Monte Tolu (1.331 m.)

Després de resseguir la costa nord-oest, fent una breu aturada a la reserva d'Scandola i visitar la ciutat de Calvi, seguim el nostre itinerari cap al nord que acabarà a la ciutat de Bastia. De camí fem una aturada en un petit coll a l'interior, la Bocca di Battaglia, des d'on es pot seguir un bonic camí carener amb vistes al mar i sobre petits pobles pintorescs fins un petit cim d'alçada modesta, però tan a prop de la costa que ofereix una bonica postal, això si les boires ho permeten.

Monte Cinto (2.706 m.)

La muntanya més alta de Còrcega està situada al nord de l'illa, i exigeix una dura jornada en què cal cobrir una gran distància i sobretot un notable desnivell per terreny abrupte. Sortim des del vessant sud el petit poble de Lozzi. Caminem per una llarga pista tancada al trànsit, i l'adrecem per un caminet que retalla els revolts. Al final pugem fins un altiplà on cal baixar uns metres fins al refugi de l'Erco. A partir d'aquí comença una llarga i dura pujada, primer per terreny descompost, i a la part superior sobre roca. Cal seguir amb atenció les fites i buscar el millor pas en un entorn rocós, escarpat i vertical. Cal fer diverses grimpades fàcils i pujar per roca molta estona fins a assolir el cim, des el qual hi ha una panoràmica extensa, des del mar fins a la resta de cims propers. Baixem per la mateixa ruta en una llarguíssima jornada de més de 10 hores, molts quilòmetres i un desnivell superior als 1.700 m.

Llacs de Melo i Capitello

La vall de Restonica és una de les més boniques i populars de Còrsega, i a la seva capçalera hi trobem dos estanys d'alta muntanya envoltats d'impressionants agulles de granit. Fem una excursió fàcil i molt popular a l'illa per conèixer aquests dos llacs on neix el riu que dona nom a la vall. Sortim de l'aparcament que hi ha al fons de la vall, i comencem a caminar per un camí ben fresat que puja suaument. En una zona ampla prenem el camí de la dreta que s'enfila per unes lloses de roca mitjançant unes escales metàl·liques. Pugem fort i arribem a l'estany de Melo, ample, rodó i envoltat de muntanyes. El camí segueix pujant fort fins a l'estany superior, el Capitello, sota verticals agulles granítiques. Fem una llarga pausa i tornem pel mateix camí fins al llac de Melo, on prenem la variant de la dreta que porta al mateix punt d'inici.

Monte d'Oro (2.389 m.)

La seva modesta alçada amaga una ruta llarga i amb algun tram complexa, especialment en el cas que fem la volta circular. Sortim de l'estació de Vizzavona, a menys de 1.000 metres d'alçada, i ens endinsem en un bonic bosc per on comencem a voltejar la muntanya. Avancem cap a l'est i entrem en una zona cada cop més rocosa. Voregem diverses agulles i pinacles i entrem en una canal molt dreta que ens obliga a petites grimpades. Arribem a la part superior on avancem per un gran caos de roca. Fem diverses grimpades fàcils sobre granit fins arribar a la canaleta final que amb una grimpada més aèria de II ens deixa dalt d'aquest cim punxegut. Extraordinari paisatge des del punt més alt, d'on es contemplen les grans muntanyes de Còrsega. La baixada s'inicia per una tartera incòmoda i una gran diagonal fins a trobar el GR. Després la vall interminable de l'Agnone per on caminem durant hores fins al punt d'inici.

Monte Renoso (2.352 m.)

Situat gairebé al centre de Còrsega, aquest cim ofereix una excursió fàcil i agradable i unes vistes àmplies cap al mar i cap als cims més elevats del nord de l'illa. El punt de sortida és la petita estació d'esquí de Ghisoni Capanelle, on comença un camí que s'enfila cap al sud-oest seguint una ampla carena. Per terreny obert pugem fins al llac de Bastani, un extens estany glacial sota les parets del cim. Descartem el camí normal que farem servir per baixar i enfilem per un corriol costerut i pedregós que s'enfila directe fins al gran plató superior. Ja només queda acabar de pujar còmodament i coronar els blocs superiors on hi ha una gran creu i una petita estàtua del pare del moviment idependentisda cors. Contemplem les vistes i iniciem el descens seguint ara el camí normal pel plató.

