Aizkorri (1.551 m.)

El cim més alt d'Euskadi és ben conegut per la bellesa de la seva cresta i també per la famosa cursa de muntanya que surt des del poble de Zegama. Sortim de l'aparcament d'Aldaola i enfilem cap a l'ermita del Sancti Spiritu. Pugem per una bonica fageda direcció nord que ens porta a la part alta, i arribem al cim de l'Aizkorri, on hi ha l'ermita i un petit refugi. Tot seguit seguirem la cresta i creuarem les diferents puntes, com l'Aixuri, el punt més alt, l'Aketegi o l'Arbelaitz. Després baixem ràpid cap als plàcids prats d'Urbia, els creuem i després d'una curta però intensa pujada tornem a baixar cap a la calçada romana i el curiós túnel natural de San Adrián.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pàrquing Aldaola Idiazabal, Guipúscoa (Euskal Herria)
• Distància: 16,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.105 metres
• Temps: 6:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Sierra de Aizkorri - Aratz Sua Edicioak (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Dediquem una escapada de pocs dies a caminar per les muntanyes d'Euskadi, i avui toca pujar fins el cim més elevat. L'Aizkorri és a la vegada un cim i un petit massís, integrats dins del Parc Natural de l'Aizkorri i l'Aratz. El punt més alt de tota la cresta és el cim de l'Aixuri, de 1.551 metres, però tota la zona és coneix principalment pel nom Aizkorri, que agrupa tot aquest crestall. Tot i això, el cim primer que trepitjarem serà precisament l'Aizkorri, el punt on hi ha una petita ermita i un també petit refugi. És un lloc molt conegut arran de la mítica marató de muntanya Zegama - Aizkorri, que se celebra cada any a la primavera.

De fet ja havia pujat un parell de vegades aquest cim, però sempre com a espectador i animador dels corredors de la marató. Avui volem conèixer la muntanya amb molta més tranquil·litat i gaudir d'una bonica cresta prou escarpada per gaudir de la sensació de verticalitat, i alhora prou fàcil per poder-la recórrer caminant sense cap equipament i en companyia del Fum, el nostre gos. Hem previst una ruta circular des del pàrquing d'Aldaola que puja directe cap al cim, tot seguit seguirem el cresterío, i baixarem cap als bonics prats de l'altiplà d'Urbia, des d'on anirem tornant fins a trobar una de les joies de la ruta: el túnel natural de San Adrián.

Per accedir a l'aparcament d'Aldaola cal arribar fins al coll d'Otsaurte, entre Altsasu i Zegama, i prendre una pista forestal asfaltada però molt estreta i en fort pendent que porta fins a l'aparcament. Deixem la furgoneta i prenem el camí que surt des de la part baixa del pàrquing i ressegueix un rierol. De seguida comencem a pujar per uns prats fortament inclinats que ens porten al peu d'una gran casa abandonada, i una mica més amunt a l'ermita del Sancti Spiritu. El corriol continua amunt amb un pendent molt fort, i al cap d'uns minuts entra en una fageda. Aquí la pujada no és tan forta, i el camí traça una diagonal ascendent pel vessant est de la muntanya.

Anem pujant primer per una zona molt agradable de vegetació, principalment faigs. Més amunt els arbres van declinant i finalment entrem en una zona de roca i prat alpí. El camí és ben fresat, i transita per un fort pendent que cap a l'est sobre la comarca del Goierri. Passem un tram equipat amb cadenes ja que és una mica aeri, i seguim pujant uns metres més fins que ja s'endevina la petita ermita que hi ha a dalt de l'Aizkorri. Acabem de pujar fins al cim on ens rep un ramat de cabres que viuen a la zona. Just a sota del cim hi ha l'ermita, gairebé construïda al límit del cingle, i un petit refugi. El cim és uns metres més amunt, on hi ha la característica destral, una creu i una bústia, també molt habitual en aquestes muntanyes. Parlem uns moments amb una parella de catalans, i reposem després de la pujada.

