Punta della Battagliola (2.402 m.)

Entrem a la petita vall de Bellino, tributària de la vall Varaita, i iniciem una ruta des de l'últim nucli habitat, Santa Anna. Desfem uns quilòmetres per la carretera fins al poble de Leyze, on comença una antiga pista militar que puja fort entremig de grans pastures en un terreny molt inclinat. Passem al peu de diverses petites granges, i fent grans llaçades assolim el primer cim, la Punta del Cavallo (2.289 m.) S'acaba la pista i continua un corriol prou ciclable fins un collet, on podem acabar d'arribar a les restes d'un antic fort militar. Reculem uns metres i pugem fins al petit cim que ens regala una vista preciosa del Mont Viso i la vall de Varaita. Tornem per la mateixa ruta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Santa Anna di Bellino Piemont (Itàlia)
• Distància: 21,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 955 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: IBP=104 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pujada amb trams de fort pendent. Tram de corriol fàcil
• Cartografia: Alta Val Varaita Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Tercer dia de vacances als Alps. Ja hem entrat en territori italià però continuem molt a prop de la frontera francesa. Desfem uns quilòmetres de la vall de Varaita, contretament fins al poble de Castelfino, i des d'aquí prenem una carretera que ens endinsa en una vall secundària i ben poc coneguda: la vall de Bellino. Recorrem amb la furgoneta tota la vall i passem pels diversos nuclis. Fem una parada al poble de Celle, molt bonic, al centre de la vall, amb uns carrers estrets que conserven l'arquitectura tradicional de cases de pedra. Acabem de pujar fins a la capçalera, al nucli de Santa Anna, pràcticament sense cases més enllà d'un petit alberg. Passem la nit en un aparcament des del qual surten moltes rutes de muntanya.

Precisament al final de la vall de Bellino és un punt d'inici d'itineraris que s'enfilen cap a diversos cims de més de 3.000 metres. Passem una nit tranquil·la i fresca a més de 1.800 metres, i el dia següent iniciem la ruta. Avui però ens dividim. La Sílvia i el Fum caminaran fins un cim molt vistós i proper, la Rocca Senghi, al cap d'amunt de la qual hi ha un antic fort militar i unes galeries subterrànies. Jo seguiré amb la bicicleta, amb la intenció de recórrer una antiga pista militar que puja fins un antic fort a la carena que separa la vall principal de Varaita i la secundària d'on venim, la vall de Bellino.

Així doncs, la Sílvia i el Fum marxen caminant des de la part superior de la vall, i jo faig just el contrari, marxo en bicicleta cap avall. Desfaig per asfalt gairebé la meitat de la vall, aproximadament 4,5 km. fins al nucli de Pleyne. Començar una ruta en bicicleta al matí als Alps té el risc de passar una mica de fred, sort del paravent que em proporciona una mica de confort. Passat el poble de Pleyne, enmig d'un revolt surt una pista a l'esquerra i començo a pujar. Deixo l'asfalt i m'endinso en la pista que de seguida comença a pujar considerablement. És una pista en bon estat, ja que hi pugen els ramaders de les petites granges que trobaré més amunt, tot i això és una pista apta només per a vehicles tot terreny. I evidentment bicicletes de muntanya!

Aviat passo per damunt de la petita granja de Bals, a gairebé 1.600 metres. La pista puja una mica més fort en direcció nord-est, i aviat veig al davant un gran vessant força dret amb pastures fortament inclinades i petits edificis a diferent alçada. La pista va traçant una línia evident, visible des de baix, que connecta les diferents granges, i s'enfila cap a la carena. Veig que n'hi ha per estona, així que paciència i buscar un ritme suau que permeti assumir la llarga pujada sense excessiu patiment. Vaig gaudint del paisatge i de la sol·litud, de fet crec que en tota la ruta vaig trobar només dos petits grups d'excursionistes. En un revolt passo al costat d'una petita capelleta bastida sobre la roca, i segueixo amunt cap a les granges de Verne. Hi ha petites explotacions on es manté una certa activitat ramadera, sobretot de boví però també oví.

El pendent s'intensifica, i passo per les granges d'Espeirea i Forest, que és l'última, la més alta, tot i que encara trobaré bestiar pasturant més amunt. La pista dibuixa llargs revolts per amorosir el fort pendent d'aquest vessant obert i uniforme. Mica en mica em vaig acostant a la carena, i la pista em deixa just a sota del primer cim, la Punta del Cavallo (2.289 m.) Al cim hi ha un petit monument en record dels caiguts durant la Segona Guerra Mundial, ja que en aquestes carenes hi havia diverses posicions militars. També hi ha una gran creu, i una verge, ben habitual als cims italians. I sobretot: una bonica vista cap al Mont Viso, una muntanya espectacular que estimem especialment, així com també una bona perspectiva de la vall de Varaita, i el llac de Castello just a sota.

A sota del cim la pista s'acaba, però continua un caminet ben traçat que avança cap al coll de la Battagliola. És un camí força ciclable i molt estètic, ja que avança pel cap d'amunt del gran circ per on he anat pujant des de fa estona. El caminet, més endavant, fa un gir sobtat per acabar de pujar al coll. A l'esquerra queda el Monte Pietralunga, amb un nom ben escaient, ja que és una gran pedra allargada per la base, ampla i poc punxeguda. El caminet avança fins al peu de la muntanya, on hi ha les restes d'un antic fort militar. Hi pujo en bicicleta, i aquest és el punt més alt de la ruta, a 2.420 m. Excel·lents vistes cap al Mont Viso des d'aquesta antiga fortificació de la qual només en resten les quatre parets.

Torno enrere cap al coll i pujo per un caminet curt però força dret fins pròpiament el cim, la Punta della Battagliola (2.402 m.), on també hi havia una antiga posició militar. Hi ha una creu i sobretot unes vistes excel·lents del Mont Viso i la vall que queda just a sota. Trobo una parella d'excursionistes italians i entaulem una animada conversa. Des del cim ja només queda baixar, i serà ben fàcil, ja que el corriol inicial és fàcil i divertit, i llavors ja només queda la llarga pista fins a la carretera principal, i remuntar fins al punt d'inici. Afortunadament però, la Sílvia i el Fum havien acabat abans la seva activitat i han baixat fins al nucli de Celle, així que m'estalvio una bona pujada per la vall. Tanquem aquí una matinal ben distreta per la vall de Bellino.