Volta a les Agulles de Bavella

L'espina dorsal muntanyosa que travessa l'illa de Còrsega acaba al sud amb unes formacions abruptes i un ambient d'alta muntanya. Ens situem al massís del Monte Incubine, i concretament a la base d'una cresta de granit molt espectacular sobre la població de Zonza. L'excursió d'avui ens porta a fer la volta a les característiques agulles en un itinerari circular que comença al coll de Bavella. El camí comença a pujar fort des del coll i s'enfila cap a la base de les agulles, que anirem contornejant d'est a oest. A mitja pujada trobem un tram equipat amb cadenes per superar un pas semivertical. Al cap de poc passem sota les escarpades puntes de l'Acellu i l'Ariettu. Seguim pujant fins a la Bocca di u Pargulu, gaudint d'un espectacle de granit d'alta muntanya. Des del coll baixem cap a buscar el GR-20, que amb una llarga travessa per dins del bosc ens torna al punt de partida.

Passejant per Bunifaziu

Iniciem una escapada a Còrcega i visitem la ciutat situada més al sud de l'illa, a escassos 12 km. de Sardenya. És una ciutat turística i molt bonica, bastida sobre un elevat penya-segat sobre mateix del mar. La ciutat antiga va crèixer al voltant de la ciutadella que l'hi oferia protecció, i el port situat al fons d'un llarg fiord que el protegeix de les tempestes i la mala mar. Dediquem les primeres hores del nostre viatge a passejar pels carrers estrets d'aquesta antiga ciutat, pugem a la ciutadella i contemplem des de dalt l'escarpat penya-segat, desplomat sobre el mar. Baixem per les escales del Rei d'Aragó, excavades a la roca i que creuen la cinglera fins a ran de mar. Més tard resseguim un bonic caminet que marxa cap al nord per sobre el cingle i ofereix una panoràmica preciosa de la ciutat.

Tossal Llisol (1.326 m.)

Comencem a pedalar al collet d'Eina i prenem una pista que puja cap a l'oest vorejant unes antigues instal·lacions mineres. Pugem fort fort fins a Sant Climent de la Torre de Foix i seguim 2 km. d'asfalt fins al Jou, on prenem una pista força trencada que segueix pujant cap al peu dels cingles de Vallcebre. Una pujada curta i intensa supera la cinglera pel grau de les Granoteres. Seguim amunt per pista bona fins al Tossal Llisol, que ens ofereix una bona vista del Pedraforca i Ensija. Baixem a Vallcebre i prenem una llarga pista que va pujant per sota dels cingles de Costafreda, i uns quilòmetres més endavant baixa cap a la zona de l'Hostal Pedraforca. Baixem al nucli de Molers i prenem un caminet que baixa fort fins a la pista principal que ressegueix el riu de Saldes. Planegem encaixonats en una vall tancada al peu del riu durant més de 12 km. i sota la roca de Griera comencem a pujar fins a la carretera de Saldes. Ja només queda baixar 3 km. per asfalt fins al punt d'inici.

Turons de la Segarra

La primavera mostra la millor cara de la Segarra, amb els camps de cereals lluint un verd intens que oneja al vent, i les roselles als vorals que donen el contrapunt vermell. Pedalarem per un seguit de pistes que connecten petits nuclis de població, sovint enfilats dalt d'un turó, amb cases de pedra, petites esglésies romàniques i fins i tot alguns castells. Sortim d'Antolí i Vilanova, al peu del riu Ondara, i farem una circular cap a Rubinat, Llindars, la Guàrdia Lada, Talavera, Pavia, Montfar, Pallerols i Pomar, pobles poc coneguts però ben bonics. De camí visitarem la Torre dels Francesos i les restes d'unes edificacions avui abandonades però que van servir per forjar una de les grans fortunes de la burgesia catalana del tombant del segle XX.

Montagut (963 m.)

Iniciem la ruta d'avui sota l'impressionant monestir cistercenc de Santes Creus, a la riba del riu Gaià. Comencem a pedalar suaument i creuem la Plana dels Frares fins al nucli de les Pobles. A partir d'aquí una pista més trencada es va enfilant per dins d'un bosc més muntanyós. Passem per la vora d'algunes masies, i en una d'elles, la Portella ens desviem per visitar el despoblat de Selma, un poble abandonat a mitjans del segle XX del qual es conserven només parets i el bonic campanar de Sant Cristòfol. Planegem uns minuts per una obaga i enfilem un últim tram força dret fins a la magnífica església gòtica de Sant Jaume de Montagut, isolada a la base d'un turó. Seguim i enfilem per pendents fortíssims fins al cim del mateix nom, amb bones vistes cap a la plana i la costa mediterrània. Un llarg descens ressegueix una carena per sobre del Pont d'Armentera, i un cop a la plana de l'Alt Camp avancem entre vinyes fins al punt d'origen.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS