Montagut (963 m.)

Iniciem la ruta d'avui sota l'impressionant monestir cistercenc de Santes Creus, a la riba del riu Gaià. Comencem a pedalar suaument i creuem la Plana dels Frares fins al nucli de les Pobles. A partir d'aquí una pista més trencada es va enfilant per dins d'un bosc més muntanyós. Passem per la vora d'algunes masies, i en una d'elles, la Portella ens desviem per visitar el despoblat de Selma, un poble abandonat a mitjans del segle XX del qual es conserven només parets i el bonic campanar de Sant Cristòfol. Planegem uns minuts per una obaga i enfilem un últim tram força dret fins a la magnífica església gòtica de Sant Jaume de Montagut, isolada a la base d'un turó. Seguim i enfilem per pendents fortíssims fins al cim del mateix nom, amb bones vistes cap a la plana i la costa mediterrània. Un llarg descens ressegueix una carena per sobre del Pont d'Armentera, i un cop a la plana de l'Alt Camp avancem entre vinyes fins al punt d'origen.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Santes Creus Aiguamúrcia (Alt Camp)
  • Distància: 40,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.010 metres
  • Temps: 5:35 hores
  • Dificultat: Blava / IBP=102
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista, alguna precària i pedregosa. Pujada forta fins al cim
  • Cartografia: Muntanyes de l'Alt Gaià Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Santes Creus 00:00 00:00 0,0
Les Pobles 00:30 00:30 4,4
La Portella 01:05 01:35 11,6
Selma 00:20 01:55 14,8
Visita Selma 00:15 02:10
Mas d'en Bosc 00:25 02:35 16,9
Sant Jaume de Montagut 00:50 03:25 23,0
Pausa 00:20 03:45
Montagut 00:20 04:05 25,7
Cal Boada 00:30 04:35 28,7
Carretera TV-2142 00:40 05:15 33,9
Santes Creus 00:20 05:35 40,4

Crònica

Amb una previsió de temps incerta a la meitat nord, busquem recer en les muntanyes del sud. Concretament ens desplacem fins una zona de mitja muntanya que s'enfila per sobre de la riba del riu Gaià, a l'Alt Camp. Ens mourem per un paisatge poc vistós de muntanyes baixes i arrodonides, cobertes principalment de massa forestal. Potser no és un paisatge espectacular, però sí que té diversos punts d'interès notables. Per començar el majestuós monestir de Santes Creus, un gran recinte monàstic de l'orde del Cister avui en dia deshabitat, però que en alguna època va ser un dels centres de poder importants del Principat, i encara avui tomba d'alguns reis de la dinastia catalano-aragonesa com Pere el Gran i el seu almirall Roger de Llúria. També contemplarem àmplies zones de vinya, masies disperses per les muntanyes i el despoblat de Selma, en ruïnes i abandonat fa anys. Més endavant visitarem l'església gòtica de Sant Jaume de Montagut, bonica i de notables dimensions. També pujarem al cim, on gaudirem de vistes de la plana i fins al mar, i finalment un llarg descens per una carena orientada al sud ens deixarà a la plana prop del monestir.

Santes Creus és un lloc molt especial. Un gran recinte monacal s'aixeca sobre una plana envoltada de vinyes per sobre del riu Gaià. Una gran portalada obre l'accés al recinte, amb un carrer allargat que acaba a les escalinates de la basílica. Al mig una bonica font coronada per l'estàtua d'un abat. A la dreta l'actual ajuntment d'Aiguamúrcia, amb un petit pati interior a l'entrada auster i bonic alhora. El monestir és una de les referències de l'art medieval català, i un dels llocs de visita imprescindible. L'església és l'edifici principal, de creu llatina i amb tres naus. Entre els diferents elements arquitectònics destaca la gran i austera façana, on hi ha la porta i un gran finestral ovalat. Al seu costat un ampli claustre envoltat d'arcs gòtics. També destaca l'altiu cimbori i la torre de les Hores. És un dels monestirs més grans d'Europa i va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El monestir de Santes Creus és l'element patrimonial més destacat i amb diferència de la ruta d'avui, però hem vingut a pedalar pels antics dominis de l'abadia. Així doncs sortim des del nucli format al voltant del monestir, i comencem pedalant per la carretera asfaltada que passa pel mateix costat nord del monestir. Voregem el recinte, i quan aquest finalitza deixem l'asfalt i prenem una pista que marxa a l'esquerra. Aquesta pista de terra s'encara al nord-est i creua una extensa zona de vinyes coneguda com la Plana dels Frares. Planegem amb poc esforç fins a l'alçada de les Pobles, i sense acabar d'entrar-hi, voregem el nucli per l'esquerra. Al final creuem simplement l'asfalt i continuem per una pista que baixa fins a creuar el torrent de Bruell. Passat el torrent deixem la plana i ens comencem a enfilar per unes costes suaus. Passem el mas d'en Prat, creuem el torrent del mateix nom i comencem a pujar més fort per pistes cada cop més trencades.

Un cop hem deixat la població i els camps de vinyes, ens mourem per un entorn solitari, principalment boscós i però amb restes d'antics camps avui erms. Anem pujant sempre de forma moderada, amb algun pujador fort, però també amb zones de descans. Més endavant planegem fins a la casa de la Portella, envoltada de camps i on sembla que hi ha vida, almenys hi ha gossos cridant. Just al peu del mas ens dividim. La Sílvia i el Fum es quedaran una estona esperant-me mentre que jo marxaré fins al despoblat de Selma, i així evitem que el gos faci massa quilómetres. Jo prenc una pista secundària que puja fort a la dreta, i poc més endavant una altra de més secundària a l'esquerra i que encara puja més, al límit de les meves possibilitats. Aquesta pista, gairebé un caminet, voreja el Puig de les Forques i el contorneja fins arribar al coll de la Caça, als peus mateix del castell de Selma. Del castell queden només algunes parets al cap d'amunt del penya-segat que presideix la població. Des del coll baixo uns metres per un camí costerut fins a trobar l'accés principal.

De nou envoltat de camps de vinyes accedeixo per un tram curt de camí ciclable fins a les primeres cases de Selma. Totes les construccions estan ensorrades, i es conserven només les parets exteriors d'algunes. Sens dubte l'element més destacat és l'espigat campanar de l'antiga església de Sant Cristòfol. Té una alçada notable, i està construït amb maons vermellosos sobre una base de pedra. S'aixeca molt per sobre de la resta de construccions, totes elles envoltades de vegetació que ha anat guanyant espai després de l'abandó. Es té referències del poble des de l'època medieval, quan era una plaça templera. Està situat a 755 metres i les cases construïdes principalment en costers. A mitjan del segle XX es va anar abandonant el poble en benefici de la plana. Sempre m'han interessant els pobles abandonats ja que propicien la imaginació de com devien ser quan hi vivien persones. També generen moltes preguntes de com va ser el declivi, i com el conjunt de voluntats que formen un poble, s'acaba esvaint fins el total abandó.

Torno de Selma per la pista principal que voreja el vessant sud del Puig de les Forques, de manera que faig un petit intinerari circular fins a tornar al coll i la masia de la Portella, on m'esperen la Sílvia i el Fum. Prenem una pistota sota la casa per la vora d'uns camps, i més endavant un tram de caminet en pujada que, un cop acabem les forces, ens obliga a empènyer els últims 50 o 100 metres. Recuperem la pista i de nou sobre la bici avancem cap al bonic Mas d'en Bosc, envoltat de vinyes. Fem una breu aturada en la font que hi ha per sobre de la masia i que alimenta un parell de basses. Seguim pedalant per la baga del Garrofet, entre la costa que tenim a l'esquerra i la plana, amb diverses cases, a la dreta. Passem pel costat de la Casa Nova de Garrofet i baixem suaument fins al coll de la Torre. Precisament abans d'arribar-hi tenim una bona vista del cim del Montagut, on anirem més tard. Baixem fins trobar-nos amb la carretera TV-2441. La creuem i seguim per una pista asfaltada que marxa a l'altre cantó en forta pujada.

Pugem fort per la pista asfaltada que indica l'accés a Sant Jaume de Montagut. El primer tram puja molt fort, i més endavant el pendent es suavitza. Avancem per aquesta pista 1,5 km, i enmig d'un revolt la deixem i prenem una pista de terra que marxa a la dreta. Aquesta pista contorneja per l'est i el nord el turó del Montagut. Pugem suaument per una pista trencada en un entorn boscós durant poc més de 2 quilòmetres fins que arribem a les envistes de la gran església de Sant Jaume de Montagut. Acabem d'arribar als peus d'aquesta gran església gòtica, de la qual destaca una façana austera però de gran altura, damunt de la qual s'aixequen dos petits campanars d'espadanya. Té un gran absis poligonal, i la porta d'accés està formada per tres arcs successius. És un edifici singular del gòtic català del segle XIV. Fem una pausa més llarga als peus de l'església i dinem.

En acabat continuem la nostra ruta i reculem pel vial asfaltat que porta fins aquí. Baixem aproximadament 1,5 km. per la pista asfaltada fins als plans del Mandil, on comença la pista de terra que permet pujar fins al cim del Montagut. Aquí tornem a separar-nos. La Sílvia i el Fum es queden al peu d'unes vinyes i jo emprenc la pujada cap al cim. Es puja per una pista trencada i amb trams pedregosos. És una pista que es deu utilitzar només puntualment si cal pujar per arreglar alguna antena, i no està en gaire bones condicions. És només un quilòmetre que puja de forma endimoniada i sense treva, però anant amb una mica de compte d'encertar la traçada es fa tota perfectament fins al cim. Bé, concretament fins l'avantcim, on hi ha una torre de comunicacions i una caseta de vigilància dels bombers. Des d'aquí un caminet puja 20 o 30 metres més fins al punt més alt, on hi ha el vèrtex geodèsic que marca els 963 m. El cim del Montagut està inclòs dins la llista dels 100 Cims de la FEEC, i és un extraordinari mirador de la contrada. S'albira el gran altiplà de l'Alt Camp i la plana que connecta amb la costa mediterrània.

Baixo per la mateixa pista, ens reagrupem de nou i continuem planejant per la pista asfaltada fins al coll de la Torre de Querol, pocs metres més endavant. Aquí prenem un trencant a la dreta i planegem per una pista de terra. Creuem els plans de Montagut i arribem fins un edifici de telecomunicacions i una mena de magatzem al pla de la Clota dels Pins. Aquí tornem a girar a la dreta i baixem per una pista secundària. Arribem sota la casa de Cal Boada, i prenem el ramal de l'esquerra que continua baixant. La pista cada cop és pitjor, baixa fort i és molt pedregosa, però es pot anar fent sobre la bicicleta. Passa per sota el puig de les Basses i després d'un parell de revolts encadenats traça una llarga línia recta pel llom d'una carena amb vistes al mar. Baixem fort durant una bona estona, però anem a ritme suau, ja que ens acopanya el Fum i no el volem cansar massa. La pista encara empitjora vora la casa ensorrada de Requesens, on fa uns revolts més marcats per perdre alçada. Més endavant enllacem amb una pista en millors condicions que passa per les pallisses del Polvorer i del Bosquerrillo just abans d'arribar a la carretera TV-2142 que porta fins al nucli de les Ordes.

En arribar a la carretera ens tornarem a separar per no fer un quilometratge excessiu pel gos. Així la Sílvia i el Fum m'esperaran aquí, i jo els aniré a recollir un cop acabada la ruta. Prenc la carretera cap a l'esquerra uns 600 metres fins passat un revolt sota el mas d'en Ferran. Deixo l'asfalt i giro a la dreta per una pista bona que planeja i baixa lleugerament per un llarg altiplà sobre del torrent del Gargantí. Traça una línia gairebé recta direcció sud-oest durant prop de 2,5 km., i després gira cap al sud a l'alçada del mas Alegret, on el torrent de Gargantí aboca les seves aigües al riu Gaià. La pista segueix alçada sobre el riu Gaià, amb bones vistes sobre la seva conca. És una pista bona i ràpida que segueix 3 km. més fins a l'entrada de Santes Creus, de manera que des de la carretera on s'han quedat la Sílvia i el Fum he recorregut 6 km. més de pistes ràpides. L'entrada a Santes Creus és molt bonica, ja que s'arriba per una pista alçada entre vinyes que ofereix una bonica postal amb el monestir al fons.

Tanquem així una ruta d'uns 40 km. i 1.000 metres de desnivell per aquesta zona muntanyosa i poc poblada de l'Alt Camp. Una zona molt agradable per pedalar on trobarem moltes pistes i camins ciclables. A part d'admirar el gran monestir cistercenc de Santes Creus a la sortida, durant la ruta hem gaudit d'un entorn rural i solitari, amb camps de vinyes i petites masies la majoria abandonades. Hem accedit al poble abandonat de Selma i hem continuat fins la bonica església gòtica de Sant Jaume de Montagut. Tot seguit una forta pujada ens ha deixat al cim des d'on contemplar una extensa panoràmica. Finalment una llarga baixada per pistes poc transitades ens ha portat fins al punt d'origen. En sector ben interessant de la nostra geografia que va ser molt important a l'edat mitjana ja que era terra de frontera entre els dominis serraïns i cristians, d'aquí ve el gran nombre de castells i fortificacions de la zona.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari