Mont Chaberton (3.131 m.)

Una imponent muntanya piramidal presideix la vall del riu Dora, al límit entre França i Itàlia, i al seu cim resten inerts les ruïnes d'un antic fort, l'edifici militar més alt d'Europa. Iniciem la ruta caminant des de Montginebre i remuntem còmodament la vall del Rio Secco amb un pendent molt suau. A partir de les Sept Fontaines comença la pujada per una ampla coma rocosa fins al coll de Chaberton. Al coll s'obre una àmplia visió cap al vessant italià, i comença el tram més dur de l'ascensió. Tombem cap al sud-est i pugem per un camí ben fresat i ple d'excursionistes que passa a tocar de diverses restes d'infraestructures militars. Tot i l'espectacularitat de la muntanya, el cim és un altiplà rocós, i en una banda queden 8 torres de gran magnitud que havien estat posicions d'artilleria de l'exèrcit italià. Visitem les restes de les instal·lacions, contemplem l'amplíssim paisatge i tornem pel mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Montginebre (afores) Alts Alps (França)
• Distància: 16,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.250 metres
• Temps: 6:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Camí sense cap dificultat
• Cartografia: Briancon / Serre-Chevalier / Montgenevre ICGC (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El Mont Chaberton era un dels plats forts de les nostres vacances. És una muntanya que enamora només mirar-te-la, ja que és una gran piràmide, sobretot vista des del vessant italià de Cesana Torinese, a la vall del riu Dora. De fet el cim havia estat dins de territori italià fins després de la II Guerra Mundial. Els acords de pau de París de 1.947 van redefinir parcialment les fronteres, i aquesta muntanya on hi havia hagut un important fort militar va passar a domini francès. Tota la història d'aquest cim és molt interessant, i teníem ganes de trepitjar-lo.

A finals del segle XIX tota Europa vivia una època convulsa, amb diversos conflictes oberts, i aliances entre diferents països. En aquest marc els militars italians van decidir construir un fort a dalt d'un cim que tenia una posició estratègica a tocar de la frontera de França al coll de Montginebre, i amb especial atenció sobre la pròxima població de Briançon, que alhora era una important posició militar francesa. Van construir una pista des del nucli de Fenils fins al cim, superant més de 1.800 metres de desnivell, una obra faraònica, com també ho va ser la construcció de 8 torres d'artilleria dalt del cim, que és un petit altiplà. Per construir-ho van rebaixar 6 metres tot l'altiplà, i van construir una gran infraestructura de formigó damunt de la qual hi havia els canons apuntant a França.

Durant la I Guerra Mundial es van desmuntar els canons per portar-los al front austro-hongarès, ja que en aquell conflicte Itàlia i França estaven en el mateix bàndol. Però en el període d'entreguerres, sota la dictadura de Mussolini, el fort es va rearmar amb els canons apuntant cap a França, i amb la presència de més de 300 soldats al cim. Quan Itàlia va declarar la guerra a França, l'any 1.940 els italians van bombardejar l'entorn de Briançon des del cim, però amb poca fortuna, ja que els núvols habituals en aquesta zona alpina dificultava les operacions. Els militars francesos van reaccionar a través de les seves posicions d'artilleria, que tenien amagades a sota del fort Janus (que vam visitar el dia anterior), i amb més precisió van destruir bona part dels canons italians, inutilitzant la instal·lació. Al final de la guerra el fort va ser abandonat, i uns anys més tard desmantellat. Com dèiem, i segons sembla per voluntat expressa del mariscal De Gaulle, en els acords de pau de París es va moure la frontera i tota la muntanya va passar a domini francès.

Avui canviem la bicicleta per les sabatilles de muntanya. Vam estar temptats de pujar-hi en bicicleta, ja que des del vessant italià es pot pujar fins força amunt per l'antiga pista militar. Efectivament des de Fenils surt la pista militar que pujava al cim. Però té tres inconvenients: hi ha més de 1.800 metres de desnivell; alguns dels trams de la pista estan en mal estat, i sobretot la meitat superior no és ciclable de pujada; i finalment és un cim molt concorregut especialment a l'estiu. El pensar que hauríem d'empènyer molta estona entremig de la multitud d'excursionistes ens fa desistir, i decidim pujar el cim caminant des de Montginebre a través del camí més directe. Tot i això la ruta és llarga, i caminarem gairebé 17 quilòmetres superant un bon desnivell.

Així doncs ens dirigim a Montginebre, gairebé a 1.900 metres, on començarem la ruta. El lloc per aparcar és la zona d'autocaravanes situada al final de la població en direcció a Itàlia. Hi ha però moltíssims cotxes, i hem d'aparcar un bon tros més enllà. Enllacem amb el GR que avança per una pista que surt des de la carretera i que és conegut com el Chemin des Baisses. Aquest camí remunta el Rio Secco, i és molt agradable, ja que puja molt suaument per una zona que combina el bosc d'alta muntanya i el prat alpí. Caminarem ben bé una hora per aquesta pista fins que arriba a una zona en què la vegetació desapareix, i la vall s'eixampla. És la zona coneguda com les Sept Fontaines, on conflueixen els diversos torrents que baixen dels cims que ens envolten, tots ells ben escarpats.

Deixem la pista i creuem el Rio Secco per un camí ben fresat. Cal recordar que és un cim molt popular i fàcil més enllà de la longitud de la ruta i el desnivell. Trobem molts altres excursionistes durant la ruta. Un cop creuat el torrent, el camí va tombant cap a la dreta i comença a pujar més decidit seguint l'ampla coma del torrent que baixa del coll de Chaberton. El camí no té cap dificultat, i va pujant progressivament fins al coll. Triguem una hora més en arribar al coll de Chaberton, el qual ens obre la visió cap al vessant italià. Des d'aquí veiem com pujava l'antiga pista militar. A partir d'aquí també seguirem la pista, tot i que en alguns punts es poden retallar els revolts. Aquí reafirmem la bona decisió de pujar a peu i no en bicicleta, ja que queda molta estona fins al cim, i hauríem d'empènyer tota l'estona.

Al coll la ruta torna a girar cap a la dreta (sud-est) i seguim l'ampli llom que ens portarà fins al cim. Deixem al darrere una antiga caserna militar, i seguim amunt juntament amb molts altres excursionistes que també han fet una parada al coll. El camí avança per un terreny ample i obert, pricipalment pedregós. El cim encara es veu molt lluny, i es pot endevinar clarament la ruta, amb els amples revolts de l'antiga pista. Anem pujant xino-xano, escurçant alguns revolts i altres no. Tot pujant veiem diverses restes del passat militar de la zona, com filferro espinós, o algunes petites barraques. Un bon tros amunt, quan el camí ja s'enfila més decidit, passem a tocar d'una antiga caserna, que està mig en ruïnes. El camí és més precari i pedregós, i seguim amunt per un vessant més dret fent els últims revolts ben marcats fins assolir el cim.

El Mont Chaberton, de 3.131 metres ha estat coronat. És el primer tres-mil del Fum, i curiosament no ha estat als Pirineus sinó als Alps. Estem ben satisfets d'haver-hi arribat després de 3 hores de pujada intensa. El cim és ben curiós, ja que si ens el mirem des del fons de la vall, al vessant italià a la zona de Cesana Torinese, es veu com una imponent piràmide ben aguda. De fet hi ha alguns vies ferrades i també vies d'escalada per pujar al cim. Però un cop hi arribes sorprèn trobar un notable altiplà, del qual no sabria calcular la mida, però potser és més llarg que un camp de futbol. És gairebé tot pla, excepte al cantó italià, que va ser rebaixat 6 metres amb voladures per poder-hi construir el fort i les 8 torres al cap d'amunt de les quals s'hi situaven els canons apuntant cap a França.

Ens estem una bona estona al cim, ja que el dia s'ha anat aclarint i els núvols inicials han donat pas a un cel serè i una temperatura agradable. Contemplem també un immens panorama, sobretot cap als Ecrins i el Queyras. S'endevinen alguns cims importants com la Barre dels Ecrins, el Mont Pelvoux o cap a la banda del Queyras, el punxegut Rochebrune. Hi ha un parell de taules d'orientació per identificar les diferents àrees. Es veu perfectament al fons el poble de Montginebre, d'on hem sortit, i el fort Janus (on vam estar ahir) just a sobre. Eren els dos forts més propers, cadascun en un país diferent, i que es miraven cara a cara. Seguint la vall del riu Durance, cap al vessant francès també es veu Briançon i la seva rodalia. Si girem la vista cap a Itàlia podem gaudir de les vistes cap a la vall del riu Dora així com la vall principal de Susa.

Dalt del cim hi ha força gent, alguns equipats amb material de via ferrada, ja que venen per l'aresta sud, però majoritàriament excursionistes. També veiem algun ciclista (ben pocs), i ens reafirmem un cop més en la decisió d'haver deixat descansar avui les bicicletes. Al cap d'una estona de gaudir del cim, iniciem el descens. Abans però de marxar, baixem cap a la part baixa del cim, al peu de les torres. Sota les 8 torres hi ha un gran edifici de formigó mig soterrat. Es pot entrar i passejar per les llargues galeries, veure alguna de les dependències així com les finestres i espitlleres. Un cop visitades les restes sí que comencem a baixar per la mateixa ruta. Primer el tram més dret cap al coll, després el camí encara costerut fins al Rio Secco, i després l'agradable pista que ens torna al punt d'inici on tanquem una ruta molt agradable fins al punt més alt de les nostres vacances als Alps Cotians, un cim molt bonic i panoràmic amb una interesssant història al darrere.