Vall de la Portella en BTT

Des de Cal Rosal iniciem un escalfament suau tot remuntant la Via Verda del Llobregat que recorre l'antic trajecte del Carrilet. Abans de creuar el pont del Llobregat pugem per una pista a la dreta que remunta el torrent de Bosoms. Per terreny força humit, en forta pujada i amb innumerables revolts arribem a Mascaró, on baixem direcció est fins al peu de la riera de la Portella. Seguim per la riba fins al magnífic monestir de Sant Pere de la Portella. Per pista asfaltada i amb un últim tram molt dur pugem fins el sostre de la ruta: la Quar. Tornem a baixar fins al coll i pugem suaument cap al coll de la Baumeta, on trobem una pista ràpida i planejadora que creua el serrat de les Tombes i la serra de Campdeparets. Seguim carenejant i baixem cap al Boix per un petit tram trial·ler. Poc més endavant baixem per una pista molt costeruda de nou a la riera de la Portella, i ens deixem caure suaument cap a Fuïves i finalment Cal Rosal.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
  • Distància: 42,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.225 metres
  • Temps: 6:10 hores
  • Dificultat: Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pràcticament tot pista. Breu tram trial·ler
  • Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Berga 00:00 00:00 0
Cal Rosal 00:20 00:20 5,3
Pausa 00:35 00:55
Mascaró 01:00 01:55 13,2
Sant Pere de la Portella 00:45 02:40 18,3
La Quar 00:40 03:20 21,7
Coll de la Baumeta 00:50 04:10 25,8
Campdeparets 00:20 04:30 28,0
El Boix 00:30 05:00 29,7
Gorg del Boix 00:20 05:20 32,1
Cal Rosal 00:25 05:45 38,6
Berga 00:25 06:10 42,9

Crònica

El punt natural de sortida de la ruta és a Cal Rosal, i de fet és on hem quedat amb l'Ariadna i l'Albert que avui m'acompanyaran en aquesta ruta per les valls de la Portella. Per qüestions logístiques jo surto i arribo a Berga, allargant la ruta gairebé 10 kms. i uns 200 metres de desnivell. Farem una ruta rodadora per bones pistes al sector oriental de la capital de la comarca, creuant les serres secundàries al sud del Picancel, on trobarem valls obagues, masies abandonades i un notable regust medieval. El monestir de Sant Pere de la Portella és el lloc més emblemàtic de la ruta, un magnífic conjunt arquitectònic del segle XII. També ens enfilarem dalt la petita serra de la Quar, un magnífic mirador amb un santuari construït dalt d'aquest altiplà envoltat de cingleres. Malauradament avui les vistes no seran gaire bones a causa de les boires i els núvols baixos. La tornada la farem creuant la serra de Campdeparets, i tornarem a baixar al peu de la riera de la Portella per tancar el cercle de nou a l'antiga colònia tèxtil.

Surto de Berga pedalant i marxo cap al sud per la pista que neix al peu del col·legi de les Dominiques, avui escola Xarxa. La pista arriba al Mas d'en Bosc, des d'on hi ha una magnífica vista de la capital berguedana amb els cingles de Queralt al darrere. Passat el càmping de Berga la pista comença a baixar direcció sud, i en pocs minuts passo vora les cases de cal Garrós, Vilafelet i la Bruguera, on acabo de baixar a la carretera i arribo a Cal Rosal. A la concorreguda antiga colònia tèxtil, avui centre comercial i de serveis conegut pel mercat de Bolets i també pel centre cultural Konvent, ens trobem amb l'Ariadna i l'Albert. Fem un cafè per acabar de despertar-nos i comencem la ruta.

Al peu del riu Llobregat, just a l'altre cantó de l'antiga fàbrica, hi ha un gran aparcament on un cartell indicador assenyala l'inici de la Via Verda del Llobregat. Recentment s'ha rehabilitat el trajecte de l'antic Carrilet. S'ha tancat al trànsit rodat, s'ha condicionat el ferm, s'han posat llums automàtics als túnels més llargs i baranes al pont del Llobregat. La veritat és que la rehabilitació d'aquesta infraestructura ha portat molta gent a conèixer la zona, ja que és un lloc idoni per passejar, córrer o circular amb bicicleta pel camí on fa molts anys hi circulava el carrilet carregat de carbó. La Via Verda evoluciona paral·lela al Llobregat, i en alguns punts es pot observar la seva riba, fins i tot amb alguns animals com els espectaculars bernats pescaires, amb els seus colls llargs a l'aguait de capturar alguna truita o algun barb.

Avancem ràpid per la via Verda, ja que és pràcticament plana. A més a més la fresca matinal en aquesta zona ombrívola no convida a entretenir-se gaire. Creuem un túnel curt i tot seguit un de més llarg i amb revolt, que té un sistema d'il·luminació automàtica per detecció de presència. Uns metres més endavant de la sortida nord del túnel i poc abans del pont sobre el riu, trobem una pista que marxa a la dreta darrere una tanca. Hi ha un cartell indicador. Deixem la comoditat de la via Verda, girem a la dreta i comencem a pujar per la pista. Aquesta pista en bon estat va pujant de forma progressiva, amb un primer tram més dur. Remunta el torrent de Bosoms però avança alçada sobre aquest. Anem pujant fins que ens unim a una altra pista que ve de l'esquerra just a sota de la masia de Santaugènia. Just en aquest punt la pista gira a la dreta i baixa momentàniament abans d'iniciar una de les llargues i dures pujades de tota la ruta.

Anem pedalant enclotats al fons del torrent de Bosoms, pujant de forma constant fins sota mateix de la casa de Bosoms. Pel camí trobarem diverses fonts on ens podrem abastir d'aigua. Després de la font de Bosoms la pista puja de forma més decidida, amb algun tram molt dur. Enllacem diversos revolts en forts pendents i finalment arribem a Mascaró, final d'aquesta primera pujada. Recordo fa uns anys que aquesta pista estava molt trencada i plena de rocs que feien molt difícil la ciclabilitat. Actualment està en força bon estat i es pot pujar sense més dificultat que una bona esbufegada. Mascaró és un punt panoràmic, i és la partió d'aigües entre el torrent de Bosoms a l'est, d'on venim, i la riera de la Portella, a l'oest, cap on anem. La vista panoràmica és extensa: Berga, Queralt i els Rasos de Peguera cap a l'oest; la vall de la Portella, la Quar i la serra de Campdeparets a l'est; i cap al nord la serra de Picancel, amb la casa i l'ermita de Sant Miquel de les Canals just a sobre. Podríem arribar-nos amb bicicleta fins a aquesta masia, un magnífic balcó natural, però com que ja ho coneixem i allargaríem potser un pèl massa la ruta, decidim seguir endavant.

Passada la casa de Mascaró girem a la dreta i iniciem un fort descens per una pista més descomposta i pedregosa. Baixem fort fins a trobar-ne una altra de més bona al peu de la riera de la Portella. Tot seguit comencem a remuntar la riba del curs fluvial més important d'aquesta vall, afluent del Llobregat i recol·lector de les aigües de la resta de rieres i torrents que baixen del vessant sud del Picancel, de la Quar i del vessant nord de Campdeparets. La pista és molt còmoda, fresca ja que està situada en un terreny molt obac sense que el sol pràcticament hi arribi a l'hivern, i amb un suau pendent de molt bon fer. Creuarem la riera un parell de vegades a gual, i avançarem cap a l'est passant per sota les cases de Can Dou i tot seguit la casa dels Frares i Cal Periques, ja ben a prop del monestir de la Portella. De fet veiem el monestir a l'altre cantó de la vall, i fins i tot hi ha una pista que hi puja directa si girem a la dreta. Però seguim endavant per la pista principal que gira quan es troba amb el rec del coll de Gavatx. Poc després de girar trobem una de les raconades més boniques de la contrada, la font de l'Abat.

Està situada en una fondalada al peu d'una paret de travertí, en un racó fresc i humit on sembla que l'abat del monestir venia a reposar les tardes càlides d'estiu. Una petita font brolla de la roca, i al seu voltant un parell de taules de pedra. Fem un glop d'aigua i acabem de pujar uns minuts fins a l'esplanada on fa més de 1.000 anys van bastir-hi un important monestir benedictí que s'ha conservat fins als notres dies. L'antic monestir està en un estat semiruinós, tot i que recentment s'hi han fet diversos treballs de consolidació i conservació. En canvi l'església de Sant Pere està ben conservada. Té una única nau de considerables dimensions, amb un bonic absis decorat amb arquacions llombardes i un campanar en forma de torre quadrada que s'aixeca al costat de la nau principal. La seva ubicació en aquest indret enclotat i allunyat de la civilització, la notable magnitud i alhora extrema austeritat de l'edifici, l'hi confereixen un aire místic i enigmàtic. No sé perquè però és un lloc que sempre m'ha atragut, i de tant en tant tinc ganes de venir-hi.

Dediquem uns minuts a voltar per l'exterior del conjunt monàstic, ja que està tancat i no es pot visitar. Tot seguit prenem la pista asfaltada que mor justament al darrere de l'església. Tornem a pujar amb considerable intensitat, tot i que en ser asfalt s'avança sense dificultats. Pugem fins al coll de la Creu de Jovell, que fa de partió d'aigües cap a la riera de Merlès. Just al coll deixem la pista asfaltada i girem a l'esquerra per enfilar-nos a la Quar. Tenim davant nostre poc menys d'un quilòmetre però amb una pujada infernal per una pista encimentada. El pendent és molt fort a l'inici, fort a la part central i de nou molt fort al tram final, de manera que arribem a dalt la Quar exhaustos.

La serra de la Quar culmina amb un petit altiplà envoltat de cingleres només accessible pel vessant occidental. És un petit cim de 1.062 m. al cap d'amunt del qual hi havia hagut l'antiga ermita romànica de la Mare de Déu de la Quar, la qual fou restaurada en època posterior. Actualment hi ha una església de planta més moderna i un parell d'edificis adjunts, la casa del rector i la casa dels ermitans, utilitzats pels veïns el dia de la festa major o altres celebracions locals. És un magnífic mirador del vessant sud del Picancel, la serra de Campdeparets i la riera de Merlès, però avui fa un dia gris i lleig. Sí que contemplem sota mateix de la cinglera el gran pla de la Quar, amb la magnífica masia de Can Pou presidint l'extensa esplanada.

El dia sembla cada cop més lleig, els núvols avancen i fa fred. Baixem de nou al coll de la Creu de Jovell i reculem una vintena de metres fins a trobar una pista de terra que marxa a l'esquerra. Aquesta pista comença planejant i tot seguit puja de forma progressiva fins assolir el coll de la Baumeta, el punt més baix del serrat de les Tombes. Trobarem alguns senyals grocs que indiquen la ruta de la Quar. El coll està situat sota el serrat de Sant Isidre, on hi ha una petita capelleta i un vèrtex geodèsic. Just al coll abandonem els senyals grocs i marxem cap a la dreta. Comencem ara a recórrer una pista que planeja pel vessant nord per sota de la carena del serrat de les Tombes, i més endavant salta al vessant sud i entronca amb la serra de Campdeparets. És un tram fàcil i rodador que ens deixa al peu de la gran masia de Campdeparets. Aquí l'Albert punxa i hem de canviar el neumàtic.

Passat Campdeparets la pista es bifurca, i seguim pel ramal que marxa recte. Avancem per una zona de pastures fins un revolt molt pronunciat a la coma de l'Om. Un tros avall veiem la casa del Boix, cap on ens hem de dirigir, però el camí no és evident. Cal parar atenció ja que la pista principal ens porta cap al pla de la Trapa (on no hem d'arribar) i ens tornaria a baixar cap a la zona de la Portella. Hem d'estar atents i no desviar-nos cap a la dreta sinó buscar sempre el pas per l'ampla carena. Ens fixarem en un camí que abandona la pista u marxa a l'esquerra al peu d'un petit prat. Aquest camí aviat es converteix en una trial·lera molt dreta per sobre d'una gran llosa de roca. Jo pensava que no era ciclable fins que l'Albert va desmostrar que sí que era possible baixar sobre la bicicleta. L'Ariadna ho prova un tros i jo, el menys hàbil, la baixo tota a peu. En tot cas és només un tram d'un centenar de metres que ens deixa al peu de la casa del Boix.

Des de la casa del Boix seguim la pista cap al sud però només fins arribar a la primera cruïlla uns metres més ensota. Tornem a deixar la pista principal i girem a la dreta. Fem un pujador fortíssim de no més de 30 metres, però impossible per nosaltres de superar-lo sobre la bicicleta. Un cop a dalt prometo als companys que s'ha acabat la pujada, i gairebé vaig encertar el pronòstic. Comencem a baixar molt fort per una pista en bon estat que creua tota la baga del Boix i ens torna a deixar al peu de la riera de la Portella. Hi arribem just al punt del Gorg del Boix, un tram congost de la riera on es forma una bonica bassa tancada per roques polides per la força de l'aigua. Prenem la pista principal i baixem ràpid direcció sud. Un tros més avall la pista s'eleva uns metres de la riera, i tornem a pujar molt suaument fins un punt alçat sobre el pantà de Fuïves. Seguim baixant fins prop de la casa on van recuperar els rucs de raça catalana, i al final d'uns camps trobem la pista asfaltada.

Girem a la dreta com si anéssim a Fuïves, però arribant a la casa de la Pubilla girem a l'esquerra davant d'uns corrals. Baixem per una pista al peu d'un torrent molt bonic que ens deixa finalment a la carretera d'Olvan. Ja només hem de deixar lliscar les rodes avall i acabar d'arribar a Cal Rosal. Aquí m'acomiado de l'Ariadna i l'Albert amb qui hem compartit aquesta ruta rodadora per les valls de la Portella. A mi encara em queda arribar fins a Berga, i com que és hora de dinar faig via per la carretera vella. Tanquem així un itinerari molt agradable per una zona perfecta per circular amb bicicleta. Les valls de la Portella són poc conegudes i freqüentades, i a dia d'avui pràcticament no hi viu ningú. Tenen un clima fresc i humit, i després de pluges s'hi troben grans fangueres. Però és un bon lloc per sentir la tranquil·litat d'aquestes serres i valls de mitja muntanya, deixar volar la imaginació cap a l'època medieval i gaudir de les vistes dels dels diversos miradors naturals que anirem trobant durant el camí.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari