Via Ferrada als Alps

Schwarzhorn (2.928 m.) per la via ferrada

Aresta de l'Schwarzhorn

Tot i ser la muntanya prealpina més elevada, aquest cim no deixa de ser un bonic mirador dels grans gegants de la zona de la Jungfrau. Després de pujar amb el telecabina First des de Grindelwald comencem a pujar entre pastures cap al curiós turó herbat del Shilt, i ja per terreny rocallós fins trobar la fosca carena. Ens equipem i comencem la ferrada, primer per un tram pla, i tot seguit grimpant i enllaçant unes escales verticals. Resseguint l'aresta arribem al cim, d'amplíssimes perspectives tot i les boires.

Ferrada de l'Aiguillette du Lauzet

La primera part de la via flanqueja suaument cap a l'est

Pujarem la menor però la més estètica de les agulles de Lauzet per una entretinguda via ferrada que permet superar la verticalitat del terreny. Més que una ferrada és un itinerari equipat que ens permet fer un magnífic recorregut d'alta muntanya gaudint d'un entorn captivador, amb grans vistes cap al sector nord dels Écrins. És un itinerari de dificultat moderada però llarg i alpí que recorda les mítiques ferrades dolomítiques, fins i tot pel tipus de roca.

Via delle Bocchette

Tram exposat

A l'oest de les Dolomites, el massís de Brenta s'eleva amb cims de més de 3.000 metres de nord a sud. Està format per cims i parets molt verticals, i una extensa xarxa de senders equipats o ferrades que permeten múltiples combinacions. Durant dos dies resseguim aquesta apassionant ferrada per la part més elevada del massís. És una ruta preciosa, la quinta essència de les ferrades, amb trams molt exposats i excel·lents vistes.

Monte Paterno (2.744 m.)

Monte Paterno (imatge del dia següent)

És un cim estètic, estret i vertical. De lluny sembla difícil poder-hi accedir, però no té grans complicacions. Des del refugi de les Tre Cime di Lavaredo iniciem una via ferrada espectacular dins d'un túnel excavat a la roca. Pugem fins assolir el magnífic cim, l'últim tram amb una fàcil grimpada. Seguim després per una aèria ferrada que ressegueix la cresta.

Ferrada Ivano Dibona i Cristallino (3.008 m.)

Tram molt aeri i sense cable

És una de les ferrades més clàssiques i interessants de les Dolomites. És una via llarga, però de dificultat moderada. El seu principal interès és recórrer la cresta Bianca, a l'oest del massís del Cristallo, per un seguit de camins equipats durant la primera Guerra Mundial, de la qual encara es poden veure moltes restes.

Ferrada Cascata di Fanes

Cascada

Una bona alternativa per un dia de descans actiu és arribar-se fins a la vall de Fanes, al parc natural d'Ampezzo. Després d'una còmoda caminada comencem una ferrada breu però divertida i intensa. El tret característic d'aquesta via és el fet de passar pel darrere mateix d'una impressionant cascada.

Piz Boè (3.152 m.) per la ferrada Cesare Piazzetta

La via té diversos passos complicats

És un dels cims més coneguts de les Dolomites, i també un dels més freqüentats, ja que un còmode telecabina deixa a més de 3.000 metres i menys d'una hora del cim més elevat del grup Sella. Nosaltres enfilem per una de les vies ferrates més difícils del massís, que exigeix considerable i constant força de braços. Una experiència dura i intensa.

Colàc (2.715 m.) per la ferrada Finanzieri

El primer tram és el més fàcil

Les Dolomites són el paradís de les ferrades, i avui en provem una de més dificultat. La "Ferrata dei Finanzieri" enfila fins el cim del Colàc. És una via molt entretinguda, de dificultat mitjana, amb un pas extraplomat força a l'inici de la via. La resta és progressió per roca, sense esglaons, però sense grans complicacions.

Pàgines