Berguedà

Riera de Merlès, curs alt en BTT

A cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès, tracem un itinerari per una zona de mitja muntanya on la mà de l'home va modelar el paisatge antany, però actualment és un terreny salvatge on cèrvols i senglars campen al seu aire. Recorrerem la part alta de la riera de Merlès on conflueixen els diversos torrents que baixen dels Rasos de Tubau, i en seguirem dos dels principals, de pujada el Rec de la Riba, i de baixada la riera del Molí. Entremig coneixerem un paisatge de boscos i prats amb nombroses masies i petites ermites romàniques. Passarem pel nucli de la Riba, i més amunt l'abandonada casa de Llentes. Abans d'arribar-hi ens ficarem amb els frontals dins la cova de Llentes. Pujant per pistes secundàries fangoses seguirem cap a Corrubí, Tubau i finalment la catedral del romànic berguedà a Sant Jaume de Frontanyà. Baixarem pel peu de la riera del Molí tot seguint el GR fins al gorg de Cara de Boc, naixement de la Riera de Merlès, la qual seguim uns quilòmetres avall fins al punt d'inici.

Les Tres Maries

Ens enfilem amb la bicicleta al cap d'amunt dels tres morrals més orientals de la serra de Capolat, coneguts popularment com les Tres Maries. Sortim pedalant de Berga i planegem cap a ponent pel camí dels llacs. Arribats al polígon de la Valldan enfilem cap a Garreta i per la carretera de Sant Llorenç al trencant de Coforb. Creuem els plans de Caubet i assolim la punta del Morral de Sobrestrada, la primera Maria. Tornem a la pista asfaltada i continuem fins al gran pla de Barons, la segona Maria, igual que la primera punt d'enlairament dels parapentistes. Seguim per la pista cap a Barons, deixem l'asfalt i creuem la riera de Clarà. Per una pista ombrívola i enfangada pugem cap a Marmons i els plans de Gragés. Planegem pel serrat de les Tombes i els plans de Torneula i acabem de pujar al morral de Sant Salvador, tercera Maria, punt més elevat i extraordinari mirador de la Catalunya central. Baixem de les costes cap al pla per la pista del Verdaguer.

Vall de la Portella en BTT

Des de Cal Rosal iniciem un escalfament suau tot remuntant la Via Verda del Llobregat que recorre l'antic trajecte del Carrilet. Abans de creuar el pont del Llobregat pugem per una pista a la dreta que remunta el torrent de Bosoms. Per terreny força humit, en forta pujada i amb innumerables revolts arribem a Mascaró, on baixem direcció est fins al peu de la riera de la Portella. Seguim per la riba fins al magnífic monestir de Sant Pere de la Portella. Per pista asfaltada i amb un últim tram molt dur pugem fins el sostre de la ruta: la Quar. Tornem a baixar fins al coll i pugem suaument cap al coll de la Baumeta, on trobem una pista ràpida i planejadora que creua el serrat de les Tombes i la serra de Campdeparets. Seguim carenejant i baixem cap al Boix per un petit tram trial·ler. Poc més endavant baixem per una pista molt costeruda de nou a la riera de la Portella, i ens deixem caure suaument cap a Fuïves i finalment Cal Rosal.

Cova del Massana

Ben discreta a la part més inhòspita de les canals de Sant Miquel, en un racó feréstec enmig de les Canals Males, trobem un petit aixopluc que havia estat utilitzat pel guerriller antifranquista i llibertari Marcel·lí Massana. Estimat i temut segons els barris, el maqui berguedà coneixia perfectament la complexitat d'un terreny qui li proporcionava bons amagatalls. Sortim del pont de Pedret i marxem cap a l'est seguint el rec de Bosoms. Passem les masies ensorrades de Mascaró i Corrubies. Un camí surt des d'aquesta última, però aviat el deixem en una clotada per enfilar torrent amunt per dins d'una canal dreta i plena de vegetació. A mitja alçada trobem una cavitat ampla, inclinada i de sostre molt baix que havia servit d'alberg precari. Seguim pujant cap al cingle de la Por i tornem per la carena del Picancel, passant pel bonic paratge de Sant Miquel de les Canals, sota l'amenaça de la pluja imminent.

Pic de la Costa Cabirolera (2.605 m.)

Des del coll de les Bassotes, darrere el Pedraforca i davant del Cadí, comencem a remuntar la serra Pedregosa per suaus lloms herbats. Passat el prat Llong trobem el pas dels Cortils que ens permet saltar a l'altra banda de la serra la qual mostra aquí el caràcter salvatge que fins ara ens havia amagat. Baixem cap als suaus prats dels Cortils, on pasturen els cavalls. Hi ha una bona font i un petit refugi lliure. Comencem un llarg flanqueig ascendent cap a la base del nostre cim, que contemplem transversalment. No pugem pel camí normal, sinó que avancem fins a sota l'esperó summital i ens enfilem grimpant, amb uns passos més fàcils del que podrien semblar de lluny. Extraordinària perspectiva des del cim de les parets verticals i les profundes canals del Cadí.

