Mola d'Estat (1.127 m.)

Als peus del majestuós monestir de Poblet comencem a pedalar i enfilem una pista que remunta el barranc de la Pena. Passem per la bonica casa forestal d'estil modernista i entrem en una preciosa roureda. Seguim pujant fins assolir l'altiplà superior, i planegem una bona estona passant per la Taula dels Quatre Batlles fins arribar al cim, la punta d'una bonica cinglera que s'aboca sobre la vall del riu Brugent. Bones vistes de les muntanyes de Prades, els boscos de Poblet i la costa mediterrània del Baix Camp. Anem a buscar un corriol que baixa directe cap a la vall de Castellfollit i que té algun tram trial·ler. Enllacem tot seguit amb una pista que recorre tot el barranc fins arribar de nou als afores de Poblet.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Poblet Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)
  • Distància: 28,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 825 metres
  • Temps: 3:50 hores
  • Dificultat: Blava / IBP=50 Principalment pistes. Tram de descens per corriol amb algun pas més tècnic
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Muntanyes de Prades Editorial Piolet (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Poblet 00:00 00:00 0,0
Casa Forestal de la Pena 00:50 00:50 4,6
Coll de la Mola 01:00 01:50 11,0
Mola d'Estat 00:35 02:25 15,0
Casa Forestall de Castellfollit 01:00 03:25 21,1
Poblet 00:25 03:50 28,7

Crònica

Ens desplacem cap a les muntanyes de Prades per conèixer a cop de pedal aquest massís del sud de la serralada Prelitoral. En la primera jornada ens centrarem en el bosc de Poblet, al vessant nord de la serralada dins de la Conca de Barberà. És un espai protegit com a Paratge Natural de Poblet, dins del qual podem gaudir d'una àmplia massa forestal frondosa i variada. Pedalarem entremig de l'alzinar més gran de Catalunya, i també gaudirem d'àmplies zones amb diversos tipus de roures, alguns de gran magnitud, pins a les zones altes i fins i tot teixos als sectors més obacs. La massa forestal d'aquesta zona és espectacularment frondosa, i més humida del que sembla per aquestes latituds. Es diu que als boscos de Poblet hi ha més de 100 fonts. Algunes d'aquestes fonts són ferroginoses, i fins i tot hi havia hagut algun balneari prop del monestir. També podrem observar curiosos fenòmens geològics, ja que la falla de Poblet creua aquest vessant de la serra. En poc espai podem observar roques de naturalesa molt diferent superposades, com ara pissarres, esquistos, gresos, argiles o calcàries. Durant la ruta podrem observar terrenys de diferent textura i color.

Però a part dels interessos naturals, hi ha un element d'obra humana que centra l'atenció d'aquestes contrades, i no és cap altre que el Reial Monestir de Poblet. Aquí descansen les restes dels reis de l'antiga corona d'Aragó. És un monestir de l'orde del Císter que es va fundar l'any 1.150 i ampliat en els segles següents gràcies a les donacions reials. Actualment és un magnífic conjunt arquitectònic amb un recinte de notables dimensions i diversos edificis, envoltats de camps de vinyes. És el monestir habitat més gran d'Europa, i és alhora un referent simbòlic de tot Catalunya. La visita d'aquest conjunt monàstic és imprescindible, però com que ja hi hem estat en altres ocasions, avui ens centrarem en la pedalada pel bosc de Poblet.

Sortirem la Sílvia, el Fum (el nostre gos), i jo mateix. El punt de sortida de la ruta podria ser l'aparcament del propi monestir de Poblet. Però nosaltres sortirem aproximadament un quilòmetre més amunt, prop de les Masies, des d'un petit aparcament on hi cabem 4 o 5 vehicles on comença el barranc de la Pena. Aquest petit aparcament està situat al peu mateix de la carretera asfaltada, just abans d'un marcat revolt, i hi ha una caseta d'informació turística que obre només a l'estiu. Aparquem aquí per evitar el primer tram d'asfalt ja que anem amb el gos i volem evitar riscos. A la tornada també evitarem els últims quilòmetres per asfalt. La Sílvia i el Fum acabaran la ruta abans que comenci l'asfalt, i jo els aniré a recollir.

Al costat mateix del petit aparcament surt una pista que comença a pujar direcció sud seguint el GR. Més endavant el GR continua per un caminet estret, i la pista fa alguns girs per amotllar-se al terreny. Anem pujant constantment per una pista en bon estat dins d'un bosc principalment d'alzines. També ens fixem amb les roques, granítiques en aquest tram, però aviat van canviant per argiles i calcari més amunt. El primer tram del bosc és més sec, però a mesura que guanyem alçada esdevé més obac i humit, i comencem a trobar algunes fonts. En una d'aquestes zones obagues, ens fixem a la nostra esquerra en una mena de trinxera excavada a la roca, i al fons una mena de construcció misteriosa, amb una porta i dues finestres que semblen de lluny uns ulls i una boca. Ens hi apropem i veiem que és un antic pou de gel per servir al monestir de Poblet, i que més tard va ser reutilitzat com a vivenda, construint-hi una estructura a l'interior. La pista revolta cap a la part superior d'aquest gran forat i podem observar-ne l'estructura des de dalt.

Encara una mica més amunt la pista comença a encadenar un conjunt de revolts i contrarevolts molt marcats, alguns amb un terra molt vermellos ja que passem per una zona d'argiles en creuar la falla de Poblet. El pendent s'incrementa i comencem a suar de valent. Entrem en una espessa roureda per on és un plaer pedalar i passem per una bonica font que forma diverses bassetes sota una gran roca abalmada. En un dels revolts arribem al peu de la casa forestal de la Pena, un bell edifici d'estil modernista que va ser construït a principis del segle XIX sobre una construcció anterior. En aquesta zona hi havia un viver d'arbres per repoblar el bosc. És una casa molt bonica situada en un balcó natural i que ofereix una àmplia visió sobre la plana de la Conca de Barberà. La casa està ben conservada i cuidada, amb uns cuirosos bancals que l'envolten i una font que forma una basseta. Actualment és un edifici utilitzar pels serveis forestals del parc natural. Més amunt de la casa, al cap d'amunt d'una petita cinglera hi ha un mirador, però cal arribar-hi a peu.

Passada la casa de la Pena la pista continua pujant dins d'una agradable obaga i encara encadena un parell de revolts més. El pendent es suavitza i fem un llarg tram de pla fins arribar al costat d'unes roques molt curioses conegudes com els Frares Encantats, ja que les formes d'aquestes roques en disposició vertical poden recordar la figura de dos monjos. Aquí hi ha una extensa vista cap a la plana de la Conca de Barberà. Pugem una mica més fins assolir la part superior de la carena i a partir d'aquí el pendent ja serà molt més suau. Som dalt de l'altiplà i avancem direcció sud al peu del Tossal Ras. Passem al peu del mas Sabater, que està abandonat, i baixem suaument fins al coll de la Mola. Tot seguit tornem a pujar però més suaument, primer per una pista principal, i després per una mena de corriol seguint el GR, amb un últim pujador força dur.

Arribem al Clot del Llop, on hi ha una cruïlla de camins i una petita capelleta amb diversos indicadors. Enllacem amb una pista principal i la seguim cap a l'esquerra. Aquesta pista puja suaument fins al vèrtex geodèsic de la Mola dels Quatre Termes (1.120 m.) Poc més endavant la pista passa per la Taula dels Quatre Balles, ja que aquí conflueixen quatre municipis de dues comarques diferents: Vimbodí i Poblet i Montblanc (Conca de Barberà), i Mont-ral i Prades (Baix Camp). Sembla que en aquest punt antigament es reunien els batlles per discutir sobre els temes comuns, com la tala dels boscos, que es gestionava conjuntament. La pista segueix planejant uns metres més i s'acaba en una mena de placeta. Segueix un caminet uns metres més fins a la Mola d'Estat (1.127 m.)

Arribem al sostre de la ruta que és alhora un mirador de primer ordre sobre la vall del riu Brugent, les muntanyes de Prades i la costa mediterrània del Baix Camp. És un indret molt bonic, ja que estem damunt d'una cinglera de roca que es trenca verticalment i ofereix una extensa visió. A la punta del cingle hi ha les tres creus de ferro característiques. És un bon lloc per fer una pausa i contemplar el paisatge d'aquestes muntanyes tarragonines. Després d'uns minuts gaudint del paisatge reculem uns metres fins al Clot del Llop. Prenem ara una pista mig abandonada que marxa a l'esquerra i comença a baixar. Avança cap a l'oest fins que mor al coll de la Caldereta. Aquí el GR continua cap a l'oest en direcció cap a la capçalera de la serra de Prades, on hi ha el Tossal de la Baltasana. Però és un camí poc ciclable. Nosaltres comencem el retorn i prenem un caminet que baixa per dins del bosc. És un caminet estret i força ciclable, tot i que en alguns punts per falta de seguretat o de perícia posem el peu a terra. Aquest corriol baixa fort entaforant-se cap al barranc de Castellfollit. Uns metres més avall enllaça amb una pista i les petites dificultats s'acaben.

Un cop a la pista que creua el barranc de Castellfollit l'anem seguint en baixada. La pista baixa decidida per dins d'un bosc espès al peu del llit del barranc. Uns revolts més avall passem per la casa forestal de Castellfollit, on hi ha una petita àrea recreativa. A partir d'aquí la pista està asfaltada. Seguim baixant per la pista principal, que passa també per sota la granja de Castellfollit, una bonica masia fortificada que serveix de casa de repòs als monjos del monestir. La pista passa per sota de la característica roca de l'Abella, on hi ha diverses vies d'escalada. Poc més avall hi trobem l'àrea recreativa de la Roca de l'Abella, on també hi ha una caseta d'informació turística i ambiental del paratge natural protegit. Aquí la Sílvia i el Fum es queden, per evitar els gairebé 4 quilòmetres per asfalt que ens queden per arribar al punt d'inici.

Acabo d'arribar per asfalt fins a Poblet, on faig una escapada ràpida fins a la bonica portalada d'entrada al recinte monàstic. Els últims metres abans d'arribar al punt d'inici es voreja l'exterior del monestir, tot envoltat de vinyes, i la imatge és molt bonica. Tanquem així una ruta ben interessant pel vessant nord de la serra de Prades, pels dominis del bosc de Poblet. Una bona pedalada per bones pistes que ens ha permès contemplar la riquesa i frondositat dels boscos de Poblet així com la varietat geològica d'aquest entorn marcat per la falla que creua el bosc i que ofereix una mostra ben diversa de diferents tipus de roca. Una pujada llarga per bones pistes principalment obagues, un tram planer a l'altiplà, i un cim molt panoràmic dalt de la cinglera. Finalment un primer tram de descens per corriol estret, i per pista desfent tot el barranc de Castellfollit. Una ruta ben agradable i amb diversos punts d'interès, el primer dels quals, el gran monestir cistercenc.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari