Sovint em qüestiono quin és l'afany que ens empeny a molts aficionats a la muntanya a sortir, a descobrir, a vegades a arriscar-nos,... Una senzilla volta caminant pels entorns de Queralt serveix de marc per aquestes reflexions força banals.
Entre els dos cims més característics de la serra de Picancel, el Salgaguda i el Serrat del Migdia, fa uns anys hi van muntar una petita via ferrada que acosta els dos punts, altrament separats per un costerut camí. Tot i que ens va costar, vam aconseguir localitzar la ferrada.
La neu excepcional d'aquest any ens ha permès fer una muntanya poc habitual amb esquís. Els lloms suaus del vessant nord-est són fàcils de pujar. A dalt la vista de la banda sud del Cadí és magestuosa, i la baixada pel torrent Forcat la recordarem.
Hem pujat al Port del Comte per practicar esquí de pista, però l'estació estava tancada a causa del fort vent. Decidim pujar amb esquís i raquetes fins al Pedró per una zona arrecerat, el Clot de la Vall. Hi ha molta neu i fins i tot veiem una allau ben a prop.
Busquem una ruta de mitja muntanya encarada cap al sud per evitar les grans acumulacions de neu. Tot i això n'acabarem trepitjant molta. Aquesta ruta té interessants al·licients: Sant Romà de la Clusa, el Puiglluent (1.638 m.), el Pla Fondo, i alguns camins pràcticament perduts.
Amb el mal temps del cap de setmana decidim fer una sortida fàcil i ben aprop. Aprofitem que es celebra l'última etapa de la Pirena i ens apropem fins al Pla d'Anyella per veure els gossos. Decidim pujar el Puigllançada, però la boira ho impedirà.
Sortim a fer una volta amb esquís i raquetes al lloc on fa cent anys es va començar a practicar l'esquí a Catalunya. Enguany la neu ha estat generosa a la zona dels Rasos, i fem una sortida curta i relaxada per gaudir d'aquest paratge tan proper.
Amb tota una colla de corredors i corredores convocats per internet sortim d'Aiguafreda per fer un entrenament-reconeixement de la Cursa de la Vall del Congost. Guiats per l'ànima de la cursa, el Toni, ens endinsem pels camins d'aquesta zona del Montseny.
El Baix Empordà ofereix una extensa xarxa de pistes i camins força planers que permeten recórrer en bicicleta un ampli i variat territori sense excessiu esforç. Circulem per pobles d'interior i acompanyem el Ter fins a la desembocadura, a la Gola del Ter.
Després d'un dissabte nevant, decidim pujar una muntanya de fàcil accés tot i la seva alçada, 2.914 m. És una bona alternativa per fer una matinal d'iniciació o en dies en què el risc d'allaus no aconsellen objectius més ambiciosos.
