Caminada

Petit Mont Blanc (2.677 m.)

Des de Pralognan-la-Vanoise pugem al petit nucli pastoral de Les Prioux, on aparquem. Iniciem la ruta baixant pel camí al peu del rierol que ens tornaria a Pralognan. Passat el pont del Diable un caminet comença a pujar fort a l'esquerra pel vessant est del nostre cim. La ruta no és el camí normal, sinó una alternativa que ens permetrà fer la ruta circular. Enllacem mil-i-una voltes, pujant fort i guanyant vistes sobre la vall i els cims que l'envolten, sobretot la Grande Casse, sostre de la Vanoise. Pugem durant molta estona, amb alguns trams aeris ja que el pendent és fortíssim, fins i tot amb dos o tres passos equipats amb cordes i cadenes. Al coll de la Mona retrobem el camí normal i amb una última pujada assolim el cim, molt popular i d'àmplies panoràmiques. Tornem pel camí normal, lleugerament més al nord.

Pic Roi (2.750 m.)

Pujant cap a la collada del Montanyó amb l'estany i el pic del Pessó al darrere

Passat l'incomparable poble de Taüll, a la Ribera de Sant Martí, tributària de la vall de Boí, comença un caminet que tímidament planeja al principi però de seguida s'esvera per pujar fort cap als estanys del Pessó. L'estany superior, el més gran, descansa plàcidament sota la gran mola rocosa del pic del Pessó, el més alt de la zona. Avui però ens enfilarem fins un altre cim situat poc més al nord, al límit del Parc Nacional, un cim modest però que ens ofereix una excepcional panoràmica de la contrada.

Punta Ixabre (2.701 m.)

Cresta summital de la Punta Ixabre

Empetitit entre els gegants Posets i Bachimala, ens enfilem al cap d'amunt d'aquesta punta esmolada que presideix els plans de Biadós. Prop del refugi comencem a caminar i remuntem un llarg llom herbat que puja direcció nord. El caminet va pujant progressivament per les pastures alpines dibuixant un semicercle cap a llevant. Ens acosem a la base del Bachimala fins al Senyal de Biadós, sobre mateix del coll, i aquí anem a buscar una aresta que es va estrenyent mica en mica. Guanyem alçada per la cresta cada cop més esmolada, i grimpem els metres finals amb uns passos fàcils però aeris. Grans vistes des del cim cap als colosos de la zona, i les fondes valls. Tancarem una ruta circular baixant cap al barranc d'Añes Cruzes, i desferem la plàcida vall fins a Biadós.

Gorges d'Escuaín

Gorges d'Escuaín

Des del remot i despoblat Escuaín comencem a caminar fent una breu i paisatgística caminada circular per la ruta indicada dels miradors. A notable alçada contemplem les espectaculars gorges que s'enfonsen centenars de metres. De nou al poble baixem per un camí tortuós i molt dret fins al peu de l'aigua, passant abans per un curiós túnel natural. A peu del torrent contemplem els petits tritons pirenencs que han trobat en les plàcides bassetes un bon hàbitat. Abans de tornar a pujar contemplem l'espectacular surgència del Yaga o fonts d'Escuaín, on una bonica cascada neix directament de la roca. Les seves aigües han circulat més d'un quilòmetre per una interessant cova càrstica.

Puig Peric (2.810 m.)

Arribant a la base del Puig Peric

Ens enfilem fins al sostre del Capcir tot creuant la més gran zona lacustre dels Pirineus orientals. Sortim des de la presa de la Bullosa i la voregem per l'esquerra. Creuem un gran altiplà farcit d'aiguamolls, especialment bonics a la coma de la Grava. Anem a buscar la base de la carena que ens portarà fins al cim, primer pujant per un fort pendent d'esquistos, i després resseguint el llom sempre amb vistes panoràmiques cap al Carlit, el Puig de la Grava i els estanys de la zona. Amb alguna petita i fàcil grimpada assolim el cim, i baixem cap a l'est seguint la carena que connecta amb el Petit Peric. Baixem per l'ample i suau llom fins als plans de la Balmeta i enllacem amb el camí d'anada prop de la cua de la Bollosa.

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

Etna, cara sud (cota 2.850 m.)

Contemplant els cràters Silvestri

La intensificació de l'activitat volcànica no ens va permetre arribar al cim, però sí gaudir dels vessants foscos del principal volcà d'Europa, així com diversos cràters secundaris que anem trobant pel camí. Des del refugi Sapienza ens desplacem fins als estètics cràters Silvestri, i comencem a pujar fort sense camí per una aresta de roca i residus volcànics fins al cim secundari de Montagnola. Entre fumaroles i cràters avancem per terreny més pla fins a la base dels cràters summitals, però l'accés està tancat a causa del perill de les explosions estrombolianes. Contemplem les colades de lava inert de diferents períodes, i petits forats que encara fumegen, així com alguna de les notables explosions que desprenen grans núvols de fum fosc.

Pàgines

Subscriure a Caminada