Lluçà, riera de Merlès i Salselles

Comencem a pedalar als peus del monestir de Lluçà i pugem per una pista còmoda fins a la carena de Codoleres. Planegem uns minuts i passada la masia de Caselles comencen a baixar cap a Sant Climent de la Riba i seguim baixant fins a la riera de Merlès. Contemplem les Goles de les Heures i comencem a remuntar per la riba esquerra fins al càmping. Deixem la riera i avancem per una pista que va pujant fins al poble abandonat de Salselles. Fem una visita ràpida i tornem als pedals per pujar de nou a la carena de l'altiplà del Lluçanès. Planegem fins als peus del castell de Lluçà, i ens hi enfilem amb una pujada dura i intensa fins als peus de la bonica ermita circular de Sant Vicenç. Tornem a Lluçà i rematem la jornada amb un bon dinar.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Lluçà Lluçanès (Osona)
  • Distància: 21,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 525 metres
  • Temps: 2:40 hores
  • Dificultat: Blava / IBP=60
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Lluçà 00:00 00:00 0,0
Goles de les Heures 00:40 00:40 7,6
Salselles 00:30 01:10 12,4
Castell de Lluçà 01:00 02:10 19,7
Pausa 00:15 02:25
Lluçà 00:15 02:40 21,1

Crònica

Tota excusa és bona per sortir a estirar les cames. Avui havíem quedat amb uns amics per dinar al restaurant la Primitiva de Lluçà, i aprofitem l'avinantesa per escapar-nos-hi una estona abans i fer una pedalada per l'altiplà del Lluçanès. Serà una ruta fàcil i rodadora per bones pistes, i només ens haurem d'esforçar fort per no perdre la traçada pujant al castell de Lluçà, la guinda del pastís a la part final de la ruta. Abans pujarem cap a la carena de les Codoleres, baixarem a la riera de Merlès i passejarem pel poble abandonat i gairebé ensorrat de Salselles.

Aparquem davant del monestir de Lluçà, descarreguem les bicicletes i comencem a pedalar la Teresa, la Sílvia i jo mateix. Baixem uns 50 metres per la carretera direcció Prats, i just després de passar per davant del restaurant de la Primitiva, girem a la dreta i prenem una pista que passa just per sota de la casa-restaurant. Anem seguint el GR-1 tot planejant per aquesta pista pràcticament en desús. Deixem a l'esquerra la font dels Bous, que fa una bonica balma, i avancem fins a creuar el rec de Miralles. Aquí la pista gira a l'esquerra i comença la pujada que ens enfilarà a la carena de les Codoleres. Aquesta carena podríem dir que és el límit occidental de l'altiplà del Lluçanès, abans de caure cap als dominis de la riera de Merlès.

La pujada acaba al coll de la Plana, on hi ha una masia enmig d'un prat. A partir d'aquí avançarem una estona per dalt d'aquesta ampla i indefinida carena. A l'esquerra tenim els pendents que baixen cap a la vall de Merlès, i a la dreta el gran altiplà que configura la comarca natural del Lluçanès. Planegem una bona estona per la pista principal que avança cap al nord, en tendència a baixar fins a la casa de Castelles, i tot seguit a pujar lleugerament fins a toca el Puig dels Eixuts, on també hi ha una altra masia. En tot cas és una pista bona i ràpida per on s'avança sense gran esforç. Just quan arribem al trencant de la masia del Puig dels Eixuts girem a l'esquerra. Deixem el ramal que marxa a la dreta i que s'enfila cap a cal Toves i la base del puig Martorell, i també deixem el ramal que marxa a l'esquerra cap al Puig dels Eixuts. Prenem la segona pista que marxa a l'esquerra en baixada.

Comencem a baixar fort per una pista ràpida pràcticament en desús. Baixem fins a la casa de la Riba, en bon estat però habitada només com a segona residència. Al costat té la petita església de Sant Climent. El descens continua fort passada la casa, i en pocs minuts ens enfonsem fins al peu de la riera de Merlès. Arribem just al bonic indret de les Goles de les Heures, on la riera s'engorja formant un bonic pas estret entre roques. Ens desviem un centenar de metres per contemplar les Goles des del pont que donaria accés a la carretera asfaltada, on no cal arribar.

