MTB

Tossals i Serrat de Malla

Pedalada curta però intensa que s'inicia al peu dels cingles, als Sants Metges de l'Espunyola, i s'enfila fort per la pista de Tresserra. La pujada continua i s'intensifica fins arribar a la carena dels Tossals, on tenim una extensa panoràmica cap al nord. Resseguim la carena cap a l'est per un camí molt estètic, amb un tram curt però difícil al Mal Pas, on cal portejar. Arribem al santuari dels Tossals i iniciem una baixada curta i difícil fins a prop de Capolat, on acabem d'arribar planejant. Prenem un caminet fàcil que creua l'ampla carena del serrat de Malla fins a la punta del cingle, un gran mirador cap al sud. L'últim tram de baixada el fem per la pista dels pantans que ens porta per la via directa al punt d'inici.

Tossals i Cingles de Taravil

Al peu dels Sants Metges, a l'Espunyola, surt un corriol que permet escalfar fins a la masia de Torrades on comença una forta pujada per la pista de Tresserra. Passada la casa cal prendre una pista a la dreta que puja molt fort fins dalt la serra dels Tossals, on hi ha un mirador natural amb vistes fantàstiques. Seguim cap a ponent primer una pista en desús, i més endavant un bonic corriol que té alguns trams aeris. Baixada força fàcil fins als plans de Taravil, on continuem cap a les valls de Cal Sant fins trobar la pista secundària que s'enfila al Puig Rodon, excel·lent mirador de Busa i la Vall d'Ora. A continuació fem un tram llarg i panoràmic pel fil dels cingles enllaçant els dos següents cims: el Puig Gertell i el Cap dels Plans. Tornem fins a prop de Taravil on prenem la pista asfaltada que baixa pel Mal Pas, i al mig d'un revolt seguim per una pista que ens torna a Torrades i pel caminet ja conegut fins al punt d'inici.

Vall de Peguera

Sortint des de Berga iniciem la pujada per darrere del serrat de la Figuerassa cap al pla de l'Estany, i seguim amunt pel vessant oriental dels Rasos de Peguera cap al serrat de les Arades. Passats els 1.800 metres comencem a baixar cap al Clot de la Molina i finalment el poble abandonat de Peguera. Des de l'antic nucli miner prenem una pista que baixa pel vessant assolellat de la vall del riu Peguera i que més tard es converteix en un divertit corriol. Més avall enllacem un breu tram de pista i passada la masia de l'Erola continuem per un corriol planer damunt de la masia de Vall-llobrega. Baixem fins a prop de Cercs per pista i algun tram de corriol, i tornem a la capital berguedana pel camí del Tramvia de Sang.

La Nou - Catllaràs - Malanyeu

Sota l'església romànica de Sant Martí de la Nou comencem una ruta pel vessant més occidental del Catllaràs que ens enfila fins a la part alta del massís, i tot seguit baixa buscant els bonics colors de les fagedes a la tardor. La primera part de la ruta és una llarga pujada cap al coll de la Plana passant per les masies de Cuirols i Espades. Seguim pujant cap a la collada de Sant Miquel, a la part més alta del Catllaràs, i baixem pel vessant nord cap al pla de l'Ermità. Tornem a pujar per enfilar-nos al llom de la serra del Mill i buscar un corriol que baixa decidit cap al torrent de Malanyeu, on gaudirem de l'esplèndida fageda a la font de les Travesses. Creuem a la solana sota els cingles de Malanyeu i tornem a enfilar per una pista sota els cingles del Reu fins a la collada de Sant Isidre, des d'on només queda una baixada ràpida per pista.

Busa, vessant sud

Des del peu de la Vall d'Ora ens enfilem per una pista en fort pendent cap a les parets del vessant meridional de Busa. Prenem la pista d'Orriols i voregem pel peu dels cingles i damunt de la vall fins a trobar un pujador molt fort al Grau de les Collades. Ens enfilem a l'altiplà i recorrem els camps de la Bertolina i després el pla del Rial. Al grau de la Creu baixem per asfalt fins al coll d'Arques on prenem una pista que ens porta cap a les masies de Ginebres i les Serres. Passem per l'ermita de Sant Martí dalt d'un balcó panoràmic, i anem baixant cap a la Selva, on hi ha una bonica església i una casa de colònies. Passada la masia de Casafont prenem un pista mig abandonada al fons d'un torrent que ens retorna al punt d'inici.

Coll del Vent

Sortim pedalant des de la Pobla de Roda per una pista al peu del riu Isàvena que més tard es transforma en un caminet i avança fins als afores de Serranui. Deixem el riu i comencem a remuntar el barranc de Ricans amb forts pendents. Ens anem enfilant cap a la base de les parets de la serra de Sis i el vistós Mall de Brocoló. Pugem una bona estona per bona pista i fem un últim tram duríssim amb pendents superiors al 20% fins al Coll del Vent. Contemplem l'ampli paisatge cap a la vall d'Isàvena, el Turbó i el Cotiella i seguim per la pista que recorre el gran altiplà fins al poble de Queixigar. Baixem cap al fons d'un barranc, i tornem a pujar una bona estona fins al petit nucli de Sant Esteve del Mall. Ja només ens queda baixar per bona pista fins al bonic pont de la Pobla on hem començat la ruta.

Muro de Roda

Des de la població de Tierrantona, al centre l'altiplà de la Fueva, iniciem una ruta tot planejant fins al nucli d'Aluján on comença un corriol que s'enfila, no sense dificultats, cap a Cuello Pins, i ressegueix la carena. Baixem cap a la pista, i ens enfonsem cap al barranc de la Natiella. Recorrem el fons del barranc en un tram preciós i divertidíssim durant més de 3 km. Tot seguit cal remuntar un fort pendent fins a recuperar la pista, que encara amb una forta pujada ens enfila fins al punt més alt de la ruta, l'espectacular castell de Muro de Roda. Grans vistes cap a la Peña Montañesa, el Mont Perdut i la vall del Cinca a l'entorn de l'Aïnsa. Al costat de la muralla comença un corriol força endurer que baixa directe cap a la plana, amb alguns trams difícils.

Pobles abandonats de Guara

Al nord de la serra de Guara resten interts petits pobles per on va córrer la vida fins a mitjans del segle passat. La dificultat en les comunicacions i la falta d'oportunitats els van condemnar. Sortim del poble habitat de As Bellostas on prenem una pista que comença baixant fins al riu Balced i continua pujant per l'altre banda fins al despoblat de Bagüeste, amb la seva bonica església encimbellada. Tornem a baixar cap al despoblat de Letosa i planegem en un tram solitari i bonic fins al nucli de Nasarre que conserva la notable església de Sant Andreu. Per un camí mes trencat avancem cap a Otín, el poble més gran i abandonat més recentment. Iniciem el retorn per la capçalera del barranc Raisén, visitem el petit despoblat de San Póliz i acabem la ruta amb una bona pujada. Un interessant recorregut per terreny inhòspit on el rellotge es va aturar fa mig segle.

Sant Benet de Vilaplana

Sortim des del càmping de la riera de Merlès i prenem una pista que marxa cap a l'est en direcció al despoblat de Salselles, però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra cap a les masies de la Serra i Xoriguera. A can Senalla baixem per una pista secundària cap a la riera de Merlès prop de Boatella, però baixa molta aigua i avancem per una pista en paral·lel del curs fluvial fins al pont de Roma. Uns metres més avall seguim per una pista que puja per la carena de les Rovires i planeja cap a Borredà, on arribem per carretera. Passat el poble deixem la pista al costat del molí de la Font, i pugem per una pista molt dreta i pedregosa fins al collet de l'Oració. Visitem la petita ermita, en estat lamentable i sense sostre, situada al costat de la masia de Casamitjana, i acabem la ruta baixant per una pista força dreta fins al punt d'inici.

Mines de Liat

Remuntem la vall del riu Unhòla des de Bagergue per una pista molt exigent que s'enfila fins als peus del majestuós pic de Maubèrme. La pista comença a pujar des del pla dera Lana i s'enlaira sense treva seguint la vall el riu vermell cap a la cabana des Calhaus, i amb un tram encara més dur puja fins al Planhèth deth Pas Estret. Avancem 2 km. planers que ens permeten agafar forces per encarar l'última pujada, duríssima amb trams pedregosos que s'acosten al 30% de pendent i que ens obliguen a posar el peu a terra en alguns moments. Arribem al petit refugi de Liat i visitem les notables restes de les antigues instal·lacions mineres, alhora que contemplem l'espectacular paisatge d'alta muntanya al peu de l'estany de Pica Palomèra a 2.300 metres d'alçada, envoltats d'alguns dels grans cims de l'Aran.

Pàgines

Subscriure a MTB