Serra de Nabiners

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Seu d'Urgell Alt Urgell
• Distància: 27,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 805 metres
• Temps: 2:30 hores
• Dificultat: IBP=68 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Alt Urgell ICGC (1:50.000)

Itinerari

Crònica

El poble de Nabiners és un petit nucli avui abandonat que se situa en la serra del mateix nom al sud de la Seu d'Urgell. L'esmentada serra connecta la Seu d'Urgell, al peu del Segre, amb el Montsec de Tost, més al sud en un terreny de mitja muntanya força arrodonida i principalment arbrada. És una serra més aviat allargada i poc destacada paral·lela al Segre després que aquest giri cap al sud passat la Seu d'Urgell. La ruta d'avui transcorre en la seva primera part per una pista que creua transversalment la serra, després baixa cap al Pla de Sant Tirs, i finalment torna tot planejant al peu del riu fins al punt d'inici. Així doncs té una bona pujada al principi, una baixada ràpida al tram central i una última part de pla, sempre per pistes fàcils i de bon transitar.

Ens situem a la Seu d'Urgell, en un extrem del Parc del Segre, on continua una carretera asfaltada paral·lela al riu. Pocs metres més al sud, al peu d'una granja, surt una bifurcació a l'esquerra. Aquí és on començarem la ruta per tal d'evitar asfalt ja que anem amb el Fum, el nostre gos. Sortim al peu de la granja i avancem uns metres per la plana de la Seu fins que la pista fa un gir sobtat i comença a pujar. Els primers metres sorprenen per uns quants revolts seguits en forta pujada, encara sense haver escalfat. Lluny d'espantar-nos remuntem aquest primer tram més dret, i ben aviat el pendent es suavitza, tot i que no deixa mai de pujar. Aquests primers revolts serveixen per guanyar alçada ràpidament, i mica en mica la pista va tendint cap al sud, orientació que anirà seguint una bona estona.

La serra de Nabiners es va definint mica en mica, i tot i ser ampla i arrodonida és ben visible que anem seguint una ampla carena. Un tros amunt deixem enrere una bona vista cap a la plana que envolta la Seu d'Urgell, i al seu darrere les muntanyes que ja connecten amb Andorra. Passem un tram on la vegetació s'obre i podem contemplar el paisatge que anem deixant a l'esquena. Just en aquest tram obert tornem a remuntar un parell de pujadors molt durs. Des del llom de la desdibuixada carena anem avançant cap al sud i al cap d'uns minuts trobem una bifurcació a la dreta que ens porta fins al despoblat de Nabiners. Només queden les parets de les cases que formaven aquest petit nucli situat en un altiplà obert i secà. Fins i tot l'església de Sant Sadurní està malmesa i gairebé costa de distingir-la de les ruïnes dels altres edificis. Les restes del poble aviat estan vistes, i reculem uns 300 metres fins al trencant que havíem agafat per accedir al poble abandonat.

Seguim per la pista principal damunt de l'altiplà i en direcció sud en la part alta d'aquesta ruta, tot i que encara pujarem una mica més però suaument. Passem al costat de les ruïnes de la masia de Cal Fonso, i seguim pedalant per terreny obert i solitari fins a la Creu dels Canyamassos, on la pista comença a girar cap a ponent. Remuntem els últims metres de pujada fins als peus de la masia de Can Franc de Fontelles, ben arreglada i amb activitat ramadera. A partir d'aquí la pista ja no està en tan bon estat, tot i que és perfecta per circular-hi en bicicleta. La pista voreja el vessant nord de l'arrodonit Tossal de Can Franc, i comença a baixar cap a l'oest fins al Mas d'en Planes, en ruïnes, on fem una petita pausa. Al peu del mas enrunat hi ha una cruïlla de pistes. Des d'aquí, cap a la dreta podríem anar cap a Freita i anar tornant cap a La Seu. També val a dir que en tota aquesta zona hi ha molts corriols i rutes d'enduro per baixar cap a la zona del Pla de Sant Tirs i Arfa.

Prenem la pista principal que continua baixant ara per la serra d'Arfa, tot i que com comentàvem, veiem diversos corriols a banda i banda. Com que no els coneixem, avui tirem per la línia segura de seguir la pista. La d'avui podria ben ser una ruta de gravel, ja que les pistes són còmodes i sense dificultat. La que seguim està en bon estat, i permet baixar ràpid, i forma part de la ruta indicada del Camí de les Mines, que connecta antigues explotacions mineres del municipi de Ribera d'Urgellet. De fet un tros avall de la pista, en una cruïlla giro a la dreta per arribar-me fins a un antic carregador situat en una zona obaga del bosc comunal d'Arfa. Torno a la pista principal i baixo ràpid fins a l'entrada del Pla de Sant Tirs. Parlo en primera persona perquè la Sílvia i el Fum s'han quedat més amunt i van baixant a poc a poc. Ells es quedaran al Pla de Sant Tirs, i després els vindré a buscar.

Des del Pla de Sant Tirs, sense entrar al poble, prenc una pista que marxa en paral·lel a la carretera fins al Mas d'Eroles, on continuo per una pista asfaltada a tocar del riu Segre i que s'aparta de la carretera principal. Vaig seguint aquest vial amb ben poc trànsit i que combina trams asfaltats i trams de terra. Vorejo per l'esquerra el nucli d'Arfa i segueixo al peu del riu pel Camí dels Miners fins a les Bordes d'Arfa, on segueixo la pista que passa per damunt de la principal i que em porta al punt d'inici en uns últims quilòmetres ben plans i fàcils. Aquí tanco una ruta ben fàcil i entretinguda amb una bona pujada inicial fins al poble abandonat de Nabiners, tot seguit un tram carener i fàcil, després una baixada ràpida i finalment uns últims quilòmetres de pla al peu del Segre.