Tossal Llisol (1.326 m.)

Comencem a pedalar al collet d'Eina i prenem una pista que puja cap a l'oest vorejant unes antigues instal·lacions mineres. Pugem fort fort fins a Sant Climent de la Torre de Foix i seguim 2 km. d'asfalt fins al Jou, on prenem una pista força trencada que segueix pujant cap al peu dels cingles de Vallcebre. Una pujada curta i intensa supera la cinglera pel grau de les Granoteres. Seguim amunt per pista bona fins al Tossal Llisol, que ens ofereix una bona vista del Pedraforca i Ensija. Baixem a Vallcebre i prenem una llarga pista que va pujant per sota dels cingles de Costafreda, i uns quilòmetres més endavant baixa cap a la zona de l'Hostal Pedraforca. Baixem al nucli de Molers i prenem un caminet que baixa fort fins a la pista principal que ressegueix el riu de Saldes. Planegem encaixonats en una vall tancada al peu del riu durant més de 12 km. i sota la roca de Griera comencem a pujar fins a la carretera de Saldes. Ja només queda baixar 3 km. per asfalt fins al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Collet d'Aïna Guardiola de Berguedà
  • Distància: 39,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.350 metres
  • Temps: 5:10 hores
  • Dificultat: Blava / IBP=132
  • Sensació de dificultat: Fàcil Trams de pujada forta. Algun breu tram de corriol on caldrà posar el peu a terra
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Collet d'Aïna 00:00 00:00 0,0
Sant Climent i la Torre de Foix 00:25 00:25 2,8
El Jou 00:15 00:40 4,9
Grau de les Granoteres 00:30 01:10 7,0
Tossal Llisol 00:20 01:30 8,3
Pausa 00:25 01:55
Vallcebre 00:10 02:05 11,7
Els Rocs 00:50 02:55 17,8
Molers 00:15 03:10 21,1
Sant Sebastià del Sull (Riu Saldes) 00:45 03:55 24,8
Roca de Griera 00:55 04:50 34,8
Collet d'Aïna 00:20 05:10 39,2

Crònica

El nom de la ruta d'avui no és del tot significatiu, ja que el Tossal Llisol és només un dels llocs per on circularé, però potser és un dels més rellevants. En realitat la ruta té 3 parts diferenciades: una pujada llarga des del peu del Llobregat cap als cingles de Vallcebre, i encara més fins al Tossal Llisol; una segona part que des de Vallcebre va pujant per l'altiplà sota Ensija, i amb vistes al Pedraforca; i finalment una tercera part que ressegueix el riu de Saldes, encaixonat entre parets. Però com que aquesta descripció no cap en un simple títol, vaig decidir anomenar la ruta amb el nom d'un dels llocs més destacats, ja que és un cim amb bones vistes, tot i que no el punt més elevat de la ruta.

Avui surto sol amb bicicleta amb la idea de recórrer una interessant zona de l'Alt Berguedà on el més destacat és l'observació de bonics paisatges, però sobretot diversos elements geològics prou curiosos. La ruta d'avui l'he dissenyat sobre el mapa, tot i que diversos trams ja els havia fet. Però n'hi ha d'altres que tinc dubtes sobre la ciclabilitat. Al final surt una ruta prou interessant i molt ciclable, amb només algun petit punt on caldrà posar el peu a terra. La ruta passa per diversos lloc poblats, com Vallcebre o les cases de la zona de l'Hostal Pedraforca, i es pot trobar aigua fàcilment. Té una pujada llarga inicial, amb alguns trams durs; una segona pujada també intensa passat Vallcebre; i finalment el tram del riu de Saldes, que sembla pla sobre el mapa, però que és un constant pujar i baixar que acaba acumulant un notable desnivell.

El lloc de sortida és el el Collet d'Eina (escrit en algun lloc Aïna), un quilòmetre abans de Guardiola de Berguedà pujant des del sud, conegut també simplement com el Collet. És el punt on el riu de Saldes acaba el seu recorregut des de la base del Pedraforca i aboca les seves aigües al Llobregat. És també una cruïlla de camins, ja que aquí s'inicia la carretera que obre l'accés a les valls del Pedraforca des de l'eix del Llobregat. Precisament aquesta posició estratègica fa que es construís a l'edat mitjana (s.X) un castell sobre un promontori entre els dos rius per controlar aquest important punt de pas. Just a sota del castell, al seu vessant nord, hi ha un pont de la carretera que creua el riu de Saldes, just abans de desembocar. Al costat hi ha l'antic pont medieval, bonic tot i que força abandonat i poc visible si no ens hi fixem. També la zona del collet d'Eina va ser molt important durant l'època d'auge de les mines de carbó, ja que en aquesta zona arribava el telefèric carregat de vagonetes des de la zona de Saldes i Vallcebre, i aquí es carregava al tren. Queden encara interessants restes d'aquest passat miner a la zona, com el Túnel del telefèric miner que vam visitar fa un temps.

