Caminada

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

Frares i Agulles

Sector d'Agulles

Des de Can Maçana ens encarem cap a les cingleres de Monserrat, i resseguim l'ampli camí del vessant nord passant sota la gran paret d'Agulles. Passem sota la Cadireta i deixem el camí principal per pujar fent una llarga diagonal fins al coll de Port. Comença el tram més intricat, resseguint canaletes i petits barrancs, alguns equipats amb esglaons, cadenes o cordes. Després del Lloro i la Nina arribem al Portell Estret, i més enllà ens enfilem al mirador d'Agulles, prop de l'Arbret. Comencem a baixar cap a la Portella, i després el descens més fort cap a la base de les parets. Fem també una petita marrada a Sant Pau Vell i el mirador natural del Castell de la Guàrdia.

El Cafè de les Set Portes

La balma del Cafè de les Set Portes

Una gran balma sota una cinglera semicircular forma una visera gegant en una fondalada del torrent prop de Cal Escaler, a Casserres. Els ancestres van construir-hi parets a l'exterior i separacions a l'interior per adaptar aquest recer natural com a habitatge, creant un gran espai cobert. El nom deriva del nombre de portes d'accés, i la comparació de l'austeritat d'aquest racó amb el mític restaurant barceloní. Habitatge paleolític, refugi durant guerres, presó durant les carlinades, masia troglodítica... Ara un racó curiós de visitar.

Sant Joan de Montdarn i Santa Maria de Serrateix

Santa Maria de Serrateix

Situats Baix Berguedà ens dirigim a Sant Joan de Montdarn, una petita església situada enmig dels camps, al camí rural entre Viver Casserres. És d'origen medieval però ha estat molt reformada al llarg del temps. Santa Maria de Serrateix fou un important centre monàstic benedictí. Es conserva en bon estat una gran església de creu llatina, una torre de defensa i un claustre més modern que substituiex el romànic original. Actualment és l'església parroquial de Serrateix.

Pàgines

Subscriure a Caminada