Caminades

Monte Cinto (2.706 m.)

La muntanya més alta de Còrcega està situada al nord de l'illa, i exigeix una dura jornada en què cal cobrir una gran distància i sobretot un notable desnivell per terreny abrupte. Sortim des del vessant sud el petit poble de Lozzi. Caminem per una llarga pista tancada al trànsit, i l'adrecem per un caminet que retalla els revolts. Al final pugem fins un altiplà on cal baixar uns metres fins al refugi de l'Erco. A partir d'aquí comença una llarga i dura pujada, primer per terreny descompost, i a la part superior sobre roca. Cal seguir amb atenció les fites i buscar el millor pas en un entorn rocós, escarpat i vertical. Cal fer diverses grimpades fàcils i pujar per roca molta estona fins a assolir el cim, des el qual hi ha una panoràmica extensa, des del mar fins a la resta de cims propers. Baixem per la mateixa ruta en una llarguíssima jornada de més de 10 hores, molts quilòmetres i un desnivell superior als 1.700 m.

Llacs de Melo i Capitello

La vall de Restonica és una de les més boniques i populars de Còrsega, i a la seva capçalera hi trobem dos estanys d'alta muntanya envoltats d'impressionants agulles de granit. Fem una excursió fàcil i molt popular a l'illa per conèixer aquests dos llacs on neix el riu que dona nom a la vall. Sortim de l'aparcament que hi ha al fons de la vall, i comencem a caminar per un camí ben fresat que puja suaument. En una zona ampla prenem el camí de la dreta que s'enfila per unes lloses de roca mitjançant unes escales metàl·liques. Pugem fort i arribem a l'estany de Melo, ample, rodó i envoltat de muntanyes. El camí segueix pujant fort fins a l'estany superior, el Capitello, sota verticals agulles granítiques. Fem una llarga pausa i tornem pel mateix camí fins al llac de Melo, on prenem la variant de la dreta que porta al mateix punt d'inici.

Monte d'Oro (2.389 m.)

La seva modesta alçada amaga una ruta llarga i amb algun tram complexa, especialment en el cas que fem la volta circular. Sortim de l'estació de Vizzavona, a menys de 1.000 metres d'alçada, i ens endinsem en un bonic bosc per on comencem a voltejar la muntanya. Avancem cap a l'est i entrem en una zona cada cop més rocosa. Voregem diverses agulles i pinacles i entrem en una canal molt dreta que ens obliga a petites grimpades. Arribem a la part superior on avancem per un gran caos de roca. Fem diverses grimpades fàcils sobre granit fins arribar a la canaleta final que amb una grimpada més aèria de II ens deixa dalt d'aquest cim punxegut. Extraordinari paisatge des del punt més alt, d'on es contemplen les grans muntanyes de Còrsega. La baixada s'inicia per una tartera incòmoda i una gran diagonal fins a trobar el GR. Després la vall interminable de l'Agnone per on caminem durant hores fins al punt d'inici.

Monte Renoso (2.352 m.)

Situat gairebé al centre de Còrsega, aquest cim ofereix una excursió fàcil i agradable i unes vistes àmplies cap al mar i cap als cims més elevats del nord de l'illa. El punt de sortida és la petita estació d'esquí de Ghisoni Capanelle, on comença un camí que s'enfila cap al sud-oest seguint una ampla carena. Per terreny obert pugem fins al llac de Bastani, un extens estany glacial sota les parets del cim. Descartem el camí normal que farem servir per baixar i enfilem per un corriol costerut i pedregós que s'enfila directe fins al gran plató superior. Ja només queda acabar de pujar còmodament i coronar els blocs superiors on hi ha una gran creu i una petita estàtua del pare del moviment idependentisda cors. Contemplem les vistes i iniciem el descens seguint ara el camí normal pel plató.

Volta a les Agulles de Bavella

L'espina dorsal muntanyosa que travessa l'illa de Còrsega acaba al sud amb unes formacions abruptes i un ambient d'alta muntanya. Ens situem al massís del Monte Incubine, i concretament a la base d'una cresta de granit molt espectacular sobre la població de Zonza. L'excursió d'avui ens porta a fer la volta a les característiques agulles en un itinerari circular que comença al coll de Bavella. El camí comença a pujar fort des del coll i s'enfila cap a la base de les agulles, que anirem contornejant d'est a oest. A mitja pujada trobem un tram equipat amb cadenes per superar un pas semivertical. Al cap de poc passem sota les escarpades puntes de l'Acellu i l'Ariettu. Seguim pujant fins a la Bocca di u Pargulu, gaudint d'un espectacle de granit d'alta muntanya. Des del coll baixem cap a buscar el GR-20, que amb una llarga travessa per dins del bosc ens torna al punt de partida.

Montdarn - Balaguer - Planés

Fem un caminada fàcil al sector més meridional del Berguedà que uneix tres destacats monuments romànics. Sortim des de l'altiplà de Sant Joan de Montdarn, al peu de la bonica masia de Cor-de-roure, i aviat prenem un camí que retalla la pista i s'enfila cap a Sant Martí de Balaguer, punt més alt de la ruta on hi ha una petita ermita romànica i una àmplia vista del Baix Berguedà i la seva zona agrícola, i la línia muntanyosa que dóna entrada a l'Alt Berguedà. Baixem per una pista fins a la riera de Navel, la creuem i de nou per un caminet ens enfilem a Sant Esteve del Pujol de Planés, amb una bonica església de tres absis. Baixem de nou cap a la riera, concretament al peu d'un petit embassament, i ens enfilem cap al turó de la Muntanyeta ja prop del punt d'inici.

La Foradada

Al petit aparcament del Cocó de Jordi, per sobre de Sant Carles de la Ràpita, comencem a remuntar a peu la falda del Montsià, i a mesura que guanyem alçada contemplem el Delta de l'Ebre i la Mediterrània. Pugem per un camí ben fresat, i a la font del Burgar prenem un caminet a l'esquerra que s'enfila fins una carena ampla i indefinida fins a la Foradada. Arribem al límit de la cinglera, ja abocada al vessant sud. Precioses vistes de la zona més meridional del Delta de l'Ebre, amb la barra del Trabucador i la punta de la Banya. És un lloc especial i molt bonic, amb un arc natural de roca amb vistes sobre el mar. Per tornar prenem un camí que avança uns metres més cap al sud fins un collet. Tot seguit baixa suaument cap al poble abandonat de Mata-redona, i segueix el descens per bon camí fins al punt d'inici.

De Civís als colls d'Ares i Laquell

Ens situem al petit poble de Civís, al nord de l'Alt Urgell, termenejant amb Andorra, i fem una caminada suau en un dia de descans actiu. Comencem a la plaça de l'església romànica de Sant Romà, i sortim per la carretera d'accés al poble. Passada la font prenem un caminet a la dreta entremig dels prats que baixa fins a creuar el riu. Prenem un antic caminet ben traçat i amb senyals de pintura groga que puja cap a la borda del Fuster, i segueix amunt traçant una línia recta cap a l'oest fins al coll d'Ares. Contemplem les boniques vistes i seguim pujant ara cap al nord fins al coll de Laquell, a 2.162 metres. Tornem pel mateix camí en una llarga i suau baixada.

Sobrepuny (1.656 m.)

Fem una ruta circular caminant pel vessant més occidental del Catllaràs, tocant ja al riu Llobregat. Sortim des de La Nou de Berguedà i ens enfilem cap a l'est per un camí obac en pujada forta i constant. Fem una primera aturada al Sobrepuny de Baix, un avantcim que ens ofereix una bonica visió de la contrada, fins i tot millor que al propi cim. Uns minuts més de pujada serveixen per coronar aquest cim visible des de bona part de la comarca. Per tornar triem un altre camí. Baixem primer cap al nord fins al coll del Faig, i anem girant a l'est i al sud fins a l'antiga masia de Picamill. A la collada de Pasquals baixem fort cap al bonic i plàcid nucli de Marginet, i acabem de tornar planejant fins als peus del bonic santuari de la Mare de Déu de Lourdes.

Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

Pàgines