Caminades

Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

Gallina Pelada (2.317 m.)

Ens decidim a pujar a Ensija per gaudir d'una de les últimes nevades que ha cobert de blanc les muntanyes del Pirineu. Fem una de les rutes clàssiques que ens permet contemplar els diversos vessants de la serra d'Ensija. Sortim des de la Creu de Fumanya i voregem el vessant sud per sota la Roca Gran de Ferrús. Ens enfilem per les Llosanques, on cal fer una petita grimpada una mica més delicada amb neu i gel, i seguim cap a les Roques Blanques, on una bonica i fàcil cresteta connecta amb el sostre de la serra, el cap de la Gallina Pelada. Tot seguit baixem fins al refugi Delgado Úbeda, amb un terreny força glaçat, i creuem tot l'altiplà fins a trobar el collet que dóna accés a la canal del Caçador, on iniciem una ràpida i contundent baixada fins al punt d'inici.

Clots de Sant Julià

A la bonica població medieval de Peratallada iniciem una ruta fàcil i planera fins una antiga pedrera utilitzada des de temps immemorial. Sortim de la població planejant entremig de camps i als afores de Canapost avancem paral·lels a la carretera fins un turó on hi ha l'ermita mig ensorrada de la Mare de Déu del Socors. Tornem a Canapost, creuem la vila i entremig dels camps caminem fins al Puig d'en Roure. Uns minuts més i accedim als Clots de Sant Julià, un conjunt de forats i passadissos enfonsats on antigament s'havia extret roca amb finalitat de construcció. Tornem a Peratallada per un bonic corriol pels boscos de les Serres.

Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Serra del Corb

Sortim amb una colla d'amics des de les Preses i ens enfilem pel vessant nord de la serra del Corb fins a l'antic cràter del volcà del Racó. Tot seguit planegem per una espessa fageda cap a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, on ens refugiem de la pluja. Avancem un tram més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb, on comença una pujada curta però intensa cap a la part alta de la serra. Amb una incessant pluja avancem per carena i baixem cap a l'àrea recreativa de Xenacs, i finalment de nou al poble.

Salòria (2.789 m.)

Amb unes condicions semi-hivernals amb neu als vessants nord, i encara sec als sud, iniciem l'aproximació al sostre de l'Alt Urgell des de la Borda de la Plana, poc més amunt del bonic poblet d'Os de Civís. Seguim uns minuts la pista, i tot seguit anem pujant per un camí amb trams glaçats que solca la vall fins al panoràmic coll de Conflent. Val la pena visitar un antic búnquer ben restaurat al mateix coll. Just al canvi d'aigües comencem a pujar per un pendent obert i molt fort que s'enfila a la carena sud-est. Més amunt la carena es defineix i traça una bonica línia directa al cim. Anem pujant pel fil amb neu a la banda dreta, i herba seca a l'esquerra. Grans panoràmiques tant pujant com un cop al cim d'aquesta bonica piràmide, sobretot cap al sector del Pallars Sobirà i Andorra. Baixem pel mateix camí amb compte per la neu i el glaç.

Orri del Corbill

Sortim del bonic poblet de Bena, a l'Alta Cerdanya, i anem pujant per un vessant suau i obert a l'extrem occidental del massís del Carlit. Aviat passem pel refugi lliure del Solà del Cavaller, on ens encarem cap al nord-oest i seguim pujant per un camí còmode fins als altiplans de l'Orri del Corbill. Ens aturem a contemplar la bonica cabana, molt antiga, de forma circular i construïda amb lloses de pedra, fins i tot la teulada. Des d'aquí tenim una bonica perspectiva del tram superior de la Cerdanya i el massís del Puigmal ben nevat a l'altra banda de la vall. Creuem els plans i baixem sense camí pel vessant occidental, seguint més o menys el curs d'un rierol, i tanquem aquesta curta passajada a les pastures de la part baixa, prop del poble.

Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Pàgines