El poble d'Agüero és molt conegut pels seus famosos Mallos, unes formacions rocoses extremadament verticals que creixen enmig d'un paisatge de mitja muntanya. Fem una caminada fàcil que voreja aquests cingles de colors vermellosos, ben coneguts pels escaladors. A més a més, també visitem una interessant cova penjada sobre un profund torrent, coneguda com O Foraz. I per acabar d'arrodonir la jornada ens enfilem fins un petit cim que ens ofereix molt bones panoràmiques, i que com el seu nom indica, és el punt comú entre les províncies d'Osca i Saragossa.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Agüero Osca (Espanya)
- Distància: 8,50 quilòmetres
- Desnivell positiu: 650 metres
- Temps: 3:20 hores
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Fàcil
- Cartografia: Huesca Instituto Geográfico Nacional (1:25.000)
Itinerari
| Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
|---|---|---|---|
| Agüero | 0:00 | 0:00 | 0,0 |
| Base oest dels Mallos | 0:20 | 0:20 | 1,1 |
| O Foraz | 0:25 | 0:45 | 2,5 |
| Collada Pedro | 0:25 | 1:10 | 4,0 |
| Punta Común | 0:50 | 2:00 | 6,1 |
| Agüero | 1:20 | 3:20 | 8,5 |
Crònica
Els Mallos de Agüero són ben coneguts pel col·lectiu d'escaladors per la verticalitat i estètica de les seves parets. En aquesta zona de la comarca de la Foia d'Osca coincideixen en poc espai un parell de llocs ben característics per les seves parets: els Mallos de Riglos, pocs quilòmetres més a l'est, just a l'altre cantó del riu Gállego, són els més coneguts, i fa un temps ja vam fer la Volta als Mallos de Riglos. I avui ens centrarem en conèixer els Mallos de Agüero, un petit massís de conglomerat vermellos que sobresurt abruptement en una zona de baixa muntanya i ofereix una visió molt estètica.
Començarem la ruta a la part més alta del poble, al costat de la llar d'avis. Hi ha un petit aparcament on deixarem la furgoneta i iniciarem el camí. Baixem amb la Sílvia i el Fum cap al poble i recorrem una part dels seus carrers estrets, sempre per la part més alta. Voregem el poble i anem a buscar la base occidental dels Mallos, ben visibles des d'arreu. De fet, una de les visions més boniques és arribant al poble d'Agüero, ja que es pot contemplar el seu nucli apinyat i estètic, amb els pinacles i les parets de roca que emergeixen al darrere. Nosaltres ara tenim aquestes parets ben a prop, i enllacem amb un camí ben definit que s'hi va acostant.
El camí és agradable i va pujant per una zona de matolls. Fem un zig-zag i tendim cap a l'esquerra per anar a buscar la mateixa paret occidental dels Mallos. És molt interessant la pròpia paraula mallos, utilitzada en diversos zones del prepirineu aragonès, com els Mallos de Riglos, els que visitem avui, els Mallos de Agüero, o els Mallos de Vadiello, a la serra de Guara, on també vam estar fa uns anys. En tots els casos són penyes rocoses molt vistoses, de conglomerat rogenc i d'extrema verticalitat. Ens situem doncs al peu de les parets, que impressionen per les seves línies d'absoluta verticalitat.
El caminet voreja les parets del sector més occidental i planeja suament per tota la petita extensió d'aquestes muntanyes molt estètiques, però també molt petites. El camí avança entre les parets verticals que tenim a la dreta i un profund barranc a la nostra esquerra. Avancem en inequívoca direcció nord fins a uns dipòsits d'aigua. Aquí el camí es bifurca, i haurem de tornar a aquest punt. Ara continuem cap al nord, seguint el camí que puja lleugerament i va deixant enrere els Mallos. Uns metres més endavant, el camí gira, sempre damunt del barranc, i arribem a una gran balma coneguda com O Foraz. És una cova ampla situada en un balcó natural damunt del barranc on s'hi van trobar restes prehistòriques. Fem una ràpida visita a la cova i tornem enrere fins a la zona dels dipòsits.
Tornem a passar al costat dels dipòsits i ara continuem per un camí que volteja el vessant nord dels Mallos. Iniciem una pujada molt llarga i feixuga. És un camí ben definit, fins i tot amb esglaons en un bon tram, però puja fort. La pujada és continuada i sense treva fins a la collada Pedro, on el camí que voreja els Mallos ja baixaria cap al sud per anar tancant el cercle. Nosaltres però girem a l'esquerre i prenem un camí que continua pujant. Ens anirem separant dels Mallos per buscar una carena que ens portarà cap a la punta Portolás, i més endavant cap al punt més alt de la ruta. Triem el camí de la dreta que passa per més amunt, tot i que n'hi ha un altre que va més pel nord. Pugem sempre per un camí estret i trobem la Fuen de la Villa, on el Fum s'assadolla d'aigua. Seguim pujant una bona estona més fins a guanyar la carena.
Un cop a la carena, el camí gira a la dreta i ja veiem l'últim tram, força estètic i escarpat, que ens porta cap al cim de la Punta Común, a 1.191 metres. És el punt més alt del sector, i hi ha un vèrtex geodèsic. El nom es refereix al fet de ser el punt comú entre dos municipis, i també dues províncies: Osca i Saragossa. Contemplem les vistes i fem una pausa a dalt d'aquest solitari cim. Al cap d'uns minuts iniciem el descens repetint uns metres fins a un collet. Aquí veiem que hi ha un camí que baixa a l'esquerre seguint un tàlveg. Prenem aquest camí, tot i que no és molt freqüentat i està ple de garrics i vegetació punxenta. Anem baixant una bona estona i veiem com ens acostem de nou als Mallos i al poble d'Agüero.
Després d'una bona estona de baixar arribem al cementiri d'Agüero, situat a certa distància del poble, i pel vial d'accés ens acostem de nou a la part nord del poble, on tornem a contemplar les capricioses formes dels Mallos i les seves característiques agulles. Arribem de nou al poble en un dia que es va ennuvolant però que ens ha permès gaudir d'una interessant ruta per aquest sector del prepirineu aragonès.
Mapa i track GPS
Track GPS de la ruta
Afegeix un nou comentari