Ja falta menys per aquesta nova cursa que manté una part del recorregut de l'antiga marató, però que estrena una bona part de l'itinerari. El director de la cursa Ferran Garcia ens explica les característiques d'aquesta competició puntuable per la Copa Catalana. Les inscripcions ja estan obertes.
Les moltes canals que es desprenen per la paret nord del Cadí tenen aquest hivern unes condicions de neu excepcionals. Amb poca experiència, equipament insuficient i mal temps enfilem pels forts pendents de l'Ordiguer. Pugem sense més problemes, però la boira, el vent i la forta nevada ens dificulten moltíssim la baixada, i hem d'improvitzar una sortida a la situació.
Per primera vegada la ja veterana cursa de la Vall del Congost oferia dos circuits diferents: marató i mitja marató. En un matí fresc a primera hora però assolellat, s'ha disputat aquesta cursa amb èxit total d'organització, participació i nivell competitiu.
Situat al nord-est d'Andorra, aquest cim no té cap gran dificultat més enllà dels últims metres, una petita cresta, fàcil, però molt aèria. No pugem pel camí habitual sinó per la coma que baixa de pic d'Ensagents, un camí més llarg i difícil.
Encara dins del Berguedà però fronterer amb el Solsonès trobem el Pont Cabradís, un curiós fenomen geològic. Es tracta d'una cova de roca tosca d'uns 60 metres de llargada per dins de la qual passa el riu de Valls. Un racó especial enmarcat en un entorn verge i singular.
La magnífica innivació d'aquesta temporada ens permet emprendre un cim que no sempre és esquiable a causa de la falta de neu. Des del coll del Pimorent encarem la llarga aproximació fins assolir les últimes pales que ens porten a un cim força fàcil, d'altitud considerable i de grans panoràmiques.
Dels molts camins que permeten pujar al pla d'Ensija avui en triem un que ens assegura una gran quantitat i qualitat de neu, i alhora ens permet arrecerar-nos del fortíssim vent del nord. És un barranc força dret i tancat, on cal anar-hi assegurant que no hi ha risc d'allaus.
Planifiquem una ruta per l'Alta Garrotxa que ja a priori es presenta molt llarga i amb molt desnivell. Hem d'arribar al cim més elevat de la comarca, que no és molt alt, però comencem de molt avall. La sortida es complica ja que no trobem algun dels camins previstos, i arribem negre nit.
Torna el Cicle de Projeccions de Muntanya del Berguedà, enguany amb un programa interessant i amb una combinació de bons muntanyencs locals i figures més mediàtiques que tractaran diferents disciplines del món de la muntanya.
Sovint em qüestiono quin és l'afany que ens empeny a molts aficionats a la muntanya a sortir, a descobrir, a vegades a arriscar-nos,... Una senzilla volta caminant pels entorns de Queralt serveix de marc per aquestes reflexions força banals.
