Aquesta ruta circular ens acosta als quatre costats del Catinaccio (2.981 m.), un dels cims característics de les Dolomites orientals. En la primera meitat cal recórrer una entretinguda via ferrada. Passat el refugi Santner contemplem les espectaculars torres Vajolet, i tot seguit enfilem cap al "passo delle Coronelle" per tornar al punt d'origen.
És el cim més elevat del massís de les Dolomites, i alberga la seva única gran glacera. És una muntanya de grans proporcions, magestuosa i àmplia. Pugem un bon tros per remuntador, tot seguit fem una divertida via ferrada per la cresta oest que ens porta fins al cim, la Punta Penia. Baixem per la glacera.
És un cim modest comparat amb els seus veïns que superen els 4.000 metres, però les seves parets verticals atrauen a multitud d'escaladors, i també aficionats a les vies ferrades de nivell. La ferrada del Jegihorn és llarga i dura, amb un últim tram del màxim nivell. Té un espectacular pont nepalí de 90 metres i una secció molt vertical i fins i tot extraplomada sense esglaons.
Just a sobre del poble de Saas Fee s'aixeca força vertical un cim de més de 3.000 metres, molt visible des de la vall, el cim del Migdia o Mittaghorn. A més del camí tradicional per accedir-hi, que volta per cara no visible des del poble i menys vertical, hi ha una via ferrada, força llarga però de dificultat mitjana que permet atacar directament el cim, després de seguir una marcada cresta.