Des de les Goles de les Heures prenem la pista que remunta la riera per la riba esquerra, és a dir, que nosaltres pugem per la pista que ens queda a mà dreta i el curs fluvial a mà esquerra. Avancem per aquesta bonica pista a la vora de la riera i passem pel molí de les Heures i més endavant pel molí de Vilartimó. En total fem poc més de 2 quilòmetres per la vora de la riera fins que arribem al càmping Riera de Merlès. Aquí prenem la pista que passa per la dreta de l'entrada del càmping i pugem 2 quilòmetres més per bona pista fins que ens situem sota mateix del despoblat de Salselles. Girem a l'esquerra i afrontem una breu pujada fins a l'antic nucli. Només una casa resta dempeus de l'antic nucli, una casa que va ser restaurada fa uns anys i ara serveix de segona residència. La resta d'edificis estan ensorrats. L'església de Santa Maria manté dignament el seu campanar dempeus, apuntalat amb uns tirants en una escassa restauració. La coberta es va esfondrar parcialment fa anys, però encara es poden observar diversos detalls de la construcció.

Deixem Salselles i tornem a la pista principal. Iniciem una pujada més intensa des de la base de Salselles fins a assolir de nou la carena de l'altiplà lluçanès. La pista té algun pujador més fort a l'inici, però va enfilant-se sense estridències fins enllaçar amb l'altra pista que recorre tota la carena. Un cop dalt la carena girem a la dreta i avancem per la pista principal. La tendència és a seguir pujant fins a la base del Puig Martorell, gairebé a 1.000 metres, que és el punt més alt de tot aquest sector. A partir del collet d'en Roca la pista comença a baixar i deixem que la gravetat treballi per nosaltres. Deixem lliscar les rodes fins a la casa del Castell, una masia bastida sobre una gran roca sota el turó del castell de Lluçà, avui envoltada per camps de colza ben florits.

Havia rondat moltes vegades en bicicleta per la zona, però curiosament no havia pujat mai al castell. I val la pena fer-ho! Des de la casa que precisament porta el nom de Castell, marxa un caminet a l'esquerra que puja fort, amb alguns trams molt forts. No tenia clar que aquesta pujada fos ciclable, almenys en tot el seu recorregut. El camí puja fort, fa diversos revolts sobtats i té trams força pedregosos. Amb esforç i encertant la traçada es pot fer tota amb bicicleta. Em vaig sorprendre a mi mateix, ja que vaig aconseguir fer tota la pujada damunt de la bici, tot i que algun pujador intimidava una mica. És un caminet molt bonic que s'enfila endimoniadament en pocs metres i arriba fins a la preciosa església de Sant Vicenç, un edifici romànic circular, molt poc habitual a les nostres terres, i que està situat a la base del castell. Visitem l'església, restaurada i ben conservada, i acabem de pujar els últims 10 metres fins al punt més alt on hi ha les ruïnes del castell i una preciosa vista del Lluçanès i les muntanyes dels Pirineus més orientals. Un lloc molt bonic.

Ja només queda tornar a baixar pel mateix caminet, que ara en descens és una delícia, i un cop a la pista de nou seguir el GR uns metres més fins arribar de nou al petit nucli de Lluçà. Una ruta fàcil i ben bonica amb diversos elements d'interès: el monestir de Lluçà amb el seu preciós claustre i els fantàstics murals, el propi entorn de l'altiplà del Lluçanès, la riera de Merlès amb el lloc emblemàtic de les Goles de les Heures, el despoblat de Salselles i el bonic i panoràmic castell de Lluçà. Tot això condensat en una ruta fàcil de poc més de 20 quilòmetres i un desnivell moderat. Què més es pot demanar? Doncs posats a demanar, un bon dinar. I això és el que vam fer, reunir-nos amb els amics i rematar la jornada al conegut restaurant de la Primitiva. Un festiu ben aprofitat.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari