Volta a les Tre Cime di Lavaredo i ferrada Torre Toblin

Tre Cime di Lavaredo Refugi Locatelli alle Tre Cime i al fons la Torre Toblin Refugi Locatelli i Monte Paterno Tram de ferrada encaixonat, vertical i amb escales La via és molt vertical Monte Paterno, refugi Locatelli i Tre Cime di Lavaredo

La volta a les Tre Cime és un itinerari clàssic, fàcil, espectacular i imprescindible a les Dolomites. La complementem amb una ferrada curta però divertida, intensament vertical, amb passatges entretinguts i un munt d'escales, algunes extraplomades. La vista des del cim deixa bocabadat.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Via Ferrada
  • Lloc de sortida: Refugi Auronzo
  • Distància: 11,7 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 558 m. metres
  • Temps: 04:55 h.
  • Dificultat: B/C (Una mica difícil/Difícil)
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Via curta, vertical i amb passos explosius.
  • Cartografia: Dolomiti di Sesto, Tabacco (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Refugi Auronzo 00:00 00:00 0
Refugi Lavaredo 00:20 00:20 1,7
Forcella di Lavaredo 00:15 00:35 2,3
Refugi Locatelli alle Tre Cime 00:35 01:10 4,2
Inici ferrada 00:29 01:39 4,9
Cim Torre Toblin 00:54 02:33 5,6
Descans 00:19 02:52
Refugi Locatelli alle Tre Cime 00:53 03:45 6,6
Forcella Col di Mezzo 00:57 04:42 10,6
Aparcament refugi Auronzo 00:14 04:56 11,6

Crònica

La sortida d'ahir va ser increïble, però la meteorologia no va donar treva, i les boires persistents no es van arribar a esvair, i no vam poder gaudir de l'espectacle de la tríada lavaredenca. El matí es lleva boirós al peu del llac de Misurina, on hem passat la nit. Res fa presagiar que el dia d'avui sigui millor que el d'ahir, però com que ja som aquí ho tornarem a provar. Prenem el primer bus, passat dos quarts de nou, i en pocs minuts arribem a l'ampli aparcament del refugi Auronzo.

Comencem a caminar per l'ampla pista que marxa de pla, al peu del refugi. No estem gaire animats, ja que hi ha molta boira. Passem al costat d'una petita capella i en pocs minuts més arribem al refugi de Lavaredo. Sembla que les boires es volen trencar, i tenim un alè d'esperança. Pugem a la Forcella de Lavaredo, al peu mateix de la primera (o tercera depèn de com es miri) Cima. Continuem caminant direcció nord. Aviat el camí es bifurca, i avui, a diferència d'ahir, prenem el camí de més a la dreta, el que enfila més amunt sota les parets del Paternkofel (Monte Paterno), un camí més estret, muntanyenc i un xic aeri. Les boires es van trencant, i finalment podem veure en tota la seva esplendor les magnífiques Tre Cime di Lavaredo (Drei Zinnen). Són molt boniques, esbeltes. Sembla que neixin del mateix terra, i que s'elevin ràpidament cap al cel, amb parets ben verticals, i acabades en punta. Són muntanyes molt estètiques i espectaculars. No et canses de contemplar-les.

Arribem al refugi Locatelli alle Tre Cime (o Drei Zinnen Hütte), on hi ha una munió de gent embadalida contemplant l'espectacle natural. Des de l'àmplia terrassa del refugi (que més que un refugi sembla un hotel) es pot contemplar una completa panoràmica de la tríada. És una excursió a l'abast de gairebé tothom, ja que s'hi pot arribar amb una còmoda i curta caminada, i l'espectacle s'ho mereix.

Passem pel darrere del refugi en direcció a la bonica Torre de Toblin o Toblinger Knoten (en nomenclatura italiana i alemanya, segons el mapa que utilitzem). Un indicador ens marca el camí cap a la ferrada. Seguim el camí ben fresat fins un petit collet vorejant la muntanya cap a l'esquerra. En arribar a la punta nord-oest canviem de direcció, voregem cap a la dreta per una feixa aèria i de seguida trobem l'inici de la via.

