Mont Perdut (3.355 m.) per la Punta de las Escaleras

Camí del Mont Perdut

L'autobús 4x4 de Nerín ens deixa dalt de la serra de las Cutas, a pocs metres de l'espectacular mirador sobre el gran canó de la vall d'Ordesa. Planegem per sobre de la cinglera esfereïdora en direcció cap a la base del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo, que tenim davant. Ens apropem a Góriz sense acabar d'arribar-hi, i seguim el camí normal fins que sota un gran esperó girem a la dreta per enfilar una canal molt dreta. Grimpem un primer ressalt, i anem remuntant en fort pendent la cara sud de la muntanya fins assolir els 3.000 metres a la Punta de las Escaleras. Hem de grimpar dues parets, la segona més dreta, fàcil (II+) i equipada amb un cordino. Tot seguint un pendent ara nevat arribem directes al cim. Amb la visibilitat reduïda per les boires baixem pel camí normal de l'Escupidera fins a l'estany Gelat, i seguim baixant amb vistes espectaculars de la vall fins a Góriz, on fem una parada abans de desfer el camí ja conegut.

Arrossars de Pals i Gola del Ter

Poble medieval de Pals

Fem molts quilòmetres però sense a penes desnivell per la gran plana baix empordanesa. Planegem ràpid per la via verda del Tren Petit des de Palamós a Palafrugell, i per bones pistes de la xarxa cicluturista arribem al bonic poble medieval de Pals. Seguim cap a llevant pels extensos arrossars fins a les Basses d'en Coll, i tot seguit a la Gola del Ter, on el riu pirinenc desemboca al mar davant les illes Medes. Tornem més per l'interior, connectant Fontanilles, Sant Feliu de Boada i Torrent, i de nou prop del mar fem parada paisatgística a la platja de Castell i la cala s'Alguer.

Puig Cargol i Fitor

Santa Coloma de Fitor

La ruta inicialment prevista a la serra de les Gavarres queda bruscament escurçada pels ruixats que ens enxampen a mig camí. Tot i això encara recorrem 30 quilòmetres en itinerari circular. Sortim de Sant Antoni de Calonge i planegem fins a Calonge, on agafem la pista que segueix la carena del Puig Cabrer. La pista de seguida va pujant fort i constant, i sense pauses assolim el Puig Cargol (363 m.) Seguim cap a Fitor, però no ho fem per la pista sinó pel sender trial·ler del dòlmen Llobinar. Fem una petita pausa per contemplar Santa Coloma de Fitor i seguim per pista precària cap al Mas Calç, on la pluja ens fa girar cua. Pedalem una bona estona sota un ruixat moderat i per bona pista baixem fins a Vall-llobrega, on connectem amb facilitar amb el punt d'inici.

Vall de Santa Magdalena

Paisatge d'alta muntanya sota el pic de Salòria

Sortim del refugi de la Basseta i pel camí tradicional planegem fins a les ruïnes de Sant Joan de l'Erm Vell. Prenem un camí deliciós que baixa fort pel serrat de l'Oratori, enmig d'un bosc d'avets i bedolls. Arribem al peu del riu de Santa Magdalena, i planegem per bona pista a peu d'aigua fins a la bucòlica ermita que dóna nom al sector. Comencem la primera gran pujada remuntant la vall de Bedet, en un ambient increïble d'alta muntanya amb prats alpins i petites bordes. Un cop a dalt voltem la capçalera de la gran coma per una pista panoràmica. Baixem de nou a peu de riu, i sota mateix del pic de Salòria iniciem la segona gran pujada cap al Ras de Conques. Encara pugem més fins a la carena de les Mongetes, i per un camí preciós, que a vegades ens obliga a baixar de la bicicleta, la resseguim fins un l'últim descens vertiginós que ens porta al punt d'inici. Una ruta dura i espectacular per paratges idíl·lics.

Torreta de l'Orri (2.438 m.)

