Tossal del Faig (1.566) i Coscollet (1.610 m.)

El riu Segre ha excavat durant mil·lenis un gran congost a l'alçada d'Oliana que es va aprofitar per construir-hi un embassament. Al vessant oest s'aixeca una impressionant cinglera que arriba fins al cim que avui assolirem, sostre de la serra d'Aubenç. La sortida és als afores de Coll de Nargó, a les Masies, on comença una pista que puja sense treva fins al Tossal el Faig, un avantcim que ofereix una vista excepcional de la vall superior del Segre. Poc més amunt s'arriba per pista trencada i en considerable pendent al Coscollet, cim d'extraordinàries vistes cap a totes bandes i que cau en una vertical impressionant sobre la vall. Descens ràpid per pista fins al punt d'inici aprofitant una de les diverses pistes de la zona.

Volta a Gavarra

Ens endinsem amb les bicicletes en una zona remota al vessant nord de la serra d'Aubenç en un itinerari que ens portarà per pobles i masies abandonades. Sortim de les Masies de Nargó i comencem a pujar per una pista fins al nucli d'Aubàs. La pujada continua fins a Serradarques, un turó panoràmic amb una masia abandonada. Baixem lleugerament i contemplem el canyó de Valldarques, amb parets de roca a banda i banda. Passem al costat del curiós nucli penjat a la cinglera, i remuntem la vall per una roureda. Seguim pujant ara pel vessant obac de la serra fins a la carretera asfaltada que ens portarà a l'encantador nucli de Gavarra, amb les seves cases de pedra i teulades de llosa, i la curiosa església de Sant Sadurní. Baixem per pista a la font de l'Isot i pugem fins a l'ampli pla de Tolustre. Ja només cal baixar uns quilòmetres més fins al punt d'inici.

De Civís als colls d'Ares i Laquell

Ens situem al petit poble de Civís, al nord de l'Alt Urgell, termenejant amb Andorra, i fem una caminada suau en un dia de descans actiu. Comencem a la plaça de l'església romànica de Sant Romà, i sortim per la carretera d'accés al poble. Passada la font prenem un caminet a la dreta entremig dels prats que baixa fins a creuar el riu. Prenem un antic caminet ben traçat i amb senyals de pintura groga que puja cap a la borda del Fuster, i segueix amunt traçant una línia recta cap a l'oest fins al coll d'Ares. Contemplem les boniques vistes i seguim pujant ara cap al nord fins al coll de Laquell, a 2.162 metres. Tornem pel mateix camí en una llarga i suau baixada.

Sobrepuny (1.656 m.)

Fem una ruta circular caminant pel vessant més occidental del Catllaràs, tocant ja al riu Llobregat. Sortim des de La Nou de Berguedà i ens enfilem cap a l'est per un camí obac en pujada forta i constant. Fem una primera aturada al Sobrepuny de Baix, un avantcim que ens ofereix una bonica visió de la contrada, fins i tot millor que al propi cim. Uns minuts més de pujada serveixen per coronar aquest cim visible des de bona part de la comarca. Per tornar triem un altre camí. Baixem primer cap al nord fins al coll del Faig, i anem girant a l'est i al sud fins a l'antiga masia de Picamill. A la collada de Pasquals baixem fort cap al bonic i plàcid nucli de Marginet, i acabem de tornar planejant fins als peus del bonic santuari de la Mare de Déu de Lourdes.

Serra de Montsent

Aprofitant un temps primaveral agafem les bicicletes des de Berga i baixem cap al Llobregat creuant la serra de Casampons. Seguim uns metres la Via Verda cap al nord i creuem l'impressionant pont gòtic de Pedret. Seguim un corriol sobre el riu, amb algun tram poc ciclable que connecta amb una pista de pujadors intensos que ens porta a Santaugínia. Avancem per la pista obaga en direcció cap a la Portella fins assolir la collada de Mascaró. Deixem la pista i prenem un bonic corriol que avança fins als Equers. Cal baixar diverses vegades de la bici, però el camí és bonic. Arribem a l'Era de la Palla, on al cap de 50 m. de pista enllacem amb un altre corriol, aquest més fàcil fins a la casa de Montsent. Uns metres més per pista, i agafem l'últim corriol, el de Tàpies que ens porta fins a Cal Rosal. Ja només queda pujar cap a Obiols i Graugés, i tornar planejant a Berga.

Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

Gallina Pelada (2.317 m.)

Ens decidim a pujar a Ensija per gaudir d'una de les últimes nevades que ha cobert de blanc les muntanyes del Pirineu. Fem una de les rutes clàssiques que ens permet contemplar els diversos vessants de la serra d'Ensija. Sortim des de la Creu de Fumanya i voregem el vessant sud per sota la Roca Gran de Ferrús. Ens enfilem per les Llosanques, on cal fer una petita grimpada una mica més delicada amb neu i gel, i seguim cap a les Roques Blanques, on una bonica i fàcil cresteta connecta amb el sostre de la serra, el cap de la Gallina Pelada. Tot seguit baixem fins al refugi Delgado Úbeda, amb un terreny força glaçat, i creuem tot l'altiplà fins a trobar el collet que dóna accés a la canal del Caçador, on iniciem una ràpida i contundent baixada fins al punt d'inici.

Quermany Gros (224 m.)

Entre les poblacions empordaneses de Pals i Begur hi trobem un petit cim de poca alçada però que ofereix un bonic panorama del sector marítim de la badia de Pals i les illes Medes. Aquest és l'objectiu d'una ruta en bicicleta que té un tram llarg i planer per la via verda del Tren Petit des de Palamós fins a Palafrugell, i continua de pla fins la bonica població medieval de Pals. Sortim del nucli antic planejant i aviat comencem a pujar fort i sobtat per pistes trencades fins al cim, on fem una parada al costat de la torre de vigia per gaudir del paisatge. Descens per caminet fins a Regencós, i tot seguit s'encadenen diversos corriols fàcils i divertidíssims fins a Palafrugell. Per afegir encara més interès a la sortida, fem el retorn pel Cap Roig i el GR fins arribar de nou al peu del mar a Sant Antoni de Calonge.

Clots de Sant Julià

A la bonica població medieval de Peratallada iniciem una ruta fàcil i planera fins una antiga pedrera utilitzada des de temps immemorial. Sortim de la població planejant entremig de camps i als afores de Canapost avancem paral·lels a la carretera fins un turó on hi ha l'ermita mig ensorrada de la Mare de Déu del Socors. Tornem a Canapost, creuem la vila i entremig dels camps caminem fins al Puig d'en Roure. Uns minuts més i accedim als Clots de Sant Julià, un conjunt de forats i passadissos enfonsats on antigament s'havia extret roca amb finalitat de construcció. Tornem a Peratallada per un bonic corriol pels boscos de les Serres.

Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS