Des dels búnquers de Vilamur, un conjunt de fortificacions de l'època de la Guerra Civil, comencem una ruta que ens porta a contornejar la muntanya de Port-Ainé amb un recorregut d'uns 40 km. Comencem pujant per una pista que remunta el vessant occidental per dins del bosc fins al Clot Orader. Anem girant cap al vessant nord, més obac, tot guanyant alçada fins a la base de l'estació d'esquí. Seguim per pistes ben poc transitades i boscoses que van pujant cap a la Roca Senyada, i tot seguit baixem uns metres fins al refugi de les Comes de Rubió. Ja al vessant sud tornem a pujar amb vistes cap al sector del port del Cantó fins als prats de la Basseta, a 2.150 metres, punt més alt i ben panoràmic. Des d'aquí iniciem el descens per un bonic corriol d'alta muntanya fins a les Collades on continuem per pista baixant cap al punt d'inici.

La serra de Santa Fe i les Roques d'Auló conserven antigues construccions de l'època de la Guerra Civil que avui visitarem en una ruta circular per bones pistes entre els pobles de Beraní i Roní. Sortim del primer per una pista que va pujant per dins del bosc i remunta el serrat de la Conilla. Al voltant dels 1.500 metres planeja per una zona de pi negre fins a la carena on podem observar nombroses cabanes mig ensorrades bastides per l'exèrcit franquista en el marc de la dura batalla al Front del Pallars. Visitem un búnquer que es conserva en bon estat, i tot seguit comencem a baixar per la mateixa pista que fa amples llaçades fins al nucli de Roní. Acabem d'arribar per carretera al punt d'inici amb uns últims quilòmetres de pujada.

Enmig de la plàcida vall de la Clarée, prenem una pista que puja fort des de Val-des-Prés fins al nucli de casetes d'estiu de Granon. La pista continua per una zona boscosa que va perdent la vegetació a partir dels 2.200 metres a mesura que s'apropa a la Roche Gauthier, una muralla rocosa de més de 2.700 metres. A sota de la muntanya enllacem amb una antiga pista militar i entrem a l'ampla coma de la Muletière, on hi ha restes d'antigues construccions militars. La pista va giravoltant per guanyar desnivell fins dalt del turó on hi ha l'antic fort. Per la tornada descartem la volta inicialment prevista cap al fort de l'Olive i retallem la ruta amb un descens més directe que no els estalvia una bona remullada per una tempesta d'estiu.

Pugem fins un dels colls ciclables més alts d'Europa per una pista fàcil que comença a Rochemolles i arriba a la frontera franco-italiana a 3.000 metres. Sortim des del refugi Scarfiotti i prenem la pista que comença a pujar, primer amb unes llargues diagonals i ben aviat amb una successió de revolts enllaçats per superar un tram molt dret. Creuem el llarg Pian dei Morti, entremig de crestes de roca, i una mica més amunt passem també pel Pian dei Frati. A partir d'aquí el pendent es torna a incrementar, i encadenem diverses llaçades enmig d'un paisatge lunar que ens acaba portant fins al coll, on hi ha un petit estany i es pot contemplar el pic i la glacera de Sommeiller. Baixem per la mateixa pista, gaudint del paisatge juntament amb molts altres ciclistes que aprofiten el dijous, l'únic dia a la setmana en què la pista està tancada al trànsit de vehicles a motor.

Una plàcida pista recorre el fons d'aquesta vall ampla però envoltada de muntanyes que superen de llarg els 3.000 metres, i en arribar al fons es divideix en dues. Seguim pujant en bicicleta per la vall del Gran Miol fins arribar a la granja Alpe Gran Miol, a més de 2.400 metres. Tot seguit reculem i avancem un curt tram de la vall Lunga fins un antic refugi militar. Contemplem una bonica visió longitudinal de la vall principal, emmarcada per una carena de cims punxeguts a banda i banda. De baixada passem pel bonic refugi Alpe Plane, ben animat a l'estiu, i per tancar el cercle tornem per un caminet que avança per la riba dreta del riu Ripa i que passa a tocar la granja Gacés, i just per sota de l'antic poble d'Argentera, actualment en ruïnes.

A la part alta de Bardonecchia surt una antiga pista militar que remunta tota la vall de la Rho fins al coll fronterer amb França. Enmig d'un entorn d'alta muntanya i envoltats de cims que superen els 3.200 metres, la pista puja molt fort, amb trams que superen el 20% de pendent, i molts de més del 15%. Cal empènyer la bicicleta en diversos trams, però el paisatge és majestuós. Arribem al Piano dei Morti, on hi ha una antiga caserna militar gairebé encastada a la roca. Creuem una gran zona de pastures i remuntem els últims metres fins assolir el coll on s'obren amplíssimes vistes cap als dos vessants. Després d'una pausa per contemplar el magnífic paisatge tornem per la mateixa pista, gaudint del descens amb vistes cap a Bardonecchia i el fons de la vall.

Resseguim un bon tros de l'antiga pista miltar que sobrevola a notable alçada la vall de Susa i ens ofereix un magnífic panorama alpí. Al petit nucli de Moncellier comença la pista de terra que es va enfilant progressivament dels 1.300 fins als 2.200 metres. L'objectiu d'avui és creuar un túnel de l'antiga pista que fa gairebé un quilòmetre, és molt estret i totalment fosc. Està situat a la base d'una gran paret de roca plena de vistoses coves. Arribem fins una antiga caserna militar on tenim una bona vista de l'entorn. Retornem pel mateix camí, i ens desviem uns metres per pujar fins a l'antic fort Pramand, situat dalt d'un turó que domina tota la vall.

Des de Melezet, un nucli de Bardonecchia, prenem un corriol que enllaça amb una antiga pista militar que puja endimoniadament amb trams de més del 17% de pendent fins al Passo de Colomion. La pista es suavitza però continua pujant enmig d'un entorn d'alta muntanya fins al Passo della Mulattiera, a sota mateix de la Punta Charrà. Visitem les restes de construccions militars al coll, i baixem per un corriol que salta a l'altre vessant fins al coll dels Acles, fronterer amb França, i també amb restes militars. A partir d'aquí el descens del corriol que ressegueix el torrent de Guiaud és més difícil, però alhora molt panoràmic. Més avall enllacem amb el bike park que ens permet uns últims metres de descens divertit i emocionant.

Una imponent muntanya piramidal presideix la vall del riu Dora, al límit entre França i Itàlia, i al seu cim resten inerts les ruïnes d'un antic fort, l'edifici militar més alt d'Europa. Iniciem la ruta caminant des de Montginebre i remuntem còmodament la vall del Rio Secco amb un pendent molt suau. A partir de les Sept Fontaines comença la pujada per una ampla coma rocosa fins al coll de Chaberton. Al coll s'obre una àmplia visió cap al vessant italià, i comença el tram més dur de l'ascensió. Tombem cap al sud-est i pugem per un camí ben fresat i ple d'excursionistes que passa a tocar de diverses restes d'infraestructures militars. Tot i l'espectacularitat de la muntanya, el cim és un altiplà rocós, i en una banda queden 8 torres de gran magnitud que havien estat posicions d'artilleria de l'exèrcit italià. Visitem les restes de les instal·lacions, contemplem l'amplíssim paisatge i tornem pel mateix camí.

A prop de la frontera franco-italiana a Montginebre hi trobem una notable acumulació d'antics forts militars amb velles pistes que els connecten. Comencem a pedalar al petit nucli dels Alberts, i per una còmoda pista planegem fins a prop de Briançon, on en poca distància trobem els forts Dauphin, des Trois Têtes i Randouillet. Al costat d'aquest últim comença una duríssima pujada per una antiga pista amb desenes de revolts curts que connecta amb una ruta militar mig asfaltada que segueix pujant fins al cim dels Anges, on hi ha el fort Gondran. Queda encara la pujada fins al punt més alt, el cim Janus, on hi ha el fort més espectacular i panoràmic. Iniciem el descens per un corriol entre les pistes d'esquí, després un tram per una ruta fàcil del bike park, i més avall un corriol que ressegueix un torrent, amb algun pas difícil fins al punt d'inici.