El dia d'avui és de temps incert. Ja de bon matí hi ha bones nuvolades cap al nord, i durant la ruta vaig rebent avisos de les aplicacions meteorològiques que indiquen que tinc la pluja a prop. Nuvolades actives que ataquen pel nord, per l'est i per l'oest, però avui devia tenir un dia de sort, ja que tot i tenir les tempestes no gaire lluny, les vaig anar sortejant, i amb prou feines em van caure quatre gotes que ni van arribar a mullar el terra. Amb aquest context, començo a pedalar des davant mateix del restaurant del Collet. Prenc la carretera de Saldes i creuo el riu, fixant-me això sí, en el pont medieval que queda a la dreta del modern per on passo. Només creuar el pont prenc un caminet a l'esquerra que puja paral·lel a la carretera. És un antic vial de les explotacions mineres que hi ha uns metres més amunt. Aquest caminet, que havia estat una antiga pista ara gairebé reabsorbida per la natura, puja uns metres i enllaça amb una altra pista més principal. Prenc aquesta pista i vaig pujant amunt fins a les restes d'una antiga explotació, amb diversos edificis abandonats.

Després d'un primer tram de pujada arribo a una zona més plana on es veuen diverses edificacions. Queden diverses restes de l'antiga mina del Collet escampades en una zona més oberta. Alguna estona m'entretindré a fer una visita a la zona, però avui passo de llarg i continuo pista amunt. Passades aquestes instal·lacions abandonades la pista fa un parell de revolts sobtats i segueix pujant en una zona boscosa. Uns metres més amunt hi ha altres restes de l'activitat minera. La pista empitjora en creuar el torrent, i va girant cap a la part alta dels cingles de la Torre de Foix. Vaig pujant per la pista, amb algun tram més dur i pedregós on cal posar tota l'atenció en no perdre la bona traça. Finalment la pista arriba a una zona més plana i oberta ja a les envistes de la Torre de Foix.

Avanço ara per una zona de camps i arribo al peu de l'església de Sant Climent i la Torre de Foix. L'església de Sant Climent és una ermita romànica que estava mig esfondrada fins fa pocs anys, però que recentment s'ha restaurat i ara ofereix una imatge esplèndida. És una edificació petita d'una sola nau, amb absis i un campanar d'espadanya sobredimensionat que cobreix gairebé tota la façana. Al costat hi ha la Torre de Foix, una masia d'origen gòtic que havia estat fortificada. Estan situats en un petit balcó natural sobre la vall del Llobregat, en una esplanada amb vistes cap al Catllaràs, i just a sota dels cingles de Vallcebre que cobreixen el seu flanc occidental.

Passo per davant de l'església i arribo a la carretera asfaltada que connecta la zona de Saldes amb Sant Corneli. Giro a l'esquerra i avanço per asfalt poc més de 2km. sempre per sota de les parets dels cingles. La carretera va pujant i s'apropa cada cop més al peu de la cinglera. Passo per una zona de pastures i arribo al Jou, un hotel i centre de convencions enmig de la natura. Just a l'alçada del Jou cal deixar l'asfalt i prendre una pista que continua cap a la dreta. La pista marxa direcció sud-oest sempre per sota dels cingles; passa per una zona oberta de pastures, i s'enfila fort en alguns trams. A mesura que avanço la pista és més precària, pràcticament abandonada, però permet anar pujant i apropant-se a la cinglera. En algun punt no encerto bé la traçada a causa de les pedres i he de posar el peu a terra, però podríem dir que és del tot ciclable. Permet contemplar els cingles gairebé des de sota, i acaba desembocant en una pista més principal que puja des de Sant Corneli fins al grau de les Granoteres.

