Berguedà

Serrateix - Castelladral en BTT

Pista de la serra de Santfeliu

Des de Sant Joan de Montdarn una pista enfila cap a l'altiplà de Serrateix, i permet arribar fins al sostre del terme, al Montbordó. Després d'una breu baixada anem a buscar la llarga serra de Santfeliu i planegem ràpid en direcció sud fins a la preciosa ermita romànica de Sant Cugat del Racó. Suau baixada i remuntada de nou fins al nucli encimbellat de Castelladral. Després d'un descens vertiginós fins la riera d'Hortons encarem una pujada progressiva cap a l'altiplà de Serrateix per la serra de Santa Maria, tancant la volta circular.

Pedraforca , Pollegó Superior (2507 m.)

Enforcadura

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortim des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Cingles de la Bruixa

Al fil dels Cingles de la Bruixa

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Cingles de Vallcebre

Avancem pel fil de la cinglera. Al fons el Pedraforca i el Cadí

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Canals de Catllarí

Al fons la Casa Grossa i Ensija

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.

Cingles de la Garganta

Avancem pel feixanc superior de la cinglera, la zona amb vegetació

Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Riera de Merlès, curs mitjà en BTT

Pont romànic de Merlès

Només sortir de Santa Maria de Merlès ja creuem la riera pel bonic pont romànic i comencem a pujar fort fins al serrat dels Morts. Durant quilòmetres pedalejarem per les pistes de la carena que separa la vall de Merlès i l'altiplà del Lluçanès, tot guanyant alçada progressivament fins prop del Puig Martorell. Seguim cap al nord fins al poble abandonat de Salselles, on fem una pausa i seguim endavant cap a la Tor d'Aspà. Baixem de nou a la riera a la gran masia de Boadella, i anem seguint la riba fent pausa obligatòria a les boniques Goles de les Heures.

Ras de Clarent

Feixa superior, on hi ha la Balma del Rei

Des del Castell de l'Areny marxem cap al coll Jovell i seguim enllà fins trobar l'inici de la Canal Curta, on anys enrere hi havia hagut un camí. Actualment només se n'endevina el traç, que es recargola en un entorn feréstec i en fortíssim pendent. Un bon tros amunt prenem un caminet que ressegueix les lleixes de la cinglera fins a la Balma del Rei, amb restes d'edificacions troglodítiques. Amb poca vista per la boira, al Ras Clarent baixem pel caminet que segueix el rec fins a Sant Romà de la Clusa. Una suau pujada fins a les Pilones i una baixada picada fins al poble.

Rasos de Peguera

Lliscant sobre la neu als Rasos de Baix

L'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera és un lloc ideal per fer curtes passejades sobre la neu, ja sigui amb esquís o raquetes. Especialment els dies després d'haver nevat l'entorn és molt bonic, amb els avets curulls de neu i un paisatge amable i còmode. L'estació està tancada des de l'any 2004, però els caps de setmana d'hivern continua aplegant un bon nombre de persones que volen tastar la neu. Aprofitem un parell d'hores de tarda per foquejar en aquest bonic i proper indret.

Roca del Joc (1.615 m.) i Roca Forcada (1.546 m.)

Roca del Joc

Amb una fina capa de neu del dia anterior iniciem un intinerari excursionista pel vessant nord del Catllaràs. Des del monestir de Lillet prenem un caminet carener cap al sud fins arribar al xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem fort fins al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc, sobre mateix del planell del Joc de la Pilota. Baixem fort fins al refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Tornem pel camí de la Catau.

Pàgines

Subscriure a Berguedà