Frares i Agulles

  • La Cadireta, i al fons el Montseny

  • Trobarem diversos trams equipats

  • El Lloro

  • Pinacles arrodonits a la zona de Frares Encantats

  • La Boleta, el Bisbe,...

  • Paret nord d'Agulles

  • Vista del sector d'Agulles

  • Sector oest des del coll de Guirló

  • Núvols de vent

Des de Can Maçana ens encarem cap a les cingleres de Monserrat, i resseguim l'ampli camí del vessant nord passant sota la gran paret d'Agulles. Passem sota la Cadireta i deixem el camí principal per pujar fent una llarga diagonal fins al coll de Port. Comença el tram més intricat, resseguint canaletes i petits barrancs, alguns equipats amb esglaons, cadenes o cordes. Després del Lloro i la Nina arribem al Portell Estret, i més enllà ens enfilem al mirador d'Agulles, prop de l'Arbret. Comencem a baixar cap a la Portella, i després el descens més fort cap a la base de les parets. Fem també una petita marrada a Sant Pau Vell i el mirador natural del Castell de la Guàrdia.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Can Maçana El Bruc (Anoia)
  • Distància: 8,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 790 metres
  • Temps: 4:45 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Mitjana Trams equipats amb esglaons, cordes i cadenes. Cal bona orientació
  • Cartografia: Montserrat Editorial Alpina (1:10.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Can Maçana 00:00 0:00 0
Coll de Guirló 00:15 00:15 1,0
La Cadireta 00:15 00:30 2,0
Coll de Port 00:25 00:55 3,1
El Lloro (prop) 00:45 01:40 3,8
Portell Estret 00:40 02:20 4,5
Mirador d'Agulles 00:30 02:50 5,0
La Portella 00:55 03:45 5,7
Castell de la Guàrdia 00:35 04:20 7,0
Can Maçana 00:25 04:45 8,1

Crònica

Aquest dissabte em toca sortir sol, i per facilitat geogràfica escullo fer una volta a Montserrat. De fet repetiré pràcticament igual una ruta que ja havíem fet fa temps, al sector de Frares Encantats i Agulles. El punt de partida és l'aparcament de Can Maçana, al vèrtex occidental del massís. Ben acompanyat de molts altres excursionistes que els caps de setmana visiten la muntanya sagrada, començo a caminar cap a l'est pel camí ben fresat que s'apropa a les parets montserratines. En pocs minuts assoleixo el collet de Guirló, on hi ha un bon mirador de la plana del Bages. El camí segueix planejant fins arribar sota la característica Cadireta, una roca extraplomada que sobresurt en un esperó, just al davant de la també característica Foradada.

Sota el gran esperó de la Cadireta segueixo planejant uns metres, però aviat deixo el camí principal que planeja per la base de les parets i marxo a la dreta per un camí que traça una diagonal ascendent. Sembla difícil endevinar per on pujarà el camí, ja que només es veuen parets verticals. Però la ruta va buscant les debilitats de les parets, i fent una llarga diagonal combinada amb petits zig-zags, aconsegueix remuntar el vessant nord fins el coll de Port, zona límit entre el sector dels Frares Encantats i els Ecos.

Un cop al coll de Port deixo el camí principal i en prenc un de secundari a la dreta, indicat com a Travessa de Frares Encantats. El cartell ja adverteix que és una ruta tècnica, amb passos equipats amb ferros i cordes. La ruta que comença tot seguit no és del tot fàcil, ja que tot i que no té cap pas complicat, sí que té diversos trams equipats amb esglaons, cadenes o cordes, i en alguns casos cal tibar fort de braços. El camí tampoc no sempre és evident, i cal parar atenció a l'orientació, sobretot en aquells punts en què conflueixen camins. Fent un resum ràpid, primer cal seguir uns senyals blaus, després un tram molt curt de senyals blancs, i finalment un senyals vermells molt esborrats.

Poc després de coll de Port ja trobo un primer tram equipat, una petita canaleta amb uns grans travessers de ferro, alguns petits esglaons més moderns i una cadena per ajudar a la progressió vertical. El pas no té cap complicació, tot i que és pràcticament vertical. Un cop a dalt ja comencen a sobresortir les diferents agulles i pinacles arrodonits d'aquest sector de Frares Encantats. El camí segueix intricat, sovint encaixat en petites canaletes o torrenteres plenes d'arrels i brancatge. És un camí poc linial, que constantment va canviant de direcció per adaptar-se a la peculiar orografia del terreny.

Més endavant un nou pas molt dret equipat amb una cadena, on cal fer força per superar un bloc encastat. Aquí avanço una parella i segueixo la ruta sempre pendent d'anar seguint el camí, normalment força encaixonat dins de les canaletes. Per aconseguir bones vistes en alguns punts elevats surto del camí i de les canals per enfilar-me dalt d'algun coll o alguna agulla que es deixi, des d'on es pot contemplar el caos harmoniós d'aquest conjunt de roca únic al món.

Fins ara els passos equipats eren de pujada, però també en trobo un parell de baixada, amb cordes nuades. Primer una canaleta estreta i encaixonada, i després un pas on cal ficar-se dins d'un forat sota un bloc encaixat. Passo molt a la vora de l'agulla del Lloro, ben evident per la seva forma particular. Entremig de curioses agulles, principalment arrodonides, vaig evolucionant per terreny intricat fins al Portell Estret, on hi ha bones vistes cap al vessant sud i cap a les curioses formes del voltant. Destaca principalment la Boleta, una roca de forma esfèrica sobre una gran paret que es desploma cap al vessant nord.

Al Portell Estret canvio la zona dels Frares Encantats per la d'Agulles. Si a la primera zona les agulles són més aviat arrodonides i amb panxes amples, en aquest segon sector les agulles guanyen en esbeltesa. Per tot arreu hi ha escaladors que aprofiten una zona farcida de vies. No és el dia més adient, ja que tot i ser una jornada assolellada el vent bufa fort, sobretot en alçada i als colls. Vaig creuant el camí emboscat i enclaustrat entre promontoris de roca fins situar-me prop de l'agulla de l'Arbret, on deixo el camí i m'enfilo a una miranda natural que ofereix una esplèndida visió.

El petit mirador queda suspès sobre mateix de la gran paret nord, que es desploma vertical més de 100 metres, i ofereix una gran visió de les agulles de l'entorn, de la pròpia paret i de la Cadireta, que queda molt ensota. M'entretinc uns instants en aquest petit mirador natural fixant-me en els escaladors a l'agulla de l'Arbret o a les Bessones. Tot seguit continuo la ruta que comença a baixar per estrets torrents emboscats. De nou trobo un tram estret equipat amb una corda, i a prop em fixo en un solitari teix a la capçalera d'un barranc. Queden ben pocs exemplars d'aquest arbre amb una fusta tan noble.

Ja a la zona de la Portella m'enfilo de nou en un altre cap de roc, prop de l'Agulla del Capdamunt, on gaudeixo d'una esplèndida visió del sector d'Agulles amb les seves incomptables punxes. La baixada continua, encara entaforada dins de barranqueres. Trobo un altre tram equipat amb dos passos de corda, el segon una gran placa semivertical amb cordes nuades. El camí puja i baixa constantment, fins que s'obre definitivament sota la Roca Gran de la Portella, un gran monòlit que s'aixeca al límit més occidental de la muntanya.

Des del coll de la Portella canvio ja de direcció i comenco una diagonal de baixada encarada a nord. La baixada és directa i constant, i en pocs minuts arribo de nou al coll de Guirló, on conflueixo amb el camí ja conegut de pujada. Aquí m'enfilo en un petit promontori per gaudir d'una bona visió de les parets més occidentals del massís, amb la característica Cadireta que descata a l'esquerra de tot.

Inicio el breu camí de tornada, tot planejant, però abans d'acabar d'arribar a Can Maçana em desvio a l'esquerra per arribar fins a l'ermita mig ensorrada de Sant Pau Vell, des d'on també hi ha una bona visió de la zona de la Portella i d'Agulles. Encara m'enfilo una mica més, fins al Castell de la Guàrdia, un turó que constitueix un gran mirador natural d'aquest sector oest de Montserrat. No hi passo gaire estona perquè el vent és molt fort. El mateix vent genera uns curiosos núvols lenticulars molt estètics.

Torno al camí principal i acabo de baixar a Can Maçana, satisfet d'una bona ruta aventurera pel sector occidental de Montserrat, caracteritzat per una gran quantitat d'agulles, pinacles i promontoris, més arrodonits a Frares i les estilitzats a Agulles. Entremig camins intricats per dins de torrents i canaletes, alguns dels quals equipats amb cordes, cadenes i esglaons. Cal una mica d'orientació i tenir ganes de fer el mico per alguns dels passos atlètics i en constant puja i baixa. Però gaudirem d'un recorregut aventurer, divertit i paisatgísticament molt ric enmig d'un entorn únic.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari