BTT

Vall de Tor

L'element diferencial d'aquesta ruta és que surt del punt més alt i comença baixant. Efectivament sortim del port de Cabús, fronterer entre Andorra i la Vall Ferrera, i baixem per una pista que creua un paisatge d'alta muntanya preciós per sobre del roc de Llumeneres. Anem a buscar el riu de Rabassa i passada la borda Palanca prenem una pista secundària a l'esquerra que comença a pujar amb alguns trams forts cap al serrat de Borgs. Al punt més alt de la pista seguim el ramal que baixa fort i decidit cap a la dreta fins a la riba del riu Tor. Remuntem fins al preciós poble de Tor, on fem una pausa abans de continuar. Sortint del poble girem a l'esquerra i pugem fort cap a les bordes de Sansa enmig d'una vall ampla i preciosa. Pugem cap a la part alta del roc de Llumeneres, i per la pista principal ja coneguda acabem de pujar fins al punt d'inici, a 2.300 metres.

Pic Negre de Claror (2.642 m.)

Ens enfilem fins un dels punt més alts dels Pirineus on es pot arribar amb bicicleta sotint des de la part alta de Lles de Cerdanya i encadenant un conjunt de pistes fins al cim. El tram superior és però molt dret, i obliga a empènyer alguns trossos. El punt de sortida és el refugi de Prat Miró, per sobre d'Arànser, on marxa una pista cap a l'oest que puja cap a una zona preciosa de pastures d'alçada amb vistes cap al Cadí. Una lleu baixada fins al riu Bescaran permet agafar aire per la llarga pujada que ens espera. Creuem les bordes de Cintó i pugem cap a la collada de Pimés, fronterera amb Andorra. Aquí comença l'ascens amb trams duríssims directe fins al cim. El primer tram del descens és el mateix, però als plans de Caborreu marxem pels prats fins al petit cim de Fontpedrós, i tot seguit una forta baixada fins al torrent de Port Negre. Ja només queda tornar a pujar cap a la zona de pastures i acabar de baixar al punt d'inici. Ruta dura pel desnivell acumulat i per algunes pujades gairebé impossibles pels ciclistes amateurs.

Tossal Llisol (1.326 m.)

Comencem a pedalar al collet d'Eina i prenem una pista que puja cap a l'oest vorejant unes antigues instal·lacions mineres. Pugem fort fort fins a Sant Climent de la Torre de Foix i seguim 2 km. d'asfalt fins al Jou, on prenem una pista força trencada que segueix pujant cap al peu dels cingles de Vallcebre. Una pujada curta i intensa supera la cinglera pel grau de les Granoteres. Seguim amunt per pista bona fins al Tossal Llisol, que ens ofereix una bona vista del Pedraforca i Ensija. Baixem a Vallcebre i prenem una llarga pista que va pujant per sota dels cingles de Costafreda, i uns quilòmetres més endavant baixa cap a la zona de l'Hostal Pedraforca. Baixem al nucli de Molers i prenem un caminet que baixa fort fins a la pista principal que ressegueix el riu de Saldes. Planegem encaixonats en una vall tancada al peu del riu durant més de 12 km. i sota la roca de Griera comencem a pujar fins a la carretera de Saldes. Ja només queda baixar 3 km. per asfalt fins al punt d'inici.

Turons de la Segarra

La primavera mostra la millor cara de la Segarra, amb els camps de cereals lluint un verd intens que oneja al vent, i les roselles als vorals que donen el contrapunt vermell. Pedalarem per un seguit de pistes que connecten petits nuclis de població, sovint enfilats dalt d'un turó, amb cases de pedra, petites esglésies romàniques i fins i tot alguns castells. Sortim d'Antolí i Vilanova, al peu del riu Ondara, i farem una circular cap a Rubinat, Llindars, la Guàrdia Lada, Talavera, Pavia, Montfar, Pallerols i Pomar, pobles poc coneguts però ben bonics. De camí visitarem la Torre dels Francesos i les restes d'unes edificacions avui abandonades però que van servir per forjar una de les grans fortunes de la burgesia catalana del tombant del segle XX.

Montagut (963 m.)

Iniciem la ruta d'avui sota l'impressionant monestir cistercenc de Santes Creus, a la riba del riu Gaià. Comencem a pedalar suaument i creuem la Plana dels Frares fins al nucli de les Pobles. A partir d'aquí una pista més trencada es va enfilant per dins d'un bosc més muntanyós. Passem per la vora d'algunes masies, i en una d'elles, la Portella ens desviem per visitar el despoblat de Selma, un poble abandonat a mitjans del segle XX del qual es conserven només parets i el bonic campanar de Sant Cristòfol. Planegem uns minuts per una obaga i enfilem un últim tram força dret fins a la magnífica església gòtica de Sant Jaume de Montagut, isolada a la base d'un turó. Seguim i enfilem per pendents fortíssims fins al cim del mateix nom, amb bones vistes cap a la plana i la costa mediterrània. Un llarg descens ressegueix una carena per sobre del Pont d'Armentera, i un cop a la plana de l'Alt Camp avancem entre vinyes fins al punt d'origen.