En un matí gris sortim dels bucòlics prats de Sant Joan de l'Erm i planegem per bones pistes cap als barrancs de Sant Miquel i de l'Avedosa. Precisament entre bonics exemplars d'avets comencem a pujar més fort per la serra Seca fins assolir la Roca Senyada, sobre mateix de les Comes de Rubió. Ja dins del Pallars Sobirà continuem pujant per prats d'alçada fins al sostre de la ruta, coronat per dues vistoses antenes. Enfredorats per la boira, el vent i la baixa temperatura baixem cap a l'estació de Port-Ainé, i anem tancant la volta per l'obaga de Montenartró fins al punt d'inici, on arribem pedalant sota la pluja.

Puig Peric (2.810 m.)

Arribant a la base del Puig Peric

Ens enfilem fins al sostre del Capcir tot creuant la més gran zona lacustre dels Pirineus orientals. Sortim des de la presa de la Bullosa i la voregem per l'esquerra. Creuem un gran altiplà farcit d'aiguamolls, especialment bonics a la coma de la Grava. Anem a buscar la base de la carena que ens portarà fins al cim, primer pujant per un fort pendent d'esquistos, i després resseguint el llom sempre amb vistes panoràmiques cap al Carlit, el Puig de la Grava i els estanys de la zona. Amb alguna petita i fàcil grimpada assolim el cim, i baixem cap a l'est seguint la carena que connecta amb el Petit Peric. Baixem per l'ample i suau llom fins als plans de la Balmeta i enllacem amb el camí d'anada prop de la cua de la Bollosa.

Etna, cara nord (cota 2.850 m.)

L'increment de l'activitat vulcànica a l'Etna no ens permetrà enfilar-nos fins al punt més alt, però sí gaudir d'un paratge desolat, erm, inert i gairebé lunar. El vessant nord del gran volcà de Sicília és encara més feréstec i menys freqüentat pels turistes. Caminem per una interminable pista sobre detritus volcànics que ens porta al cap de poc a voltar uns cràters secundaris força recents. Seguim quilòmetres amunt fins l'observatori vulcanològic, i acabem de pujar el petit pic del Pizzi Deneri, mirador dels cràters superiors, avui fumejants i tancats als excursionistes per precaució.

Goles d'Alcantara

Goles d'Alcantara

Delimitant el flanc nord de l'Etna, el riu Alcantara segueix el seu curs cap al mar Jònic, i ens ofereix al seu curs mitjà un bonic tram engorjat entremig de columnes basàltiques. Un caminet de més de 250 escales baixa fins al llit del riu, on es pot entrar per observar les fosques parets que l'envolten. De camí passem pel poble de Savoca, popular ja que s'hi van filmar escenes de la pel·lícula El Padrí. Acabem la jornada a la plàcida, costeruda i turística vila de Taormina, on pugem caminant fins dalt del Mont Tauro, damunt del qual se situa el castell des d'on contemplar un excel·lent panorama costaner.

Vulcano (386 m.)

Cràter de Vulcano i illa de Lipari al fons

La més meridional de les illes Eòlies està presidida per Vulcano della Fossa, un gran cràter que dóna nom i caràcter a tota l'illa. Des del mateix port de Llevant avancem cap a l'interior fins a trobar un camí costerut i zig-zaguejant que es va enfilant pel pendent fort i constant del volcà. Un cop dalt del cràter contemplem el seu extens perímetre, de 2 quilòmetres, així com les fumaroles sulfuroses que n'emanen. Tot voltant el gran cràter gaudim de la magnífica vista del mar i les illes, amb l'Stromboli al fons fumejant, i després cap a Sicília, on l'Etna també es mostra actiu.

Stromboli (924 m.)

Cràter fumejant de l'Stromboli

La més remota de les illes Eòlies és una gran xemeneia que fumeja constantment. Des de fa milers d'anys el volcà està actiu de forma permanent, i cada 15 o 20 minuts explosiona deixant anar roques i espurnes de lava. Després de passejar per la idíl·lica població, entremig de carrerons estrets amb cases blanques, a mitja tarda emprenem l'ascensió cap al volcà. Guanyem alçada ràpidament per camins costeruts fins a l'Sciara di fuoco, un mirador sobre els pendents de lava que cauen al mar. Seguim pujant fins un mirador a distància prudencial del cràter fumejant. Contemplem la posta de sol i l'arribada de la foscor, que fan encara més espectaculars les explosions constants d'aquest drac ferotge.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS