Monte d'Oro (2.389 m.)

La seva modesta alçada amaga una ruta llarga i amb algun tram complexa, especialment en el cas que fem la volta circular. Sortim de l'estació de Vizzavona, a menys de 1.000 metres d'alçada, i ens endinsem en un bonic bosc per on comencem a voltejar la muntanya. Avancem cap a l'est i entrem en una zona cada cop més rocosa. Voregem diverses agulles i pinacles i entrem en una canal molt dreta que ens obliga a petites grimpades. Arribem a la part superior on avancem per un gran caos de roca. Fem diverses grimpades fàcils sobre granit fins arribar a la canaleta final que amb una grimpada més aèria de II ens deixa dalt d'aquest cim punxegut. Extraordinari paisatge des del punt més alt, d'on es contemplen les grans muntanyes de Còrsega. La baixada s'inicia per una tartera incòmoda i una gran diagonal fins a trobar el GR. Després la vall interminable de l'Agnone per on caminem durant hores fins al punt d'inici.

Monte Renoso (2.352 m.)

Situat gairebé al centre de Còrsega, aquest cim ofereix una excursió fàcil i agradable i unes vistes àmplies cap al mar i cap als cims més elevats del nord de l'illa. El punt de sortida és la petita estació d'esquí de Ghisoni Capanelle, on comença un camí que s'enfila cap al sud-oest seguint una ampla carena. Per terreny obert pugem fins al llac de Bastani, un extens estany glacial sota les parets del cim. Descartem el camí normal que farem servir per baixar i enfilem per un corriol costerut i pedregós que s'enfila directe fins al gran plató superior. Ja només queda acabar de pujar còmodament i coronar els blocs superiors on hi ha una gran creu i una petita estàtua del pare del moviment idependentisda cors. Contemplem les vistes i iniciem el descens seguint ara el camí normal pel plató.

Volta a les Agulles de Bavella

L'espina dorsal muntanyosa que travessa l'illa de Còrsega acaba al sud amb unes formacions abruptes i un ambient d'alta muntanya. Ens situem al massís del Monte Incubine, i concretament a la base d'una cresta de granit molt espectacular sobre la població de Zonza. L'excursió d'avui ens porta a fer la volta a les característiques agulles en un itinerari circular que comença al coll de Bavella. El camí comença a pujar fort des del coll i s'enfila cap a la base de les agulles, que anirem contornejant d'est a oest. A mitja pujada trobem un tram equipat amb cadenes per superar un pas semivertical. Al cap de poc passem sota les escarpades puntes de l'Acellu i l'Ariettu. Seguim pujant fins a la Bocca di u Pargulu, gaudint d'un espectacle de granit d'alta muntanya. Des del coll baixem cap a buscar el GR-20, que amb una llarga travessa per dins del bosc ens torna al punt de partida.

Passejant per Bunifaziu

Iniciem una escapada a Còrcega i visitem la ciutat situada més al sud de l'illa, a escassos 12 km. de Sardenya. És una ciutat turística i molt bonica, bastida sobre un elevat penya-segat sobre mateix del mar. La ciutat antiga va crèixer al voltant de la ciutadella que l'hi oferia protecció, i el port situat al fons d'un llarg fiord que el protegeix de les tempestes i la mala mar. Dediquem les primeres hores del nostre viatge a passejar pels carrers estrets d'aquesta antiga ciutat, pugem a la ciutadella i contemplem des de dalt l'escarpat penya-segat, desplomat sobre el mar. Baixem per les escales del Rei d'Aragó, excavades a la roca i que creuen la cinglera fins a ran de mar. Més tard resseguim un bonic caminet que marxa cap al nord per sobre el cingle i ofereix una panoràmica preciosa de la ciutat.

Tossal Llisol (1.326 m.)

Comencem a pedalar al collet d'Eina i prenem una pista que puja cap a l'oest vorejant unes antigues instal·lacions mineres. Pugem fort fort fins a Sant Climent de la Torre de Foix i seguim 2 km. d'asfalt fins al Jou, on prenem una pista força trencada que segueix pujant cap al peu dels cingles de Vallcebre. Una pujada curta i intensa supera la cinglera pel grau de les Granoteres. Seguim amunt per pista bona fins al Tossal Llisol, que ens ofereix una bona vista del Pedraforca i Ensija. Baixem a Vallcebre i prenem una llarga pista que va pujant per sota dels cingles de Costafreda, i uns quilòmetres més endavant baixa cap a la zona de l'Hostal Pedraforca. Baixem al nucli de Molers i prenem un caminet que baixa fort fins a la pista principal que ressegueix el riu de Saldes. Planegem encaixonats en una vall tancada al peu del riu durant més de 12 km. i sota la roca de Griera comencem a pujar fins a la carretera de Saldes. Ja només queda baixar 3 km. per asfalt fins al punt d'inici.

Turons de la Segarra

La primavera mostra la millor cara de la Segarra, amb els camps de cereals lluint un verd intens que oneja al vent, i les roselles als vorals que donen el contrapunt vermell. Pedalarem per un seguit de pistes que connecten petits nuclis de població, sovint enfilats dalt d'un turó, amb cases de pedra, petites esglésies romàniques i fins i tot alguns castells. Sortim d'Antolí i Vilanova, al peu del riu Ondara, i farem una circular cap a Rubinat, Llindars, la Guàrdia Lada, Talavera, Pavia, Montfar, Pallerols i Pomar, pobles poc coneguts però ben bonics. De camí visitarem la Torre dels Francesos i les restes d'unes edificacions avui abandonades però que van servir per forjar una de les grans fortunes de la burgesia catalana del tombant del segle XX.

Montagut (963 m.)

Iniciem la ruta d'avui sota l'impressionant monestir cistercenc de Santes Creus, a la riba del riu Gaià. Comencem a pedalar suaument i creuem la Plana dels Frares fins al nucli de les Pobles. A partir d'aquí una pista més trencada es va enfilant per dins d'un bosc més muntanyós. Passem per la vora d'algunes masies, i en una d'elles, la Portella ens desviem per visitar el despoblat de Selma, un poble abandonat a mitjans del segle XX del qual es conserven només parets i el bonic campanar de Sant Cristòfol. Planegem uns minuts per una obaga i enfilem un últim tram força dret fins a la magnífica església gòtica de Sant Jaume de Montagut, isolada a la base d'un turó. Seguim i enfilem per pendents fortíssims fins al cim del mateix nom, amb bones vistes cap a la plana i la costa mediterrània. Un llarg descens ressegueix una carena per sobre del Pont d'Armentera, i un cop a la plana de l'Alt Camp avancem entre vinyes fins al punt d'origen.

Roc de la Guàrdia

Al nord de la Seu d'Urgell, entre les ribes de la Valira i del riu de Castellbò s'aixeca una línia muntayosa fins als 1.800 metres aproximadament i que ja connecta amb el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Ens endinsem en aquest ampli espai orientat a sud sortint des del petit poble d'Aravell. Pujarem durant molta estona per pistes en bon estat passant per la Torre de Sant Climenç i el poble abandonat de Sendes. A partir d'aquí la pista empitjora i el pendent augmenta fins assolir el coll de Burbre, bon mirador de la vall del Segre. Carenem una bona estona per una pista entre arbres cap a l'est, i comencem a baixar fort sota el Roc de la Guàrdia, també per bones pistes, fins a tancar el cercle a Bellestar i Aravell. Una ruta rodadora amb una llarga pujada, un tram planer a la carena i una llarga i ràpida baixada amb vistes cap al Cadí i la vall del Segre.

Ras de Conques

Al peu de l'església de Sant Romà de Civís, a 1.500 metres d'alçada comencem a pedalar i afrontem una primera pujada cap al coll d'Ares. Baixem tot seguit per una vall oberta i plàcida amb vistes cap al pic de Salòria. En un entorn d'alta muntanya passem pels nuclis de bordes de Cortvassill, de Civís i de Jussà. Baixem al riu de Santa Magdalena i planegem fins prop de l'ermita, on comença una dura pujada envoltats de grans avets fins al sostre de la ruta, la Creu del Ras de Conques. Baixem cap al refugi proper i fem una pausa. Continuem el descens per una pista ràpida entre prats, i més endavant amb precioses vistes sobre la vall de Civís i el Cadí al fons. Baixem a Ars i prenem un corriol força ciclable, aeri i deliciós que ens porta al poble abandonat de Ministrells. Arribem a la carretera i només cal una última pujada forta per asfalt fins a Civís.

Tossal de la Baltasana (1.201 m.)

Comencem la jornada a Prades, coneguda també com la Vila Vermella, una població de muntanya a gairebé 1.000 metres d'alçada, i pedalem cap al nord seguint el barranc dels Bassots. Pugem sense descans una bona estona fins a la carena de les Muntanyes de Prades, i amb un últim esforç arribem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de 360º. Baixem tot seguit cap al coll de les Masies, i encara més fins al barranc del Viern, on tornem a enfilar amb alguna pujada forta fins a Vilanova de Prades. Fem una escapada d'anar i tornar a la Punta Curull, i tornem enllaçant bones pistes per una zona d'altiplà entre roures i camps d'avellaners.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS