Berguedà

Comabona (2.548 m.)

Emprenem la ruta cap a una de les muntanyes més emblemàtiques del Berguedà ben acompanyats d'altres excursionistes dins la iniciativa Cims per la Llibertat, per reclamar la posada en llibertat dels presos polítics catalans. Ens reunim una bona colla d'amics i decidim sortir de Font Terrers, a Gósol, per evitar les aglomeracions de cotxes al coll de les Bassotes i fer la ruta una mica més llarga. Remuntem de bon matí la coma de Cerneres fins al Collell, on comencem a pujar progressivament cap a la Serra Pedregosa i guanyar l'altiplà del Cadí. Ens aproximem al Pas dels Gosolans on confluïm amb els excursionistes que vénen de la Cerdanya, i tots plegats anem fent camí per la carena del Cadí fins al cim. Parlaments, pancartes i proclames reclamant la llibertat dels injustament castigats per donar resposta a la voluntat col·lectiva.

Sant Miquel, la Portella, la Quar i Campdeparets

De nou sobre la bicicleta i pedalant pels dominis de l'antiga baronia de la Portella, sobre un terreny humit, poc transformat per la mà de l'home i un cert aire misteriós. Des de Berga baixem ràpid cap a la Via Verda del Llobregat i passat el primer túnel enfilem amunt seguint el rec de Bosoms i en pujada continuada fins a Mascaró. La pujada s'accentua i amb forts tirapits arribem al balcó natural de Sant Miquel de les Canals. Tot seguit baixada per una antiga pista, gairebé camí, fins la masia abandonada de Corrubies i planejant al peu de la riera, fins al monestir de la Portella. Una breu pujada per asfalt ens situa sota la Quar, i ens enfilem al santuari per una pista encimentada en fort pendent. Queda encara una última pujada fins al coll de Sant Isidre, on marxem cap a l'oest seguint la serra de Campdeparets. Al límit occidental una pista baixa fort cap a la riera de la Portella, i la seguim fins a Cal Rosal. Ja només queda tornar a Berga passant per Graugés.

Gran volta als Rasos de Peguera

Fem un itinerari que ens permet recórrer en bicicleta els contorns dels Rasos de Peguera en sentit ampli, incloent-hi els seus contraforts com els Tossals, cingles de Capolat i serra de Queralt. Comencem a Berga en pujada continuada fins al pla de l'Estany, on baixem pel corriol que recorre la baga de les Nou Comes. Al poble abandonat de Peguera planegem cap a les fonts de la Bruixa i del Pi, sota la gran paret de Ferrús, el vessant més abrupte d'Ensija. Pugem per pistes solitàries cap al coll d'Ubí, i obrim les vistes cap al Pedraforca, el Cadí i la serra del Verd. Una pausa merescuda al pla suspès de Montcalb, amb vistes a la vall de Lord, i continuem baixant fins a Llinars. Toca de nou pujar, i de quina manera fins al mirador dels Presidents, sobre mateix de la preciosa església de Sant Pere de Graudescales, al peu de les parets de Busa. A a riba de l'Aigua d'Ora tornem a pujar cap a la base dels cingles de Taravil, i a partir d'ara anirem evolucionant cap a llevant resseguint per sota els cingles de Capolat fins a la capital berguedana.

Roca del Joc (1.615 m.)

En un magnífic final d'estiu, amb els boscos verds, humits i plens de bolets, fem una escapada familiar al Catllaràs per pujar fins una de les seves puntes més destacades. Sortim des del santuari de Falgars i comencem pujant per una fageda seguint el GR fins al pla de l'Ermità. Pugem encara més fort fins al collet Llebató, i ja a la part alta de la serra acabem d'arribar-nos fins a la Roca del Catllaràs, situada enmig d'uns bonics prats. Planegem fins el Joc de la Pilota i ens enfilem a la Roca del Joc amb una grimpada curta però intensa. Extraordinàries vistes cap al Pedraforca, el Moixeró i la Tosa. Baixem a la Devesa Jussana i seguim de pla cap al Prat Gespador, on seguirem un bon camí de baixada que passa per algunes de les antigues mines i ens retorna al punt d'inici.

Roc Codós i cingles de Capolat

Els cingles de Capolat són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà, i representen la frontera entre la plana i la muntanya. Des dels seus diferents morrals es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya central i més concretament de la zona agrícola del Baix Berguedà. Sortim de Berga cap a Avià i ens enfilem per una pista trencada i molt dreta cap a la punta de Serrapinyana. Ja a dalt de la cinglera l'anem resseguint cap a Sant Salvador, i després per un caminet carener molt bonic avancem cap al pantà de l'Espunyola i tot seguit el morral del serrat de Malla. Encara pel fil de la carena ens apropem al mirador del Roc Codós, que ofereix una extraordinària vista. Planegem cap a la magnífica masia del Puig, i baixem per la pista de Tresserra fins a la plana. La tornada fins a la capital berguedana serà per asfalt per anar per feina, però hi ha moltes opcions per fer variants o allargar la ruta.

Sant Salvador (1.157 m.)

Ens enfilem de nou a un extraordinari mirador del Baix Berguedà i bona part de la Catalunya Central en un itinerari que comença planejant, continua amb una fortíssima pujada i després del cim acaba amb un divertit camí trial·ler. Sortim de Berga i planegem cap a Avià i l'Espunyola seguint més o menys el GR. Al Peu de Roques prenem un caminet que desemboca a la pista dels pantans de l'Espunyola, on emprenem una fortíssima pujada. A la cua del pantà un caminet, recentment transformat en pista precària, acaba de pujar al llavi de la cinglera i el ressegueix fins al cim. Contemplem la gran panoràmica i tot seguit creuem els plans de Torneula i el serrat de les Tombes, i baixem fins a trobar la riera de Clarà. Aquí prenem un caminet trial·ler que va desfent la costa de Serrapinyana fins a la plana avianesa.

Volta als Rasos de Peguera

Sortint de la capital berguedana ja comencem a pujar fort fins a vorejar el castell de Blancafort, i tot seguit per bona pista fins al coll de l'Oreller. Assolim els amplis plans de l'Estany i prenem una pista secundària en un ascens amb trams molt durs cap al serrat de les Estelles. Creuem la carena i baixem cap als espessos boscos del Clot de la Molina, i suaument arribem als planells que envolten el despoblat de Peguera. Tornem a pujar per assolir el punt més alt de la ruta, l'antiga estació dels Rasos de Peguera, i ja baixem per asfalt fins al pla de Campllong on prenem la pista fins a Espinalbet.

Vall de Gresolet

Al peu mateix del Pedraforca iniciem una ruta circular que comença a baixar cap al peu del riu de Saldes, i tot seguit remunta la congosta i plàcida vall de Gresolet. Amb fortes pujades arribem al refugi i l'àrea recreativa, i encara seguim pujant una bona estona però a l'ombra d'una magnífica fageda. Arribats al coll de Bauma anem girant cap a ponent alhora que comencem a faldejar la serra Pedregosa, avantsala del Cadí. La pujada és moderada i contínua sobre una pista pedregosa però de bon fer. Sempre tenim davant la imponent cara nord del Pedraforca que ens acompanya en la llarga pujada. Remet la vegetació i entremig de prats alpins arribem a la collada de la Jaça, una gran zona de pastures, i encara pugem una mica més fins al coll de Torn, a gairebé 2.000 metres, sotre de la ruta. Comença ara un plàcid i preciós descens pels prats de les Bassotes, i tot seguit per la pista que voreja la cara nord del Pedraforca just sota les espectaculars parets.

Camp de l'Ermità

El Catllaràs mostra aquesta primavera un aspecte exhuberant gràcies a l'elevada pluviometria, i aprofitem per fer-hi una sortida fàcil i curta. Comencem a pedalar a Sant Julià de Cerdanyola, i passada la zona esportiva enfilem cap a la pista del Puig. Avancem per la baga de l'Avaiol, frondosa i humida. Després d'una breu baixada seguim pujant fins a la font de Fontanals, on girem cap al Camp de l'Ermità. Un pujador curt i contundent ens enfila al coll de Ceba, punt culminant de la ruta. Tot seguit planegem per l'esplendit Prat Gespador i més endavant fem una breu parada al Roc de la Lluna. Comencem a baixar fort, i també ens aturem a contemplar les obres de l'escala del xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Seguim baixant cap a Falgars, amb un pujador intercalat, i ja anem per feina sobre asfalt fins al punt d'inici.

Serra dels Tossals

Fem una sortida exploratòria que ens porta des de l'Espunyola, a la base dels cingles, fins a la zona més alta dels Tossals. Faldegem uns minuts pel Peu de Roques envoltats de camps de cereals fins a trobar la pista que s'enfila cap a Tresserra. La pista puja sempre, amb algunes rampes fortes, però sempre assequibles. Arribem a la gran masia i prenem una pista secundària que s'enfila fort buscant les debilitats de la cinglera fins assolir la zona alta de la serra dels Tossals, amb bones vistes tot i que avui el dia és tapat. Comencem a resseguir la cinglera, un primer tram de pista i després per un corriol fantàstic i molt ciclable. Creuem a peu del Mal Pas de Runers, i en poca estona arribem al santuari dels Tossals. Baixem pel camí de davant, incòmode i poc ciclable. Arribats a Sant Martí de Capolat anem als camps de Gragés i busquem la pista que baixa ràpidament cap al pantà de l'Espunyola, i segueix amb un descens gairebé vertiginós fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Berguedà