La via ja comença molt vertical, i aquesta serà la tònica de la ferrada. De fet, ja de lluny anava pensant per on pujaríem, ja que la torre es veu molt vertical des de totes bandes. La ferrada enfila per la banda nord, recorrent un seguit de canalons i torres verticals. Bona part de la ferrada està equipada amb escales, algunes de les quals molt verticals i fins i tot extraplomades. En altres trams només hi ha el cable de vida. La via no és molt difícil, però tampoc és un recorregut del tot senzill, ja que hi ha alguns passos enginyosos. Encara es pot veure part de l'equipament original de la Primera Guerra Mundial, quan aquesta gran talaia s'utilitzava com a observatori d'artilleria, un bastió pràcticament inexpugnable que els austríacs van defensar aferrissadament.

Així doncs, tot i que no hi ha passos molt difícils, sí que n'hi ha d'entretinguts, i sobretot molt verticals. Tota la via és molt aèria i divertida, absolutament contraindicada als que pateixin vertigen. Alguns passos són encaixonats, i cal buscar una bona posició del cos (i de la motxilla!) per poder passar. Les escales faciliten la pujada, però algunes són extraplomades, i en ocasions cal tibar fort de braços. Finalment s'arriba a dalt del cim, un cim estret però amb vistes excepcionals cap als quatre cantons. Podem contemplar una excel·lent vista frontal de les Tre Cime, i encara més a prop l'espectacular Monte Paterno. Malgrat tot, la boira torna a fer de les seves, i la visió és parcial.

Aquesta ferrada té la particularitat, a més a més, que la tornada és diferent de l'anada, o sigui que és un itinerari circular. Baixem pel vessant oest, en un tram molt més fàcil que la pujada. Trobem algun grup que fa servir l'itinerari de baixada per pujar, ja que és molt més senzill i curt. En poca estona arribem a la base de l'espectacular torre. Només queda acabar de baixar en pocs minuts més fins al refugi de Locatelli alle Tre Cime (Drei Zinnen Hütte).

Des del refugi prenem el camí 105, un recorregut ben marcat i molt freqüentat que acaba de voltar les Tre Cime pel seu vessant nord. Gaudim de les vistes cap a la famosa tríada des de diferents perspectives segons ens movem. Arribem a la Forcella di Cima di Mezzo, on canviem de vessant i comencem a vorejar pel sud, tornant cap al punt d'inici de la ruta. Abans ens creuem amb l'Angela Mudge, que pel que ni la conegui ha estat diversos anys campiona del món de Curses d'Alta Muntanya (Skyrunning). Ella es sorprèn que la coneguem, però li fa gràcia i xerrem uns minuts. Tant ella com nosaltres recordem la seva victòria a la Marató de Muntanya de Berga fa uns 3 anys.

Acabem de vorejar la muntanya i arribem al punt d'inici, el refugi Auronzo quan fa poc menys de 5 hores que hem sortit. L'últim tram hem anat ràpid, ja que volíem agafar el bus de les 2, i ho hem aconseguit. Ha estat una ruta increïblement bonica, amb les espectaculars vistes sobre les Tre Cime, i alhora la curta però intensa ferrada de la Torre de Toblin. Finalment hem pogut contemplar el extraordinari paisatge de les Tre Cime i les rodalies de les Dolomites de Sesto, una zona realment espectacular, especial, un regal per als sentits que val la pena conèixer.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

Després de repassar, les diverses excursions per les Dolomites em sembla que anirem a Lavaredo. Dimecres anem 5 dies a aquesta zona.
La informació d\'Engarrista ens serà molt útil.
Gràcies.

Unes ferrates molt xules, però aquesta te el valor afegit de les vistes espectaculars. Totes les muntanyes son molt guapes però aquestes son inpresionants!
Ah, quina casualitat de trovar-vos a l\' Angela!

Afegeix un nou comentari