El dia és mig ennuvolat, i les boires van i venen, però ens permeten contemplar la bellesa de la llarga cresta que tenim davant, així com la zona des d'on hem vingut. També la plana més habitada cap a l'est, i els grans prats d'Urbia a l'oest. És un lloc realment bonic que combina els crestalls escarpats amb els immensos prats intensament verds. Contemplem el paisatge uns minuts i aviat reprenem la marxa. Tot just hem assolit la carena, però ara l'hem de seguir durant una bona estona. Som al cim de l'Aizkorri, però no al punt més alt de la serra. Així doncs, prenem el corriol que continua per l'evident crestall que tenim al davant.

Baixem uns metres, però de seguida tornem a pujar. El camí és evident, i tot i que la cresta cau força vertical per la banda est, el camí és prou ample i fàcil, gairebé sempre tendint al cantó oest (esquerre). Pugem primer cap un cimet arrodonit i poc definit, i més endavant fem una pujada una mica més llarga que culmina en un vèrtex més vistós. Som a l'Aixuri, el cim real de l'Aizkorri. Continuem contemplant el paisatge, fem una breu pausa per fer algunes fotografies i seguim endavant en la nostra ruta. El camí més evident comença a baixar cap a l'oest en direcció als prats, però nosaltres encara volem avançar un tram més per la cresta. A partir d'aquí el camí no es tan clar, però es pot anar seguint bé, i algun pas és una mica més pedregós.

Avancem sempre direcció nord-oest i coronem el cim de l'Aketegi, i seguim endavant en un tram força més escarpat o cal parar una mica d'atenció fins a l'últim cim que visitarem, l'Arbelaitz. A partir d'aquí la serra d'Aizkorri ja declina, i passat el cim comencem a baixar i tendim cap a ponent (esquerra) per uns forts pendents d'herba. Baixem sense camí definit, però l'objectiu és molt clar: la gran esplanada d'Urbia que tenim just a sota. Anem baixant pels prats inclinats fins assolir la gran esplanada. Trobem una pista i la seguim fins al refugi d'Urbia, que està temporalment tancat. A partir d'aquí canviem de direcció i anem tornant. Prenem la pista que puja lleugerament fins al nucli de bordes de Perusaroi.

Poc després de les bordes deixarem la pista i creuarem una gran esplanada de pastures fins al final de l'altiplà, on busquem un camí poc definit que comença a pujar per dins d'una fageda. El camí és fresc, però la pujada és notable. Pugem una bona estona fins al coll de Portuzarra, on saltem de vessant i baixem uns metres fins a trobar l'antiga calçada romana (que en realitat és d'origen medieval). La seguim uns minuts en suau baixada i ens va conduint fins un punt on sembla que el camí s'hagi d'acabar al fons d'una coma, però allà hi ha el gran secret de la ruta: el túnel de San Adrián que travessa la petita serra. Així doncs arribem a la boca del túnel i ens hi endinsem. És un lloc realment peculiar i bonic, un túnel càrstic natural d'uns 70 metres de llarg i de notable magnitud. A dins s'hi va construir l'ermita de San Adrián i un corral per bestiar. Gaudim d'aquest preciós indret i creuem el túnel.

Sortim per una portalada de pedra que hi ha a la part inferior, per on continua el camí que ens acabarà de portar al punt d'inici. Ja només queda acabar de baixar fins als prats a sota el Sancti Spiritu i reprenem el tram ja conegut fins al punt d'inici. Ben satisfets de l'excursió d'avui, tanquem una bonica jornada en una d'aquestes muntanyes imprescindibles. A més a més, recórrer tota la cresta de l'Aizkorri és molt fàcil i permet abastar bona part d'aquest interessant parc natural. Acabarem la jornada a Zegama, on quedem amb uns bons amics, la Maite i el Ramón, i la seva filla Izaskun, amb qui compartim una bona xerrada.