Roc de la Guàrdia

Al nord de la Seu d'Urgell, entre les ribes de la Valira i del riu de Castellbò s'aixeca una línia muntayosa fins als 1.800 metres aproximadament i que ja connecta amb el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ens endinsem en aquest ampli espai orientat a sud sortint des del petit poble d'Aravell. Pujarem durant molta estona per pistes en bon estat passant per la Torre de Sant Climenç i el poble abandonat de Sendes. A partir d'aquí la pista empitjora i el pendent augmenta fins assolir el coll de Burbre, bon mirador de la vall del Segre. Carenem una bona estona per una pista entre arbres cap a l'est, i comencem a baixar fort sota el Roc de la Guàrdia, també per bones pistes, fins a tancar el cercle a Bellestar i Aravell. Una ruta rodadora amb una llarga pujada, un tram planer a la carena i una llarga i ràpida baixada amb vistes cap al Cadí i la vall del Segre.

Ras de Conques

Al peu de l'església de Sant Romà de Civís, a 1.500 metres d'alçada comencem a pedalar i afrontem una primera pujada cap al coll d'Ares. Baixem tot seguit per una vall oberta i plàcida amb vistes cap al pic de Salòria. En un entorn d'alta muntanya passem pels nuclis de bordes de Cortvassill, de Civís i de Jussà. Baixem al riu de Santa Magdalena i planegem fins prop de l'ermita, on comença una dura pujada envoltats de grans avets fins al sostre de la ruta, la Creu del Ras de Conques. Baixem cap al refugi proper i fem una pausa. Continuem el descens per una pista ràpida entre prats, i més endavant amb precioses vistes sobre la vall de Civís i el Cadí al fons. Baixem a Ars i prenem un corriol força ciclable, aeri i deliciós que ens porta al poble abandonat de Ministrells. Arribem a la carretera i només cal una última pujada forta per asfalt fins a Civís.

Tossal de la Baltasana (1.201 m.)

Comencem la jornada a Prades, coneguda també com la Vila Vermella, una població de muntanya a gairebé 1.000 metres d'alçada, i pedalem cap al nord seguint el barranc dels Bassots. Pugem sense descans una bona estona fins a la carena de les Muntanyes de Prades, i amb un últim esforç arribem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de 360º. Baixem tot seguit cap al coll de les Masies, i encara més fins al barranc del Viern, on tornem a enfilar amb alguna pujada forta fins a Vilanova de Prades. Fem una escapada d'anar i tornar a la Punta Curull, i tornem enllaçant bones pistes per una zona d'altiplà entre roures i camps d'avellaners.

Mola d'Estat (1.127 m.)

Als peus del majestuós monestir de Poblet comencem a pedalar i enfilem una pista que remunta el barranc de la Pena. Passem per la bonica casa forestal d'estil modernista i entrem en una preciosa roureda. Seguim pujant fins assolir l'altiplà superior, i planegem una bona estona passant per la Taula dels Quatre Batlles fins arribar al cim, la punta d'una bonica cinglera que s'aboca sobre la vall del riu Brugent. Bones vistes de les muntanyes de Prades, els boscos de Poblet i la costa mediterrània del Baix Camp. Anem a buscar un corriol que baixa directe cap a la vall de Castellfollit i que té algun tram trial·ler. Enllacem tot seguit amb una pista que recorre tot el barranc fins arribar de nou als afores de Poblet.

Lluçà, riera de Merlès i Salselles

Comencem a pedalar als peus del monestir de Lluçà i pugem per una pista còmoda fins a la carena de Codoleres. Planegem uns minuts i passada la masia de Caselles comencen a baixar cap a Sant Climent de la Riba i seguim baixant fins a la riera de Merlès. Contemplem les Goles de les Heures i comencem a remuntar per la riba esquerra fins al càmping. Deixem la riera i avancem per una pista que va pujant fins al poble abandonat de Salselles. Fem una visita ràpida i tornem als pedals per pujar de nou a la carena de l'altiplà del Lluçanès. Planegem fins als peus del castell de Lluçà, i ens hi enfilem amb una pujada dura i intensa fins als peus de la bonica ermita circular de Sant Vicenç. Tornem a Lluçà i rematem la jornada amb un bon dinar.

Pàgines

Subscriure a BTT