Cresta dels pics de Ruf (2.619 m.) a Rulhe (2.798 m.)

Pic de Ruf Escalant en ensemble (III) Escalant un gendarme Pic de Rulhe (esquerra), Fontargenta i Juclar Avancem gairebé sempre pel fil de la cresta En primer terme el Fontargenta, el tram més difícil del crestall Fontargenta i Juclar, mirant enrere Última grimpada abans del Pic de Rulhe

Una escarpada línia granítica separa el coll de l'Alba del Pic de Rulhe, al límit de l'Arieja i Andorra. Sortim des de la vall d'Incles i remuntem el riu Juclar fins a al capçalera. Més amunt dels estanys, al Coll d'Alba, comencem a grimpar fins al Pic de Ruf, on comença la cresta. Per terreny aeri anem sortejant gendarmes i bretxes, seguint sempre el fil. Fem alguns ràpels abans d'escalar el tram més difícil, just abans del pic de Fontargenta. Grimpant assolim el pic de Rulhe i tornem pel camí normal.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya / Escalada
  • Lloc de sortida: Pont de la Baladosa Vall d'Incles (Andorra)
  • Distància: 14,2 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.290 metres
  • Temps: 10:40 hores
  • Dificultat: BD
  • Sensació de dificultat: Força difícil. Un parell de passos de IV. Diversos trams de III. Recorregut per cresta amb trams considerablement aeris.
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)
  • Material: Corda mínim 30 m., bagues llargues, tascons, encastadors i casc

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pont de la Baladosa 00:00 00:00 0
Refugi de Juclar 01:12 01:12 3,2
Collada de Juclar 00:41 01:53 5,0
Coll de l'Alba 00:14 02:07 5,5
Pic de Ruf 00:36 02:43 5,9
Pic de Juclar 01:42 04:25 6,4
Pic de Fontargenta 01:39 06:04 6,7
Pic de Rulhe 01:13 07:17 7,3
Pausa 00:38 07:55
Collada de Juclar 01:12 09:07 9,3
Estanys de Juclar 00:20 09:27 10,3
Pont de la Baladosa 01:15 10:42 14,2

Crònica

Al nord-est del Principat d'Andorra trobem una zona molt abrupte i escarpada, ja al límit amb l'Arieja. Tot aquest sector és ple d'activitats i cims interessants, tant des del vessant andorrà com del francès. En altres ocasions havíem visitat els propers pics d'Escobes i el petit però complicat Cilindre, i també la cresta de Juclar, sobre els estanys homònims. Quedava pendent un dels cims més significatius d'aquest sector, totalment dins de l'Arieja: el pic de Rulhe. Decidim arribar-hi per un itinerari encrestat i amb molt d'ambient.

Ens inspira i ens ajuda el llibre Crestas pirenaicas. Pirineo oriental, de Pako Sánchez, 2006, Editorial Desnivel. Però no seguirem la ruta estricte proposada pel llibre, ja que parteix des del vessant de l'Arieja, i nosaltres ho encarem des del cantó andorrà.

Amb la Teresa, el Joan i la Sílvia sortim ben d'hora de l'aparcament del Pont de la Baladosa, al final de la bonica Vall d'Incles. Comencem a caminar tot remuntant el riu de Juclar, en direcció est. Passem una petita àrea recreativa on ens abastim d'aigua. Tot seguit el camí comença a enfilar més decidit, i sempre al peu del riu avancem fins prop de la presa de l'Estany Primer de Juclar. Ens desviem uns metres cap a la dreta per arribar al Refugi de Juclar (guardat de juny a setembre). Fa poc més d'una hora que caminem. Xerrem uns instants amb els guardes del refugi i continuem l'aproximació.

Avancem pel camí evident que va a passar entremig dels dos estanys. Davant nostre tenim les escarpades parets del pic d'Escobes i la cresta de Siscaró. Tendim cap a l'esquerra per anar a buscar la Collada de Juclar. Des d'aquesta cruïlla de camins seguim de dret, sempre cap a llevant i amb el sol de cara fins el proper coll de l'Alba, on abandonarem el camí i començarem a enfilar la cresta.

Des del coll de l'Alba avancem cap a l'esquerra, seguint encara alguna fita, i després d'uns minuts de grimpada fàcil coronem el Pic de Ruf (2.619 m.), el primer cim del dia. Des d'aquest punt ja tenim una bona panoràmica de la zona, amb l'etern mar de boira que cobreix l'Arieja, un bon nombre de llacs a banda i banda del cordal, i per davant una marcada línia rocallosa abrupte i dentada.

Passat el pic de Ruf seguim la cresta cap al nord. Avancem un tram força pla, grimpant i desgrimpant els grans blocs de granit, i aviat cal baixar una bretxa incòmode i força vertical, on muntem un ràpel. El Joan va al davant, ja que té molta més experiència per terrenys difícils, i la resta anem seguint. Després de la bretxa cal escalar un tram força dret pel vessant ombrívol. Avui la temperatura és anormalment fresca per ser el mes de juliol, i els trams a l'ombra amb la mica de vent que bufa són freds. Escalem una bona estona en ensemble, posant algunes assegurances intermitges per fer més segura la progressió. El terreny no és difícil, ja que són passos de II i III, però alguns trams són força aeris.

Avancem pujant i baixant grans blocs i gendarmes, que tot i no tenir gran dificultat exigeixen parar atenció. Els trams més estrets són molt bonics, i a mesura que avancem anem guanyant la visió cap al tram central de la cresta, el més difícil i escarpat. Escalem un gendarme fàcil però força dret i tot seguit aprofitem una instal·lació amb cintes per fer un ràpel d'uns 15 metres. Ens aproximem al segon cim del dia, el pic de Juclar, però encara ens en separen algunes dificultats. Avancem un tram planer i tot seguit escalem un mur força vertical però amb bones preses. Un nou tram planer i tot seguit avancem en pujada pel fil estret de la cresta. Dalt d'una agulla la cresta queda tallada, i un ràpel vertical d'uns 15 metres ens permet baixar fins una bretxa. Continuem ara grimpant per terreny aeri però més fàcil fins al pic de Juclar (2.669 m.)

Ens acostem al tram més espectacular i difícil de la cresta. Veiem davant nostre la silueta estreta i retallada del pic de Fontargenta, i més enllà el pic de Rulhe, de dimensions molt més generoses. Passat el pic de Juclar hem de fer un altre ràpel d'uns 15 metres, però més tombat, menys espectacular que l'anterior. La cresta es torna més aèria, i avancem encordats grimpant per terreny fàcil però exposat. Tot aquest tram és molt bonic i estètic, amb un gran ambient alpí. Sortegem alguns gendarmes més petits i fem un altre ràpel més curt just abans d'emprendre el tram d'escalada més difícil.

Passat el ràpel no sguim estrictament la cresta, sinó que tendim lleugerament a l'esquerre per anar a buscar una marcada fisura que ens permetrà enfilar de nou al fil. Aquest és el tram més difícil de la ruta, uns passos de IV per terreny ferm però força llis. El Joan treu el pas amb facilitat, i la resta avancem amb la seguretat de la corda per dalt. Probablement si no haguéssim anat amb un bon escalador obrint l'itinerari, hauria continuat de flanc uns metres més per trobar una xemeneia que es veia més fàcil, però òbviament molt menys estètica.

Un cop superat el pas de IV vertical tornem a ser dalt la cresta al tram més aeri i estret. Continuem ara pel fil amb molt de compte i parant atenció. En un punt cal tendir lleugerament a la dreta, fer un flanqueig exposat i buscar una placa inclinada per seguir amunt. Aquest pas se'm va fer també difícil (III+/IV), sobretot perquè era difícil trobar bones preses per les mans. Superat aquest pas ja només queden uns passos espectaculars però fàcils per l'aresta, i arribem al pic de Fontargenta (2.686 m.)

Un cop passades les dificultats principals baixem del cim, en tendència cap a l'esquerra, fins a trobar un coll entremig de la cresta. Ja veiem més a prop l'objectiu final, el cim més destacat del sector: el pic de Rulhe. Abans però cal enfilar un promontori força dret, amb trams de pedra i algun tram d'herba en fort pendent. Continuem encordats ja que tot i que aquest tram és més fàcil, continua sent molt dret i exposat. Ens girem enrere per contemplar el bonic tram de cresta que hem recorregut.

Passat el promontori les dificultats definitivament s'acaben, i guardem la corda. Baixem uns metres fins un altre coll, i des d'aquí busquem l'aresta en direcció inequívoca cap al cim. Encara cal grimpar uns metres pel fil de la cresta, tot i que els passos ja són més fàcils. Un últim esforç i coronem el bonic pic de Rulhe, un gegant que domina tot aquest sector de l'Arieja. Estem ben satisfets i cofois de la ruta, molt divertida i estètica. Contemplem els pics que sobresurten a certa distància, i també tota la cresta que hem anat seguint. No podem veure les valls de l'Arieja, ja que estan cobertes per un espès mantell de boira. Fem una pausa per menjar i reposar uns minuts i emprenem la baixada.

Per tornar prenem la canal que baixa entre la punta principal on hem arribat i les dues altres puntes secundàries del cim. Més avall veiem que no era el camí correcte, sinó que havíem de recular uns metres i baixar per la següent canal. En tot cas baixem per una canal molt dreta, amb trams d'herba i trams de tartera, i anem tendint cap a l'esquerra per trobar el camí de baixada. Aviat ens engoleix la boira, i localitzar el pas més lògic es fa més difícil. Amb la intuïció i l'ajuda del GPS anem baixant entremig de l'espessa boira fins trobar un petit estany. En alguns punts trobem fites i rastres de camí, però les tornem a perdre. Segons el mapa havíem d'haver baixat una mica més fins l'estany de Juclar, però flanquegem sense perdre tanta alçada, i finalment trobem el camí que ens acosta fins a la collada de Juclar.

Retrobem el camí de pujada, encara engolits per la boira que ens impedeix contemplar els bonics estanys d'aquest sector. Baixem cap els estanys de Juclar, i sense arribar al refugi voregem l'estany Primer fins a la desembocadura. Desfem el camí ja conegut, retrobem el sol i acabem d'arribar a la vall d'Incles, punt d'inici de la nostra ruta. Tot baixant ens fixem com la boira de l'Arieja intenta creuar la frontera pel Port d'Incles.

Hem fet avui una ruta molt bonica i interessant per terreny molt abrupte i escarpat. És una cresta molt estètica que culmina en un pic principal, destacat i d'àmplies panoràmiques. Es tracta d'una cresta de dificultat mitjana, més senzilla que altres empreses d'aquest sector, com la cresta d'Alba, però que igualment requereixen atenció. Hi ha un parell de passos de IV, molts trams de III i sempre ens movem per terreny exposat i abrupte. Cal portar bagues llargues pels merlets, i també són útils alguns tascons i encastadors. Molt recomanable!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la cresta Ruf - Rulhe 15-07-2012



Afegeix un nou comentari