Cristallo di Mezzo (3.154 m.) per la ferrada Marino Bianchi

La Sílvia superant un esperó Tram molt vertical Cresta fins al cim Arribada al refugi Lorenzi

El Cristallo és un dels cims més elevats de les Dolomites, una gran roca molt vertical pels quatre costats. Hi ha una via ferrada que permet accedir a la Cima di Mezzo, el segon punt més elevat del grup. Es tracta d'una via no gaire llarga però molt divertida, amb passos de certa dificultat i l'interès d'assolir un gran cim.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Via Ferrada
  • Lloc de sortida: Final telecabina Cristallo, sortida des de Rio Gere enllaçant un telecadira i un funicular
  • Distància: 1,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 270 m. metres
  • Temps: 03:20 h.
  • Dificultat: C (Difícil)
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Via curta amb alguns passos una mica complicats, verticals i exposats.
  • Cartografia: Cortina d'Ampezzo e Dolomiti Ampezzane, Tabacco (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Refugi Lorenzi 00:00 00:00 0
Cima di Mezzo 01:45 01:45 0,9
Descans 00:23 02:08
Refugi Lorenzi 01:12 03:20 1,9

Crònica

Després d'haver fet la llarga via Ivano Dibona el dia anterior, avui volem fer una activitat més suau, almenys en durada. Tornem al mateix punt d'on vam sortir ahir. Hem passat la nit a l'aparcament del telecadira Rio Gere, i poc després que hagin obert la instal·lació ja som al peu del telecadira a punt de pujar. A la segona estació tornem a pujar als curiosos i divertits "ous" de colors, i arribem al peu del refugi Lorenzi, on comença la via.

Si ahir en arribar a dalt vam anar cap a l'esquerra per començar la Ivano Dibona, avui anem cap a la dreta, i pugem en pocs metres fins al refugi Lorenzi. Des de la mateixa terrassa del refugi ja comença la via, i veiem el primer tram de cable. Ens posem els estris i comencem a progressar, en direcció evident cap al cim del Cristallo di Mezzo que es veu altiu davant nostre. Els primers metres de la via no tenen gran dificultat, però aviat la cosa es torna més interessant.

La via segueix una bona estona una esmolada cresta, amb alguns passos verticals on cal buscar un bon punt de recolzament. Només hi ha el cable de vida i la roca, i cal espavilar-se per pujar o baixar, ja que la via també fa alguna forta sifonada. Trobem força gent que ha reculat. Al principi sembla que la via hagi de ser fàcil, sensació reforçada per sortir davant mateix del refugi en un tram pla. Però té alguns passos exigents, molt verticals, alguns fins i tot extraplomats en què cal posar a prova els braços. A mitja via trobem també una escala que permet superar un ressalt molt extraplomat.

Potser un dels passos més difícils és un petit diedre molt vertical i fins i tot extraplomat amb sortida cap a la dreta. A partir de mitja via cap endavant el recorregut es va tornant més vertical i exigent. A més a més la sensació de buit és força important, ja que la timba a banda i banda cau centenars de metres. Així doncs amb aquest recorregut tan divertit arribem a dalt el cim del Cristallo di Mezzo, a 3.154 metres, un cim amb totes les de la llei, que tot i ser lleugerament inferior en altura al seu germà gran, el Monte Cristallo (3.222 m.), no té res a envejar-li.

Des del cim comença la baixada, que no és pel mateix recorregut que la pujada. Per baixar cal seguir un conjunt de feixes més fàcils que voregen la muntanya per l'oest. Es tracta de petits caminets molt aeris, alguns trams equipats amb cable de vida però altres no, i en aquests cal extremar la precaució, ja que queda força neu del dia anterior i el recorregut és exposat. Seguint les feixes arribem de nou a un punt en què el descens d'uneix amb la via principal. Com que ja és més tard molta gent s'ha animat a provar la via, molts d'ells sense èxit. Trobem molta gent tant anant com tornant, i en algun punt es fa una mica de cua. Algunes persones amb poca pràctica van molt lentes, i cal efectuar avançaments en els punts menys compromesos.

Arribem de nou al refugi després de poc més de 3 hores de via ferrada. Ha estat una via que ha superat les nostres expectatives, tant per la verticalitat i l'exposició de la ruta, com per alguns passos entretinguts. Alhora el cim és un punt emblemàtic i bonic, tot i que de nou la boira ens ha fet la guitza i ens ha impedit contemplar el paisatge que des d'aquest punt de ben segur ha de ser esplèndid.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

Aquest estiu l\'he poguda fer amb els dues filles (15 i 10 anys). Realment molt bonica. Tothom em demanava la edat de la petita (no hi pujaven nens aquest dia). La baixada també la varem fer pel punt que comenteu (ideal per guanyar temps amb l\'amenaça de tempesta), però com comenteu exposat, cada trenta segons li demanava màxima concentració a la petita la posar el peus. En un petit tram el cable de Vida estava enterrat a la Neu. També varem trigar 3 hores. AL cap de 30 minuts va caure un forta tempesta (varen tancar els telecadires i ous una estona).
Per cert que l\'any passat vareig fer el Mittaghorn amb la gran i també el varem disfrutar molt.

Afegeix un nou comentari