Aprofitem les últimes restes de neu de la temporada per enfilar un dels corredors de neu més clàssics del circ de Cambradase. Es tracta d'un corredor curt, d'uns 240 metres, situat al centre de la paret del circ. És un corredor pràcticament recte, evident i visible des de lluny, amb un pendent sostingut d'uns 45º i amb un final més dret d'uns 60, tot i que segons la neu pot ser més o pot requerir un pas de roca.

Fem una ruta d'exploració a un conjunt d'agulles i dents rocoses situades a llevant del Sobrepuny. Ens sorprèn trobar un tram equipat en una petita cresta aèria i fàcil de pujar, i amb un parell de ràpels per l'altre costat. Les dues agulles següents no estan equipades i les descartem per complicades. Seguint la mateixa línia escalem una petita agulla (III), abans de la darrera protuberància, les Collades, que també descartem per manca de temps. De tornada enfilem el petit cim del Roig.

La Serra de Boumort és un massís calcari amb unes entranyes ben foradades per l'efecte càrstic. Visitem una de les cavitats més interessants del massís, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalctites. Sortim prop del petit nucli de Montanissell, i aprofitem per pujar primer fins al pas de Finestres, amb bones vistes cap als cingles de Boumort, i ja de tornada al vèrtex del Puig d'Espies.

Situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles i fronterer amb l'Arieja, aquest cim és un dels més assequibles del sector per pujar amb els esquís. Alhora proporciona una agradable baixada per pendent moderat i sostingut. Remuntem el riu Siscaró fins a l'Estany, on ja ens encarem cap al cim per amples pales. Un cop al cim contemplem el caràcter més agrest de la cara nord, tallada per una considerable cornisa.

La Joca és una gran cúpula rocosa que s'alça en una de les zones més encinglerades i abruptes dels Ports. La seva forma característica i la seva ubicació sobre una gran talaia la fan visible des de molts punts del massís. Fem una volta per terreny molt feréstec, pujant pel fort pendent de la canal d'Engunyó, voltejant la Joca i la Mola dels Conills i tornant pel camí aeri de les Faixes Tancades.

Al vessant marítim del massís del Port s'alça una agulla espectacular que ben bé honora el seu nom. Sortim de l'àrea recreativa de la Vall i baixem fins a la zona congosta del Racó d'en Marc. Comencem una llarga pujada fins a la base del castell i escalem un tram vertical d'uns 15m. (III/III+) fins a coronar el cim, des d'on tenim una àmplia perspectiva cap al Delta de l'Ebre. Continuem la ruta cap a la Roca Xapada i baixem fort fins al Coll de Lloret abans de tornar per pista al punt d'inici.

En veure la seva silueta estètica, esvelta i isolada, l'atracció per pujar aquesta petita joia és irresistible. Des del vessant sud anem a vorejar l'agulla per la base fins a l'altre extrem, on trobem una lleixa i voltem ara en sentit contrari amb compte. Continuem pujant en espiral fins que s'inicia el tram d'escalada. Un sol llarg de poc més de 20 metres de IV+ molt poc assegurat sobre conglomerat discret.

Aquest itinerari circular ens condueix per un terreny encinglerat a gaudir de les curioses formes rocoses que els milenis han moldejat al Massís del Port. Al sud d'Arnes busquem rastres d'un senderol que ens enfila a lo Blau i continua per l'aèria carena de la Ballestera, rodant en sentit antihorari. Perdem alçada fins als Pradets però remuntem amb força fins a coronar la imponent roca Falconera. Contemplem els estrets d'Arnes per sobre les Moles del Don, i baixem al barranc Gros per tancar el cercle.

Recorrem un tram de cresta formada per un dels característics plecs prepirenencs, al sud del Moixeró, just a sobre del Bac de Diví. Des de la carretera que puja al túnel ens enfilem sense camí fins al fil de la cinglera, i resseguim la cresta fàcil fins al punt més alt. Baixem per l'altre costat fins a trobar un grau que ens permet baixar de la cresta. Ens compliquem buscant un camí de tornada inexistent pel vessant nord, tot i saber que n'hi ha un d'evident i fàcil pel vessant sud.

Amb una tardana neu recent remuntem la llarga, suau i tranquil·la coma dels Pedrons, encaixonada entre el pic de la Mina i el pic de Pedrons. La coma acaba en un espectacular circ envoltat d'altes i esveltes muntanyes granítiques d'aspecte imponent. Pugem ara més fort fins al coll que separa el pic de la Mina i el grup de Fontnegra, i ja sense els esquís seguim la fàcil cresta fins arribar a tocar el primer i un dels més esmolats dels pics de Fontnegra.