BTT

Roc Roig (2.225 m.)

Des de la capital de la Cerdanya la ruta avança per asfalt fins a Saneja, on comença una bona pujada per pistes i trams de camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de fons de Guils. Per una pista en bon estat arribem al refugi de la Feixa, on cal creuar els extensíssims prats alpins entre ramats de cavalls fins a assolir el cim, on hi ha un vèrtex geodèsic. Extensa panoràmica de la Cerdanya, Puigmal, Tosa, Cadí, Puigpedrós i Carlit. S'inicia la baixada pels prats, sense camí, fins a trobar la pista que baixa sobre Meranges fins al pla de Campllong, on prenem una nova pista sobre la Valltova fins a Éller amb bonics trams de corriol. Per pistes baixem cap a Cortals, i aquí un camí difícil i pedregós continua fins a Olopte. Una pista secundària continua baixant cap a All, i d'aquí, per la plana, seguint el Segre fins al punt d'origen.

Roca Foradada de Pi i els Gónecs

Al peu de la Santa Maria de Talló, coneguda com la catedral de la Cerdanya, comencem a remuntar la vall d'Ingla fins que s'estreny i es bifurca. Seguim cap a la dreta i ens enfilem al coll Baixer i després fins al pla de les Carboneres, on neix un bonic corriol pràcticament ciclable que ens portarà als peus de la Roca Foradada. Pugem a peu fins aquest gran arc natural de roca, i tot seguit continuem el camí, ara en baixada fins a la pista que ve de la vall de Pi. La resseguim amunt, entre grans avets i la vista del Puig Terrers, a l'inici del Cadí. Pugem fins al refugi dels Gónecs, on comença un llarguíssim corriol que flanqueja a mitja alçada per sobre la vall de Pi. El corriol és preciós, per dins del bosc, molt ciclable tot i que hi ha algun punt més compromès i fins i tot una mica exposat. El caminet baixa més de 6 km. amb un recorregut preciós d'alta muntanya. Arribem a Cortariu, baixem a Pi i planejant fins a Bellver.

Pic dels Moros (2.137 m.)

Remuntem el Segre des de la Guingueta d'Ix, primer per asfalt i després per un estret corriol fins a Llívia. Pugem a Estavar i prenem una pista precària que ressegueix el torrent de Targasona fins a la població que l'hi dóna nom. Aquí comença la veritable pujada, intensa i continuada, amb molts trams d'asfalt fins als peus del mateix cim. Extensa panoràmica de la Cerdanya i bona part dels cims dels Pirineus orientals, des del Canigó, el Puigmal, la Tosa i el Cadí, i al nord el proper massís del Carlit. Baixem cap a la immensa esplanada de la Calma, a la punta de la qual prenem un caminet deliciós que baixa entre molleres i un bosc d'avets fins a Èguet, on per asfalt tornem cap a Llívia, i pel mateix caminet de nou al punt de sortida.

Sant Salvador (1.157 m.)

Ens enfilem de nou a un extraordinari mirador del Baix Berguedà i bona part de la Catalunya Central en un itinerari que comença planejant, continua amb una fortíssima pujada i després del cim acaba amb un divertit camí trial·ler. Sortim de Berga i planegem cap a Avià i l'Espunyola seguint més o menys el GR. Al Peu de Roques prenem un caminet que desemboca a la pista dels pantans de l'Espunyola, on emprenem una fortíssima pujada. A la cua del pantà un caminet, recentment transformat en pista precària, acaba de pujar al llavi de la cinglera i el ressegueix fins al cim. Contemplem la gran panoràmica i tot seguit creuem els plans de Torneula i el serrat de les Tombes, i baixem fins a trobar la riera de Clarà. Aquí prenem un caminet trial·ler que va desfent la costa de Serrapinyana fins a la plana avianesa.

Volta als Rasos de Peguera

Sortint de la capital berguedana ja comencem a pujar fort fins a vorejar el castell de Blancafort, i tot seguit per bona pista fins al coll de l'Oreller. Assolim els amplis plans de l'Estany i prenem una pista secundària en un ascens amb trams molt durs cap al serrat de les Estelles. Creuem la carena i baixem cap als espessos boscos del Clot de la Molina, i suaument arribem als planells que envolten el despoblat de Peguera. Tornem a pujar per assolir el punt més alt de la ruta, l'antiga estació dels Rasos de Peguera, i ja baixem per asfalt fins al pla de Campllong on prenem la pista fins a Espinalbet.

Vall de Gresolet

Al peu mateix del Pedraforca iniciem una ruta circular que comença a baixar cap al peu del riu de Saldes, i tot seguit remunta la congosta i plàcida vall de Gresolet. Amb fortes pujades arribem al refugi i l'àrea recreativa, i encara seguim pujant una bona estona però a l'ombra d'una magnífica fageda. Arribats al coll de Bauma anem girant cap a ponent alhora que comencem a faldejar la serra Pedregosa, avantsala del Cadí. La pujada és moderada i contínua sobre una pista pedregosa però de bon fer. Sempre tenim davant la imponent cara nord del Pedraforca que ens acompanya en la llarga pujada. Remet la vegetació i entremig de prats alpins arribem a la collada de la Jaça, una gran zona de pastures, i encara pugem una mica més fins al coll de Torn, a gairebé 2.000 metres, sotre de la ruta. Comença ara un plàcid i preciós descens pels prats de les Bassotes, i tot seguit per la pista que voreja la cara nord del Pedraforca just sota les espectaculars parets.

Volta al llac d'Esparron

Ens situem a la localitat termal i turística de Greus, al peu del riu Verdon a la part alta de la Provença francesa i fem una ruta amb bicicleta pels voltants de l'embassament d'Esparron. Comencem enfilant-nos cap unes carenes de mitja muntanya i enllacem una sèrie de corriols en un puja-baixa constant que ens fa avançar poc. Baixem cap a la riba esquerra del llac i el voregem una estona. Tornem a enfilar-nos a una zona més muntanyosa i indefinida, amb poques vistes fins que més endavant trobem un deliciós corriol que baixa per la petita gorja de Santa Màxima. Prenem el GR i planegem sobre les gorges baixes del Verdon, però amb poca visió de conjunt. Baixem cap a Quinçon, un poblet bonic i plàcid amb platges fluvials. Creuem el riu i ens enfilem fort un tram a peu fins a coronar una carena que resseguirem una bona estona per camins fàcils. Baixem a Esparron de Verdon i voregem la riba dreta de l'embassament, fins que finalment prenem l'asfalt per acabar d'arribar al punt d'inici. Una ruta llarga, amb trams divertits de camins, però amb vistes limitades cap al Verdon.

Camp de l'Ermità

El Catllaràs mostra aquesta primavera un aspecte exhuberant gràcies a l'elevada pluviometria, i aprofitem per fer-hi una sortida fàcil i curta. Comencem a pedalar a Sant Julià de Cerdanyola, i passada la zona esportiva enfilem cap a la pista del Puig. Avancem per la baga de l'Avaiol, frondosa i humida. Després d'una breu baixada seguim pujant fins a la font de Fontanals, on girem cap al Camp de l'Ermità. Un pujador curt i contundent ens enfila al coll de Ceba, punt culminant de la ruta. Tot seguit planegem per l'esplendit Prat Gespador i més endavant fem una breu parada al Roc de la Lluna. Comencem a baixar fort, i també ens aturem a contemplar les obres de l'escala del xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Seguim baixant cap a Falgars, amb un pujador intercalat, i ja anem per feina sobre asfalt fins al punt d'inici.

Coll Marcer

Sota un cel amenaçador, gairebé apocalíptic, sortim pedalant de la plana de la Cerdanya i passat Vilallobent comencem a remuntar per bones pistes fins assolir el llom de la serra de l'Orri. Un cop a la carena prenem una pista secundària que puja molt fort i en trajectòria pràcticament recta fins al peu del Pla de les Forques. Seguim ara una bona pista, i alhora el GR, i anem pujant més suau fins que la vegetació s'acaba i entrem en un gran prat alpí. Quan s'acaba la pista bona seguim pels prats amb una última pujada forta fins al Coll Marcer, a més de 2.000 metres, on contemplem la Tosa, el Carlit, el Cadí, la zona del Puigpedrós i la gran plana ceretana. Creuem els extensíssims prats i baixem cap al refugi de l'Orri d'Andreu, i per pista arribem al coll de Pradelles. Aquí comença un corriol deliciós de més de 5 quilòmetres que ens baixarà fins a Oceja. És un camí força fàcil i ciclable, tot i que a la part baixa hi ha algun pas més complicat. Gaudim de l'increïble descens i tornem cap a la plana sense mullar-nos.

Volta a Formentera

Amb una bona colla d'amics marxem cap a Formentera per fer la volta a l'illa en dos dies per un itinerari força aventurer el més a prop possible de la costa. El primer dia recorrem el sector de ponent. Sortim des de la zona portuària de la Savina i voregem l'estany des Peix. Avancem cap a la punta de sa Gavina i l'agresta Punta Rasa. Entrem a l'interior i sempre cap al sud assolim el punt més meridional de l'illa, el far des Cap de Barbaria. Uns corriols divertits ens acosten a les platges de Migjorn, on tornem per l'interior cap a l'allotjament prop de la Savina. El segon dia tornem planejant cap a les platges de Migjorn i les resseguim fins el salvatge racó des Ram. Aquí comença un sender pedregós i tècnic que puja fins a Sa Talaiassa, el punt més alt de l'illa. Per bones pistes a l'altiplà de la Mola arribem al far, punta oriental de l'illa, i seguim cap a trobar uns corriols divertits i ràpids a la zona des Monestir. Girant de nou cap a ponent fem el descens per Sa Pujada, una antiga calçada romana, i arribem a les plàcides platges del Caló de Sant Agustí. Creuem la màniga central de l'illa per la carretera i descobrim la zona nord des des Pujols cap a ses Illetes. Acabem la ruta voltant per l'estany Pudent fins al punt d'inici tancant així una completa ruta al voltant d'aquesta fantàstica illa d'aigües turqueses.

Pàgines

Subscriure a BTT