Estrenem els Kong Grimper Ski a Pal

Kong Grimper Ski

Aquest cap de setmana la majoria d'estacions d'esquí ja han tancat, però encara queda molta neu. Ens acostem fins a Pal per aprofitar la comoditat de les pistes buides i provar la nova adquisició: els esquís Kong Grimper Ski. No són uns esquís de muntanya pròpiament, sinó uns esquís curts d'aproximació, a mig camí entre les raquetes de neu i els esquís de travessa.

Carena del Picancel

Caminant cap al Salgaguda

La Serra del Picancel és escarpada i feréstega. La sinuositat del territori format per profundes canals i roques conglomerades que s'eleven verticalment en dificulten l'accés. És possible però creuar-la sencera per la carena, grimpant en alguns punts i sobretot superant un tram totalment vertical equipat com a via ferrada.

Cingles de Malanyeu

Cingles de Vallcebre i Pedraforca al fons

El petit poblet de Malanyeu està envoltat de cingleres freqüentades per escaladors. També hi ha camins que mitjançant solucions enginyoses permeten recórrer aquest terreny accidentat. Des de les parts altes de les cingleres gaudim de bones panoràmiques sobre les petites valls del sector occidental de la serra del Catllaràs.

Sobrepuny (per Tastanós)

Cim del Sobrepuny

Amb els seus 1.656 m. d'alçada és un cim modest però té unes àmplies vistes cap a la zona de la serra del Picancel i també cap als Rasos i Ensija. D'entre els diferents camins que hi menen en triem un de peculiar, voltant pels cingles de Tastanós. Una matinal circular pel vessant solei, amb sortida i arribada a Vilada.

Intent al Bastiments

Pujant per sota del refugi d'Ulldeter

Cercant un temps acceptable ens arribem al peu de l'estació de Vallter amb la intenció d'enfilar-nos fins al Bastiments (2.883 m.) Sortim de la part baixa de l'estació. Els núvols corren de pressa, i al coll de la Marrana ja no es veu absolutament res. Girem cua sense ni poder haver vist el cim.

Circ de Baborte

La Sílvia contemplant l'estany i el pic de Baborte

El segon dia a la Vall Ferrera canviem l'obaga per la solana, però continuem gaudint d'un ambient solitari d'alta muntanya. La neu no és present fins molt amunt en el vessant sud, per tant deixem esquís i raquetes i marxem caminant. Portem piolet i grampons que ens seran ben útils en la part alta del serrat de la Costa de Larí, poc abans d'arribar a l'impressionant circ glacial de Baborte.

Circ d'Aixeus

Sotllo i Pica d'Estats

En la més absoluta solitud hivernal ens dirigim cap a una de les zones més ferésteges, i alhora interesants dels Pirineus: l'extrem nord de la Vall Ferrera. La intenció inicial de pujar el Monteixo amb esquís queda reduïda per la llarguíssima aproximació, el temps dubtós i la gran quantitat de neu nova que dificultava la progressió, i alhora es mostrava inestable.

Canal de l'Ordiguer

Sílvia pujant la canal de l'Ordiguer

Les moltes canals que es desprenen per la paret nord del Cadí tenen aquest hivern unes condicions de neu excepcionals. Amb poca experiència, equipament insuficient i mal temps enfilem pels forts pendents de l'Ordiguer. Pugem sense més problemes, però la boira, el vent i la forta nevada ens dificulten moltíssim la baixada, i hem d'improvitzar una sortida a la situació.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS