que la serra Pedregosa, forma un tall separat i independent de la serra mare. Anem seguint el camí, però quan aquest vol començar a girar a l'esquerra per enfilar-se al pas del Cabirol l'abandonem i pugem prats a través cap al límit del precipici. El camí normal per pujar el cim és a través del Pas del Cabirol, que busca una petita debilitat a la carena de la Costa Cabirolera. Però com ja hem fet altres vegades, ens volem enfilar directament per l'esperó rocós que porta fins al cim. De lluny sembla molt abrupte, però amb una petita grimpada l'assolirem sense problemes.

Avancem doncs fins al límit de la carena, on el cadí ja es trenca bruscament. Encara som força ensota, i gairebé ens separen 150 metres de desnivell del cim. Des d'aquí contemplem les immenses parets de la cara nord del Cadí, i les característiques faixes que la travessen. Estem en un punt molt estètic, ja que podem contemplar la forma de circ de la canal del Migdia, sota mateix del nostre cim. Anem pujant vora la cinglera en direcció cap a la base del cim. Situats gairebé a sota voltegem per l'esquerra una primera paret més dreta, i ens enfilem dalt d'un petit balcó fent un zig-zag pels forts pendents que baixen des del cim. Superat per l'esquerra el primer mur més vertical, tornem a ser a la punta de l'esperó, i aquí ja toca posar les mans sobre la roca i començar a grimpar. Per uns passos fàcils (II) sobre bona roca i sempre pel fil de l'esperó anem pujant primer un tram més vertical, i després per un terreny més fàcil que es va ajaient. En pocs minuts assolim el vèrtex geodèsic que assenyala el cim del pic de Costa Cabirolera (2.605 m.)

En poc més de dues hores i mitja a ritme suau hem assolit aquest bonic cim del Cadí. No és el cim més alt, privilegi reservat al puig de la Canal Baridana o Vulturó, però és un dels més estètics i interessants. Cap a ponent contemplem l'espectacular paret del Cadí, que aquí forma un bonic circ de roca multicolor que es va tancant avall cap a la canal del Migdia. Cap a l'est contemplem alçats el gran altiplà dels Cortils, tancat entre dues serres, i allargat amb una forma que recorda un immens vaixell navegant entre la Cerdanya i el Berguedà. Fem una pausa al cim gaudint del paisatge. Als peus tenim la plana de la Cerdanya, i és precisament per aquest vessant nord per on van arribant uns núvols foscos i amenaçadors.

Teníem intenció de continuar cap al sostre del Cadí, i per tant avancem cap a l'oest resseguint la carena. Però un tros enllà, més o menys a l'alçada del Salt del Sastre (que tanca per l'oest la canal del Migdia) ens adonem que els núvols s'han ennegrit molt i fins i tot comencen a caure gotes. Davant l'amenaça de tempesta decidim girar cua, ja que en cas de llamps i trons, la carena del Cadí no és un bon lloc per estar. Girem cua i anem seguint el GR, sense tornar-nos a enfilar al cim. Baixem ara sí cap al pas del Cabirol i el travessem avall. Creuem els prats inclinats fins als Cortils i remuntem el camí que supera la serra Pedregosa. Acabem de baixar per la zona de pastures i veiem que els núvols s'han anat trencant i no s'ha complert l'amenaça de tempesta. En tot cas hem gaudit d'un matí fantàstic en una de les muntanyes més boniques del Berguedà i del Cadí.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari