Coll del Colombardo (1.887 m.)

Fem una llarga excursió a un coll de muntanya que separa la vall de Susa i la vall de Viu, als Alps del Piemont. Dalt de l'ampli coll hi ha un notable santuari, la Madonna degli Agnelli. Sortim del petit nucli de Pratobotrile i remuntem un camí amb trams empedrats per dins d'una fageda. Força més amunt, quan el paisatge s'obre, creuem amplis prats alpins molt inclinats on hi ha diversos alpatges, petits nuclis de bordes on el bestiar hi passa l'estiu. El pendent augmenta l'últim tram fins que coronem el coll i descansem dalt de l'ampla collada, al costat del santuari i amb bones vistes d'aquest sector dels Alps.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pratobotrile Condove, Piemont (Itàlia)
• Distància: 17,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 925 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bassa Valle de Susa Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El dia anterior vam entrar a Itàlia a través del coll de Mont Cenis i vam baixar per la vall de Susa fins a la localitat que l'hi dona nom. Una passejada i un gelat després d'un bon ruixat van tancar la jornada. Hem anat baixant per la vall de Susa i a la localitat de Condove vam agafar una carretera molt estreta que puja fins a diversos petits nuclis del vessant esquerre de la vall. Arribem fins al petit poblet de Pratobotrile, un llogarret de quatre cases, una església, que mai no pot faltar en un poble italià, i fins i tot un bar. Aparquem a l'entrada del llogarret i comencem una caminada que ens portarà fins a un coll de muntanya on hi ha un peculiar santuari. Inicialment havia previst aquesta ruta en bicicleta, amb un recorregut diferent, però hi pujarem a peu i així podem anar els tres junts.

Sortim del poble per un camí indicat que passa pel costat de la petita església i s'enfila cap a Case Breri, un petit llogarret deshabitat però amb alguna casa mig arreglada, possiblement de segona residència. El camí continua pujant, i aviat trobem algun tram molt bonic empedrat. Tota la primera part de la ruta avança per dins del bosc, i és d'agrair ja que aquests dies fa força calor. El camí és ben definit i va creuant una espessa fageda. Durant el trajecte, trobem diverses capelles al peu del camí. El pendent és molt moderat, i això permet caminar a bon ritme, cosa que ens ajuda, ja que la ruta d'avui és llarga en distància. Anem avançant per la bonica fageda durant diversos quilòmetres, fins que es comença a obrir al voltant dels 1.500 metres.

Entrem en una zona de pastures molt inclinades, i veiem en pendents a banda i banda del camí diverses bordes on els ramaders passaven l'estiu, i guardaven el ferratge. La majoria estan abandonades o mig ensorrades, ja que la zona és remota. Anem avançant fins a trobar una coma ampla i molt característica que baixa precisament del coll de Colombardo. Aquí el camí comença una pujada més forta i aviat arribem a l'Alpi del Colombardo, un parell de petites granges, aquestes sí en funcionament en temporada estival. Passades les granges seguim amunt encara en fort pendent i enllacem amb la pista que baixa del coll fins a les granges. Anem pujant per la pista els últims metres fins arribar al coll.

El Colle del Colombardo separa la vall de Susa (al sud), i la vall de Viu (al nord). És un coll molt ample i obert a 1.887 metres, i hi ha una antiga pista militar apta només per a vehicles tot terreny que comunica els dos vessants. Sobta arribar aquí després d'una caminada força llarga i trobar un santuari de les dimensions del de la Madonna degli Agnelli en aquest lloc remot. Sembla que es va construir una petita capella cap als anys 1.700 per un vot popular, i es va anar ampliant els segles XVII i XIX. És un temple de devoció mariana, però sobretot és un indret on hi pugen excursionistes, ja que el lloc és singularment bonic, i amb bones vistes cap a les muntanyes de la rodalia. Destaca el cim de Rocciamelone (3.528 m.), però avui es veu parcialment ja que hi ha molts núvols. Fem una pausa i reposem uns minuts.

Tot i que més tard vaig veure que hi havia un camí alternatiu per tornar, nosaltres tornarem pel mateix camí, per tant baixem de nou per la coma que baixa directa des del coll cap a les granges, i segueix avall fins que torna a planejar i ja més endavant entra al bosc. La tornada és llarga, i com que és un camí ja conegut, fins i tot una mica monòtona, però el camí sempre és bonic. Arribem al poble, dinem, i fem un cafè al poc concorregut bar del poble, tot i que és el centre de trobada dels pocs veïns que hi viuen. Tanquem aquí l'actividad del dia, i tornem cap a la vall de Susa on seguirem avançant pels Alps italians fins al proper destí.