Mont-redon (864m.) i Cavall Bernat (840 m.)

Amb un vent empipador que ens acompanya tothora, sortim caminant des del nucli de Pratdip en direcció a la serra de Llaberia. Ens enfilarem cap al nord per un recorregut carener amb alguns passos intrèpids a les crestes de la Seda, equipats amb cordes o cadenes. Un cop a la part superior carenegem fins a coronar el panoràmic cim del Mont-redon, que ens ofereix una bona panoràmica de la capçalera de la serra de Llaberia cap al nord i la costa mediterrània del Baix Camp cap al sud. Continuem cap al peu del Cavall Bernat, un gran monòlit de roca que superem tot grimpant. Seguim per la part alta de la serra contornejant la capçalera del barranc de la Dòvia, al qual acabarem baixant per un únic pas possible entre la cinglera. Desfem la vall arrecerats del vent fins a Pratdip, on pugem al castell i passegem pel seu nucli.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

L'últim dia de l'any el dedicarem a enfilar-nos fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, una punta panoràmica abocada a una impressionant cinglera amb vistes sobre tota la Terra Alta. Iniciem la ruta per sobre de la conca del riu Canaletes i ens enfilem cap a les curioses roques Cambretes. Al cap de poc trobem el Pas de la Mala Dona, un grau que permet enfilar-nos dalt de la carena. Carenegem una bona estona per terreny obert fins al coll de la Gilaberta, amb vistes cap al sector de Paüls. Pugem més fort cap al coll d'Antans i ja busquem la carena definitiva fins al cim, on contemplem extenses panoràmiques cap a totes bandes amb un gran precipici sota els nostres peus. Per baixar resseguim la carena fins a l'intrèpid pujador de Valero, que creua la cinglera per l'únic pas factible. Planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

Cingles de Sant Salvador (1.157 m.)

Sortim de Berga, passem per Avià, i continuem pedalant per terreny agrícola força pla seguint més o menys el GR-1, principalment per pista, però amb alguns trams de camí fins a Cal Pius, l'Espunyola. Pugem cap als Sants Metges i prenem un caminet que enllaça amb la pista del pantà de l'Espunyola, on iniciem una pujada duríssima. Passat el pantà seguim una pista secundària que més endavant esdevé camí tot resseguint la cinglera. Avancem pel fil amb precioses vistes de la plana central de Catalunya i arribem fins al cim de Sant Salvador. Emprenem la tornada creuant el pla de Torneula i baixem per pistes fins a trobar la capçalera de la riera de Clarà. Aquí s'inicia una trial·lera molt divertida, força ciclable, amb alguns trams on posem els peus a terra, que baixa per les costes de Serrapinyana fins als Arbres Blancs, prop d'Avià.

Coscollet (1.610 m.)

Ens enfilem al punt més alt de la serra d'Aubenç des del seu vessant sud, remuntant la cinglera per un camí intrèpid a la canal de la Jaça. Sortim des del mas Torrent, més amunt de Peramola, i al cap de poc de començar a caminar ens desviem fins a la curiosa masia troglodítica de la Roca del Corb. Tornem al camí i avancem fins al coll de Mu, just a les portes de les roques de Sant Honorat. Baixem fins al torrent de les Caubes i anem pujant progressivament fins a la base de la gran cinglera d'Aubenç. Un camí marcat ressegueix el peu del cingle i ens porta a la canal de la Jaça, molt pendent i amb un tram aeri equipat amb cordes. Un cop a dalt planegem per terreny obert i acabem de pujar al cim, des d'on cau un espectacular precipici cap al sector del pantà d'Oliana. Baixem cap a la casa abandonada d'Aubenç, on dinarem, i anem desfent la carena fins al Tossal de Coll de Prat. Baixem tot seguit als prats de Cortiuda i tanquem una llarga ruta circular.

Gavarres, Sant Sebastià i Montgrí

Aprofitem uns dies de vacances al Baix Empordà per fer diverses rutes curtes en bicicleta i el clàssic itinerari a peu fins al castell del Montgrí. Activitats curtes i fàcils poc rellevants indivitualment, però un bon conjunt per uns dies d'hivern. El primer dia enfilem el vessant sud de les Gavarres fins a Fitor, amb tornada per Mont-ras. El segon dia també sortim amb bicicleta des d'arran de mar i pugem al far de Sant Sebastià, sobre Llafranc, amb tornada pel cap Roig. Fem una pausa en la bicicleta i el quart dia pugem a peu fins al castell de Montgrí, amb tornada més llarga pel Montplà. El quart i cinquè dia tornem a la bicicleta, primer tornant a Fitor amb baixada per Vall-llobrega, i finalment la ruta més llarga i ressenyada, pujant fins al sostre de la serra, el Puig de les Gavarres amb tornada per Romanyà de la Selva i la riera de Molins.

Avenc de l'Espluga

A ponent del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobem un avenc de considerables dimensions que ens permet observar l'erosió de les aigües subterrànies en un massís de conglomerat. Sortim de l'aparcament de l'Alzina el Salari i caminem una hora fins a trobar la boca, on preparem els estris per la cavitat vertical. D'entrada cal superar dos pous curts, i tot seguit avançar per una galeria horitzonal fins a l'inici del segon tram, que comença amb un pou vertical de 17 metres i un segon més espectacular de 28. Després d'un breu tram pla trobem l'últim gran pou, una vertical de 23 metres. Gairebé al cap d'avall es pot pujar per una corda fixa, i baixar fins al punt més enfonsat seguint un meandre més estret i incòmode.

La Guàrdia (678 m.) i serrat de la Cua de la Guilla

Iniciem una volta matinal fàcil a Puig-reig i marxem cap a la riera de Merlès enfilant-nos de camí al serrat de la Cua de la Guilla, i el divertit caminet que baixa cap a la Caseta Negra i Cal Pallot, on precisament avui hi ha l'esmorzar tradicional de Sant Andreu. Pel vessant dret de la riera, sense creuar-la marxem per un corriol molt bonic que després esdevé pista fins al Gorg Blau. Arribem a la carretera de Merlès i la seguim a l'esquerra 4 km. fins al punt més alt de la ruta, l'església de Santa Maria de la Guàrdia, extraordinari mirador del Baix Berguedà. Baixem i planegem pel pla de Lladern amb visita ràpida a Sant Esteve de Valldoriola. Al peu de Casa Ponça planegem cap al sud per pista fins a l'inici del deliciós camí que resegueix la carena del serrat de la Cua de la Guilla fins al coll de la Creueta, amb alguns passos on cal posar el peu a terra. Per pistes anem baixant cap al Llobregat i el remuntem per l'agradable camí de ribera fins a Cal Marçal i Puig-reig.

Castells de l'Alt Gaià

Prenem una pista que surt des de les Piles i s'enfila cap al sud per unes costes fins arribar a Biure de Gaià. Creuem el petit nucli i passem al costat del bonic castell, d'ús privat i ben conservat. Sortint del poble comencem la llarga pujada, primer suau i després més decidida per la serra dels Clots, que culmina amb uns últims metres molt drets i pedregosos que fem a peu fins al cim de Montclar (947 m.) Al cim hi ha l'ermita de Sant Miquel i les restes del castell. Baixem un primer tram a peu i llavors per pista planera cap a Vallespinosa. Seguim cap al sud i pugem molt fort cap a les Agulles, i planegem vora la cinglera fins al castell de Selmella, en ruïnes. Baixem cap a la base dels cingles i planegem cap al bonic castell de Saburella, amb les seves característiques torres. Anem tombant, i combinant pujades i baixades ens arribem al petit poble de Seguer, amb restes de l'antic castell. Tot seguit avancem per asfalt per sobre del riu Gaià fins a Santa Perpètua, amb el seu castell dalt de la cinglera. Per asfalt i bones pistes tornem al punt d'inici.

Penyes Altes (2.276 m.) per la Roca Gran

Ens tornem a enfilar al sostre del Moixeró pel vessant sud seguint una ruta intricada i aventurera que fuig dels camins habituals. Des de la pista de Gréixer pugem fins al petit poblet i emprenem el camí habitual de la Canal de la Serp, que seguim una bona estona fins un punt on planeja uns metres. Deixem el sender còmode i pugem més fort per una canaleta boscosa seguint uns senyals vermells. Dalt d'un collet saltem al vessant est i per un curiós pas empedrat ens enfilem fins a la base d'una aresta de roca. A partir d'aquí cal utlitzar les mans per grimpar seguint el fil de l'esperó amb passos fàcils (II) però una mica exposats. Arribem al cim de la Roca Gran, amb bones vistes de la contrada, i seguim per una carena sobre les canals gairebé verticals que cauen cap al sud fins a trobar un únic pas possible entre les cingleres que ens porta a una canaleta oblíqua i molt pendent que ens conduirà fins al cim. De tornada baixem cap al prat del Moixeró i desfem la tradicional Canal de la Serp.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS