Sota les cingleres de la serra d'Urbasa neix un riu que té una peculiaritat molt especial: en la seva part alta forma uns gorgs amb unes aigües d'un color sorprenentment turquesa. Les aigües provenen de les cavitats de la part alta de la serra, i s'esmunyen en un itinerari espectacular enmig d'un bosc humit de faigs. Cal reservar prèviament i seguir estrictament l'itinerari marcat, però es justifica per la bellesa de l'entorn. Des del poble de Baquedano es baixa fins al peu del riu, i es van seguint els tolls i cascades més boniques fins a la part alta, on prenem el camí de tornada.
Fitxa
- Tipus de sortida: Caminada
- Lloc de sortida: Baquedano Navarra (Euskal Herria)
- Distància: 6,00 quilòmetres
- Desnivell positiu: 110 metres
- Temps: 2:05 hores
- Dificultat: F
- Sensació de dificultat: Fàcil
- Cartografia: Sierra de Urbasa Sua Edicioak (1:25.000)
Itinerari
| Punt de pas | Temps parcial (h.) | Temps acumulat (h.) | Distància (km.) |
|---|---|---|---|
| Baquedano | 0:00 | 0:00 | 0,0 |
| Riu Urederra | 0:35 | 0:35 | 2,3 |
| Final del circuit | 0:25 | 1:00 | 3,4 |
| Baquedano | 1:05 | 2:05 | 6,2 |
Crònica
És una de les atraccions turístiques naturals més conegudes de Navarra, i sobretot de la serra d'Urbasa. Per accedir-hi cal reservar amb considerable antelació, sobretot si és un cap de setmana o durant l'època estival. La ruta és molt fàcil, ja que hi ha un camí molt clar i evident que va seguint el riu. En moltes zones hi ha passeres de fusta i baranes per deliminar la zona permesa de pas. No es pot accedir a l'aigua, ni òbviament banyar-s'hi. N'havia sentit parlar, però és d'aquells llocs que has d'haver vist amb els propis ulls per copsar-ne la bellesa. Sempre penses que les fotografies exageren el color, però quan veus el primer toll d'aigua, quedes meravellat per la seva intensitat.
Ens dirigim a Baquedano, al peu dels cingles d'Urbasa. Hi ha un aparcament regulat a l'entrada del poble. Ja teníem la reserva i el pagament fet. Hem arribat d'hora perquè vam dormir molt a prop, i hi ha molt poca gent tot i ser cap de setmana. Som a finals d'una primavera força plujosa, i això ens garanteix un bon cabal al riu. Un cop aparcats creuem el petit poble seguint les indicacions cap al Nacedero del Urederra. Després de la plaça (on hi ha una bona font), surt el carrer que tot seguit es transforma en pista i marxa cap en direcció al riu. Baixem uns metres seguint les indicacions fins que la pista s'acaba i es creua una tanca de fusta. Uns metres més endavant arribem al primer toll.
Anem sols, en un matí fresc de primavera, amb els faig en plena esplendor i les fulles ben verdes. Sentim el brogit de l'aigua i arribem al primer toll. La primera impressió és realment sorprenent, ja que la intensitat del color de les aigües és molt gran. Un color viu i saturat, un blau turquesa que contrasta fortament amb el verd també molt intens dels faigs. Sembla un paisatge irreal. Seguim endavant pel camí ben endreçat i traçat, amb diversos trams amb baranes, passeres i també diverses escales de fusta. Està tot ben organitzat per evitar l'accés directe a l'aigua, que està prohibit. Hi ha diversos miradors construits amb fusta que permeten contemplar els racons més bonics del trajecte.
Tot el recorregut és fresc i ombrívol, ja que estem sota mateix dels cingles d'Urbasa, precisament les parets d'on brollen les aigües a través dels conductes d'una zona càrstica. Anem avançant pel camí gaudint de cada toll i cada saltant d'aigua. Fem fotos i caminem plàcidament meravellats per un entorn gairebé irreal. Un bon tros endavant el circuit d'acaba. De fet no està permès l'accés pròpiament al naixement, i després d'un dels tolls el camí gira i tornem per un caminet paral·lel que més amunt es transforma en pista i torna cap al poble en lleugera pujada.
De nou a Baquedano tanquem una aquesta ruta tan fàcil i plaent. Són aproximadament un parell d'hores amb de passejada plàcida que permet gaudir d'una meravella natural en forma de gorgs i cascades, però amb uns colors sorprenentment intensos. De fet el nom d'Urederra sembla que en basc significa aigua bonica, i el nom no podria ser més encertat.
Afegeix un nou comentari