Puig-reig - Casserres - Graugés - Gironella

Arribant a Casserres sota els núvols

Sota uns núvols amenaçadors emprenem una ruta en bicicleta fàcil i rodadora, amb resguards freqüents en cas que calgui. Sortim de Puig-reig i baixem a Cal Marçal per trobar la pista que s'enfila cap al Turó de la Senyera i continua per la carena fins passar el Roseret i enfilar-se al panoràmic Roc de la Madrona. Fem visita a l'alzina dels Colls i passem per Casserres abans d'enfonsar-nos a la riera de Clarà. Voregem el serrat dels Tres Hereus i planegem fins l'estètic molí de Bellús, on contemplem la bonica cascada. Seguim cap a Graugés, on fem una breu pausa al peu de l'estany abans de seguir cap a l'ermita prerromànica d'Obiols. Baixem a la Plana, l'Ametlla de Casserres i finalment Gironella. Prenem la ruta de les colònies al peu del Llobregat, i per un bonic sender de ribera baixem fins a Viladomiu Nou on creuem la palanca. Al Guixaró prenem la carretera per arribar ràpidament al punt d'inici quan comencen a caure gotes.

Serres de Santfeliu i Santamaria en BTT

Pedalant pels camps prop de Santamaria

Al peu del magnífic monestir de Santa Maria de Serrateix comencem a pedalar i iniciem un suau descens cap a la riera de Sant Cugat. Remuntem mica en mica per la serra de Santfeliu, i recorrem la seva llarga carena en sentit sud. Darrere la també magnífica església de Sant Cugat del Racó canviem de direcció i baixem de nou fins a la riera. Remuntem cap a l'encimbellat poblet de Castelladral, on fem una pausa. Baixem molt fort fins a la riera d'Hortons i tornem a enfilar ara cap al serrat de l'Obaga Negra. Resseguirem la carena de Santamaria en sentit nord fins a la casa que l'hi dóna nom, i acabarem de planejar cap al punt d'inici entre camps de cereals.

Pedraforca 360º

Caminant per sobre de la coma de Cerneres, amb el Cadinell al fons

Sortim de Gósol en un matí lletjot i comencem a seguir el PR C-127 que dóna la volta completa al massís del Pedraforca. Caminem cap al nord i passem Font Terrers just abans de començar a flanquejar a certa altura la capçalera de la coma de Cerneres, que es dibuixa atractiva cap a l'oest, amb el Cadinell al Fons. Un cop al Collell obrim la mirada cap a la vall de Gresolet, així com la paret nord del Pedraforca que tenim just a sobre de la pista per on baixem. Pugem al refugi Lluís Estasen i seguim planejant cap a les antigues mines de carbó abans de tornar a Gósol. Ruta un xic monòtona en què el Pedraforca saps que hi és, però no el veus enlloc.

Cinglera de la Figuerassa (II)

Cinglera de la Figuerassa, des del Roc Gros

Enfilem de nou la marcada cinglera que presideix la capital berguedana i ens porta fins un dels millors miradors de la Catalunya central. Sortim des de Berga i enfilem els estrets carrers del barri vell fins al castell de Sant Ferran, on seguim el caminet que marxa passat el pont del Diable. Al coll de Vilaformiu trobem la pista, i just als plans de sobre busquem rastres de fites fins a trobar un sender poc definit que ens porta a una tartera incòmoda i tot seguit ja guanya la cinglera. Anirem seguint al fil del precipici, passant pel Roc Gros, fins als miradors. Baixem perl camí de davant, passant per la bonica cova de Can Maurí.

Cinglera de la Figuerassa (I)

Cinglera de la Figuerassa

Ens enfilem fins al magnífic balcó de la Catalunya central situat exactament sobre la ciutat de Berga, i ho fem resseguint la cinglera. Sortim del vessant nord, sota el petit castell de Blancafort i baixem uns metres per la pista fins a trobar un senderol que traça una diagonal fins a l'alçada del Roc Gros, punt d'inflexió del cingle. A partir d'aquí anem resseguint el fil, amb bones vistes sobre la rodalia fins arribar als miradors que coronen el serrat. Tornem per un camí que baixa pel bac de Vilosiu, i ens atansem fins al castell per fer-li una visita.

Pàgines

Subscriure a Berguedà