Caminada

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

L'últim dia de l'any el dedicarem a enfilar-nos fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, una punta panoràmica abocada a una impressionant cinglera amb vistes sobre tota la Terra Alta. Iniciem la ruta per sobre de la conca del riu Canaletes i ens enfilem cap a les curioses roques Cambretes. Al cap de poc trobem el Pas de la Mala Dona, un grau que permet enfilar-nos dalt de la carena. Carenegem una bona estona per terreny obert fins al coll de la Gilaberta, amb vistes cap al sector de Paüls. Pugem més fort cap al coll d'Antans i ja busquem la carena definitiva fins al cim, on contemplem extenses panoràmiques cap a totes bandes amb un gran precipici sota els nostres peus. Per baixar resseguim la carena fins a l'intrèpid pujador de Valero, que creua la cinglera per l'únic pas factible. Planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

Coscollet (1.610 m.)

Ens enfilem al punt més alt de la serra d'Aubenç des del seu vessant sud, remuntant la cinglera per un camí intrèpid a la canal de la Jaça. Sortim des del mas Torrent, més amunt de Peramola, i al cap de poc de començar a caminar ens desviem fins a la curiosa masia troglodítica de la Roca del Corb. Tornem al camí i avancem fins al coll de Mu, just a les portes de les roques de Sant Honorat. Baixem fins al torrent de les Caubes i anem pujant progressivament fins a la base de la gran cinglera d'Aubenç. Un camí marcat ressegueix el peu del cingle i ens porta a la canal de la Jaça, molt pendent i amb un tram aeri equipat amb cordes. Un cop a dalt planegem per terreny obert i acabem de pujar al cim, des d'on cau un espectacular precipici cap al sector del pantà d'Oliana. Baixem cap a la casa abandonada d'Aubenç, on dinarem, i anem desfent la carena fins al Tossal de Coll de Prat. Baixem tot seguit als prats de Cortiuda i tanquem una llarga ruta circular.

Penyes Altes (2.276 m.) per la Roca Gran

Ens tornem a enfilar al sostre del Moixeró pel vessant sud seguint una ruta intricada i aventurera que fuig dels camins habituals. Des de la pista de Gréixer pugem fins al petit poblet i emprenem el camí habitual de la Canal de la Serp, que seguim una bona estona fins un punt on planeja uns metres. Deixem el sender còmode i pugem més fort per una canaleta boscosa seguint uns senyals vermells. Dalt d'un collet saltem al vessant est i per un curiós pas empedrat ens enfilem fins a la base d'una aresta de roca. A partir d'aquí cal utlitzar les mans per grimpar seguint el fil de l'esperó amb passos fàcils (II) però una mica exposats. Arribem al cim de la Roca Gran, amb bones vistes de la contrada, i seguim per una carena sobre les canals gairebé verticals que cauen cap al sud fins a trobar un únic pas possible entre les cingleres que ens porta a una canaleta oblíqua i molt pendent que ens conduirà fins al cim. De tornada baixem cap al prat del Moixeró i desfem la tradicional Canal de la Serp.

Puig Lluent (1.640 m.) i Sant Julià de Cosp

Sortim a gaudir de l'ambient tardoral al vessant sud del Catllaràs amb la companyia de la boira que no ens desampara en cap moment. Des del Castell de l'Areny pugem fort per un camí preciós sota els rocs del Castell fins a les Pilones, punt d'inflexió de la carena. Ara planegem sobre un entapissat de fullaraca fins a Sant Romà de la Clusa, on tornem a canviar de direcció i encara dins d'una bonica fageda seguim pujant fins al Ras de Clarent. Visitem la balma de la Casa del Rei i les Calamites, i seguim pujant fins al punt més alt, un petit cim panoràmic a la carena del Catllaràs. Una fugaç ullada de sol ens acompanya per dinar, però de seguida tornem a la boira i baixem cap a la carena de Faig i Branca. Descendim cap al vessant sud per pista fins que trobem un camí pràcticament desaparegut que mitjançant un grau intrèpid baixa una cinglera fins a la bonica ermita de Sant Julià de Cosp, tristament en estat d'abandó, però digne i dempeus. Des d'aquí un preciós camí, gairebé un túnel natural de vegetació, planeja durant quilòmetres fins al punt d'inici.

Peaks of the Balkans

Dediquem les vacances d'estiu a fer un itinerari pels Alps Dinàrics, al cor dels Balcans, en una ruta transfronterera que ens portarà a trepitjar Albània, Kosovo i Montenegro. Volem a Dubrovnik (Croàcia), i en un llarg trajecte en autobús ens dirigim a Shkodër (Albània), on el dia següent sortim cap al llac Koman. Un ferri que navega engorjat entremig d'altes muntanyes ens aproparà al lloc de sortida. Comencem a trescar a Valbonë, i la primera etapa ja pugem un dels pics importants, el Maja Kolatës. Acabem la primera jornada a Çerem, i la següent avancem cap al poblat d'estiu de Dobërdol, on els pastors guarden els ramats. Els dies següents ens mourem per Kosovo, amb finals d'etapa a Milishevc, Reka e Allagës i Kuqistë, petits poblets rurals. Amb etapes llargues i dures seguim cap a Montenegro, on farem parada a Babino Polje, Plav i Vusanje. En aquesta darrera població iniciem una duríssima etapa fins al cim més alt de les Dinàrides, el Maja e Jezercë (2.694 m.) Els dies següents seguim caminant cap a Theth a través del fabulós parc nacional de Prokletije, i tanquem el cercle arribant a Valbonë, de nou a Albània, després de 12 dies. Tornem a navegar pel llac Koman, visitem Shkodër i acabem les vacances fent parada a la ciutat medieval de Kotor i el seu bonic fiord a la costa de Montenegro, i finalment la ciutat emmurallada de Dubrovnik, a Croàcia. En ambdues ciutats passegem pels seus carrers estrets, i pugem als seus castells, amb una bona caminada que ens dóna una visió a vol d'ocell.

La Porta del Cel

Amb uns excel·lents companys de viatge emprenem una travessa de 4 dies que ens portarà a recórrer les muntanyes de l'alt Pallars i l'Arieja, coronant el punt més alt dels Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143 m.) Per problemes logístics, mentre els companys fan la primera etapa, nosaltres la retallem pujant al refugi de Certascan des de la presa de Montalto. El segon deixem el llac més gran dels Pirineus i marxem cap als bonics estanys de Romedo, on pugem fort cap al coll fronterer de l'Artiga. Voregem el bonic estany de Montestaure, enfilem la punta de Recós, i fem un llarg flanqueig fins al refugi i l'estany de Pinet, on fem un bany. El tercer dia comencem pujant la valleta de Barz. A partir de l'estany d'Estats entrem en terreny pedregós d'alta muntanya. Pugem fins al pic de Montcalm, tot seguit anem cap a la punta Verdaguer i finalment el punt més alt, la Pica d'Estats. Abans de baixar per la llarga coma d'Estats, pugem al pic de Sotllo. Llarga baixada cap als estanys, amb tempesta inclosa, i encara un bon tram més fins al refugi de Vallferrera. La tercera etapa comença pujant cap al preciós estany de Baborte, que voregem fins al refugi lliure. Tornem a pujar cap al coll del mateix nom, i després d'un breu descens enfilem el plàcid coll de la Llaguna. Carenant arribem a la Roca Cigalera, i comencem a baixar suaument per una carena ampla de pastures fins a la cabana de la Ribera, on comença una duríssima baixada fins a Tavascan.

Volta a l'estany de Pudo

En una curta excursió matinal visitem un bonic racó a l'extrem nord de les valls d'Àneu, ja molt a prop de l'Aran, on al fons d'un petit circ descobrim un bonic estany de poca profunditat. Sortim d'un aparcament situat al vessant pallarès prop del Port de la Bonaigua. Pugem per unes pastures inclinades on campen tranquil·lament ramats de cavalls. Passem sobre la curiosa bassa de Boscàs, de forma circular. Tot seguit planegem sota el tuc de Cigalera i voltegem petits estanyols fins un collet al serrat de Garrabea. Sense camí creuem fins al següent collet on una divertida tartera ens permet baixar fins al fons de la coma a la riba de l'estany de Pudo. El voregem i pugem uns metres fins a enllaçar amb el camí de retorn.

Carena del port d'Aulà al port de Salau

Fem una travessa per la línia fronterera entre l'Alt Pallars i el Coserans, tot resseguint una carena estreta i amb fort pendent pels dos vessants que ens ofereix en tot moment unes fantàstiques panoràmiques. Sortim de les cases de Bonabé i pugem per unes pastures d'alçada molt inclinades fins al port d'Aulà. Abandonem la comoditat del camí i enfilem fort fins el primer dels cims, el pic de Vinyals. Al voltant dels 2.400 metres carenegem fins al següent cim, el Barbeguer, on fem una pausa per dinar i tot seguit continuem girant cap al sud fins al pic de Muntanyol. Sempre pel fil, que sense ser aeri sí que és força dret, ben ventilats i sobre les boires freqüents de l'Arieja, cavalquem cap a l'últim cim important i el més alt, el pic de Montalt (2.496 m.) Iniciem un descens molt accentuat fins al port de Salau, important punt de comunicacions ancestral. Des d'aquí baixem pel GR fins al refugi del Fornet, on teníem un altre cotxe per evitar la pista.

Faja de las Flores

Sembla impossible que entremig de les verticals parets que envolten la vall d'Ordesa pugui haver-hi un camí que les solqui. Una estreta faixa suspesa al buit separa dos trams de la cinglera i permet un pas intrèpit entre les parets i el precipici. És un dels camins més espectaculars dels Pirineus tant per la seva verticalitat com per l'entorn magnífic on es desenvolupa. Sortim de la praderia d'Ordesa i aviat prenem el camí que remunta el barranc de Cotatuero. Un bon tros amunt trobem les Clavijas, un pas vertical equipat amb uns antics claus de ferro i més actualment amb un cable de vida. Superat aquest tram ferrat arribem al circ de Cotatuero, on podem observar el Mont Perdut i els grans cims circumdants. Seguim pujant fins a trobar l'entrada de la faixa, un caminet estret i molt aeri que recorre de pla la cinglera del Gallinero. Avancem uns 4 km. per l'estreta faixa, un camí fàcil però sempre al límit del buit, gaudint de l'espectacularitat del terreny. La faixa s'acaba al circ de Carriata, on comencem a baixar molt fort, fins i tot amb un altre tram equipat a les Clavijas de Salarons.

Pàgines

Subscriure a Caminada