Gorgs del curs alt de la riera de Merlès

El gorg de Cara de Boc marca l'inici de la Riera de Merlès, la qual recull en aquest punt les aigües dels diferents torrents que baixen dels Rasos de Tubau. Sortim molt a prop d'aquest gorg, i dediquem una estona a visitar-lo, així com la cascada que hi vessa les aigües. Remuntem tot seguit la riera del Molí, on trobem els gorgs Blau i dels Matxos. Seguim pujant fins a Sant Jaume de Frontanyà, on visitem la preciosa església romànica i fem una pausa per dinar. Seguim fins al collet de Sant Jaume, i després ja comencem a baixar seguint el rec del Prat. Abans de trobar-nos amb el rec de la Riba visitem l'espectacular gorg de Caselles, aquests dies glaçat i seguim el curs de l'aigua fins a Sant Esteve de la Riba. Acabem de baixar per bona pista, visitant encara algun toll, com el pantà de la Riba, el gorg Negre o el Rodon.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pont del Solà Les Losses (Ripollès)
  • Distància: 18,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 650 metres
  • Temps: 5:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i bons camins
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pont del Solà 00:00 00:00 0
Gorg de Cara de Boc 00:35 00:35 1,2
Pausa 00:25 01:00
Gorg Blau 00:50 01:50 4,7
Sant Jaume de Frontanyà 00:45 02:35 7,0
Pausa 00:25 03:00
Font de la Mata 00:30 03:30 9,0
Gorg de Caselles 00:40 04:10 12,1
La Riba 00:35 04:45 13,6
Gorg Negre 00:25 05:10 15,7
Inici 00:40 05:50 18,2

Crònica

Fa tres setmanes vam fer una interessant volta en bicicleta de muntanya pel Curs alt de la Riera de Merlès, però enfilats sobre dues rodes vam parar poca atenció als gorgs, habitualment una mica separats de la pista. Aquest dissabte de gener es lleva fred i ventós, i aprofitem per fer una ruta arrecerada del vent del nord, ja que ens mourem sempre pel vessant sud dels Rasos de Tubau dins de zona boscosa. La ruta d'avui és principalment per pista, i es podria fer gairebé tota en bicicleta, però com que fa fred ens ve més de gust caminar i dedicar més atenció als diferents gorgs. És un itinerari per terreny de mitja muntanya, poc vistós paisatgísticament, però amb l'al·licient de l'aigua que sempre ens acompanya. A l'estiu és un gust banyar-se als gorgs, però és a ple hivern quan l'aigua de la riera és més cristal·lina i transparent.

Quedem amb l'Ariadna i l'Albert per fer la ruta plegats. És un camí fàcil i relaxat que convida a la conversa. El primer que cal decidir és el lloc de sortida. Possiblement l'accés més lògic seria a Sant Jaume de Frontanyà, ja que és l'únic nucli habitat per on passa la ruta. Però si comencem aquí acabarem en pujada. Per evitar-ho decidim començar al punt més baix, un lloc accessible fàcilment per pista asfaltada: el pont del Solà. Està situat uns centenars de metres més amunt del càmping Saiol, al terme municipal de Les Llosses. Nosaltres venim del Berguedà, i hem de passar Borredà direcció Ripoll. Just abans de creuar la riera de Merlès trobem el càmping indicat a l'esquerra. Una pista asfaltada remunta la riera, i al cap d'aproximadament un parell de quilòmetres trobem el pont, a l'altra banda del qual hi ha un bon aparcament.

Comencem a caminar a mig matí per evitar el fred de primera hora. Ben abrigats prenem la pista que neix al mateix aparcament i que baixa suaument fins al peu de la riera. La creuem a gual al costat d'una captació d'aigua i seguim la pista que marxa a l'altra banda. Pugem uns minuts fins que la pista es vol aplanar. Just en aquest punt trobarem un caminet difuminat que baixa fins al primer i un dels més espectaculars gorgs del sector, el gorg de Cara de Boc. Baixem un camí costerut que ens deixa a peu de riera, per sobre pròpiament del gorg i la cascada que hi aboca les aigües. Uns metres per sobre del gorg pròpiament dit n'hi ha un parell més de menors, però també molt bonics, i hi anem primer. Tot seguit baixem fins a la part superior del salt de Cara de Boc, i observem el gorg a sota. No hi ha una opció fàcil per baixar a la part inferior del salt, i per fer-ho tornem enrere fins a la pista i la desfem uns metres per trobar l'accés.

El gorg de Cara de Boc es considera el punt inicial de la riera de Merlès, ja que fins aquí no hi ha pròpiament un únic curs fluvial sinó diversos torrents que van confluint. Al gorg de Cara de Boc s'uneixen la riera del Molí que baixa de ponent i el rec de la Riba que ho fa per llevant. El gorg és ample i té una considerable profunditat. Un salt de 5 o 6 metres aboca les aigües des dels gorgs superiors cap a l'inferior. És un lloc molt bonic. Passem una bona estona observant el salt i el gorg, tant des de dalt com des de baix. Tot seguit tornem a la pista i la seguim amunt. Anem remuntant la riera del Molí, i de seguida arribem a l'antic Molí de Moreta, actualment abandonat i mig ensorrat. Encara es pot observar però el canal que l'abastia d'aigua. Per sobre de l'edifici en runes podem observar el petit gorg del Molí de Moreta.

Seguim pista amunt i passem al costat d'un altre gorg, l'Esquerd de les Feixes, però com que el mapa és poc detallat i no portem cap track, ens el passem de llarg. Fent la ruta a l'estiu és més fàcil localitzar tots els gorgs, ja que alguns trams es poden fer per dins del llit del riu. També un tros més amunt, i aquest error és imperdonable, ens saltem el gorg dels Matxos, un dels més bonics, fet que comprovo més tard quan escric la crònica revisant el mapa i fotos d'altra gent. Caldrà tornar-hi alguna estona i dedicar més temps a recórrer tots els racons. De fet, a causa de la composició del terreny i l'erosió hidràulica de la roca calcària, tots els torrents formen múltiples tolls i basses, alguns notables. Una mica més amunt sí que visitem el Gorg Blau, petit però interessant i bonic, encaixat entre dues roques. Cal desviar-se uns metres de la pista prenent-ne una de secundària, i un cop vist tornar a la principal.

En una evident cruïlla de pistes deixem el GR-241 que havíem seguit fins aquí, i que continua al nord cap a Vila-rasa (on hi ha les restes d'una antiga mina de lignit), i prenem la pista que segueix cap a l'oest vers el nucli de cases de Canemars. No hi arribem, ja que prenem un camí indicat a la dreta que evita la pista i que enfila pel marge esquerre del torrent. Passem per sobre del Molí del Quirze, que ens queda a l'altre cantó del torrent, i seguim pujant sempre suaument cap a Sant Jaume de Frontanyà. Aviat sobresurt entre la vegetació l'esbelt cimbori de l'església de Sant Jaume, la Catedral del Romànic Berguedà, un títol que té ben merescut. Pugem uns minuts més i arribem al poble més petit de Catalunya.

Fem una visita obligada a l'església, per dins i per fora. L'he vista innumerables vegades, però no deixa de meravellar-me cada cop que vinc. L'actual edifici, tot i les seves considerables dimensions, és només l'església d'un conjunt monàstic agustinià molt més gran, del qual es tenen notícies des del segle XI. És una autèntica joia, amb els seus tres absis decorats i l'espectacular i original cimbori que presideix el creuer de la nau. Descansem uns minuts a la plaça del poble i dinem. En acabat seguim de nou el GR en direcció nord. El caminet passa per sobre de la casa de cal Vicenç i s'enfila en paral·lel a la carretera que va cap a la Pobla de Lillet. Pugem uns minuts fins al collet de Sant Jaume, el sostre de la nostre excursió. Aquí ens trobem amb la carretera, i la seguim una cinquantena de metres a la dreta fins un trencant que marxa a l'esquerra. El seguim i comencem a baixar fins arribar a l'ufanosa font de la Mata.

A la font de la Mata abandonem la pista principal que marxa cap a Tubau, i que vam recórrer de tornada fa uns dies en bicicleta. Prenem la pista que marxa de pla entremig del bosc, tancada al trànsit amb una cadena. La pista planeja i baixa suaument fins als plans que envolten la masia del Prat, actualment un establiment de turisme rural. No acabem d'arribar a la masia, sinó que voregem els camps seguint la pista. Arribem al torrent del Prat i l'anem seguint avall. Al costat d'una cruïlla de pistes, ens tornem a oblidar de visitar un gorg, en aquest cas el gorg del Prat, situat uns metres a l'esquerre i a poca distància per sota de la masia.

Seguim avançant a bon ritme per la pista que planeja i baixa suaument. Passem a poca distània del molí de baix de Tubau i poc més avall, a la dreta del camí, trobem la curta baixada que ens deixa fins un dels racons més bonics del recorregut, el gorg de Caselles. Es tracta d'un gorg que es forma sota una cascada que cau per davant de la visera d'una gran balma. Aquests dies és especialment bonic, ja que amb les baixes temperatures i el fet que és un racó molt obac, podem contemplar la cascada pràcticament glaçada. Una gran columna de gel cobreix tota l'alçada del salt, i l'aigua s'esmuny entremig del glaç. Molt bonic.

Seguim pista avall i al cap de pocs minuts trobem el petit pantà de la Riba, amb la resclosa que recollia les aigües per al molí del mateix nom que hi ha uns metres més avall. Curiosament també vam trobar tot el pantà glaçat, i fins i tot l'Albert va atrevir-se a caminar sobre les aigües, talment un passatge bíblic. La Mina, la gossa que ens acompanya, no ho va veure gens clar i es va quedar sobre la resclosa. Deixem enrere les aigües gèlides i seguim baixant per la pista principal. Passem ràpidament el Molí de la Riba, ben conservat com a segona residència, i planegem uns minuts fins arribar al nucli de la Riba. Encimbellat dalt d'un turó hi trobem la gran casa pairal i l'església de Sant Esteve, d'origen romànic. Continuem avall ara per una pista encimentada. Passem per sobre del rec de la Riba, que forma alguns bonics gorgs que es poden observar des de dalt, com el mateix gorg de la Riba. Uns metres més avall sí que baixem fins a contemplar el gorg Negre, una ampla i bonica piscina natural.

Poc més avall del gorg Negre també hi ha el gorg Rodon, i alguns altres de més petits que anem veient al llarg del curs fluvial. Després del gorg Rodon deixem la pista principal que ens portaria igualment al punt d'inici, però fent marrada fins a prop de Viladonja. Prenem una pista secundària a la dreta que baixa cap al Molí del Puig, amb l'ampli gorg del mateix nom que contemplem alçats des de la pista, ja que la riera ens queda força avall. Mica en mica anem baixant fins al pont de Moreta, on no hi ha cap pont sinó que cal creuar la riera a gual. Pugem uns metres i recuperem la pista per on havíem començat, més o menys a l'alçada del gorg de Cara de Boc, començament de la riera de Merlès i molt proper al punt d'inici. Resseguim uns minuts més la pista ja coneguda i tornem al punt d'origen.

Hem fet una ruta ben distreta sempre al peu dels diversos cursos fluvials que conflueixen al gorg de Cara de Boc per donar forma a la riera de Merlès. Hem visitat aquest primer gorg on comença la riera, un dels més espectaculars gràcies a la seva amplitud i el salt que l'alimenta. Tot seguit ens hem enfilat fins a Sant Jaume de Frontanyà visitant pel camí altres petits gorgs, i hem tancat la ruta per sota dels Rasos de Tubau passant pel curiós gorg de Caselles aquests dies amb la cascada glaçada formant una bonica columna blanca. Una ruta llarga però fàcil i ràpida, ja que bona part del trajecte es fa per pista. Anar tant per pista pot semblar monòton, però com que estem en una zona boscosa i cada dos per tres anem trobant diversos gorgs i petites bassetes, l'itinerari es fa agradable. Ideal a l'estiu per banyar-se, i també a l'hivern per contemplar els gorgs en sol·litud i amb les aigües cristal·lines.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari