Panticosa, la Ripera i estanys de Sabocos i Asnos

Ens enfilem sobre la bicicleta a Panticosa i anem a buscar la plàcida vall de la Ripera encaixonada entre muntanyes i amb una pista tancada al trànsit que la recorre. Creuem la llarga vall tot contemplant les parets de la serra Tendeñera al fons. Ens acostem fins a tocar la muntanya al Rincón del Verde, al fons de la vall de la Ripera. Comença tot seguit una pujada molt forta per pista trencada i finalment camí fins al punt més alt, el coll de Sabocos a gairebé 2.100 metres. Baixem un tram de corriol fins a l'estany del mateix nom, un lloc idíl·lic amb una cabanya al costat. Empenyem la bici uns metres, i tot seguit per pistes en forta pujada ens arribem al proper estany d'Asnos. Després d'una pausa iniciem un descens contundent que ens portarà de nou cap a Panticosa, tot contemplant de camí el massís d'Argualas al davant.

Serra de Partacua

Al petit poblet de Piedrafita de Jaca iniciem una ruta en bicicleta que ens acosta fins al peu mateix de les escarpades parets de la serra de Partacua. Al parc faunístic de la Cuniacha comença la pista tancada al trànsit que puja suaument i s'acosta a les parets. Poc més amunt ens desviem uns metres fins al petit estany de Piedrafita, molt estètic sota la vertical de la Peña Telera, cim més destacat de la serra. Anem pujant direcció oest per la vall fins assolir la Lana Mayor, un dels majors prats alpins dels Pirineus. Al fons dels prats la pista gira i va tornant cap a l'est en suau descens. Fem una nova pausa a l'estany de Tramacastilla o de les Paúles, i comencem a baixar més fort fins al poble de Tramacastilla. Finalment seguim per una pista que creua el barranc de Gorgol i uns metres més per asfalt fins a Piedrafita.

Travessa Ordesa - Mont Perdut - Taillon - Bujaruelo

Durant 3 dies caminem per una de les zones més espectaculars de tots els Pirineus: la vall d'Ordesa i el Mont Perdut. L'autobús de Torla ens deixa a la Pradera d'Ordesa, on caminem de pla al peu del riu Arazas cap a les grades de Soaso i la popular Cola de Caballo. Les clavijas de Soaso ens enfilen a un balcó natural i planegem cap a Góriz. El mateix dia pugem cap al Mont Perdut a través de la Punta de las Escaleras, un camí més dret i menys concorregut que exigeix algunes grimpades. Baixem per l'Escupidera i dormim a Góriz. El dia següent avancem sota les parets de Marboré i marxem cap a l'oest fins a la Bretxa de Rotllan, que assolim a través de l'intrèpit Paso de los Sarrios. Pugem fins al Taillon, un tres-mil fàcil i panoràmic. Tornem a la bretxa, baixem a Sarradets i seguim fins al coll de Bujaruelo. Una llarga baixada per la bonica vall fins al refugi tanca la segona jornada. La tercera és més fàcil, ja que només anem baixant seguint el riu Ara fins a Torla. Una petita travessa paisatgísticament espectacular, amb jornades llargues i dures en companyia de bons amics.

Gorges del Segre

Iniciem la ruta a l'interfluvi dels rius Segre i Reür i pedalem de pla cap a Oncés on prenem un caminet pedregós fins a Gorguja. Tot seguit una pista planeja cap a Er, on prenem el GR que s'enfila a un turó i baixa cap als banys de Llo. Aquí comencen pròpiament les Gorges del Segre, i pedalem costa amunt amb un primer tram asfaltat molt encaixonat entre grans parets de roca. Seguim el riu amunt, i sota el mas Patiràs comença la pista de terra que puja paral·lela al Segre fins al petit refugi de la Culassa, després de 6 km. pujant per les gorges amb algun tram força dur. Creuem l'incipient Segre, nascut poc més amunt, canviem de direcció i seguim pujant fort fins al Pla de la Creu. Aquí comença una deliciosa baixada per pista i camins panoràmics cap al refugi del Camí de Núria, i un seguit de zig-zags en forta baixada ens porten de nou cap a Er. Seguim el GR cap a Naüja i Oceja, i tanquem el cercle arribant de nou a la Guingueta d'Ix.

Prat d'Aguiló

Sortim des de Montellà encarats cap al Cadí i de seguida prenem la pista que marxa cap al sud en direcció a la muralla de roca. Pugem durant un parell d'hores per bona pista dins d'un bosc d'alta muntanya molt agradable, amb vistes en diferents punts sobre la plana de la Cerdanya. Arribem a l'immens Prat d'Aguiló i fem una pausa al refugi tot contemplant les parets del Cadí que s'aixequen just damunt. Tot seguit desfem uns metres fins al coll de l'Home Mort, on una vella pista que es transforma en camí baixa cap a la vall de Ridolaina. Fem un breu tram poc ciclable, creuem el torrent i avancem per una pista alçada i amb bones vistes sobre la vall que ens porta fins al poblet de Nas. Per camí baixem a Olià, i tot seguit a Santa Eugènia de Nerellà, amb el seu característic campanar inclinat. Ja només queden 5 km. i una bona pujada per asfalt fins al punt d'inici.

Vall de Tor

L'element diferencial d'aquesta ruta és que surt del punt més alt i comença baixant. Efectivament sortim del port de Cabús, fronterer entre Andorra i la Vall Ferrera, i baixem per una pista que creua un paisatge d'alta muntanya preciós per sobre del roc de Llumeneres. Anem a buscar el riu de Rabassa i passada la borda Palanca prenem una pista secundària a l'esquerra que comença a pujar amb alguns trams forts cap al serrat de Borgs. Al punt més alt de la pista seguim el ramal que baixa fort i decidit cap a la dreta fins a la riba del riu Tor. Remuntem fins al preciós poble de Tor, on fem una pausa abans de continuar. Sortint del poble girem a l'esquerra i pugem fort cap a les bordes de Sansa enmig d'una vall ampla i preciosa. Pugem cap a la part alta del roc de Llumeneres, i per la pista principal ja coneguda acabem de pujar fins al punt d'inici, a 2.300 metres.

Pic Negre de Claror (2.642 m.)

Ens enfilem fins un dels punt més alts dels Pirineus on es pot arribar amb bicicleta sotint des de la part alta de Lles de Cerdanya i encadenant un conjunt de pistes fins al cim. El tram superior és però molt dret, i obliga a empènyer alguns trossos. El punt de sortida és el refugi de Prat Miró, per sobre d'Arànser, on marxa una pista cap a l'oest que puja cap a una zona preciosa de pastures d'alçada amb vistes cap al Cadí. Una lleu baixada fins al riu Bescaran permet agafar aire per la llarga pujada que ens espera. Creuem les bordes de Cintó i pugem cap a la collada de Pimés, fronterera amb Andorra. Aquí comença l'ascens amb trams duríssims directe fins al cim. El primer tram del descens és el mateix, però als plans de Caborreu marxem pels prats fins al petit cim de Fontpedrós, i tot seguit una forta baixada fins al torrent de Port Negre. Ja només queda tornar a pujar cap a la zona de pastures i acabar de baixar al punt d'inici. Ruta dura pel desnivell acumulat i per algunes pujades gairebé impossibles pels ciclistes amateurs.

Monte Tolu (1.331 m.)

Després de resseguir la costa nord-oest, fent una breu aturada a la reserva d'Scandola i visitar la ciutat de Calvi, seguim el nostre itinerari cap al nord que acabarà a la ciutat de Bastia. De camí fem una aturada en un petit coll a l'interior, la Bocca di Battaglia, des d'on es pot seguir un bonic camí carener amb vistes al mar i sobre petits pobles pintorescs fins un petit cim d'alçada modesta, però tan a prop de la costa que ofereix una bonica postal, això si les boires ho permeten.

Monte Cinto (2.706 m.)

La muntanya més alta de Còrcega està situada al nord de l'illa, i exigeix una dura jornada en què cal cobrir una gran distància i sobretot un notable desnivell per terreny abrupte. Sortim des del vessant sud el petit poble de Lozzi. Caminem per una llarga pista tancada al trànsit, i l'adrecem per un caminet que retalla els revolts. Al final pugem fins un altiplà on cal baixar uns metres fins al refugi de l'Erco. A partir d'aquí comença una llarga i dura pujada, primer per terreny descompost, i a la part superior sobre roca. Cal seguir amb atenció les fites i buscar el millor pas en un entorn rocós, escarpat i vertical. Cal fer diverses grimpades fàcils i pujar per roca molta estona fins a assolir el cim, des el qual hi ha una panoràmica extensa, des del mar fins a la resta de cims propers. Baixem per la mateixa ruta en una llarguíssima jornada de més de 10 hores, molts quilòmetres i un desnivell superior als 1.700 m.

Llacs de Melo i Capitello

La vall de Restonica és una de les més boniques i populars de Còrsega, i a la seva capçalera hi trobem dos estanys d'alta muntanya envoltats d'impressionants agulles de granit. Fem una excursió fàcil i molt popular a l'illa per conèixer aquests dos llacs on neix el riu que dona nom a la vall. Sortim de l'aparcament que hi ha al fons de la vall, i comencem a caminar per un camí ben fresat que puja suaument. En una zona ampla prenem el camí de la dreta que s'enfila per unes lloses de roca mitjançant unes escales metàl·liques. Pugem fort i arribem a l'estany de Melo, ample, rodó i envoltat de muntanyes. El camí segueix pujant fort fins a l'estany superior, el Capitello, sota verticals agulles granítiques. Fem una llarga pausa i tornem pel mateix camí fins al llac de Melo, on prenem la variant de la dreta que porta al mateix punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS