Lagginhorn (4.010 m.)

Lagginhorn

A diferència d'altres cims que hem fet aquest dies, el Lagginhorn té molta més secció de roca que no pas de glacera. És un cim un xic més complicat, ja que el darrer tram és força dret i exposat, amb trams de II amb una bona timba. També cal tenir en compte el desprendiment de roques de les cordades superiors. El cim és petit i afilat, molt aeri i espectacular, amb bones vistes cap a totes bandes.

Gspon-Kreuzboden

Caminant prop d'un refugi

Preparem un dia més relaxat a la vall de Saas després de diversos dies de pujar muntanyes de més de 4.000 metres i fer dues vies ferrades força complicades. Aprofitant la combinació de transport públic i telefèrics sortim del bonic poblet de Gspon, a 1.800 m. d'alçada, i arribem fins a Kreuzboden, sobre Saas Grund, seguint un sender a força alçada sobre la vall, enmig de boscos frondosos, petites bordes i bones vistes sobre els cims.

Jegihorn (3.206 m.) per la via ferrada

Pont nepalí de 90 m.

És un cim modest comparat amb els seus veïns que superen els 4.000 metres, però les seves parets verticals atrauen a multitud d'escaladors, i també aficionats a les vies ferrades de nivell. La ferrada del Jegihorn és llarga i dura, amb un últim tram del màxim nivell. Té un espectacular pont nepalí de 90 metres i una secció molt vertical i fins i tot extraplomada sense esglaons.

Weismies (4.017 m.)

Aresta que porta cap al cim

És un cim força concorregut ja que, a part de superar per poc els 4.000 metres, és relativament fàcil i molt bonic. Els telecabines que s'agafen a Saas Grund porten fins a 3.100 metres, i a partir d'allà la ruta sempre va sobre neu i gel, superant primer esquerdes i seracs, i després un tram de força pendent (uns 40º) i al cim una curta però exposada aresta molt estètica.

Alphubel (4.206 m.)

Alphübel

El tercer dia que passem a Saas Fee el dediquem a pujar un cim de més entitat, tant per l'alçada com per la major dificultat tècnica que representa. Després de pujar amb 2 funiculars i un metro alpí comencem un tram d'ascensió per glacera, una cresta molt exposada, un tram de pla per una àmplia glacera i l'atac final al cim després d'una forta pujada.

Allalinhorn (4.027 m.)

Allalinhorn

Sembla impossible poder fer un cim de 4.000 m. amb una simple excursió matinal, però és del tot factible. De fet, fins i tot si sortim d'hora podríem tornar a esmorzar a mig matí. Tot plegat és gràcies a les instal·lacions mecàniques de l'estació d'esquí de Saas Fee, especialment agressives visualment en la seva part central. Un cim fàcil però agraït per iniciar-nos amb la quota dels quatre-mils, amb ambient alpí al cap d'amunt i unes vistes fantàstiques.

Mittaghorn (3.143 m.) per la via ferrada

La Sílvia amb l'Alpübel, el Täshorn i el Dom al fons

Just a sobre del poble de Saas Fee s'aixeca força vertical un cim de més de 3.000 metres, molt visible des de la vall, el cim del Migdia o Mittaghorn. A més del camí tradicional per accedir-hi, que volta per cara no visible des del poble i menys vertical, hi ha una via ferrada, força llarga però de dificultat mitjana que permet atacar directament el cim, després de seguir una marcada cresta.

Lac Blanc (Chamonix)

Caminant amb el massís del Mont Blanc davant

Passem la nit a Chamonix, de camí cap a Suïssa. Però l'entorn de Chamonix és molt temptador, especialment per als que no coneixem pràcticament la zona. Per això decidim dedicar un matí a buscar una bona panoràmica del massís del Mont Blanc, tot i la boira empipadora. Consultant a l'oficina de turisme ens recomanen arribar-nos fins al petit poblet de Praz. Des d'aquí agafem el telecabina de la Flégere, i després un altre telecadira que ens enfila més amunt.

Caminant pel Catllaràs

Roc de la Lluna, Roques d'Arderiu i Roc del Joc

De nou tornem al Catllaràs per recórrer camins coneguts però que mai deixen de sorprendre. Una zona amable de mitja muntanya, humida i amb vegetació ufanosa. Avui fem una ruta fàcil, principalment per camins ben fresats, tot i que en algun punt cal parar atenció. Gaudim de boniques vistes cap a la zona del Pedraforca, el Cadí i el Moixeró tot caminant tranquil·lament, sense presses.

Aprenent a escalar a Malanyeu

La Sílvia progressant al 3r tram

Ens iniciem en el món de l'escalada de la mà d'uns excel·lents i pacients mestres i amics: el Cinto i el Ferran. Per aquest primer contacte amb la roca i les cordes trien la via "La Carla se'n va a la Selva", a Malanyeu, una via fàcil de 3 tirades amb trams de IV. i V. Per tornar fem un ràpel des de dalt els cingles de Devesó. Una matinal molt divertida experimentant noves sensacions.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS