Goles d'Alcantara

  • Poble de Savoca, conegut per la pel·lícula El Padrí

  • Popular bar Vitelli

  • Interior de les Goles d'Alcantara

  • Detall de les parets basàltiques

  • Isole Bella, a Taormina

  • Capvespre a Taormina, des del castell

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Passejada / Turisme
  • Lloc de sortida: Aparcament Goles d'Alcantara Motta Camastra, Sicília (Itàlia)
  • Distància: 1,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 250 metres
  • Temps: 01:30 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia:

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament gorges d'Alcantara 00:00 0:00 0
Riu Alcantara 00:15 00:15 0,5
Passejada pel riu 00:15 00:30 0,2
Pausa 00:45 01:15
Inici 00:15 01:30 1,2

Crònica

Deixem definitivament les illes Eòlies i la costa del mar Tirrè, i comencem el descens per la costa est de Sicília, banyada pel mar Jònic. Avui tenim com a objectiu visitar un indret molt bonic, on les aigües del riu Alcantara s'escolen entremig de grans parets de roca basàltica, amb les característiques columnes fruit del refredament de la lava. La visita a les goles és relativament ràpida, ja que l'accés és curt i directe. Combinarem doncs aquesta breu caminada amb la visita a la bonica població de Savoca, i acabarem al capvespre a Taormina, una turística ciutat costanera, molt freqüentada a l'estiu, i on també aprofitarem per fer una caminada fugint de la multitud fins a dalt del castell, encimbellat en una gran cinglera sobre el mar.

Marxem còmodament per autopista amb el nostre cotxe de lloguer. Sortim de Milazzo i recorrem la costa del Tirrè fins a Messina, on sense entrar a la població seguim per l'autopista cap al sud, resseguint ara la costa del mar Jònic. Prop de Taormina deixem l'autopista i entrem cap a l'interior només uns quilòmetres. Una carretera plena de revolts s'enfila fort cap al poble encimbellat de Savoca. Es tracta d'un poble típic d'interior, tot i estar a pocs quilòmetres de la costa. El poble creix dalt d'un petit turó amb vistes cap al mar. És un poble bonic, petit i típic. I aquests atributs el van fer mereixedor, l'any 1972, de ser escollit per Francis Ford Coppola com un dels escenaris on filmar algunes escenes de la popular pel·lícula El Padrí (The Godfather). Prenem un granisat al popular bar Vitelli, que després de gairebé 45 anys es manté intacte.

Tornem a la carretera i seguim l'autopista de la costa fins a Taormina. En comptes d'entrar a la població costanera marxem cap a l'interior, direcció Francavilla di Sicilia. Poc després de la població, seguint sempre carreteres secundàries plenes de revolts, arribem al gran aparcament de les Goles d'Alcantara (Gole dell'Alcantara). El primer que sorprèn és el gran muntatge turístic que hi ha al voltant, amb un aparcament immens i una espècie de parc temàtic. Hi ha diversos camins per accedir a les gorges, tots ells de pagament, però amb notables diferències. L'accés públic té un preu simbòlic, crec que 2 o 3 euros, mentre que els accessos privats són molt més cars. Una de les opcions de pagament és un ascensor, que surt des del mateix aparcament i baixa arran d'aigua.

Per entrar per l'accés públic cal aparcar i caminar uns metres per la carretera. A l'altre cantó es pot comprar l'entrada en una oficina d'informació turística. Uns metres més endavant hi ha el camí d'accés, amb un control de pas. Just al control s'agafen unes escales que baixen fort cap a la gorja. Baixem els 250 esglaons (aproximadament) i arribem a peu d'aigua. Un cop allà contemplem les boniques parets basàltiques que envolten el curs d'aigua. Hi ha una petita platgeta, molt freqüentada a l'estiu, i poc més enllà, remuntant les aigües el riu s'engorja en un profund congost envoltat de parets altíssimes.

Ens descalcem i entrem a l'aigua freda uns metres dins la gorja, just fins a sota d'una bonica cascada que ens impedeix el pas, bé, ens l'impedeix si no volem quedar ben xops. Contemplem les curioses columnes que forma en basalt en refredar-se la lava. És un lloc molt bonic on es poden observar les forces de la natura, els processos generadors com la lava quan es refreda, i els processos destructors de l'erosió hidràulica que ha anat treballant l'engorjat durant els segles. Fem una llarga pausa a l'ombra d'un arbre immens, i aprofitem per dinar en un lloc fresc i molt agradable. Tornem a pujar l'escala i descartem fer una ruta pels altres camins ja que cal pagar peatge en tots ells.

Desfem la ruta fins a la costa i entrem a Taormina, una població costera molt apreciada pels turistes. Taormina és una població amb una llarga història. Ja la poblaven els grecs 800 anys abans del naixement de Crist, i també s'hi van establir romans, bizantins i àrabs. Conserva un preciós teatre greco-romà en un petit penya-segat sobre el mar. Els seus carrers són estrets i costeruts, ja que la població creix als vessants del mont Tauro, que té un fort pendent sobre el mateix mar. És una típica ciutat de costa turística, amb moltes botigues i restaurants, però té un encant especial per la bellesa de les seves construccions i per estar bastida als vessants costeruts sobre el mar.

Fugim una estona dels carrers plens de turistes de totes les nacionalitats i ens decidim a caminar una estona. A la part alta de la vila comença un camí que s'enfila fort fent ziga-zagues pels pendents del mont Tauro. A mesura que pugem gaudim d'una bonica visió de les teulades vermelloses i els carrers intricats de la població, amb el gran teatre d'origen grec que sobresurt dalt d'una petita cinglera. Més enllà la costa del mar Jònic mostra un perfil irregular, sobretot a la zona d'Isola Bella, amb platges semicirculars envoltades per petites penínsules i espigons que entren dins del mar.

Seguim pujant fort fins els 350 metres, on hi ha el Santuari de Madonna della Rocca, una església troglodítica al límit de la cinglera. Encara pugem una mica més amunt, fins gairebé els 400 metres, on hi ha el castell al cap d'amunt del mont Tauro, tot i que està tancat i no s'hi pot entrar. Des de la placeta al costat del santuari hi ha una vista excepcional, i contemplem la posta de sol. Tornem a baixar les llarguíssimes escales que s'enfilen per la mateixa cinglera, i tornem al brogit d'aquesta població turística, on farem parada i fonda.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari