Caminades

Penyal d'Ifac (327 m.)

En una punta de la Mediterrània enmig de la població alacantina de Calp, s'aixeca en vertical i directament des del mar una gran mola calcària d'aspecte inexpugnable. Des del mateix nucli urbà surt un camí que puja fins a la falda de les parets, i allà on sembla que el pas esdevé impossible trobem un túnel que permet travessar a l'altre cantó. El vessant marítim del penyal és més progressiu, i amb l'ajuda de cadenes en diversos punts es pot anar pujant fins el punt més alt, on trobem un magnífic mirador natural. Observem la costa exageradament urbanitzada i les platges que l'envolten, però també un reguitzell de muntanyes ben a prop, com la serra d'Oltà, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la serra d'Aitana o el Puig Campana.

Bèrnia (1.126 m.)

Perpendicular a la Mediterrània entre les poblacions de Calp i Altea, s'aixeca un llarg crestall rocós que culmina al cim que avui pujarem. Sortim des del vessant nord, a les cases de Bèrnia, per una pista que planeja fins a la font, on continua un caminet que traça una diagonal sota els espadats de roca fins al famós Forat de Bèrnia, un túnel natural que ens permet creuar a l'altre banda de la serra. Amb vistes al mar, continuem cap a l'oest fins al Fort de Bèrnia, un antic castell del qual queden només vestigis. Prenem tot seguit un corriol que puja fort fins a la cresta, on cal fer algun pas de grimpada fins assolir el cim des d'on es poden contemplar extenses vistes. Baixem de nou fins a prop del fort on un caminet acaba de fer la volta completa fins al punt d'inici.

Mont Chaberton (3.131 m.)

Una imponent muntanya piramidal presideix la vall del riu Dora, al límit entre França i Itàlia, i al seu cim resten inerts les ruïnes d'un antic fort, l'edifici militar més alt d'Europa. Iniciem la ruta caminant des de Montginebre i remuntem còmodament la vall del Rio Secco amb un pendent molt suau. A partir de les Sept Fontaines comença la pujada per una ampla coma rocosa fins al coll de Chaberton. Al coll s'obre una àmplia visió cap al vessant italià, i comença el tram més dur de l'ascensió. Tombem cap al sud-est i pugem per un camí ben fresat i ple d'excursionistes que passa a tocar de diverses restes d'infraestructures militars. Tot i l'espectacularitat de la muntanya, el cim és un altiplà rocós, i en una banda queden 8 torres de gran magnitud que havien estat posicions d'artilleria de l'exèrcit italià. Visitem les restes de les instal·lacions, contemplem l'amplíssim paisatge i tornem pel mateix camí.

Pic dels Tres Senyors (2.198 m.)

Damunt del port de Lers s'aixeca una carena que culmina en un cim molt panoràmic gràcies a la seva posició separada del Pirineu axial. A prop de les muntanyes més altes de l'Arieja, comencem a pujar per uns forts pendents herbats fins a assolir la carena. Un cop a dalt avancem més suaument tot gaudint d'un paisatge amplíssim cap al sector de la Pica d'Estats i les muntanyes que fan frontera amb el Pallars i Andorra. Seguim la carena i passem dos pics secundaris, el pic de Fontanette i el pic de Barrès, abans d'assolir l'objectiu. Gaudim de l'extens panorama i reculem uns metres per agafar el camí que baixa cap a l'estany d'Arbu. Encara queda una llarga baixada i uns últims metres pujant per la carretera per tornar al port.

Roques de Benet

Ens enfilem fins al cap d'amunt de les espectaculars moles de roca ben visibles des d'Horta de Sant Joan amb un itinerari circular que ens permet gaudir de diferents racons ben interessants. Comencem revoltant pel peu de les immenses parets fins a trobar un camí que s'enfila fort per canals i tarteres fins al peu del Cap de Gos, una gran roca que sembla desafiar la gravetat. Acabem de pujar fins el Castell, el punt més alt d'aquest petit massís de roca conglomerada. Tot seguit baixem pel pujador de la Roca Grossa, i allarguem la ruta cap al coll de Membrado on comença una pujada forta fins a l'altiplà del coll de Botana. Planegem uns metres i baixem per camins estrets que passen per la cova de Benaixa, i més endavant per sota de la Pena de Gall.

Castell de Palmerola

Des del Pont de la Roca, a la carretera C-26 entre Borredà i les Llosses, prenem una pista en desús que segueix el rec del Castell. En una clariana girem a l'esquerra i prenem un camí que ens acaba d'enfilar fins al cap d'amunt del turó on hi ha aquesta antiga masia fortificada que es remonta a la baixa edat mitjana. Contemplem el castell ben conservat, però en estat d'abandó, i l'església de Sant Vicenç situada al costat. Per tornar baixem cap al nucli de masies disperses dels Casons, i poc més avall un corriol poc fresat baixa al peu del rec fins al punt d'inici.

Salga Aguda (1.172 m.)

Pugem el sostre de la serra de Picancel des del vessant sud i per un itinerari directe i aventurer. Iniciem el camí al monestir de la Portella i baixem per pista cap a la font de l'Abad i tot seguit cal Periques. Prenem un camí ben poc fresat que s'enfila directe per una mena de carena de roca conglomerada i amb trams de fort pendent fins al turó de la Pinassa, ja a les envistes del cim. Baixem momentàniament fins un collet i emprenem l'última pujada que ens obliga a grimpar per terreny molt dret però amb bones preses. Gaudim de les vistes del cim, i tot seguit baixem cap a l'oest fins al coll del Tell, on comencem a baixar també per terreny rost i força dret fins al punt d'inici.

Puig de Millà (1.025 m.)

Des del petit nucli de Millà ens enfilem per una costa amb pendent pronunciat fins al gran altiplà que ens separa de la Noguera Ribagorçana. Fem una visita ràpida a la cova del Biot i planegem fins al llavi del cingle, on la muntanya es trenca bruscament sobre les aigües del pantà de Canelles i ens ofereix una visió fantàstica del congost de Fet i el riu embassat formant grans meandres. Caminem uns minuts pel límit de la cinglera i contemplem un paisatge amplíssim amb el riu 500 metres per sota i el Montsec al fons. Reculem cap a l'immens Pla de les Bruixes, i per terreny obert anem tancant el cercle tot passant per l'ermita de Sant Llobí abans de tornar al punt d'inici.

El Balconet i Sant Pere de Queralt

Comencem a trescar al petit poble de Santa Linya i prenem una llarga pista que marxa en direcció est i va pujant mica en mica. Al cap de poc més d'una hora de caminar arribem al Balconet, un mirador natural des del cap d'un cingle que mostra una fantàstica perspectiva del meandre que forma la Noguera Pallaresa en un tram embassat pel pantà de Camarasa. Bonica vista cap al Montsec i les cingleres que envolten el pantà. Seguim per un bonic camí damunt de la cinglera i anem trobant restes del Front del Segre. Baixem molt fort amb trams equipats fins a la curiosa ermita de Sant Pere de Queralt, suspesa sobre un cingle. Baixem al barranc de Sant Pere, i amb trams equipats amb cadenes anem pujant fins a l'altiplà des d'on ja només queda planejar per un camí empedrat fins al poble.

Enclar (2.388) i Carroi (2.333 m.)

Resseguirem la carena que uneix dos pics modestos en alçada però que ens permeten contemplar gairebé tota l'extensió del Principat d'Andorra, des del fons de les valls fins a les muntanyes més altes. Per damunt de Sispony comencem a remuntar la coma del riu de Montaner fins a la collada del mateix nom, i aquí pugem més fort fins al primer cim. Continuem cap a l'est per la panoràmica carena contemplant les grans muntanyes andorranes i el fons de les profundes valls més de 1.000 metres ensota. El segon pic està situat damunt mateix del centre d'Andorra la Vella, i just aquí comença un feixuc descens per una pista llarga i de fort pendent que ens torna al punt d'inici.

Pàgines