Precisament el grau de les Granoteres és l'únic pas que permet pujar als cingles per pista, ja que la resta són els intrèpids camins dels graus. Giro doncs a la dreta i prenc la pista principal que traça una diagonal cap als cingles. Comença suau però de seguida puja fort, amb alguns trams molt forts, amb pendents del 15, 16 i 17%. Afortunadament el tram superior, el més dur, és encimentat, i permet enfilar-se a dalt de la cinglera en pocs metres, això sí, molt intensos. Un cop a dalt, m'aturo uns moments a reposar de l'esforç i contemplar l'ampli paisatge que es pot albirar des del llavi de la cinglera. Tot seguit continuo per la pista que s'acosta a la casa de Cal Menut. Just abans d'arribar-hi prenc el ramal de l'esquerre i vaig pujant per un pendent moderat i agradable. Aquesta pista s'enfila per un terreny obert fins al Portet, un coll on ja canvia el vessant cap a l'altiplà de Vallcebre. Just al coll marxa un caminet que m'acostarà al Tossal Llisol.

Des de la pista queden només uns 250 metres de camí fins al cim, que ja es veu al davant. És un cim modest, arrodonit i poc definit, però que ofereix una interessant panoràmica sobre l'altiplà de Vallcebre, el vessant est d'Ensija i també cap a la zona del Pedraforca, que es veu més lluny. Tot i això avui el dia és poc lluït, amb núvols i boirines. Al cim hi ha una petita taula d'orientació i una senyera al punt més alt. M'aturo una estona al cim a gaudir del paisatge i reposar després de la primera gran pujada. Torno enrere fins a la pista i ara la segueixo en baixada cap al vessant de Vallcebre. Baixo cap al conjunt de cases disseminades del Portet, des d'on es pot veure la petita ermita de Sant Ramon a poca distància. Més avall passo el nucli de cases del Divinal, creuo el torrent i entro a Vallcebre pel conjunt de cases de l'Obac. Aprofito la font dels antics safareigs per reomplir aigua abans de continuar la ruta.

Creuo el poble de Vallcebre de sud a nord, passant per la plaça de l'església i sortint pel carrer Major. Al final d'aquest carrer hi ha una antiga vagoneta de les mines convertida en monument i record al passat miner d'aquest poble. Al final del carrer prenc una pista que voreja la petita serra de cal Batlló i tot seguit avança de pla fins al conjunt de cases de la Barceloneta. Just al barri de la Barceloneta cal descartar la pista principal que marxa a la dreta i que ens portaria a la carretera d'accés a Vallcebre, i cal continuar per la pista de més a l'esquerra que comença a pujar. Aquesta pista més secundària es va enfilant cap a les cases de cal Jep Xic, cal Muga i cal Tiet. Puja amb pendent moderat fins a sota de les Roques de Castellar, i més endavant es suavitza una mica a la plana de Guit. Aquesta pista segueix una línia d'alta tensió que trenca l'harmonia del que seria un paisatge molt bonic. A mesura que vaig pujant apareix davant el Pedraforca, i sembla que em dirigeixi directe cap a la seva base.

La pista és llarga, i s'enfila una bona estona. Passada la plana de Guit la pista torna a pujar fort, amb alguns pujadors intensos. Va pujant sense pausa fins a sota del Tossal de Maçaners, on hi ha un trencant a l'esquerra que permetria continuar pujant cap a la zona del coll de Pradell. Descarto aquest trencant i segueixo la pista cap a l'oest que arriba finalment al punt més alt de la ruta, els Rocs, una notable cinglera que queda a l'esquerra sobre una esplanada. A partir d'aquí comença la baixada, sempre amb el Pedraforca enfront, cada cop més a prop. El descens és ràpid i còmode, per pista bona. Baixa fins a l'Hostal Pedraforca, i encara una mica més fins a Cal Xisquet (també conegut com a restaurant el Cruse). Precisament aquí creuo la pista asfaltada i prenc un camí al costat de la casa que va baixant. És un camí ciclable que baixa uns metres fins al dolmen de Molers.

Conegut també com a dolmen de cal Xisquet, el dolmen de Molers és un dels monuments megalítics més importants del Berguedà. Té unes dimensions notables i està molt ben conservat. Les vistes al Pedraforca devien reconfortar als antics pobladors de l'edat del bronze, ja que aquest monument funerari data aproximadament de 1500 anys aC. Des del dolmen acabo de baixar a la carretera en pocs metres pel mig d'un prat. Un cop a l'asfalt baixo escassos 100 metres i prenc el trencant a la dreta cap al nucli de Molers, al qual arribo per una baixada asfaltada de mig quilòmetre. Molers és un petit llogarret molt bonic, amb esplèndides vistes al Pedraforca. Pertany a Saldes, i està situat en un balcó natural sobre l'engorjat del riu Saldes. Té unes poques cases al voltant de la petita església romànica de Sant Ponç. Algunes cases són de segona residència, però n'hi ha un parell almenys d'habitades. Em rep un simpàtic gos que té ganes de jugar.

Per sortir de Molers trio un camí del qual tenia dubtes sobre la seva ciclabilitat. És un camí que baixa cap al riu, i que està marcat als mapes però no hi havia passat mai. El més difícil és sortir de Molers, ja que per accedir al camí cal passar per una mena de túnel per dins mateix d'una de les cases. Em va costar endevinar el pas, ja que hi havia un remolc de palla just en aquest petit pas. Afortunadament les marques grogues m'hi van ajudar. Passo aquesta mena de pas entre la casa i el camí comença a baixar fins un pla on hi ha ruscs d'abelles. El caminet fins aquí és ciclable, i voreja un turó. És un camí fàcil, però poc transitat, i la vegetació ha anat guanyant terreny. Després d'un primer tram sobre la bicicleta, faig la segona part del camí a peu, ja que entre la vegetació espessa, i algunes pedres al camí sembla el més raonable. El caminet va baixant direcció nord cada cop més fort fins enllaçar amb una vella pista en desús. Un cop a la pista giro del tot a l'esquerra i avanço en direcció al Pedraforca, primer planejant i després en baixada fins a unir-me amb la pista ja més bona que ressegueix el riu Saldes.

Aquí comença l'última part de la ruta, la que segueix el riu Saldes en el seu curs descendent cap al Llobregat. La pista comença planejant, però compte perquè enganya. És un trencacames constant, ja que puja i baixa diverses vegades. Avança una estona per la vora del riu, però en diversos punts s'alça força per superar la complexitat del terreny. A més a més, és una pista llarga, més de 12 km. fins a trobar la carretera del Collet a Saldes. Ara bé, és un lloc molt bonic, ja que el riu Saldes forma un impressionant engorjat que pràcticament traça una línia recta des del peu del Pedraforca fins a trobar el Llobregat al Collet. Entremig forma alguns meandres, i sobretot bonics tolls que a l'estiu poden ser divertides banyeres naturals. És una riba molt enclotada, i la pista va resseguint el vessant dret. L'esquerre és més agrupte, amb altes parets.

Al principi de la pista del riu Saldes es veu a l'altra cantó les restes de l'antiga església romànica de Sant Sebastià del Sull. Més endavant s'endevina molt amunt el campanar de l'església de Sant Miquel de Turbians, i encara més enllà el conjunt de cases disseminades de Vilella, en un coster molt dret. S'endevina un camí intrèpid, amb un curiós tall en un espadat de roca que baixa des de Vilella fins al riu. L'engorjat del riu Saldes és molt bonic, profund i congost entre parets que s'enfilen centenars de metres. Recordo una imatge molt bonica des del pollegó inferior del Pedraforca on es dibuixa clarament una immensa escletxa fins al Llobregat. Pedalar per aquí és molt agradable i plàcid, en un entorn ombrívol, boscós i salvatge. Com deia, la pista té alguns pujadors molt forts ja que el terreny és complex. Finalment arribo a la roca de Griera, on la pista voreja l'espadat, abandona el riu Saldes i gira cap a la dreta per avançar ara sobre el riu de Vallcebre. La pista creua el riu per un pont passada la casa dels Hostalets, on també hi ha restes d'antigues instal·lacions mineres, i tot seguit puja fins a la casa de la Griera, ja a tocar la carretera asfaltada.

Un cop a l'asfalt ja només cal baixar 3 km. fins al punt d'inici, al Collet d'Eina. Així tanco una ruta de gairebé 40 km. i uns 1.350 metres de desnivell entre l'altiplà de Vallcebre i el riu Saldes. És una ruta completa i interessant sobretot pel paisatge i pels direrents elements geològics que podrem anar observant. En primer lloc les antigues mines del collet; tot seguit contemplarem els cingles de Vallcebre des de sota, i ens hi enfilarem pel grau de les Granoteres, amb una pujada curta i intensa. Dalt el Tossal Llisol hi ha una gran vista de l'altiplà, Ensija i el Pedraforca. Recorrerem l'altiplà, baixarem a Molers i contemplarem el Pedraforca en tota la seva esplendor. Finalment recorrerem l'engorjat del riu de Saldes des del peu de la muntanya bicèfala fins al peu del Llobregat. Una bona volta per conèixer una mica més els bonics paisatges de l'Alt Berguedà.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari