Foradada de les Muntanyetes

Des del mirador dels Orris contemplem el vessant sud de la Tosa i l'espectacle caòtic de les Muntanyetes. Si ens hi fixem bé, prop de la base de l'extrem oriental es pot endevinar un pont natural de roca. Baixem per la pista des del peu del mirador fins al torrent del Serrat Gran. El creuem i ens enfilem per una canaleta força dreta, que fins i tot ens fa posar les mans a terra en algun punt, fins arribar a les envistes del curiós arc de roca. Ja només queda creuar de pla una incòmoda tartera i ens situem a sota d'aquesta foradada. Des d'aquí encara pugem uns metres més per la base de les parets inexpugnables fins unes balmes situades uns metres més amunt. Baixem pel mateix lloc sense més dificultats que el fort pendent i l'absència de camí.

     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Plans Bagà Bagà (Berguedà)
  • Distància: 7,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 475 metres
  • Temps: 3.05 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tram sense camí
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament Plans Bagà 00:00 00:00 0,0
Mirador dels Orris 00:15 00:15 1,1
Torrent del Serrat Gran 00:40 00:55 3,0
Foradada de les Muntanyetes 00:25 01:20 3,4
Balmes 00:25 01:45 3,7
Aparcament Plans Bagà 01:20 03:05 7,2

Crònica

El vessant sud de la Tosa és un niu de sorpreses, un terreny feréstec amb una configuració rocosa caòtica i alhora molt bonica. Son les Muntanyetes, una àrea de roca calcària molt desgastada i en fort pendent on trobem nombroses protuberàncies, parets molt dretes, tarteres, balmes i canals de difícil accés. De fet és una zona on és difícil moure's, i pocs passos són accessibles ja que el vessant és molt dret i sovint els passos queden tancats per parets ben verticals. Fa uns dies l'amic Joan Cunill ens explicava que un conegut de Bagà li havia explicat l'existència d'un pont de roca en aquesta zona, i con que sap el camí, juntament amb la Teresa s'ofereix a portar-nos-hi. Al final reunim un bon grupet, amb el Joan i la Teresa, l'Eva i el Toni, i la Sílvia i jo mateix, ben acompanyats per dos excursionistes de quatre potes: la Mel i el Fum.

El punt de sortida és l'aparcament de Plans Bagà, just el punt d'accés al bonic mirador dels Orris. Està situat passat el pk. 14 de la carretera de Bagà a Coll de Pal. Aparquem els vehicles i comencem a pujar per la pista que surt del mateix aparcament, i sempre amb vistes al vessant sud de la Tosa es va enfilant suaument durant un quilòmetre fins al mirador dels Orris. La panoràmica cap al sector de les Muntanyetes, i tot el vessant de la Tosa i el Moixeró són fantàstiques, i encara més quan arribem al mirador, ja queda enfilat sobre un penya-segat amb visió directa i frontal cap a les Muntanyetes. El Joan ens comenta que des d'aquí s'arriba a endevinar el punt on hi ha el pont de roca, però sense saber el lloc és difícil visualitzar-lo.

Una mica més amunt del mirador, quan la pista principal gira a la dreta en direcció cap a les mines de Barita, trobem a l'esquerra una altra pista amb una tanca que impedeix el pas de vehicles. Aquesta pista comença a baixar per l'obaga cap al final de l'embut del Serrat Gran. Baixem còmodament, tot i que amb un fred intens. La pista s'acaba a la Pleta dels Xais, uns metres abans d'arribar al fons del torrent del Serrat Gran. Però continua un caminet que segueix baixant fins al torrent. Creuem el torrent i comencem a remuntar-lo. Descartem el caminet dels punts vermells que ens portaria cap al recorregut habitual de les Muntanyetes, i seguim pujant una mica més. Uns metres més amunt deixem també el torrent principal i ens enfilem per una canaleta que baixa a la nostra esquerra.

Pugem per una mena de tartera incòmoda, ja sense camí, per dins d'aquesta canaleta força oberta. El pas és incòmode i molt dret, però no té cap dificultat. La canaleta va pujant en direcció nord-oest cap a la base d'unes parets d'aspecte inexpugnable. Arribem a un punt en què la canal és més dreta, i seria difícil seguir-la de dret. En aquest punt, tombem lleugerament a l'esquerra i ens arribem a ajudar de les mans, però sense dificultats remarcables. Superem un petit ressalt i ens situem per damunt del pas difícil de la canaleta que seguíem. Des d'aquí ja es veu el pont de roca a l'altre cantó. Aquí la canal ja s'ha obert, i per arribar al pont de roca hem de creuar transversalment una tartera força ampla. El terreny continua sent dret, i tot i no tenir dificultat, per creuar la tartera cal avançar amb pas ferm i amb una mica de compte.

En pocs minuts creuem la tartera i acabem d'arribar fins al curiós pont de roca format, probablement, per l'enfonsament de la part posterior. Tot aquest vessant de les Muntanyetes està format per una roca calcària molt vella i gastada, amb moltes coves, balmes i algunes curiositats com aquest bonic pont natural de roca. Té unes dimensions d'uns 7 o 8 metres d'amplada i 3 o 4 d'altura, i forma un arc gairebé perfecte. És un lloc on venen a refugiar-s'hi els isards, ja que hi ha una notable acumulació d'excrements. És un raconet ben bonic, i tot i que no hi ha pròpiament camí per arribar-hi, l'accés és curt i sense grans dificultats, i hi hem arribat en aproximadament 1 hora i 20 minuts. No sabem si aquest arc té algun nom específic, però el Joan preguntant a gent de la zona, va dir que l'anomenaven simplement la Foradada, i per tant ens quedem amb el nom de la Foradada de les Muntanyetes.

Passem uns minuts contemplant aquesta curiosa formació natural i el fabulós paisatge que l'envolta. El Joan i la Teresa, que ja hi havien vingut, ens comenten que podem seguir pujant uns metres més amunt per la canal, que en aquest punt ja és molt ampla, fins a unes balmes que hi ha més amunt, a sota d'una gran roca. Evidentment ens agrada la idea, i seguim amunt uns minuts més, pujant fort per aquest terreny de tartera. Tombem lleugerament cap a l'esquerra i aviat veiem la gran paret de roca i a sota una notable balma. Hi acabem d'arribar i entrem en aquesta cova que permet una petita grimpada per pujar fins a la seva part més alta. A partir d'aquí el camí ja és inaccessible, i després d'uns minuts investigant els racons de la cova, situada a una altura d'uns 2.050 metres, comencem el camí de tornada.

Tornarem pel mateix itinerari, sense camí i per un terreny molt dret, però sense més dificultats que parar una mica d'atenció al pendent del terreny i a la zona de tartera. Anem desfent sempre per la mateixa canal fins arribar de nou al torrent del Serrat Gran, i des de l'altra banda prenem el camí que aviat es converteix en pista i comença a pujar cap al mirador dels Orris. Baixem cap als cotxes tot contemplant el magnífic frontal de les Muntanyetes i les seves formes característiques. Tanquem una excursió curta però ben interessant, amb un punt d'aventura en transitar sense camí per un vessant força dret, i amb l'interès principal de visitar una curiositat geològica ben estètica, un bonic arc de roca al vessant sud-est de les Muntanyetes.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
    Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
    Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

    Imatges

    Comentaris

    Bon dia, precisament el dissabte pujant al Roc de Canells per l'escletxa de les mines, ens vàrem estar fixant en aquesta zona, moltes gràcies per la informació. Quan passi l'estiu hi anirem a fer un tomb. Aprofito per donar-vos les gràcies per la gran oportunitat de conèixer tants racons del Berguedà, hi ha èpoques que gairebé ha estat la nostra segona casa, i també agrair-vos la resta de ressenyes d'altres llocs bonics i interessants, amb una informació tan ben detallada i documentada gràficament. Esperem poder continuar gaudint molt temps, de tot el que ens aneu transmetent amb el vostre Bloc. Que tingueu salut per continuar anant allà on som més feliços!! Una Abraçada.
    Miquel i Anna

    Agraïts pel suport i les paraules tan amables! Encantats de compartir la passió per la muntanya, i específicament per les muntanyes berguedanes que tan ens estimem.

    Un lloc preciós. Ens va costar molt arribar-hi per la neu i la mullena que hi havia sobretot en la petita canal abans d'agafar la tartera. La resta de la pujada es per suar una estona.
    Gràcies per compartir aquestes rutes tant impressionants que feu

    Afegeix un nou comentari