Cresta de la Clusa

Dalt d'una de les agulles de la cresta. Al fons el Sobrepuny Segon dels 8 ràpels que farem Tram que cal superar fent un pas de cavall Tercer ràpel El 4t ràpel és impressionant, llarg, delicat i entretingut de muntar Ràpel-tirolina sobre la Foranca Tram extraplomat equipat amb esglaons La Sílvia al tram dels esglaons La Sílvia després de superar un tram d'escalada Darrer tram de pujada, grimpant cap a la senyera De tornada, amb al tram inicial de la cresta al fons

Poc al sud de Sant Romà de la Clusa un conjunt d'agulles i esperons formen un crestall irregular direcció cap al Sobrepuny, amb alguns trams força aeris i altres coberts de vegetació. Recentment s'ha equipat un itinerari d'aventura que recorre una bona part d'aquestes agulles on hi ha trams de via ferrada, trams d'escalada fàcil, trams de grimpada, uns quants ràpels i fins i tot un ràpel-tirolina. És una activitat entretinguda, que sense ser difícil exigeix atenció en alguns passos.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Via ferrada / caminada / escalada
  • Lloc de sortida: Àrea recreativa El Clot prop de Sant Romà de la Clusa, Castell de l'Areny (Berguedà)
  • Distància: 3,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 325 metres
  • Temps: 6:25 hores
  • Dificultat: PD+
  • Sensació de dificultat: Una mica difícil. Diversos trams de grimpada-escalada de III i algun aïllat de IV. Algun ràpel delicat. Recorregut aeri.
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)
  • Material: Corda mínim 60 o millor 70 m., bagues, 6 o 7 cintes exprés, rapel·lador, arnés i casc
  • Obertura: Ramon Prat, Montserrat Farré, Jordi Lladó i Andrés García, juny 2012

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Àrea recreativa El Clot 00:00 00:00 0
Inici itinerari 00:21 00:21 0,8
Segona agulla 00:26 00:47 0,9
La Foranca 03:20 04:07 1,3
Agulla del Clot 01:33 05:40 2,2
Punt d'inici 00:45 06:25 3,0

Crònica

Fa poc temps vam estar a la zona atrets per les formes encrestades d'un conjunt d'agulles i esquenes d'ase que hi ha sobre l'àrea recreativa del Clot. En aquella ocasió ens va sorprendre trobar un tram equipat i el vam recórrer. Més tard vam saber que els guardes del refugi de La Clusa havien equipat una bona part d'aquest crestall, i vam decidir anar-ho a conèixer. Pugem doncs fins al refugi de la Clusa per parlar amb els guardes i que ens expliquin una mica el recorregut. El Ramon i la Montserrat ens atenen molt bé, i ens expliquen amb detall el recorregut que han equipat, i que han acabat fa poc temps. També ens comenten que aviat ressenyaran amb detall aquest itinerari, i accepten de bon grat que ens avancem una mica i el fem públic.

Per accedir a l'àrea recreativa del Clot hi ha dues possibilitats. La primera surt des de Vilada, on cal prendre la pista indicada que puja cap a Sant Romà de la Clusa. La segona opció, recomanada, és passat Vilada prendre la carretera cap al Castell de l'Areny. Després d'uns 5 quilòmetres, enmig d'un revolt trobarem la pista que s'enfila cap a l'esquerra i que comunica amb la que ve de Vilada. Amb aquesta segona opció tenim menys tram de pista. Recorrem 4 quilòmetres aproximadament de pista acceptable, amb una bona pujada, un considerable estimball a la nostra dreta i el pas de l'Escalell, on hi ha un barranc ben conegut pels aficionats al descens d'engorjats. Poc després d'aquest pas trobem l'àrea recretiva on hi ha un aparcament, taules i cadires i una font. En aquest agradable paratge començarem l'activitat. Tot i això és molt recomanable pujar un quilòmetre més per la pista i arribar fins al nucli de la Clusa, on hi ha la petita ermita de Sant Romà, algunes cases disseminades i la gran masia de la Clusa ara ben arranjada com a refugi. (Refugi de la Clusa, telèfon 93 802 92 09).

Val a dir que aquest itinerari és difícil de descriure o més aviat de catalogar. No és pròpiament una escalada, tampoc una via ferrada, ni molt menys una excursió. És un itinerari d'aventura per terreny salvatge equipat amb diversos elements que permeten resoldre diversos passos, alguns d'ells curiosos. Cal portar equipament bàsic d'escalada, sobretot cal preveure una corda de 60 o millor 70 metres, o encara millor dues de 30 o 35 metres. També cal portar unes quantes cintes exprés (6 o 7 és suficient), arnés i sobretot casc, ja que el recorregut està poc sanejat i és fàcil fer caure rocs, fins i tot amb la mateixa corda.

Des de l'àrea recreativa pugem poc menys d'un quilòmetre per la pista fins a trobar a l'esquerra una antiga pista poc evident. Prenem aquesta pista (hi ha algunes fites) que mena cap a la casa de Rossinyol, però no caldrà arribar-hi. Després d'una petita pujada la pista arriba a un petit replà on tomba cap a la dreta. En aquest punt la deixem i prenem un corriol a l'esquerra (també hi ha alguna fita) i en un parell de minuts arribem al peu de la paret on s'inicia l'itinerari. A la dreta d'on s'inicia el recorregut per la cresta hi ha algunes vies d'escalada, i també n'hi ha a les parets occidentals de la segona agulla.

La primera agulla és la més petita, i està gairebé camuflada entremig del boscam. Aquest primer esperó vertical està equipat en el seu tram inicial amb uns quants esglaons i un clau per assegurar. Al refugi ens han advertit que els trams equipats amb esglaons no estan pensats estrictament com a via ferrada, i per tant recomanen pujar assegurats en els dos trams on hi ha esglaons. Així ho fem. Després d'uns 3 o 4 metres més verticals amb esglaons la cresta s'ajau una mica i ja es pot pujar grimpant. Cal parar atenció amb algunes preses que no són gaire segures. Possiblement a mesura que es vagi sanejant la via serà més còmode l'ascensió. Una assegurança intermitja i acabem d'arribar amb poques dificultats fins al cap d'amunt d'aquesta petita agulla. Baixem ara desgrimpant sense cap mena de dificultat fins una mena de collet entremig de la primera i la segona agulla.

La segona agulla és molt fàcil, i es puja fàcilment grimpant (II) sobre terreny mig de pedra mig d'herba. Arribem al cap d'amunt de l'agulla i trobem un parabolt que permetria assegurar, tot i que és innecessari. Avancem uns pocs metres de pla al petit cim fins a trobar un clau força amagat que ens permetrà muntar el primer ràpel. El clau es troba situat passat el cim pròpiament dit, a l'esquerra tal com avancem i a l'alçada del turmell. Ens va costar una mica de trobar. Tot i que es veu prou segur fa una mica d'impressió fer un ràpel només des d'un clau. Probablement caldria reforçar-lo amb algun parabolt o alguna cinta adicional. A més cal tenir en compte que el ràpel següent és llarg, d'uns 25 metres. El ràpel té un primer tram més pla, i després cau al buit fins una petita bretxa abans de la següent agulla. En aquest i altres ràpels de la ruta cal esquivar la vegetació en alguns punts. Aquesta és una ruta d'aventura!

Anem tot seguit a enfilar la tercera agulla, més petita però també més vertical. Possiblement aquest sigui el tram més difícil del recorregut, tot i que és assequible amb poc esforç. Cal escalar una petita xemeneia d'uns 7 o 8 metres, amb algun pas de IV. A l'inici trobem un parabolt, a mitja xemeneia un tascó de fusta amb un cordino dins d'una escletxa, i al cap d'amunt un altre parabolt des d'on fem la reunió. El primer pas per encarar la xemeneia és el més entretingut, però de seguida trobem bones preses de mans. Cal parar atenció perquè no totes les roques són segures.

Un cop superat el breu tram d'escalada, baixem uns pocs metres per l'altra costat de l'agulla fins que trobem una nova instal·lació de ràpel. Fem un ràpel curt, d'uns 10 o 12 metres. Cal parar atenció i no baixar massa cap a l'esquerra (tot baixant), sinó que cal aturar-se en una petita repisa a la dreta que ens permetrà continuar per la cresta. Avancem uns pocs metres pràcticament de pla fins a trobar una altra instal·lació de ràpel, en aquest cas equipat amb una cinta plana estacada a la base d'un ginebró. Fem un ràpel més llarg, d'uns 25 metres seguint la línia de la cresta, estreta en aquest tram.

Després del ràpel cal superar un petit bloc de roca passant a cavall, i seguidament s'inicien uns metres de travessa ben plana però per un tram molt estret i aeri. Creuem aquest tram assegurats, amb un parabolt al principi, un al mig i un al final. Continuem caminant uns metres fins a trobar una nova instal·lació de ràpel, amb un parabolt amb anella. Aquest ràpel és llarg, d'uns 30 metres, i ens deixa a la vora de la gran escletxa de La Foranca. Trobem un tram d'uns 3 metres equipat amb una corda fixa que ens permet accedir amb seguretat al punt en què s'inicia el següent ràpel, pràcticament suspès al buit.

El ràpel que baixa cap a la Foranca impressiona, i t'ho mires i t'ho remires abans de començar. És un ràpel una mica delicat, sobretot perquè és molt incòmode de muntar-lo. La instal·lació queda lleugerament desplaçada a la dreta, pràcticament suspesa al buit en un lloc en què és difícil d'aguantar-se. És recomanable portar alguna baga lligada a l'arnés (per exemple tipus daisy) per poder muntar el ràpel amb seguretat. Des d'aquest punt es veu la corda que ens servirà per fer el ràpel-tirolina més avall. Es veu molt fondo, i des d'aquí no sembla que la corda arribi fins a l'inici de la tirolina, però sí que hi arriba. El ràpel té uns 30 metres, i s'enfonsa cap a un estètic engorjat, profund i estret. Cal anar amb compte ja que és fàcil fer baixar pedres de considerable dimensió. Baixem el ràpel fins arribar on hi ha la corda fixa que ens permetrà creuar a l'altra banda de l'engorjat.

Un cop superat l'impressionant ràpel, cal ara muntar un ràpel-tirolina. Hi ha una corda fixa (de tipus estàtic) que creua a l'altra banda fent una diagonal en fort desnivell. No és una tirolina pròpiament dita, ja que no seria possible baixar amb una corriola (bé, possible ho seria, però la patacada seria monumental). Es tracta d'una corda fixa a la qual ens lliguem mitjançant una cinta exprés a l'anell ventral i que ens guia el ràpel, el qual, en comptes de ser vertical fa una diagonal guiat per la corda. Aquest ràpel-tirolina té uns 20 metres, i és entretingut de muntar, sobretot si no saps gaire com fer-ho. Experimentant vaig veure que si em quedava el cos a l'esquerra de la corda fixa la gravetat m'empenyia cap a la corda i feia difícil baixar. En canvi amb el cos a la dreta de la corda-guia la cosa va anar més fluïda. Al cap de poc de començar el ràpel-tirolina els peus abandonen la paret i creues penjat el bonic engorjat profund, fosc i congost. La Sílvia baixa amb més agilitat, suposo també gràcies a les indicacions.

A l'altra banda de la corda hi ha una petita repisa on un cop acabat aquest divertit tram reposem uns minuts i aprofitem per dinar. En acabat començem un tram de via ferrada. Just al mateix punt on arriba el ràpel-tirolina comença un tram molt vertical, bé més aviat extraplomat, però equipat amb més de trenta esglaons. Aquests esglaons superen una paret força llisa i en extraplom, sobretot els primers metres on és força acusat. No és una via ferrada ja que no hi ha cable de vida, i cal pujar assegurat amb corda. Durant aquest recorregut trobarem diversos parabolts on anar posant cintes intermitges. A mitja paret trobem esglaons per a mans i peus, i tot seguit s'acaben els esglaons i cal continuar escalant (III). L'itinerari tendeix lleugerament a la dreta i tot seguit a l'esquerra fins arribar a una repisa on hi ha una reunió còmoda amb doble parabolt. Un cop superat aquest tram cal continuar escalant una altra tirada, amb un primer tram més vertical III/III+, tot i que aviat s'ajau i esdevé més fàcil. Arribem dalt d'un esperó on hi ha la reunió.

Dalt d'aquest esperó comença un tram de travessa gairebé pla. Al principi trobem un tram curt equipat amb una corda per assegurar (innecessari tret que fes molt vent), ja que el primer tros és aeri. Després simplement cal avançar de pla seguint l'evident cresta. Accedim a un tram de bosc i arribem a una pista. Creuem la pista i la cresta continua a l'altra banda, de nou per un tram de bosc. Combinem durant una estona alguna grimpada amb trams de caminada per terreny boscós. Al cap de poc la cresta es torna a definir més, i esdevé molt estètica. Aquest ja és el tram que vam fer en l'altra ocasió. Enfila fins una de les agulles més altes i esveltes del sector, coronada per una senyera estelada. Grimpem una bona estona per una cresta de roca molt segura i amb bones vistes. Tot aquest tram fins al cim està equipat amb uns quants parabolts als trams més exposats, però es pot pujar fàcilment sense assegurar. És el tram que més ens va agradar de la cresta, ja que és considerablement aeri, estètic, prou fàcil per grimpar còmodament sense haver d'assegurar, amb bona roca i amb bones vistes.

Arribem al cim i contemplem el paisatge. No gaire lluny, cap al sud-oest, destaca el Sobrepuny, que trobaríem pràcticament seguint el mateix cordal. De fet el cordal continua, i tot i que només està equipat fins aquest punt (i la baixada següent), ens van comentar al refugi que tenen la intenció d'equipar les agulles que falten fins a completar el recorregut vora el Sobrepuny.

Continuem el recorregut baixant a l'altra banda del cim, mig caminant mig desgrimpant. Aviat trobem un parabolt amb una anella des d'on farem un ràpel d'uns 10 metres. Tornem a caminar uns metres més fins que trobem una altra instal·lació, aquesta mitjançant cordinos i un mallon lligats a la soca d'una alzina. Fem aquest últim ràpel d'uns 16-17 m. (amb una corda de 30 doblada arriba molt just gràcies a la flexió) i ja només ens queda acabar de baixar caminant i desgrimpant fins un marcat collet. Abans contemplem les altres 3 o 4 agulles que queden fins vora el Sobrepuny, i que en un futur poden constituir un complet itinerari.

Baixem al coll enmig del bosc i trobem un caminet que marxa a l'esquerra, vorejant per la base est l'última agulla que acabem de recórrer per dalt. Alguna fita ens indica que estem pel bon camí, el qual després d'uns minuts ens deixa en els extensos plans que hi ha sobre l'àrea recreativa del Clot. Posem fi així a un recorregut d'aventura molt entretingut i curiós en un indret de gran bellesa.

Ens ha agradat molt l'itinerari, sobretot pel fet que és molt variat i que es troba en un lloc bonic en què es barreja el bosc, la roca calcària i l'aigua del gorg de la Foranca. No és una escalada per cresta tradicional, sinó un recorregut d'aventura en què cal posar en pràctica diferents disciplines. Algunes solucions com el ràpel-tirolina les hem trobat ben curioses. L'itinerari s'ha acabat d'equipar recentment, i algunes zones s'han d'anar sanejant, ja que algunes preses són poc segures i en alguns punts és fàcil fer caure rocs. És però un itinerari ben recomanable situat en un lloc molt agradable, on es pot combinar amb diferents opcions excursionistes, el barranc de l'Escalell, diverses vies d'escalada, els bolets a la tardor, o simplement gaudir de la tranquil·litat d'aquest bonic indret del vessant sud del Catllaràs, amb la comoditat afegida del refugi de la Clusa on podem allotjar-nos o anar-hi a dinar.

Panoràmica del recorregut

! Dades aproximades.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la cresta de La Clusa 21-07-2012



Comentaris

Hemos estado por allí y la hemos disfrutado mucho, vuestra explicación es muy buena. Un comentario, el primer rápel no se ha de colgar del único pitón, se ha de rodear la cuerda por el tronco muerto que hay atrás.
Después la mayoría de rápeles cortos son anilla y 1 parabolt excepto los rápeles largos. Los paraboles normalmente están un poco escondidos, suelen estar a la altura de la rodilla, hay que buscar bien.

El rápel largo para llegar a la \"tirolina\" caen muchisimas piedras. Hemos limpiado lo que hemos podido pero no ha evitado que se nos cayeran piedras a 2 de nosotros, sin mayores consecuencias. Por lo que se ha cruzar cuanto antes.

Luego la escalada después de las grapas es fácil pero muy expuesto, las presas son muy precarias. Estuvimos a punto de caer por ceder una presa que se llevó un pedrusco de 30 kg al barranco. En muchos rápeles las cuerdas rozan con aristas por lo que conviene poner algún protector.

¡Mucho ojito ir por aquí! Es sólo para gente con experiencia en crestas, rápeles y escalada. Por lo de más hemos disfrutado mucho, muchas gracias por la información.

Gràcies per la ressenya, ens va anar de conya. Fa un parell de dies vam fer aquesta cresta i ens va agradar molt. Vam anar amb una corda de 60 metres, i respecte a la vostra descripció, ara han substituït alguns dels pitons per parabolts, i no cal fer cap rapel de cap pitó, ni tampoc de cap tronc. Això sí, cal anar amb molt de compte amb els rocs, ja que l\'itinerari encara no està gaire sanejat.

Ja tinc ganes que la equipin fins al Sobrepuny per a fer-la sencera. Les agulles que falten per equipar tenen una pinta molt guapa. :)

Bon dia,

Voldría informar si la pista d\'accès de la segona opció és apte per turismes?

Gràcies

Fa temps que no pugem per la pista de Vilada, però normalment té un estat acceptable i es pot circular amb turisme. En tot cas però és una pista llarga i cal circular amb compte. Les dues pistes conflueixen en el mateix punt, però com s'explica, la que ve del Castell de l'Areny és més curta i normalment està en millor estat.

Bon dia Marc, gràcies per la info, si sobretot em referia a la pista que puja des de castell de l\'areny ja que l\'altre la conec del barranc, però mai he pujat de la de castell de l\'areny.

Salutacions
Nacho

La pista del Castell de l'Areny és més curta, però puja més fort. És la que normalment utilitzen la gent del refugi i de la Fundació Miranda al Pla de l'Orri, ja que és més curta i està en millor estat que la de Vilada.

Avui (19/11/2014) hi hem anat. Hem trobat que la instal·lació està reequipada. Més ancoratges, cadena als ràpels,... a la tirolina s’ha substituït la corda per cable d’acer. Ens hagués calgut una politja per passar-la, dons els mosquetons no llisquen tant bé com a la corda i s’ha fet una mica complicat.
Sembla que les altres agulles també s’han equipat. Al menys hem vist un ancoratge nou al peu de la següent a la de la senyera, però a les tres de la tarda i sense referències, hem decidit deixar-ho per a una altra ocasió.
Ah! la pista, en bon estat.

Avui dia 18/04/2015 hem realitzat aquest recorregut. L'explicacio i resenya s'ajusta plenament al que trobareu. En general la instal.lacio es troba en molt bones condicions, fins i tot creiem que hi ha parabols en exces, la qual cosa dona molta seguretat al recorregut. En quan a la graduacio creiem que IV + es excesiu doncs es puja amb bambes (no cal peus de gat) sense cap dificultat. El rapel que es comenta que pot presentar dificultats/panic de 25 no presenta cap dificultat ja que hi ha un passama d'acces que hi treu perill. El rapel guiat, amb un mosqueto de ferro i una baga llarga es passa sense cap problema. Nosaltres anem amb bambes, una corda de 60 m i 5 bagues llargues i no ens ha calgut res mes. Recomenable, molt xula, pero s'ha de tenir experiencia en crestes, dominar la tecnica del rapel i nocions d'escalada. 6 hores, incloent acces, els tres trams i el retorn, sense presses.

Gràcies per les puntualitzacions. Com sempre el tema de la graduació és delicat. Nosaltres en tot cas parlàvem de IV i no de IV+, i en la ressenya gràfica fins i tot es diu III/IV. També val a dir que des que vam realitzar la cresta per primera vegada, s'han canviat alguns dels equipaments per donar més seguretat. Quan vam escriure aquesta ressenya feia poc que s'havia equipat la ruta, i vam fer-la sense dades, només alguna indicació remota dels obridors que ens van assegurar que amb una corda de 60 féiem. La sensació d'aventura i descoberta va ser intensa.

Recentment vam repetir un bon tram de la cresta (no publicat) i vam veure diversos canvis en el sentit de millora de la seguretat. Falta acabar de conèixer els nous trams equipats, esperem poder-hi anar en breu.

En tot cas és un itinerari d'aventura, no gaire difícil, però que requereix un cert domini de diferents tècniques.

Hola Marc!
Gràcies per les ressenyes que escrius!!
Recordes si hi ha opcions per baixar abans, cap a la meitat o així? Algun ràpel que es pugui allargar fins el terra?
Gràcies!

Sí, es pot abandonar en diversos punts. Un evident és la pista després del tram de la foranca. Però abans crec que es va habilitar una escapatòria just abans del ràpel guiat. És a dir, després dels dos ràpels consecutius de 30m que es fiquen cap a la foranca, just abans de fer el ràpel guiat que et porta a l'altre cantó del riu, crec que es pot continuar rapel·lant fins al peu d'aigua, sense creuar, i a través d'un passamà es surt a terreny pla. En tot cas parlo de referències, ja que no he fet aquest tram, i a més a més fa temps que no hi anem. La ressenya original és de molt al principi, i durant aquest temps s'han millorat alguns equipaments i s'ha allargat el recorregut de la cresta. Tenim pendent tornar-hi per fer-la sencera i veure els canvis.

Fins i tot abans hi ha diversos llocs en què la cresta no és molt alta, i pel cantó de la dreta es pot baixar en alguns punts o si més no rapel·lar.

Afegeix un nou comentari