La Ballestera, la Falconera i les Moles del Don

Superant el tram més aeri de la cresta de la Ballestera

Aquest itinerari circular ens condueix per un terreny encinglerat a gaudir de les curioses formes rocoses que els milenis han moldejat al Massís del Port. Al sud d'Arnes busquem rastres d'un senderol que ens enfila a lo Blau i continua per l'aèria carena de la Ballestera, rodant en sentit antihorari. Perdem alçada fins als Pradets però remuntem amb força fins a coronar la imponent roca Falconera. Contemplem els estrets d'Arnes per sobre les Moles del Don, i baixem al barranc Gros per tancar el cercle.

Cap de la Llena (1.482 m.)

Tram més esmolat, arribant al Cap de la Llena

Recorrem un tram de cresta formada per un dels característics plecs prepirenencs, al sud del Moixeró, just a sobre del Bac de Diví. Des de la carretera que puja al túnel ens enfilem sense camí fins al fil de la cinglera, i resseguim la cresta fàcil fins al punt més alt. Baixem per l'altre costat fins a trobar un grau que ens permet baixar de la cresta. Ens compliquem buscant un camí de tornada inexistent pel vessant nord, tot i saber que n'hi ha un d'evident i fàcil pel vessant sud.

Agulla Est de Fontnegra (2.788 m.)

Agulla Est de Fontnegra

Amb una tardana neu recent remuntem la llarga, suau i tranquil·la coma dels Pedrons, encaixonada entre el pic de la Mina i el pic de Pedrons. La coma acaba en un espectacular circ envoltat d'altes i esveltes muntanyes granítiques d'aspecte imponent. Pugem ara més fort fins al coll que separa el pic de la Mina i el grup de Fontnegra, i ja sense els esquís seguim la fàcil cresta fins arribar a tocar el primer i un dels més esmolats dels pics de Fontnegra.

Intent a l'Agulla de Bot

L'Agulla de Bot

Entre els pobles de Bot i Prat de Comte, a la Terra Alta, s'alça airosa una gran mola de roca vermellosa. La seva atractiva silueta és ben visible des de lluny, i en l'últim dia a la zona decidim intentar enfilar-nos-hi en una ruta matinal. Un bon tros amunt, en veure que la cosa s'allargaria més del compte ja que cal assegurar diversos trams, decidim tirar enrere. Tot i això només l'aproximació val la pena per gaudir de les boniques vistes.

Gúbies de Vall Figuera

El lloc és fascinant i misteriós

No gaire lluny del Caro, punt culminant del Massís del Port, la força hidràulica del barranc de la Vall Figuera durant milenis ha esculpit un congost i profund engorjat. Una fàcil excursió des de la carretera que puja cap al sector del Caro ens permet entaforar-nos en aquest racó de gran bellesa. Tornem per un altre camí, anant a buscar el GR i fent una bona pujada.

Barranc de Lloret i els escarrissons

L'Ull del Ciclop

Fem un intens recorregut per una de les zones més feréstges del Massís del Port. Remuntem el barranc de Lloret fins a trobar el més costerut barranc de Pregunter. Superem l'enginyós pas de l'escarrissó de Borosa i flanquequem per sobre la Roca del Migdia. Avancem per la part superior del congost barranc d'Orió en un entorn esquerp farcit d'agulles rocoses, forats i profundes fondalades. Enfilem per contemplar el gran pont natural de roca conegut com l'Ull del Ciclop, i tornem baixant per les escales de l'escarrissó de Barretes. Ruta espectacular, enravessada i exigent.

Mola de Buscarrons (596 m.)

Tram més aeri de la cresta

La Serra de Bot és una petita estribació al nord del Massís del Port. La seva cresta, estreta i esmolada, es pot recórrer amb relativa facilitat, això sí per un itinerari molt aeri i espectacular. Una antiga escala de fusta permet superar un pas extraplomat i exposat a la zona més alta, sota l'atenta mirada dels voltors que nidifiquen a la vora. Arribem al discret cim de la serra, lleugerament separat del cordal principal, superant un mur força vertical de III. Un ràpel ens baixa del cim, avancem un nou tram pel fil i amb un altre ràpel baixem a la base de la cresta.

Pic d'Amitges (2.848 m.)

Les Agulles d'Amitges, i al fons el Pic d'Amitges

El segon dia de ruta sortim des del refugi d'Amitges i voregem l'Estany Gran amb precaució, ja que comença a desglaçar. Passem sota les espectaculars Agulles d'Amitges i tendim cap a l'esquerra per buscar uns tubs en considerable pendent que ens porten fins al coll que separa el Tuc de Saboredo del Pic d'Amitges. Amb alguna petita grimpada i últim tram força dret amb els grampons coronem el cim. Contemplem el vast panorama i gaudim d'una magnífica baixada amb bona neu.

Pic del Portarró (2.734 m.)

Pic del Portarró, cara nord (foto del dia següent)

Iniciem un cap de setmana sobre la neu a la zona de Sant Maurici. Des de l'aparcament remuntem fins l'estany i el voregem per l'esquerra per anar a trobar la Coma d'Aiguabella. Arribem al Portarró després d'una llarga pujada, i acabem de pujar al cim de grans panoràmiques. Baixem per la mateixa coma fins a trobar el camí que flanqueja pel Mirador de l'Estany, i pugem fins al refugi d'Amitges on passarem la nit. Jornada dura per la distància, el desnivell, l'estat de la neu i sobretot la calor.

Comabona (2.548 m.) hivernal pel vessant sud

Últims metres abans del cim del Comabona

Estrenem un gran pastís de neu i pugem el primer cim del Cadí des del vessant sud. Fem una llarga travessa que comença al mirador de Gresolet, i que continua per la pista que voreja el vessant nord del Pedraforca. Sempre amb un bon gruix de neu avancem fins al Collell i enfilem la Serra Pedregosa. Progressem per la part alta del Cadí, gaudint de grans panoràmiques de l'abrupte cara nord de la serra i coronem el cim emblemàtic.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS