Sant Jordi (Camarasa)

Sortim de Camarasa per un caminet que connecta amb una pista molt dreta que serpenteja fins a l'ermita de Sant Jordi, penjada en un balcó natural damunt del poble i la vall del Segre. Baixem cap al sector de les Coves i avancem tot planejant fins a connectar amb un preciós camí que avança per damunt del congost del Mu, i més endavant baixa fort, amb algun tram exposat i difícil damunt de l'engorjat. Baixem fins al riu, visitem el pont Penjat, i voregem la riba per unes passarel·les metàl·liques. Passada la central hidroelèctrica creuem el riu pel pont del Pastor i avancem de pla sota les crestes del Conill fins al pont de l'Escalera, on girem per emprendre els últims quilòmetres de tornada cap al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Camarasa (Noguera)
• Distància: 23,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 645 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: IBP=48 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Descens per corriol exposat amb algun pas difícil
• Cartografia: Sant Llorenç de Montgai Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

Fa un dia rúfol i fins i tot ha plogut una mica durant la nit. El terreny està curull d'aigua per tot arreu després d'una primavera extraordinàriament plujosa. L'objectiu d'avui és fer una ruta curta però intensa amb sortida des de Camarasa. Volem pujar fins a Sant Jordi, i tot seguit baixar cap al Segre per un camí que ja sabem que no serà fàcil. Des del nucli ens enfilarem fins a l'ermita que presideix el poble i és un gran mirador de la contrada. La boira permet a entreveure el turó a penes, però en tot cas es veu força amunt, per tant caldrà pujar fort. Així doncs preparem els estris i sortim des de l'aparcament del pavelló esportiu.

Prenem un carrer que puja molt fort i de seguida enllaça amb la pista de Sant Jordi. Però aviat sorgeix el primer inconvenient del dia. La pista que prenem al cap d'amunt del poble ha estat reformada els últims dies, i amb les pluges acumulades és tot un fangar. Al cap de poc tenim les rodes col·lapsades amb pans de fang que impedeixen continuar. Veiem inviable seguir en aquestes condicions. Però sabem que per sota de la pista hi ha un corriol que és una mica més llarg, però que ens portaria al mateix lloc. No l'haviem agafat precisament per fer via, però aviat veiem que és l'única opció. Així doncs, veiem un punt en què podem deixar la pista i baixar per uns bancals fins enllaçar amb el caminet. Hi arribem en pocs metres, i va ser una decisió adequada, ja que canvia tot. En primer lloc el camí és molt més bonic i entretingut, i com que el terra és compacte, podem avançar bé.

El corriol avança per una zona de bancals d'ametllers i algunes oliveres, i és força planer. És fàcil i molt ciclable, tot i que en algun punt hem de posar el peu a terra. Avança per damunt del barranc d'Asclé i al cap d'una bona estona torna a entroncar amb la pista de Sant Jordi, però molt més endavant, i aquí com que el pendent és més fort ja no tenim el problema de la fanguera. Així doncs, de nou a la pista, comença la dura pujada cap a Sant Jordi. Després d'una llarga diagonal ascendent en pujada moderada, enmig d'un revolt on hi ha una cruïlla (on després tornarem) girem a la dreta i comencem la pujada forta per un seguit de revolts i zig-zags sota una zona abrupta i muntanyosa de la serra Carbonera. Algun tram de pujada supera el 15% de pendent, tot i que el tram més dret està encimentat. Així que pugem poc a poc fins assolir un gran altiplà.

Un cop a dalt l'altiplà el panorama canvia del tot, ja que planegem aproximadament un quilòmetre cap a ponent fins arribar a l'ermita de Sant Jordi, situada en un balcó natural damunt d'una cinglera que s'aboca damunt de Camarasa. Hi ha molta boira, i el poble només es veu de tant en tant, en alguna ullada. No és un bon dia per pujar fins aquí, ja que el panorama hauria de ser excepcional, i nosaltres veiem ben poca cosa. Descansem uns minuts al peu de l'ermita i el mirador que hi ha al voltant, i xerrem amb uns joves lleidetans que han pujat caminant. Al cap d'uns minuts, com que el paisatge no millora gaire decidim tornar. Creuem de nou l'altiplà i baixem per la pista dels revolts. Ara es veu una mica més i contemplem el traçat sinuós des de dalt.

Baixem fins a la cruïlla i prenem el ramal de la dreta que marxa planejant per la zona de les Coves. Anem tombant cap al nord seguint el traçat d'una línia d'alta tensió que espatlla la bellesa de la zona. En alguns punts tenim una visió molt bonica de la vall del Segre i el congost de Camarasa. Avancem de pla, tot i que més endavant toca tornar a pujar una mica, però sempre per una pista còmoda i en bon estat. Passem al costat d'una antiga construcció en un punt molt panoràmic, i al cap de poc la pista comença a baixar bruscament. Aquest últim tram de pista està en força mal estat, i cal anar amb compte. Després de la forta baixada, la pista s'acaba al peu d'una torre d'alta tensió.

Som just al damunt del congost de Mu, s'acaba la pista però continua un camí preciós amb algun tram aeri on cal anar amb precaució, ja que una caiguda podria ser fatal. Contemplem el riu des de dalt, i també la bonica feixa i la muntanya del Mont-roig a l'altre cantó del riu. El corriol planeja aproximadament 1 km. sota la feixa del Cinquet, i damunt de les parets que cauen en vertical cap al Segre al congost de Mu. Més endavant el camí inicia un descens vertiginós però curt, que farem principalment a peu, ja que cal molta tècnica i atreviment per baixar per un camí molt dret, exposat i amb revolts tancats. La baixada però és molt directa i panoràmica, i en pocs minuts ens trobem al peu del Segre.

Arribem just al final de les passarel·les que venen de la central hidroelèctrica de Camarasa, per on continuarem. Però abans avancem uns metres en sentit contrari pel caminet de la riba fins el pont Penjant que creua el riu. Un lloc ben bonic i un recurs turístic que atrau molts visitants. Passem el pont i tornem enrere, ara sí per les passarel·les. Potser es podrien fer sobre la bicicleta, però són estretes i trobem alguns caminadors, així que caminem uns metres tot contemplant aquest lloc tant bonic i congost damunt del riu. Les passarel·les s'acaben a la central hidroelèctrica, i aquí ja tenim el vial de servei de la central, tancat al trànsit per on avançarem 2 quilòmetres. Passem per sota dels antics campaments de Fecsa, ara abandonats, i arribem al pont del Pastor. Tot aquest últim tram al peu del riu és molt bonic i intens.

Amb compte creuem el pont, ja que hi passa la carretera C-13. Just a l'altre cantó del pont continua una pista que baixa per la riba dreta. És una pista plàcida que ens permet avançar còmodament. Aviat veiem el poble de Camarasa a l'altre cantó, però no podrem arribar-hi directament, ja que l'antic pont, del qual encara en queda alguna arcada, va ser inutilitzat fa molts anys. Després d'un primer tram més fàcil de pista, enllacem amb un corriol que fa algun puja i baixa sota les crestes del Conill, unes curioses formacions rocoses. Més endavant retrobem una còmoda pista que avança entremig de camps i del riu, i que ens condueix finalment al pont de l'Escalera, al congost del mateix nom, que ja donaria entrada al pantà de Sant Llorenç de Montgai.

La Sílvia i el Fum es queden aquí, ja que cal fer un tram de carretera. Jo marxo més ràpid per la carretera direcció Camarasa, tot i que al cap de mig quilòmetre l'abandono i prenc un corriol molt fàcil i divertit que surt a l'esquerra i que planeja entre camps fins al poble, on tanco una ruta ben entretinguda i plena d'al·licients. La pujada a Sant Jordi és exigent, i des de dalt les vistes haurien de ser extraordinàries, tot i que avui la boira ens ha fet la guitza. Però el tram més espectacular és més endavant, quan trobem el corriol aeri damunt del congost de Mu, que ens ofereix unes grans vistes i bones dosis d'emoció.